Els textos que componen aquesta obra provenen de les anotacions escrites als blocs Tros de Quòniam i Entrellum al llarg dels anys 2004, 2005 i 2006, seguint-ne l’ordre cronològic. L’escriptura d’aquest dietari digital durant aquests tres anys ha suposat una nova manera d’entendre la literatura: ciberliteratura. Es tracta d’una creació narrativa que inclou, dins el marc del dietarisme, tot un garbuix de gèneres (autobiografia, relat, poesia, assaig), amb una intenció especial al món emergent dels blocs, la blogologia. Escriure al segle XXI implica un repte apassionant, una aventura que, en aquest cas, passa per la investigació amb les noves tecnologies. Amb aquesta experiència blogogràfica s’ha afavorit la presència i la defensa del català a la xarxa. El recull té cura de la llengua, s’hi innova, i, a la vegada, serveix de model a les noves generacions de ciberlectors que tenen internet com a un lloc de trobada on poder emmirallar-se.

El llibre Lecciones de Derecho Procesal Vol. III. 1 forma part de la col·lecció «Materials didàctics» de la Universitat de les Illes Balears, el qual està dividit en quatre capítols: Actividades previas al proceso, Juicio ordinario, Juicio verbal i Crisis procesales. Es tracta d’un material útil, no sols per als estudiants i professors de Dret de la UIB, sinó per a totes aquelles persones interessades en la matèria, i que vulguin aprofundir sobre qüestions i activitats jurídiques rellevants de caràcter ordinari i habitual.

El llibre recull l’acte d’investidura, el 8 de novembre de 2007, com a Doctor Honoris Causa d’Antoni M. Badia i Margarit, nomenat pel Consell de Govern de dia 19 de desembre de 2006. La defensa de l’apadrinat es féu a càrrec del doctor Joan Miralles i Montserrat que destacà la dilatada carrera de Badia i Margarit pel que fa a l’estudi i la defensa de la llengua catalana. Acte seguit, el ja investit Doctor Honoris Causa per la Rectora de la Universitat de les Illes Balears, Montserrat Casas, pronuncià la lliçó magistral titulada «Renovarem els estudis sobre Mireia de Frederic Mistral, en la versió de Maria-Antònia Salvà», de la qual destaca un glossari de mallorquinismes, entre d’altres.

En aquest número presentem el treball d'Itziar Alonso-Arbiol, Arratibel i Gómez sobre una anàlisi qualitativa de la motivació dels àrbitres de futbol; Benito Urra ens acosta a una anàlisi empírica de les fonts de autoeficiencia en corredors de ral·lis automobilístics; De la Vega i els seus col·laboradors ens porten a les nostres pàgines un estudi sobre la consistència i la fluctuació dels estats d'ànim d'un equip de futbol professional durant una fase d'eliminatòries de play off per a l'ascens de categoria, entre molts altres articles d'investigació.

El conjunt monumental de la Cartoixa de Valldemossa constitueix avui dia un llunyà reflex d'aquell antic i important monestir que tanta fascinació despertà als seus nombrosos visitants, des que ho descobrissin els viatgers romàntics del segle XIX. El desig d'aprofundir en la seva història més enllà del mite creat i de qualsevol tòpic va ser la primera raó per a escometre aquest estudi, després de comprovar durant anys el poc que es coneixia. Es tracta d'un treball científic aplicat a la investigació històric-artística, a partir d'una visió molt personal, del qual destaca: l’estudi sobre la influent posició cultural de l’orde de San Bru, la Cartoixa com a integrant d’una xarxa monàstica nacional i internacionals o la catalogació del patrimoni històric i artístic, entre d’altres.

