Projectes de recerca

Convocatòria d'ajuts a projectes de recerca 2007

 

Atles de l’entonació del català                                                                            
Investigadora principal: Pilar Prieto

Aquesta proposta és la continuació del projecte Atles interactiu de l’entonació del català de les Illes Balears que es va iniciar fa dos anys amb el suport d’un ajut de la Càtedra Alcover-Moll Villangómez amb l’objectiu d’iniciar l’estudi i la descripció de la prosòdia del català dels dialectes balears, i en el qual hem participat la major part d’investigadors que integrem aquest nou projecte. Com a fruit d’aquest treball inicial es va desenvolupar el lloc web anomenat Atles interactiu de l’entonació del català de les Illes Balears, que es pot trobar a http://seneca.uab.es/atlesentonacio i que presenta de forma sistemàtica els materials recollits a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera. Aquest projecte va rebre el finançament i el suport de la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez (CAMV), la UAB, i l’Institut d’Estudis Catalans.

L’objectiu d’aquest nou projecte és el desenvolupament d’un lloc web que permeti la presentació sistemàtica d’una sèrie de materials lingüístics en àudio i en vídeo per a l’estudi de la prosòdia de tots els dialectes catalans, no només dels dialectes de les Illes Balears. En el cas del català del Rosselló i de l’Alguer, aquesta recollida de dades és especialment important en moments en què l’ús d’aquestes varietats està patint una forta reculada i la població que parla aquestes varietats com a primera llengua és d’edat avançada. Aquest projecte s’inscriu en un programa d’abast romànic que pretén proposar un sistema d’etiquetatge prosòdic ToBI (http://www.ling.ohio-state.edu/~tobi/) per a diferents llengües romàniques. Com a resultat del projecte anterior, hem desenvolupat una primera proposta del sistema Cat-ToBI, que es pot trobar en el mateix lloc web de l’Atles. Amb aquest objectiu, ja fa temps que hem iniciat contactes amb altres investigadors i lingüistes de territoris de parla catalana, per tal d’endegar un projecte comú de recollida de materials per a l’estudi de la prosòdia de la llengua catalana.

 

Terminologia artística en català a la Mallorca dels segles XVI al XVIII         
Investigador principal: Joan-Antoni Mesquida

L’objectiu d’aquest projecte és la fixació i anàlisi d’un corpus de terminologia científica relativa a les arts plàstiques de Mallorca, entre els segles XVI i XVIII, procedent de la documentació arxivística. És una proposta interdisciplinària, amb investigadors formats en història de l’art i en filologia.

Els resultats de la investigació tendran una aplicació immediata, de profit tant per als especialistes en història de l’art com per als filòlegs (terminòlegs, historiadors de la llengua, etc.). Podria contribuir també a establir els termes d’aquesta especialitat, amb una utilitat didàctica evident. En aquest àrea, tot i que s’hi fa feina en terminologia, falta un aplec sistemàtic dels termes usats amb criteris històrics. En aquests segles es conforma un lèxic específic genuí amb interferències, a estudiar.

 

L’arxiu audiovisual del parlar salat de la Costa Brava.
Tractament de les dades i eines de visualització                                              
Investigador principal: Maria Pilar Perea

El projecte L’arxiu audiovisual del parlar salat de la Costa Brava. Tractament de les dades i eines de visualització és la continuació del projecte L’arxiu audiovisual del parlar salat de la Costa Brava, que fou finançat fa tres anys per la Càtedra Alcover-Moll-Villangómez. El primer estadi del projecte va consistir en la recopilació d’un conjunt d’enregistraments audiovisuals de les localitats corresponents a Blanes, Lloret de Mar, Tossa, Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Begur i Cadaqués. Els enregistraments consistien en entrevistes semidirigides, d’una hora i mitja de durada, que se efectuaven a dos/tres informants, segons els requeriments previs, de cadascuna de les localitats esmentades. L’objectiu era avaluar l’estat d’aquest subdialecte, comprovar-ne la vitalitat i l’abast generacional, i confirmar o modificar, si escau, la isoglossa que delimita la zona on aquesta varietat encara s’utilitza de manera efectiva. Sobre l’estat actual del subdialecte salat la investigadora principal d’aquest projecte va presentar una comunicació al Vth Congress of Dialectology and Geolinguistics, que tingué lloc a Braga (Portugal), del 4 al 8 de setembre de 2006, amb el títol "De-dialectalization or dialectal death. The case of the Catalan subdialect spoken in the Costa Brava". Actualment, la publicació corresponent és en premsa i està previst que aparegui el 2007 en el número 15 de la revista Dialectologia & Geolinguistica (Mouton de Gruyter). D’altra banda, els materials enregistrats han estat aprofitats, juntament amb altres enquestes complementàries, per redactar la tesi que duu a terme Núria Busquet Isart, doctoranda de FPU de la Universitat de Barcelona, amb el títol “El parlar salat: descripció, àmbit geogràfic i ús”, dirigida per la investigadora principal d’aquest projecte.

Durant la primera fase del projecte, a més de l’edició en DVD de les entrevistes (en 14 DVD) es va poder fer la transcripció fonoortogràfica dels fragments més interessants de les entrevistes, seleccionats per a ser editats en el futur programa de visualització, així com una part de la transcripció fonètica.

