Cap al nord la llibertat

Ara fa uns mesos, la revista Sky & Telescope va publicar un article força interessant que narrava com els esclaus negres dels estats del sud americans utilitzaven l'astronomia per fugir de les plantacions i anar cap al nord, cap a la llibertat. Fins a començaments d'aquest segle no es va tenir evidència dels coneixements astronòmics dels esclaus, que ells amagaven amb molta cura, i el descobriment d'aquests coneixements el va fer l'any 1912 un folklorista americà quan va sentir cantar una cançó popular a Carolina del Nord. La primera vegada no li va trobar cap sentit, però la va tornar a sentir l'any següent a Kentucky sense aconseguir que li explicassin el significat, finalment, l'any 1918 algú a Texas l'hi va explicar.

Sembla que la cançó l'ensenyava als esclaus un fuster itinerant que, a més a més, estava lligat a un grup clandestí dedicat a organitzar fugides d'esclaus. L'esmentat fuster arribava al Sud durant l'hivern i anava d'una plantació a l'altra cantant la cançó, finalment quan arribava la primavera se n'anava. Molts dels esclaus que havien sentit la cançó, més prest o més tard, fugien amb èxit cap al nord. Una de les curiositats de la cançó és que en lloc d'anomenar directament l'Óssa Major li dóna un altre nom en anglès, <<drinking gourd>>, amb l'objectiu de no aixecar sospites, però els esclaus ja sabien a quina constel.lació es referia.

Però, què deia la cançó? Doncs diu més o menys així: Quan el Sol torni enrera i escoltis la cridada de la primera cadernera, segueix la <<drinking gourd>>, un vell home us espera per dur-vos cap a la llibertat, la vorera del riu és un bon camí i els arbres morts us el mostraran, segueix la <<drinking gourd>>, el riu acaba entre dos turons, segueix la <<drinking gourd>>, hi ha un altre riu a l'altre costat, segueix la <<drinking gourd>>, quan el gran riu es troba amb el petit riu, segueix la<<drinking gourd>>, el vell home us espera per dur-vos cap a la llibertat, si seguiu la <<drinking gourd>>. Quina seria la traducció a la realitat de tot això? La primera frase es refereix al fet que una vegada passat el solstici de desembre el Sol comença a pujar al cel de l'hemisferi nord, llavors, quan se senti la primera cridada és hora de començar el viatge. Sempre s'ha de seguir la direcció nord utilitzant l'estel Polar i viatjar cap al nord al llarg del riu Tombigbee, que fa frontera entre Alabama i Mississipí, després s'ha de travessar uns turons i seguir el riu Tennessee cap al nord fins arribar al riu Ohio, travessar-lo --a l'hivern era congelat--, i a l'altre costat algú els esperava. La distància per recórrer era d'uns mil dos-cents quilòmetres, i la majoria dels esclaus estaven un any a arribar al riu Ohio.

Aquesta és, doncs, la història de <<Seguiu la drinking gourd>>, una cançó que va dur molts d'esclaus negres cap a la llibertat, i que avui, redescoberta, ha servit per escriure llibres per a nins, programes per a planetaris, etc., i posar de manifest que l'astronomia formava part dels coneixements dels negres africans segrestats com a esclaus als estats del Sud.

J. L. Ballester