És conegut que els manuscrits àrabs conservats en els països de l’Occident islàmic han patit, al llarg de la seva prolongada història, la desgràcia de la seva pèrdua, que en gran part ha estat deguda a les nombroses circumstàncies adverses a les quals han estat sotmesos. Les persones cultes de dites contrades han generat un gran nombre de llibres de diversa mena, impossibles d’enumerar, però la majoria o s’han perdut o bé es troben en indrets amagats, en un dipòsit o reserva d’arxiu; llibres que, ara per ara, romanen sense inventariar, encara que es manté ferma l’esperança de trobar-los algun dia. Aquest és, doncs, un dels manuscrits que ha conservat per a nosaltres la família dels Bul’amaš; text preciós, que ara ens plau d’oferir als interessats en les arrels de l’Occident islàmic.

La Gramática de la lengua catalana de Tomàs Forteza Cortès (Palma, 1838 - 1898) constitueix la primera descripció de les estructures fonètica i morfològica del català que es desenvolupa des d’un enfocament historicista, comparatista i dialectal. El model d’anàlisi es basa en les orientacions propugnades per l’escola europea de lingüística romànica del segle XIX, concretament en la Grammatik der romanischen de Sprachende Friedrich Diez. La cultura d’aquest treball tan valuós, però poc conegut, permetrà que, com afirma Antoni M. Alcover en el pròleg, “tothom, llingüístes i no llingüístes, faran justicia an el Mestre Forteza apreciant la seua obra així com cal”.

En una experiència d’estudis de microtoponímia a escala local a Llorito (Mallorca), els topònims són una eina per conèixer la història i el territori. En base a l’anàlisi territorial d’una àrea geogràfica reduïda i perfectament delimitada, els diferents apartats segueixen una seqüència de caràcter cronològic, que abasta des de l’època islàmica per apropar-se als temps més recents, fixant l’atenció, sobretot, en l’evolució històrica i toponímica durant els segles XVI, XVII i XVIII. Interessa també analitzar l’evolució i les característiques del territori tant des del coneixement directe com des de la prospecció documental. Una bona part dels noms de lloc ha arribat en el llenguatge viu fins a l’actualitat, però tota una altra part ha romàs dins els gorgs de l’oblit i només s’ha pogut recuperar a través de la documentació.

El Gabinet d’Onomàstica del Servei Lingüístic de la UIB presenta el recull de ponències que es feren dins el marc del tercer Seminari de metodologia en toponímia i normalització lingüística, que tingué com a objectiu fornir d’elements per a la metodologia de treball a l’hora de realitzar una enciclopèdia, un recull toponímic o una recerca determinada, i també, facilitar i fomentar l’intercanvi de metodologies amb organismes i institucions que fan feina en el camp de la toponímia i la normalització lingüística d’altres territoris de l’Estat espanyol en llengua pròpia.

Aquest volum aplega vint-i-vuit articles sobre literatura oral, agrupats en tres eixos temàtics: la rondalla, la llegenda i la poesia popular. Alguns són de caràcter més erudit i altres de to divulgador. Sobre rondalles hi trobareu una panoràmica de les rondalles catalanes, l’estudi de les característiques de l’aplec d’Alcover, el reflex d’aquest gènere en la literatura escrita, algunes reflexions sobre l’art dels narradors orals... Els estudis sobre llegendes se centren bàsicament en tres personatges vinculats a la tradició mallorquina: Jaume I, sant Vicenç Ferrer i el Comte Mal. A la tercera part del llibre, dedicada a la poesia oral, hi trobareu un curiós i complet recull de folklore infantil, glosats sobre la República i la Guerra Civil espanyola, el paper de la dona en el Cançoner i altres treballs. En conjunt, una contribució polièdrica, apassionada i engrescadora a l’estudi del nostre ampli, valuós i fascinant patrimoni de literatura oral.

Aquest llibre contribueix a rescatar de l'oblit injust Mario Verdaguer (Maó, 1885 - Barcelona, 1963), un escriptor polifacètic i original, i a esgranar amb autoritat un rosari d'evocacions, sempre contades des de dintre: tertúlies amb les seus cafès i restaurants, redaccions de premsa, ambients bohemis… de la més rellevant història cultural de la ciutat. L'autor ens ofereix un aiguafort emocionant que no sols s'ha pansit, sinó que s'enriqueix amb el valor afegit del pas del temps, el qual ennobleix sempre la qualitat original abocada en l'instant creador. Gràcies al testimoniatge de Mario Verdaguer aquestes pàgines palpitants i evocadores, farcides d'humanitat, posseeixen avui la grandesa de contribuir a rescatar de l'oblit uns decennis culminants de Barcelona.



