Antecedents històrics

L’origen dels estudis universitaris a les Illes Balears arrenca de l’experiència mallorquina en el decurs del segle XV i, particularment, de la reivindicació del pensament lul·lià com a eix de la investigació i de l’ensenyament superior que es va concretar en la fundació de sengles càtedres lul·lianes promogudes per Beatriu de Pinós (1477) i Agnès de Quint (1481).

La creació dels estudis universitaris a Mallorca: la fundació de l’Estudi General Lul·lià (1483)

En virtut de la petició expressada pels jurats de Mallorca, l’any 1483 fou creat l’Estudi General Lul·lià com a centre d’ensenyament superior mitjançant privilegi reial atorgat a Còrdova pel rei Ferran el Catòlic. L’Estudi General Lul·lià, sota el patronat del Gran i General Consell i amb la seu principal instal·lada a Monti-sion (Palma), va integrar les càtedres lul·lianes de Beatriu de Pinós i d’Agnès de Quint. El seu procés d’institucionalització va ser lent i desigual, sense regulació estatutària i marcat per problemes financers, administratius i de competència educativa respecte de determinats ordes conventuals (franciscans, dominicans i jesuïtes). Conferia graus acadèmics en teologia, filosofia i arts, només vàlids en els territoris de la monarquia hispànica. L’any 1673, una butlla pontifícia de Climent X va donar validesa universal als seus títols i en possibilità la transformació en Universitat.

Universitat Lul·liana de Mallorca (1691), Universitat Literària de Mallorca (1772) i Universitat Literària Balear (1840)

La Universitat Lul·liana de Mallorca fou creada el 1691 com a resultat de la reconversió de l’Estudi General Lul·lià i es va dotar dels estatuts i els privilegis que en regularen l’organització, els quals varen ser sancionats per Carles II el 1697 i publicats a la Impremta de Melcior Guasp l’any 1698. Aquests estatuts, amb influències de redacció dels de les universitats de Barcelona i Lleida, reglamentaven els càrrecs, l’accés a la Universitat, les festes, els exàmens, l’obtenció de graus, l’accés a les càtedres i els plans d’estudis. La Universitat en feia d’arts, filosofia, teologia, cànons i lleis i, des del 1725, de medicina.

El 1772, una reial ordre va suprimir el nom de Lul·liana i la Universitat esdevingué Literària de Mallorca. Aquest fet va obeir la política que, des de Madrid, impulsava la uniformització de totes les universitats espanyoles mitjançant la reforma generalitzada de llurs plans d’estudis i que, en el cas mallorquí, va suposar un impuls de noves disciplines en el si de les àrees de coneixement ja existents, encara que va continuar el predomini del caràcter marcadament religiós de la seva producció científica.

L’any 1829 un reial decret va suprimir la Universitat Literària de Mallorca i la va convertir en Seminari Conciliar adscrit a la Universitat de Cervera (Catalunya).

L’any 1840, durant la regència del general Espartero, la Junta de Govern de Mallorca va restablir la Universitat amb el nom d’Universitat Literària Balear o Universitat Provisional i va fixar l’objectiu de la modernització del seu ensenyament amb estudis de llengües modernes, de lògica, matemàtiques pures, ciències naturals, ciències socials i ciències morals. L’agost de l’any 1842 hom va suprimir definitivament aquesta universitat.

El restabliment dels estudis universitaris: Estudi General Lul·lià (1951), Universitat de Palma de Mallorca (1978) i Universitat de les Illes Balears (1985)

L’any 1951 es va emprendre la refundació de l’Estudi General Lul·lià com a mitjà per impulsar la cultura a Mallorca i reinstaurar-hi els estudis universitaris; el fruit d’això fou la posada en funcionament d’uns cursos de filosofia i lletres i de dret (1951-57) que varen ser suprimits per raons econòmiques. L’any 1959 es va crear la Càtedra Ramon Llull, adscrita a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona, que promovia cursos de doctorat. Del 1967 al 1973, va acollir una delegació de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona que, amb caràcter oficial, feia els cursos comuns corresponents al primer cicle. El 1972 es va crear el Patronat Econòmic d’Estudis Universitaris i Superiors, el qual, juntament amb la Universitat de Barcelona i l’Autònoma de Barcelona, va impulsar el desenvolupament dels centres existents i la creació d’altres de nous. El 1971 l’Escola de Comerç es va integrar als estudis universitaris com a Escola Universitària d’Estudis Empresarials. El 1972 es varen crear l’Escola Universitària de Formació del Professorat d’Educació General Bàsica i les facultats de Ciències i de Dret; l’any 1973 les va seguir la de Filosofia i Lletres.

Amb la fundació de la Universitat de Palma de Mallorca l’any 1978 s’inicia el procés definitiu que arriba fins avui. Conseqüència d’aquest fet és la gestació de nous estudis que, com a diplomatures o llicenciatures, hom va instaurant successivament: Escola d’Informàtica (1985), Escola de Turisme (1985), Facultat d’Empresarials (1987), Facultat d’Informàtica (1988), Escola d’Enginyeria Tècnica de Telecomunicacions (1989), Escola d’Infermeria (1990), Escola Politècnica (1992), Facultat de Ciències de l’Educació (1992) i Facultat de Psicologia (1999).

L’any 1985 es varen aprovar els Estatuts i s’adoptà el nom actual, Universitat de les Illes Balears. Aquests Estatuts han estat reformats el 1989 i el 1999.

L’any 1983 es va començar la construcció del campus a la carretera de Valldemossa, km 7.5, al qual es traslladaren tots els serveis i els estudis l’any 1992. L’edifici Sa Riera, a Palma, va romandre com a seu de l’Institut de Ciències de l’Educació i, des de 1999, acull, a més, el Vicerectorat d’Extensió Universitària i Activitats Culturals.

La Universitat de les Illes Balears fa disset llicenciatures, quatre enginyeries, cinc especialitats de Mestre i cinc diplomatures, a més dels títols propis, els títols dobles per convenis amb altres universitats internacionals i els títols de les escoles adscrites a la UIB.

Des de l’any 1996 funcionen dues extensions universitàries: la de Menorca, amb seu a Alaior, que fa estudis de Mestre, Educació Infantil, i d’Empresarials, i la d’Eivissa-Formentera, a Eivissa, que incorpora, a més, el Títol Superior de Turisme.