El poder del gen i el gen del poder

Des de fa alguns dies em fa voltes dins el cap el títol d'un article que va escriure un company, professor de Genètica d'una universitat de la capital, que deia més o menys així: <<ha muerto la genética víctima de su propio éxito>>. Tots els que ens dedicam a la genètica, i fins i tot qualsevol lector de revistes científiques o simplement de suplements de diaris com aquest mateix que teniu entre les mans, està una mica embafat que tot, malaltia heretable o no, greu o lleu per a l'individu, física o psíquica, hagi de tenir com a responsable un gen concret. El comportament individual i social de les persones no ha quedat fora d'aquesta febre de tenir un gen com a responsable, i així podem veure articles en prestigioses revistes que determinen l'existència d'un gen femení o d'un gen responsable del comportament homosexual, o de l'agressivitat que poden presentar determinades persones. En aquests moments el poder del gen és quasi total, tenim un gen per a quasi tot i podrem explicar tot comportament mitjançant l'existència d'una mutació concreta en un gen que convenientment situarem en un determinat cromosoma.

En aquesta línia de feina, jo no he vist cap treball (que no vol dir que no n'hi hagi, perquè tots sabem com és de difícil estar al dia amb la bibliografia) que s'interrogui sobre l'existència del gen del poder. Podria existir un gen que donaria a l'individu portador d'un determinat al.lel una irresistible afecció pel poder, i aquest s'heretaria a les famílies de pares a fills? (de fet, tots sabem que hi ha famílies amb afecció al poder). Podria ser un gen en el sentit clàssic o es podria tractar del que coneixem com a gen mòbil o transposó, seria un gen normal que portaria informació per fabricar una proteïna concreta que no tindria res a veure amb el poder (el col.lagen, per exemple) i que un moment determinat, a causa d'unes condicions externes concretes, es mouria de lloc i aniria a situar-se en una altra part del genoma, desorganitzaria un gran nombre de gens normals i produiria una alteració general del comportament que es concretaria en un gran desig de poder? Es donaria per a aquest gen el fenomen de l'anticipació genètica, que consisteix que a mesura que es va transmetent en una família, s'agreugen els símptomes (l'avi els manifestaria molt lleugerament, el fill tindria símptomes clars i el nét n'estaria molt afectat). Seria un gen amb penetrància completa o no? (tots els portadors haurien necessàriament de manifestar-lo, o alguns podrien controlar-ne l'expressió?). Dependria l'expressió del gen de les circumstàncies externes?, és a dir, a cada genotip li correspondria un sol fenotip o podríem trobar fenocòpies? una fenocòpia consisteix en el fet que l'individu manifesta un fenotip que no correspon al seu genotip, per exemple, una persona genèticament diabètica, tractada amb insulina és una fenocòpia d'una persona normal, podríem trobar un fàrmac que restablís, en fenotip normal, una persona afectada per les ànsies de poder? Potser es tractaria d'un gen amb efectes pliotròpics, és a dir, els efectes es manifestarien en diversos teixits de l'organisme, no solament al nivell del cervell? No tinc resposta a aquestes preguntes, però sí la intuïció que, si jo l'hagués de cercar, començaria pel cromosoma Y (cromosoma que defineix el sexe masculí en els mamífers), perquè és més petit en mida, i, a més, crec que tindria moltes més possibilitats de trobar-lo. Per una altra banda, tinc la certesa que, si existeix, es tracta d'un gen amb una herència de tipus dominant, que anul.laria ben segur l'expressió de qualsevol altre al.lel normal. En el cas hipotètic de localitzar i mapar algun dia el gen del poder, el poder d'aquest gen seria tan gran, que segur que es produiria la mort de la genètica, víctima del seu propi èxit.

Cori Ramon. Professora de la UIB.