Video de la presentació del llibre que va fer l'escriptor Cristòfol Serra.

En el llibre s'ha recollit de manera sistematitzada l'experiència, des de l'any 2003, en el macroprojecte “Codesarrollo y Migraciones”, signat per Càrites Mallorca i el Govern Balear, a partir d'un conveni amb la Conselleria de Presidència i Esports. En el llibre no sols s'intenta presentar la descripció del projecte, sinó també la concepció particular dels integrants d’aquest en el tema de la cooperació internacional, del codesenvolupament i de les pràctiques i actuacions que consideren satisfactòries, les quals es deriven de la metodologia d'actuació del projecte.

Actualment ens trobam en un moment de transició i de canvis, a causa de l’adaptació de la nostra universitat i la resta d’universitats espanyoles a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquesta conjuntura ens situa davant d’un repte cabdal: renovar la docència universitària a partir, entre d’altres iniciatives, d’una programació didàctica que faciliti els processos d’ensenyament-aprenentatge del nostre alumnat. Partint de l’afirmació que la planificació és un dels compromisos més importants que cada docent ha d’assumir i una de les competències bàsiques de l’exercici professional, us presentam aquest llibre, amb l’objectiu de proporcionar una selecció de bones pràctiques sobre guies docents d’assignatures adaptades a l’EEES i elaborades pel professorat de la UIB.

Els assaigs d'aquest llibre exploren el fenomen de la col·laboració creativa, a partir d'alguns dels molts casos remarcables que ens ofereix l’obra de Robert Graves. Si bé la seva col·laboració amb Laura Riding és sens dubte la més cèlebre i controvertida d'aquestes, Graves també va crear moltes altres aliances artístiques i intel·lectuals: Siegfried Sassoon o Nancy Nicholson, entre d’altres. Després va haver uns altres als quals va consultar: advocats, col·leccionistes de segells, arqueòlegs, lingüistes, classicistes... Tots, de diferents maneres, han col·laborat amb Graves en la producció dels seus 140 llibres, entre els quals destaquem gèneres tals com poesia, novel·la, biografia, crítica, antropologia, història social, mitologia, estudis bíblics, traduccions o llibres per a nens.

Aquest número monogràfic de la revista Territoris és conseqüència dels avanços assolits per les investigacions que s’efectuen sobre el litoral del nostre país i de l’interès que aquests ambients desperten, cada vegada més, arreu dels grups científics nacionals i internacionals. La importància econòmica i social dels mitjans costaners ha crescut molt en les darreres dècades i seguint aquest creixement també ho ha fet la ciència. El llibre recull un conjunt de treballs diversos que s’estan desenvolupant en relació amb la Geomorfologia litoral en sentit ampli. De ben segur que queden altres àrees per representar, però tots els treballs que aquí es recullen mereixen el seu lloc en la cursa pel coneixement que tota ciència representa.

El Dret Processal Civil Internacional forma part de l'assignatura Dret Internacional Privat. El contingut d'aquestes Lecciones gira entorn dels grans principis que formen part dels temes del DPCI: àmbit d'aplicació de la norma i subsegüent col·lisió amb altres disposicions, estructura del sistema de competència internacional, principis sobre el desenvolupament del procés i auxili judicial internacional, teoria general del exequàtur, sistemes de reconeixement i l’execució de sentències estrangeres. L'autor intenta que siguin útils com a llibre de consulta per a la docència i, alhora, que els estudiants hi puguin trobar reflexions sobre qüestions més complexes.

