FRANCESC DE BORJA MOLL

1903

Fill de Josep Moll i Vidal i de Maria-Anna Casasnovas i Oliver, neix dia 10 d'octubre a Ciutadella de Menorca.

1908/11

Aprèn les primeres lletres a cal mestre Miquel Villalonga. Comença a exercitar-se en el dibuix.

1912

Inicia els estudis al Seminari.

1913/14

Fa els dos primers anys d'humanitats i obté la màxima qualificació.

Comença a estudiar piano, cant i solfa amb el mestre Josep Sintes.

1915/16

Enllesteix els dos darrers anys d'humanitats.

1917

Estudia el primer curs de filosofia, piano, harmònium i orgue.

Col·labora a El Iris, diari catòlic, i s'hi inicia en la tècnica tipogràfica.

Coneix mossèn Alcover formant part del grup de seminaristes que participen en la seva enquesta dialectològica.

1918/19

Fa els dos darrers anys de filosofia.

Manté correspondència amb mossèn Alcover.

1920

Estudia el vuitè curs del Seminari i deixa els estudis eclesiàstics.

1921

2 de gener: arriba a Mallorca convidat per mossèn Alcover, que l'ensinistra en la tècnica del Diccionari i en l'estudi de la filologia catalana i romànica.

És nomenat secretari de redacció del futur Diccionari català-valencià-balear, amb caràcter permanent.

Segueix un curset intensiu de fonètica i dialectologia impartit per Bernhard Schädel, de la Universitat d'Hamburg.

Amb mossèn Alcover, fa un viatge per arreplegar materials dialectològics per Catalunya i el País Valencià durant cinc mesos.

1922

Amb mossèn Alcover, fa enquestes lexicogràfiques a Menorca, Mallorca i Eivissa. Continua els estudis de filologia romànica i lingüística i literatura catalanes, antigues i modernes.

1923

El Dr. Meyer-Lübke, de la Universitat de Bonn, li fa un curset de tècnica lexicogràfica i etimològica.

Comença a publicar treballs de tema català al Bolletí del Diccionari.

Dibuixa les il·lustracions de les Rondaies Mallorquines.

1924

Participa en la redacció dels primers articles del Diccionari.

1925

Presenta el projecte del Diccionari en la conferència "Com ha d’esser el Diccionari català-valencià-balear", pronunciada al Museu Diocesà de Palma i publicada al Bolletí del Diccionari de gener-juny.

1926

Assisteix a l'entrevista de reconciliació entre Alcover i Fabra.

La supressió de la subvenció del Ministeri obliga a suspendre la publicació del Bolletí i endarrereix l’inici del Diccionari. A finals d'any apareix el primer fascicle del Diccionari, que correspon a la introducció.

1927

Enllesteix la traducció al castellà de la Introduction to Vulgar Latin, de Grandgent, i l'amplia amb una "Crestomatia".

Col·labora a l'Oficina Romànica de Lingüística i Literatura, fundada a Barcelona el mateix any, amb el Suplement Català al diccionari etimològic (Romanishes Etymologisches Wörterbuch) de Meyer-Lübke.

Amb el segon fascicle del Diccionari, s’inicia la lletra A.

1928

Treballa en les miscel·lànies d'homenatge a mossèn Alcover i en els actes commemoratius de la Conquesta de Mallorca.

1929

Contreu matrimoni amb Francisca Marquès Bonet.

1930

Continua la redacció de l'obra La flexió verbal en els dialectes catalans, que s'anava publicant en els Anuaris de l'Oficina Romànica.

Per assegurar la continuïtat del Diccionari, funda amb mossèn Alcover i Joan Riutort l'Editorial Alcover, SL.

Neix la primogènita, Aina, que per temps seria col·laboradora del Diccionari.

1931

Amb l’anuència de mossèn Alcover, publica una Ortografia mallorquina segons les Normes de l’Institut.

1932

Després de la mort de mossèn Alcover, dia 6 de gener, es fa càrrec de la continuació del Diccionari i del Bolletí.

Constitueix una Lliga de Socis Protectors del Diccionari.

Dissol l'Editorial Alcover després de comprar a Joan Riutort la seva part.

1933

Reprèn la publicació del Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana amb ortografia adaptada a les normes de l’IEC.

Adapta també el Diccionari a les normes a partir de l’inici de la lletra B.

Anuncia la fundació de la "Biblioteca Les Illes d'Or".

Obté el premi de filologia de l'IEC pel Vocabulari tècnic dels molins de vent de les Balears.

