JA HO HE MIRAT

TECNOÈTICA (AUSTRALIANA)

El nom anglès Look-At-Me-Now vol dir, més o menys, Mira'm-Ara, i és el topònim amb el qual és coneguda una punta --diuen que preciosa-- de la costa d'una terra un poc més grossa que Mallorca i que és per devers les antípodes. Austràlia en diuen d'aquest continent en forma d'illa. La punta és a prop d'un llogaret turístic, situat devers 400 quilòmetres cap al nord de Sidney, anomenat Coffs Harbour, una cosa com ara Portocoffs, és a dir, com Portocolom o Portocristo, però en anglès, amb Coffs per comptes de Colom, Harbour per comptes de Porto i tot --com és habitual en anglès-- capgirat.

Encara no hi he estat mai, però no estic segur de tenir gaire ganes d'anar-hi, a Coffs Harbour, i, particularment, a la punta de Look-At-Me-Now. I és que, tot plegat, seria molt desagradable arribar a l'altre cap de món per adonar-se que, ben igual que aquí, l'única solució que no-se-sap-ben-bé-qui ha trobat per desempallegar-se de les aigües brutes de les rodalies és, ni més ni menys, que els nostres coneguts i recurrents emissaris submarins. Vés per on, tan enfora i tan a prop!

Que com he sabut que a Look-At-Me-Now hi ha un emissari submarí? Doncs no ha estat certament perquè estigui assenyalat en cap atles, mapa o guia turística; ha estat perquè aquest emissari submarí fou el motiu central d'una controvèrsia ben curiosa. Un enginyer australià, Tozer de nom, va criticar la decisió presa pels enginyers municipals de Coffs Harbour d'ubicar en aquesta punta l'emissari. Tozer ho feia invocant el primer principi del codi d'ètica de l'associació australiana d'enginyers (explicitat més avall, en <<El Foner>>), que diu que qualsevol enginyer ha d'anteposar el benestar, la salut i seguretat de la comunitat a la qual serveix als interessos privats, sectorials o d'altres enginyers. La candidesa de Tozer només és equiparable al corporativisme de la dita associació, que, davant les queixes dels enginyers municipals, va decidir aplicar l'article segon del codi --el que diu que l'honor i la dignitat dels associats han de ser sempre defensats pels actes dels altres associats--, i sense més investigacions sobre la fonamentació de la crítica de Tozer, el va expulsar --amb deshonor-- de l'associació.

A Tozer li queda el consol de pensar que no és l'únic damnificat per aquesta particular forma d'entendre l'ètica en l'aplicació del codi ètic dels enginyers australians. Herraman n'és un altre damnificat, ja que, pam envant, pam enrera, fou també deshonrat per uns motius similars als de Tozer. Herraman va insinuar, criticant la política de la companyia elèctrica d'allà d'esmotxar els arbres que hi havia devora les línies per disminuir el perill de foc, que potser la companyia havia inflat els costs que suposaria enterrar aquestes línies. Una vegada més, article 1 i 3, enfrontats als articles 2 i 5; amb clara victòria per a aquests dos darrers.

Pallussos i tot, no puc deixar de sentir-me solidari amb aquests dos professionals que, en qüestions relacionades amb el benestar de la comunitat a la qual --de forma genèrica-- serveixen, no han dubtat a anteposar per davant de tot, i sempre a partir de consideracions relacionades amb la seva expertesa --article 3--, els interessos de la comunitat, fins a arribar al punt de ser rebutjats pels seus propis companys de professió.

De fet, i al marge de qualsevol altra consideració, hi ha uns principis bàsics que són els que haurien de guiar l'execució del quefer dels professionals del món de la tecnologia, i de qualsevol altre món en general: no es tracta només de minimitzar el risc, sinó de fer les coses ben fetes. Això que sembla que està garantit en mons com el de la medicina, no acab de veure clar que s'hagi tan sols plantejat en el món informàtic, per exemple. Tot i que, sigui dit de passada, a la Facultat d'Informàtica de la Universitat Politècnica de Catalunya, i en aquest segon quadrimestre del curs 1994-95, s'imparteix per primera vegada una assignatura que tracta d'ètica i informàtica. Serà interessant de veure com ha resultat l'experiència.

Ara per ara, i des de fa una partida de setmanes, cada vegada que surt per la porta principal de l'edifici Anselm Turmeda del campus, inevitablement he de veure una torre verda coronada per unes agressives llums de flash intermitents. Procur sempre col.locar-me de forma que un dels pocs arbres que queden em tapi la visió de la torre de la planta incineradora de Son Reus, que d'això es tracta. Al mateix temps em deman si el codi ètic que guia l'actuació dels tècnics que l'han planificada conté una cosa com ara el primer principi del codi australià, o si té més força el cinquè. O, com a Austràlia, va molt bé tenir-ne un com el segon per fer callar veus dissidents o... Al capdavall, crec que és millor no tenir una resposta per a aquesta qüestió. Com passa per a tantes altres.

Llorenç Valverde