L’espai europeu d’educació superior (EEES), sustentat per la Declaració de Bolonya (1999), preveu la creació d’una nova estructura de titulacions universitàries comuna a tots els països de la Unió Europea. Aquesta estructura es basa en dos nivells ben diferenciats: el grau i el postgrau, i aquest últim comprèn els estudis conduents a l’obtenció dels títols de màster i/o doctorat. La investigació que aquí es presenta recull la valoració del professorat de la UIB sobre la importància de cada una de les competències transversals seleccionades, així com el grau de realització aconseguit en els estudis de referència. Així mateix, procura conèixer el grau d’ajustament o desajustament entre la importància atorgada a la competència i el grau de realització aconseguit. Es pretén que la informació obtinguda sigui d’utilitat per a l’anàlisi i el disseny de les noves titulacions de grau en el marc de l’espai europeu de l’educació superior.

Aquest llibre recull detallats resums de tots els treballs presentats en el 6th Congress ESPA 3008 (Electronic Structure: Principles and Applications) dut a terme a Palma entre el 2 i el 5 de setembre de 2008. Organitzat pel Vicerectorat d'Investigació i el Departament de Química de la UIB, el congrés va comptar amb la col·laboració del Ministeri de Ciència i Innovació, la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació del Govern dels Illes Balears, l’Ajuntament de Palma i "Sa Nostra", Caixa de Balears. Van participar-hi 102 dels especialistes internacionals més rellevants.

Les matemàtiques en general i l’Àlgebra en particular són branques de la Ciència que, bàsicament, tenen com a finalitat resoldre problemes. De fet, saber Àlgebra no vol dir tant conèixer teoremes i resultats en certes matèries com saber aplicar aquests resultats a la resolució de problemes en concret. Això dóna una idea de la importància que tenen les classes de problemes en l’ensenyament de l’Àlgebra, així com poder disposar de llibres amb problemes resolts que mostrin tècniques i mètodes de raonament que s’utilitzen en aquesta disciplina.

El llibre comença amb un capítol introductori que presenta els trets essencials de l’EEES i un breu resum del marc normatiu espanyol a la data de publicació. Per al lector no expert pot servir d'ajuda per a clarificar els elements bàsics del que s'ha denominat “procés de Bolonya” o “procés de convergència europea”. El propòsit més important del text és fonamentar una seqüència de les decisions que haurien de prendre's a l’hora de dissenyar títols de grau en aquest nou escenari.

En els darrers anys s'ha desenvolupat una línia d'investigació orientada cap a l'anàlisi tecnològica de la ceràmica com a eina per a analitzar certs aspectes de les societats prehistòriques. Aquest treball pretén constatar la viabilitat d'aquests plantejaments, intentant establir la correlació entre context social, tecnologia ceràmica i cultura material. És per això que sembla necessari realitzar un estudi de la tecnologia ceràmica a partir d'una anàlisi etnogràfica que permetés generar nous models interpretatius sobre el canvi tecnològic i la caracterització de produccions.

Aquest vocabulari s’adreça a persones relacionades amb el món de l’associacionisme, i molt especialment vinculades a l’associacionisme juvenil. Tots els termes que hi apareixen són habituals i freqüents en aquest àmbit. Molt sovint s’han fet aquestes guies per crear associacions que eviten explicar conceptes essencials per al bon funcionament de l’entitat. Per això, aquest vocabulari pretén ser un manual de respostes davant diferents termes que s’usen en el món de l’associacionisme. Per aquest motiu, s’hi ha inclòs no sols noms, verbs i locucions, sinó també les sigles amb les quals són coneguts alguns dels termes d’aquest recull.

El XV Congrés d’Història de l’Art va tenir lloc a Palma entre els dies 20 i 23 d’octubre de l’any 2004. L’elecció de Palma com a seu va respondre a la necessitat de lligar cultura i ciutat. Modelos, intercambios y recepción artística (de las rutas marítimas a la navegación en red) fou l’enunciat del Congrés, que, mitjançant el subtítol, va voler recollir des de la importància de la Mediterrània com a cabal de models i propiciador de transmissions, fins a la incorporació d’altres mars: els de la creació artística i els processos d’aprenentatge a través de la xarxa.