1934

L'IEC li atorga el premi de filologia per segona vegada pel Vocabulari popular de l'art de la construcció.

És elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia Espanyola de la Llengua.

Publica els primers volums de la "Biblioteca Les Illes d'Or".

Comença a treballar amb Manuel Sanchis Guarner en l'Atlas lingüístico de la Península Ibérica (ALPI), dirigit per Tomás Navarro Tomás.

1935

Fa enquestes per a l’ALPI a Mallorca i al País Valencià.

Col·labora en els Anuaris de l'Oficina Romànica i en el Butlletí de Dialectologia Catalana.

Participa en la Miscel·lània lul·liana amb "Els llatinismes de la Lògica Nova".

Publica el segon volum del Diccionari.

1936

Li és atorgat per tercera vegada el premi de filologia de l'IEC, corporació que l'elegeix membre corresponent.

Ingressa com a magister a l'Escola Lliure de Lul·lisme.

Signa la Resposta als catalans, el manifest de resposta al Missatge als mallorquins.

1937

Apareixen a "Les Illes d’Or" els seus Rudiments de gramàtica preceptiva i el segon tom de les Comèdies, de Bartomeu Ferrà.

1938

Edita les Horacianes, de Costa i Llobera.

Crea una col·lecció de manuals d’ensenyament d’idiomes, dins la qual publica els seus mètodes d’alemany i de francès.

1943

Publica El somni encetat, de Miquel Dolç, primer llibre d’autor vivent editat després de la guerra civil.

Manuel Sanchis Guarner s'incorpora a la tasca del Diccionari.

1946

Comença l'ambiciosa col·lecció "Exemplaria Mundi".

1947

Publica l'edició poliglota d’"El Pi de Formentor".

Reprèn les enquestes dialectals per a ALPI.

1948

Compra la llibreria Llibres Mallorca.

Ven la Impremta Mossèn Alcover.

1949

Es manifesta públicament dispost a reprendre la publicació del Diccionari i es crea a Mallorca una Comissió Patrocinadora del Diccionari.

L’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona el nomena membre corresponent.

Surt el fascicle trenta-nou del Diccionari, que havia quedat aturat l'any 1937.

1950

Comença la seva participació en els actes de promoció organitzats pels secretariats de l’Obra del Diccionari.

Apareix el tercer tom del Diccionari.

1951

Assisteix a la inauguració de l'exposició del Diccionari a Barcelona i a València.

És nomenat vocal de la Junta de l'Estudi General Lul·lià.

1952

S'imprimeix el quart tom del Diccionari i se n'impulsa la difusió.

Fa conferències i discursos en ocasió de l’acabament del tom IV del Diccionari i de l’exposició del Diccionari a Mallorca.

Fa enquestes per a l’ALPI a la Catalunya del Nord.

Viatja a Suïssa per conèixer els professors Walter von Wartburg i Arnald Steiger, amb els quals abans havia mantingut correspondència.

Publica a l'Editorial Gredos la Gramática histórica catalana.

1953

Surt el primer (i darrer) número dels quaderns literaris "Raixa".

Participa en el VII Congrés de Lingüística Romànica com a vocal del comitè organitzador i hi llegeix una comunicació sobre "Els parlars baleàrics".

1954

Fa un cicle de conferències a les universitats alemanyes de Munic, Erlangen, Würzburg, Frankfurt i Bonn.

Surt el primer volum de la col·lecció "Raixa".

Publica el Curso breve de español para extranjeros.

1956

Intervé en el VIII Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, a Florència, on li són encarregades enquestes per a l'Atlante linguistico mediterraneo.

1957

Publica Notes per a una valoració del lèxic de Ramon Llull.

1958

Assisteix a Munic al VI Congrés Internacional de Ciències Onomàstiques.

És membre del jurat dels primers premis Ciutat de Palma.

1959

Pren part en el IX Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, que té lloc a Lisboa, amb la comunicació sobre "Les fonts del Liber Elengantiarum".

Publica Els llinatges catalans.

1960

Comença els enregistraments de les rondalles a Ràdio Popular.

Ingressa a la Secció Filològica de l'IEC.

1961/62

Organitza el centenari del naixement de mossèn Alcover.

1962

Amb l’aparició del tom X, acaba la publicació del Diccionari.

Participa en el X Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, a Estrasburg, on presenta la comunicació "La tècnica i la història del Diccionari Alcover-Moll".

Publica Un home de combat, biografia de mossèn Alcover.

