EL FONER ESPAVILAT

UN CODI D'ALLÀ

El codi d'ètica de la societat d'enginyers australiana, The Institution of Engineers, només té vuit manaments, però semblen d'una contundència aclaparadora. Em fa l'efecte, però, que els redactors del dit codi dissortadament no havien llegit les mangarrufes que tot codi permet, d'una forma o de l'altra. Si algú no s'imagina de què parl, que faci una ullada als famosos tres principis clàssics de la robòtica d'Asimov i a les trapelleries que Asimov mateix fa fer als seus robots movent-se en el suposat limitat marge de maniobra que deixa el susdit codi, format per només tres principis. O potser, el que seria encara pitjor, els pares fundadors d'aquesta societat australiana sí que els havien llegit, i els varen redactar a consciència, sabent que avui aniria bé per aquí i demà, si convenia, aniria millor per allà deçà. En una traducció força lliure, la versió en la nostra llengua dels esmentats vuit articles seria la següent:

Article 1. La responsabilitat dels membres d'aquesta societat pel benestar, la salut i seguretat de la comunitat anirà sempre per davant de la seva responsabilitat respecte dels interessos privats, els d'un sector d'aquesta o els d'altres membres.

Article 2. Els membres d'aquesta societat actuaran sempre per augmentar i reforçar l'honor, la integritat i la dignitat de seva condició com a tals, com també els de la professió.

Article 3. Els membres d'aquesta societat només desenvoluparan la seva activitat en aquelles àrees en què siguin competents.

Article 4. Els socis bastiran la seva reputació a partir dels seus propis mèrits i no competiran deslleialment.

Article 5. Els socis aplicaran els seus coneixements i experiència en interès del client o empresari, per als quals actuaran com a agents o consellers fidels.

Article 6. Els socis donaran els resultats, expressaran les seves opinions o faran les seves afirmacions de forma objectiva i veritable i basats en els coneixements escaients.

Article 7. Els socis es mantindran actius en el desenvolupament dels seus coneixements, habilitats i expertesa al llarg de l'exercici professional i ajudaran de forma activa a fer el mateix a aquells que estiguin sota la seva direcció.

Article 8. Els socis no seran col.laboradors, inductors o còmplices de cap infracció d'aquests articles de qualsevol altre soci.

Tot arribant a aquest darrer article, ja hem acabat d'omplir d'ous la Seu, perquè, què va primer? l'article 1 o l'article 2? Si un hom tria el primer, possiblement pot ser acusat d'infringir el segon i, en tot cas, sigui quina sigui la decisió, sempre infringirà el vuitè. Entre moltes altres coses, del teorema de Gödel --mirau per on-- ja es deduïa que no convé barrejar llenguatge i metallenguatge, o si ho voleu més entenedor, que ser jutge i part al mateix temps sempre et pot dur a un cul-de-sac. Dit altrament, que el problema no és el codi, sinó qui vetlla perquè es compleixi. Aquesta és, des de sempre, la mare dels ous.

L. V.