A través de 45 comentaris que articulen un itinerari prou heterogeni, metodològicament parlant, de cada imatge, La foto observada planteja el que podria ser un mosaic de referències bibliogràfiques on s’esbossa una història de la fotografia traçada des d’imatges concretes, les mateixes que, d’alguna manera, han tingut sempre un lloc destacat en la majoria de manuals i publicacions que pretenen tractar de manera global la història del mitjà. En la seva unificació, en el resultat que es desprèn de la seva posada en comú, hem volgut prioritzar com a objectiu permanent la possibilitat de forjar un sentit precís i rigorós, i no per això menys amè, del que podrien ser les pautes per analitzar i dotar de context la imatge fotogràfica.

L’objectiu d’aquest treball és donar a conèixer els comptes del Reial Patrimoni del Regne de Mallorca, en el període 1310-1330, tant de la documentació comptable localitzada com del procediment comptable seguit. Així mateix, s’estudia la institució de la Procuració Reial dins de l’estructura del Regne de Mallorca. El període abraçat per aquest estudi coincideix amb les tres dècades d’apogeu del Regne de Mallorca, en el qual es troben localitzats un nombre important dels llibres de comptes de la Reial Procuració, objecte d’aquesta investigació.

“La teoria del laberint (Kerenyi, 2006) pretén ser un canvi en la interpretació de les ciències socials, que insisteixen a pretendre explicar i raonar els canvis socials produïts per l’explosió de les tecnologies actuals, mitjançant metodologies pròpies de segles passats. Ens trobem, doncs, davant d’una crisi d’interpretació, que s’evidencia exageradament quan es pretén explicar la innovació, el moviment i la complexitat, des del context de l’ordre entès com a certesa. És a dir, s’arriba a la paradoxa d’intentar explicar la contingència, la innovació, des de l’ordre, que se sap que el canviant, el contingent, exactament el que produeix és incertesa, és a dir, la categoria contrària a l’ordre”.

La figura de Bartomeu Roselló-Pòrcel està lligada, des del mateix instant de la seva mort, a una imatge mítica: la de l’intel·lectual precoç i renovador que desapareix a les portes de la seva maduresa poètica, i el rastre del qual és seguit per les generacions posteriors amb, de vegades, una immoderada dosi de veneració o, si més no, de respecte. En ell es reconeix, encara que no sempre va ser així des del primer moment (almenys a Mallorca), més que no pas un magisteri, el lligam amb un món cultural desaparegut a causa de la Guerra Civil i, sobretot, es convertí en el reducte d’una resistència silenciosa.

Pregonament enamorat de la cultura popular, particularment del folklore musical balear, Antoni Martorell vol testimoniar-nos que de tot això ha fet una senyera gloriosa d’identitat històrica, que, ultra l’efecte i amanyac que ens reclama, implica un comprimís seriós de defensa i d’estudi d’aquest patrimoni. Aquestes pàgines destil·len predilecció i sentiment, però molt particularment conviden apassionadament als lectors a estimar, esbrinar i aprofundir aquest tresor ètnic nostrat. Des del meu balcó ben cert que ha de funcionar de sinapisme revulsiu per esbatre qualsevol prejudici i qualsevol regust d’indolència, davant dels joiells del nostre folklore musical històric.

Després d’uns anys de molta feina de recerca, d’investigació per les arrels històriques de la nostra gastronomia, pel ric patrimoni cultural i, també, per l’extensa història de les nostres illes, ha nascut aquesta obra gastronòmica. Un dels fonaments principals del Departament de Cuina d’aquesta escola és ser a l’avantguarda de la innovació culinaria, però en aquest projecte no s’ha volgut oblidar la història gastronòmica de les Illes Balears, una història carregada de saviesa, i gràcies a aquest laboriós treball d’investigació podem gaudir en plenitud de tota la seva riquesa de la qual tots els ciutadans d’aquestes illes podem estar ben orgullosos. Bon profit!