L'Ajuntament de Ciutadella li concedeix la Medalla d'Or de la ciutat, i el de Maó acorda nomenar-lo menorquí il·lustre.

Per iniciativa seva es funda l'Obra Cultural Balear.

1963

Tradueix el Manual de lingüística románica, del professor B. E. Vidos.

És elegit membre de la comissió consultiva de l'Òmnium Cultural.

L'OCB el nomena director dels cursos de català.

1964

S'edita el primer volum de la col·lecció "Els Treballs i els Dies".

És nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Basilea.

Publica la segona edició del tom II del Diccionari, corregida i actualitzada.

1965

Participa en l’XI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, a Madrid.

1966

Publica, amb un estudi preliminar, el primer dels quatre volums del Cançoner popular de Mallorca, del P. Ginard.

1968

Comença a fer classes de llengua catalana a la secció universitària de l'Estudi General Lul·lià.

Publica la Gramàtica catalana referida especialment a les Illes Balears.

Publica la segona edició del tom I del Diccionari, corregida i actualitzada.

1970

Publica Els meus primers trenta anys, primer volum de les seves memòries.

1971

Li és concedit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes.

1974

Assisteix al XIV Congrés de Lingüística i Filologia Romàniques, a Nàpols, on presideix una sessió.

Imprimeix el número cent de la col·lecció "Raixa" amb la seva obra L'home per la paraula.

1975

És nomenat doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona.

Apareix Els altres quaranta anys, segon volum de memòries.

1977

Publica el Diccionari català-castellà castellà-català.

1978

Li concedeixen el premi Ossian per la defensa de les llengües minoritàries.

Tradueix del llatí i publica el Llibre de les facècies, de Poggio Bracciolini.

Llegeix la lliçó inaugural dels cursos de llengua catalana de l'OCB, titulada "Llengua o dialecte? Català o mallorquí?".

1979

Celebra les noces d'or del matrimoni amb Francisca Marquès, acompanyat dels quatre fills i quatre filles.

La revista Randa, de Barcelona, li dedica tres volums d'homenatge, amb la col·laboració de cinquanta escriptors, per commemorar el 75è aniversari del seu naixement.

La Casa de Menorca de Barcelona titula la seva biblioteca amb el nom de Francesc de Borja Moll.

1980

És nomenat rector de l'Estudi General Lul·lià de Mallorca.

Participa activament en el XVI Congrés Internacional de Lingüística i Filologia Romàniques, que té lloc a Palma, com a vicepresident del Comitè Organitzador.

1981

Posen el seu nom a un institut de formació professional de la barriada del Polígon de Llevant, de Palma.

1982

Per iniciativa de la Universitat de Palma, se celebra un homenatge a la seva figura amb diversos actes a la Caixa de Pensions, amb parlaments dels professors Joan Miralles, Joan Veny, Antoni M. Badia i Margarit, Josep Massot, Antoni Amorós Borràs, Ramon Aramon, Miquel Colom, Josep M. Llompart, Josep Llorens, Manuel Sanchis Cabanilles, Jaume Vidal Alcover i Antoni Artigues.

L'Ajuntament de Palma posa el nom de Francesc de Borja Moll a un carrer que uneix el dels Oms amb l'avinguda del Comte de Sallent.

El Govern de Catalunya li atorga la Medalla d'Or de la Generalitat.

1983

La Universitat de Palma li atorga el doctorat honoris causa per la Facultat de Lletres.

L'Ajuntament de Ciutadella posa el nom de Francesc de Borja Moll al carrer on va néixer i una làpida commemorativa a la façana de la casa natal.

La Fundació Jaume I, de Barcelona, li concedeix el premi Sanchis Guarner.

L'Ajuntament de Ciutadella posa també el nom de Francesc de Borja Moll a una guarderia infantil.

La comunitat autònoma de les Illes Balears li atorga la Medalla d'Or de la institució.

1984

La Universitat de València li atorga el doctorat honoris causa per la Facultat de Lletres.

Publica el Diccionari escolar català-castellà castellà-català, amb la col·laboració de Nina Moll Marquès.

1984 (i en endavant)

Continua treballant en la redacció dels capítols que haurien fet part del tercer volum de les seves memòries, Els meus penúltims trenta anys, que romandrà inèdit perquè, posteriorment, emmalalteix de manera greu i progressiva.

1991

Mor a Palma el 18 de febrer.

2002

El Parlament de les Illes Balears aprova, en la sessió de dia 12 de març, la declaració del 2003 com a Any Francesc de Borja Moll, en commemoració del centenari del seu naixement.