ASPIRINA PER A LES PLANTES
Qui no ha sentit dir que si es posa un aspirina dins un gerro amb un ram de flors aquestes es torben molt més a mustiar-se? Ara ja tenim una explicació científica del fenomen. Sabem que les plantes produeixen la pròpia aspirina: el nom d'àcid acetilsalicílic ve de l'arbre Willow salis, que feien servir els indis nord-americans contra les migranyes. Els darrers descobriments sembla que demostren que les plantes tenen una espècie de sistema immunitari amb el qual s'enfronten a les malalties. Quan una zona és atacada per un virus s'acciona un senyal que va cap a les fulles o arrels no infectades per estimular la producció de proteïnes que lluiten contra la malaltia. Fa deu anys un equip britànic de recercadors descobrí que si s'injectava aspirina a plantes de tabac infectades per la malaltia que es diu mosaic, aquestes generaven respostes autoimmunes. Ara un grup de biòlegs suïssos ha arribat a similars constatacions quan investigaven amb plantes de cogombre, en els canals de les quals trobaren el salicílic de l'aspirina. Amb aquests fets els experts consideren que molt prest es podran elaborar productes que d'una manera externa puguin activar el sistema d'autoprotecció de les plantes davant les agressions de bacteris o virus.
QUÈ ÉS L'ASMA?
Les anomenades malalties atòpiques, dermatitis, rinitis i asma bronquial, han incrementat progressivament la seva incidència els darrers anys, però fins a l'actualitat es coneix molt poc respecte a la gènesi d'aquests processos. L'any 1965 el professor Szentivayi descobrí, experimentalment, que en els individus asmàtics es manifestava un dèficit de receptors beta-adrenèrgics en la membrana cel.lular, i des de llavors la comunitat universitària acceptà que les asmes i al.lèrgies provenien d'aquesta circumstància. Emperò les darreres investigacions del Departament d'Al.lergologia de la Universitat de Navarra sembla que han donat la volta a la teoria: després de quatre anys d'investigacions in vitro i en pacients han demostrat que el descens de beta-receptors no té lloc com a causa sinó com a conseqüència de la malaltia.
UN SUBJECTAANQUES
No és una broma sinó una realitat. Fins ara coneixíem els sostenidors Wanderbra i similars, que estrenyien i pujaven les sines caigudes. Ara tots els individus que se sentin acomplexats perquè tenen els darreres caiguts poden solucionar-ho senzillament amb el Hip Bra: un complement que puja cinc centímetres. Es presenta en tres talles i dos colors, blanc i negre, i val 13.200 ptes. Qui vulgui més informació que telefoni al Japan Identify Corporation (03 3779 6129, Japó). Visquen les pròtesis!
LONGEVITAT DELS ANIMALS
Sempre es parla de la longevitat dels animals sense saber-ne gaire. Això és normal perquè resulta molt variable. Els cicles biològics de les diferents espècies estan relacionats amb complexes circumstàncies, entre les quals destaquen els factors ambientals i el lloc que ocupen en el nínxol ecològic. Davant aquests condicionaments, les diferents biologies han desenvolupat pautes específiques per trobar la millor solució per a la supervivència. Vet aquí algunes de les xifres que reflecteixen l'expectativa màxima de vida d'un grup representatiu d'animals, considerant que viuen en circumstàncies ambientals favorables. Cal dir que certes dades són pures aproximacions. L'efímera viu 12 hores, el llamàntol 49 anys, la carpa 50 anys, el ximpanzé 50 anys, el guacamai 69 anys, l'elefant 75 anys, l'anguila 88 anys, l'anèmona 90 anys, l'esturió 100 anys, la tortuga 120 anys i l'ésser humà 117 anys. Per molts d'anys!
ELS NORD-AMERICANS CREUEN EN FANTASMES
Els Estats Units tenen un desenvolupament científico-tècnic extraordinari, i les agències de divulgació científica, atractiva i rigorosa, són nombrosíssimes. Emperò així i tot no han aconseguit desterrar un conjunt ampli de creences pseudo-científiques referides al món paranormal, fantasmagòric o demoníac. La darrera enquesta de Gallup revela que l'astrologia, els extraterrestres i una llarga llista de supersticions formen part de la cultura del nord-americà mitjà. L'estudi es va fer amb una mostra de 1.236 adults i dóna dades com aquestes: un de cada quatre ianquis creu en els fantasmes; un de cada quatre ianquis creu que ha tingut una experiència extrasensorial amb la qual es va comunicar amb una altra persona; un de cada sis està convençut que ha tingut un contacte extrasensorial amb una persona morta; un de cada deu afirma que en qualque moment ha estat en presència d'un fantasma; més de la meitat creuen en el dimoni i un de cada deu assegura que ha parlat amb Lucífer; un de cada set afirma que ha vist un OVNI; tres de cada quatre llegeixen els horòscops dels diaris i un de cada quatre creu fermament les prediccions que fan i, paradoxalment, la majoria d'aquestes creences i supersticions està en contradicció o xoca frontalment amb les conviccions religioses de la generalitat dels enquestats. Si l'enquesta es fes aquí; podríem quedar-nos els cabells més drets que ara?
SABÍEU QUE...?
La nicotina intervé en l'alliberament de neurotransmissors químics en una àrea del cervell que governa funcions tan vitals com la fam, la set o el sexe.
El dia 18 d'abril se celebra el quaranta aniversari de la incineració d'Albert Einstein. Ell volia ser cremat tot sencer, emperò no es respectà la seva voluntat. El forense es quedà part del cervell, i ara s'ha descobert que el seu metge personal, Henry Abrams, li va treure els ulls, que subhastà per un preu inicial de 5 milions de dòlars. Patètic!
Les fulles del llorer i el pi poden viure sense caure de l'arbre fins a sis anys.