Aquest volum és un text que explora els continguts ideològics que sustenten algunes produccions recents de ficció televisiva, analitzades des de la perspectiva de gènere. L’objectiu del text és, per tant, observar la construcció d’identitat des dels missatges que la ficció seriada proposa a l’audiència. El resultat és un text que reflexiona sobre el rol narratiu dels personatges femenins, a més de posar de relleu els continguts dramàtics interessants a l’anàlisi de gènere. Finalment, l’autora ha cercat la identificació d’elements més transgressors i arriscats que, des d’una perspectiva feminista, es poden observar a algunes produccions de ficció contemporànies.

L’objectiu d’aquest estudi es analitzar l’estructura econòmica de les Balears, mitjan-çant l’elaboració i comparació de diferents models multisectorials. Al llarg d’aquest treball es pretén, des de diferents perspectives metodològiques, mesurar l’abast empíric  de la suposada dependència que l’economia de les illes té del sector turístic i es simularàn els efectes que possiblement tendria sobre l’economia de les Illes una certa reducció en el consum dels no residents.

El que resta del naufragi es una selecció de poemes d’àlex Volney (Palma, 1969) preparada exclusivament per a la col·lecció “Poesia de paper”.
Escriptor i llibreter, és autor de diverses obres de poesia com Mort en el temps (1995), Tonina 1900 (1997), Homenatge a mi mateix (premi COBAI 1998), El calostre de la vida (2000), La frontera dels dies (2000) o Inventari d’albes (2007). A El que resta de naufragi àlex  Volney ens condueix mitjançant els 16 poemes que componen el quadern –de desigual extensió i forma- des de l’anècdota externa a la reflexió interior, a l’indret més íntim i recòndit del sentiment i la memòria.

Magda Polo es doctorà en Filosofia per la Universitat de Barcelona. Ha estat professora d’edició de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Universidad Autónoma de Madrid (UAM) i Universitat de València (UV). Actualment és directora del Servei de Publicacions de la UAB, membre de la Junta Directiva del Centro Español de Derechos Reprográficos (CEDRO) i presidenta de la Unión de Editoriales Universitarias Españolas. Creación y gestión de proyectos editoriales té com a principal objectiu facilitar, a partir de propostes, pautes i eines concretes, els coneixements que ha de tenir un editor a l’hora de crear, plantejar i dur a la pràctica un projecte editorial. Aquest llibre és fruit, principalment, de l’amor i la passió pels llibres que sent l’autora i de la seva dedicació a l’edició, tant com a editora i com a professora a diferents màsters d’edició.

Poemas és una selecció de poemes de Jesús Fernández Palacios (Cádiz, 1947) preparada exclusivament per la col·lecció “Poesia de paper”. Poeta i articulista, Fernández Palacios ha col·laborat en diversos periòdics i revistes espanyoles i estrangeres. Els seus poemes han estas traduïts a l’anglès, italià, francès, alemany, rumà, portuguès, grec i àrab. La crítica assegura que la poesia d’aquest gadità ofereix una visió unitària i fragmentada del món, tal volta perque la nostra realitat, sempre unitària, s’expressa a través de la fragmentació.

El maig de 2007 tingueren lloc a la Universitat de les Illes Balears dues activitats conjuntes ben importants per als terminòlegs: la V Jornada de l’ACATERM (Associació Catalana de Terminologia) i la II Jornada de Terminologia i Serveis Lingüístics, amb el tema central «Nous reptes dels professionals de la comunicació especialitzada». Els serveis lingüístics universitaris d’arreu dels territoris de parla catalana s’hi aplegaren per establir un debat, obrir diàlegs, veure els problemes, els perills, els dubtes, les realitzacions, i les aportacions entre diversos professionals, per tal d’enriquir-se d’experiències i de noves coneixences. Un primer tast d’aquest diàleg el teniu a aquest llibre, que el Servei Lingüístic de la Universitat de les Illes Balears vol posar a l’abast de les persones interessades per contribuir amb el seu granet de sorra a la platja de les paraules i la terminologia. Que la passejada sigui profitosa!