La continuació del projecte consistirà en l’acabament de la transcripció fonètica de les entrevistes i en llur revisió. D’altra banda, l’objectiu final implica l’elaboració d’un programa de visualització de les entrevistes en format vídeo, les imatges i el so de les quals estaran sincronitzades amb les corresponents transcripcions fonètiques i ortogràfiques. Prèviament, però, el mateix equip d’informàtics que dissenyarà l’aplicació farà una eina per facilitar la introducció de les dades i fer-ne la sincronització manual de la imatge, el so i el text.

El format de sortida en DVD, d’una estructura similar al DVD dirigit per Jaume Corbera, L’arxiu audiovisual dels dialectes catalans de les Illes Balears, permetrà no sols l’estudi dels elements dialectals propis de l’àrea d’ús tradicional del subdialecte salat, sinó, mercès a les imatges, del llenguatge no verbal

 

Localització, transcripció i edició de textos
d’escriptors mallorquins d’entre els segles XIX i XX                                         
Investigador principal: Pere Rosselló

L'objectiu principal d'aquest projecte d'investigació és, com indica el títol, la localització, la transcripció i l'edició de textos d'escriptors mallorquins d'entre els segles XIX i XX. La finalitat és posar al descobert una part de l'obra d'una sèrie d'escriptors que fins ara resta submergida en la premsa periòdica de l'època o en determinats fons dipositats en diversos arxius i biblioteques. En gairebé tots els casos es tractaria de textos que fins ara no han estat objecte d'edicions.

Bàsicament, es tracta de cercar obres, sobretot en prosa, aparegudes en diversos mitjans de premsa periòdica i en revistes. També, en casos concrets, es recorrerà al material conservat en arxius o dipòsits que fins ara han estat inexplorats. Els autors en què se centrarà la recerca són Miquel dels Sants Oliver, Gabriel Alomar, Joan Alcover, Joan Torrendell, Mateu Obrador, Bartomeu Amengual, Fèlix Escalas, Rafel Ballester, Miquel Sarmiento i Llorenç Riber. Això no exclou que no es puguin incloure altres autors si, en el curs de la recerca, es troba material que pugui resultar d'interès.

Antologia de textos de les Illes Balears (Menorca i Eivissa)                           
Investigador principal: Joan Miralles

EN CONSTRUCCIÓ

 

Estudi del vocalisme balear i aplicacions per a
l'ensenyament de la llengua anglesa a parlants de català balear                 
Investigador principal: Joaquín Romero

Aquest projecte té un doble objectiu. Com a primer objectiu, preten omplir un buit existent en la descripció fonètica del català balear mitjançant la recollida de dades acústiques d'un nombre significatiu de parlants de diferents zones de l'àrea lingüística balear. Aquesta tasca permetrà de poder disposar d'una important base de dades acústiques exhaustiva i sistemàtica sobre les vocals del balear. El vocalisme balear coincideix en molts aspectes amb el d'altres varietats de la llengua catalana. Tot i això, s'hi observen aspectes idiosincràtics que semblen apuntar a la necessitat d'una reavaluació de les descripcions més tradicionals. Aquests aspectes tenen a veure especialment amb la posició dintre del sistema fonètico-fonològic de l'anomenada vocal neutra tònica i amb la naturalesa acústico-articulatòria de les vocals obertes, en particular la vocal central 'a' i la 'o' oberta. En aquest sentit, estudis recents, tant de caire impressionístic com experimental, donen peu a la hipòtesi de que el vocalisme d’algunes varietats balears s'estigui allunyant del sistema triangular tradicional del vocalisme romànic i estigui evolucionant cap a un sistema amb distinció entre vocals baixes anteriors i posteriors. El primer objectiu d'aquest projecte, doncs, és fer un estudi ampli i detallat de la variabilitat vocàlica dintre de l'àmbit lingüístic balear amb l’objectiu de determinar quin és exactament el sistema vocàlic actual de les diferents varietats balears i si les observacions respecte de la seva evolució fonètico-fonològica són encertades.

El segon objectiu d'aquest projecte proposa aprofitar les característiques diferenciades d'aquesta varietat lingüística de cara a l'ensenyament de l'anglès com a llengua estrangera a parlants de català balear. L'anglès, especialment la varietat coneguda com a 'Americà General' presenta un sistema vocàlic amb algunes característiques coincidents amb el sistema proposat per al català balear. Més concretament, hi ha dos aspectes que són especialment rellevants. Per una banda, l'anglès americà té un fonema vocàlic central tònic—que apareix en paraules com ara 'cup'—que té unes característiques acústiques no massa llunyanes de l'anomenada vocal neutra tònica catalana. Per altra banda, aquesta varietat de l'anglès en particular presenta una distinció clara entre vocals obertes anteriors i posteriors—com ara en les paraules 'hat' i 'hot', respectivament. Com s'ha esmentat anteriorment, aquesta és una de les possibles reinterpretacions del sistema vocàlic balear segons les observacions més recents. Aquestes coincidències entre els sistemes vocàlics de les dues llengües resulten extremadament interessants i engrescadores en l’ensenyament de la pronúncia de l'anglès a parlants nadius de català balear. Pretenem, doncs, fer servir les característiques del vocalisme balear i aprofitar les coincidències amb el de l'anglès dintre de l’aula d'anglès com a llengua estrangera. El segon objectiu del projecte, per tant, consisteix en l'aplicació dels resultats obtinguts en l'estudi acústic del vocalisme a l'ensenyament de la pronunciació de l'anglès, tot aprofitant les característiques singulars del vocalisme balear i les seves coincidències amb el de l'anglès per optimitzar-ne l'aprenentatge.