Hi trobareu articles de Francesca Comas «A cent anys de la creació de la Junta para la Ampliación de Estudios»; Joan Carles Rincón «Filosofía de la Educación y Teoria de los Valores: el subjetivismo y el objetivismo en la axiología»; Belén Pascual i Dinora Tereza «Formación profesional, trabajo y escuela: la desinversión como experiencia o las atribuciones de nuevos sentidos»; Carmen Prado i Carmen Touza «Programas de formación para la prevención especializada de los malos tratos hacia las personas mayores»; Maria Femenias i Juan Manuel Sánchez «Evolució dels interessos professionals, de la utilitat sociolaboral i de la satisfacció amb els estudis dels alumnes de Psicopedagogia»; i Eva Aguilar «Enseñando la lengua oral en la adolescencia».

Mallorca musulmana reuneix i analitza tots els còdex llatins i àrabs sobre el repartiment de Mallorca i la seva transferència des d’al-Andalus a la Corona catalano-aragonesa. Llurs referències s’apliquen al coneixement de l’estructura urbana de Mayurqa-Mallorca, tractant qüestions com la població, l’economia i la societat en aquest moment de la història mallorquina medieval.

La història ens explica la revifalla vital d’un mestre sense feina que aconsegueix triomfar com a autor teatral. Ell mateix i la seva pròpia família són els protagonistes de l’obra. El que s’hi exposa és una problemàtica que ens remet als plantejaments del moviment modernista de l’enfrontament de l’artista amb la seva societat. Aquí, hi descobrim el secret de Pere Capellà en relació amb el teatre. Aquesta és la funció que li voldria atorgar: un cant revolucionari, de revolta social, contra el sistema.

Aquest treball reflexiona sobre la important funció social de la lingüística aplicada i gira entorn de l’adquisició i aprenentatge del llenguatge a la societat de la informació i comunicació. és un tema que respon a unes necessitats socials específiques i implica un tractament teòric i pràctic de l’ensenyament de llengües. Així, els treballs que s’hi recullen inclouen les més recents investigacions i conclusions sobre diferents aspectes de l’adquisició, l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües en contextos plurilingües. Sens dubte, el llenguatge és un aspecte central a les nostres vides i suscita molts d’interrogants i qüestions a la vida diària. Precisament, la lingüística aplicada té com a principal funció aportar respostes i solucions a problemes socials relacionats amb el llenguatge. En una societat que es mou en espais cada vegada més complexos d’intercanvi d’informació, es demanden respostes concretes a les quals la lingüística aplicada no pot sinó intentar respondre satisfactòriament.

El volum gira entorn la lingüística aplicada a la societat de la informació i la comunicació. Els treballs que s’hi recullen inclouen les més recents investigacions i conclusions sobre diferents aspectes del llenguatge per a fins específics, la lexicografia i la lexicologia, la lingüística de corpus i la traducció. El present exemplar està dividit en quatre seccions temàtiques precedides d’una secció reservada a les tres contribucions convidades. En aquest darrer apartat, Carol A. Chapelle ens mostra com les tecnologies de la informació i la comunicació ofereixen noves possibilitats als estudiosos de l’adquisició de segones llengües en contexts d’instrucció formal.Pel que fa a les seccions temàtiques, es tracten aspectes sobre els llenguatges d’especialitat o amb finalitats comunicatives espe-cífiques i a la vegada aspectes de descripció léxica que inclouen l’exploració de la interfície semàntica-sintaxis, entre d’altres.

Cada vegada són més nombrosos els projectes de cooperació al desenvolupament que trien el turisme com a temàtica, confiant que aquest actuï com a motor del desitjat desenvolupament. Tant l'un com l'altre, desenvolupament i turisme, haurien de ser sostenibles. Però, posem per cas: aprofitant-se de la bona voluntat que solen inspirar totes les iniciatives de cooperació, els països empobrits tractessin de desenvolupar-se seguint models poc respectuosos amb el medi ambient i manifestament insostenibles a llarg termini, i, a més, nosaltres hi col·laboréssim. Per això és necessari assegurar-nos que el que pretenem realitzar sota la denominació de Projectes de cooperació al desenvolupament sigui això: desenvolupament sostenible.