Taula
3. Anunciants de les Illes Balears |
||||||||
|
Dl
|
Dm
|
Dc
|
Dj
|
Dv
|
Ds
|
Dm
|
Total
|
|
| Unidad Oftálmica Balear |
1
|
1
|
|
1
|
1
|
|
2
|
6
|
| Hipercentro |
|
2
|
5
|
|
5
|
|
|
12
|
| Auditòrium de Palma |
|
|
2
|
1
|
|
|
|
3
|
| Cocinart |
5
|
5
|
5
|
5
|
5
|
|
|
25
|
| Govern Balear. Pla d'Innovació |
|
|
|
|
|
2
|
3
|
5
|
| Sa Nostra |
|
|
1
|
1
|
3
|
1
|
|
6
|
| Gesa |
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
|
|
5
|
| Quely |
1
|
1
|
1
|
1
|
1
|
|
|
5
|
| Total |
8
|
10
|
15
|
10
|
16
|
3
|
5
|
67
|
Percentatge sobre el total: 10,9
En català: 65,7
En espanyol: 34,3
Taula
4. Falques de promoció de programes (publicitat
interna) |
||||||||
| Dl | Dm | DC | Dj | Dv | Ds | Dm | Total | |
| Falques de promoció de programes | 48 | 52 | 50 | 62 | 55 | 42 | 43 | 352 |
5.
LA PRONUNCIACIÓ
Per a mesurar la qualitat de la
llengua d’IB3 el primer que cal tenir en compte és
la dicció dels locutors. La fonètica és
la cara de la llengua, allò que dóna la primera
imatge d’aquella als receptors. Separarem tot el personal
locutant en diferents apartats:
Entre els presentadors principals
de programa sembla que hi ha un empat numèric entre els
qui mostren una dicció totalment correcta i aquells que
presenten una fonètica amb alguna classe de problema,
i, fins i tot, apareix algun cas isolat de pronunciació
desastrosa. En general, els presentadors principals dels informatius
tenen una pronúncia acceptable (vegeu la taula 5).
En un segon apartat tenim els
que anomenaríem locutors secundaris: col·laboradors
d’informatius que llegeixen les seves cròniques,
col·laboradors regulars de programes de tipus magazín
o semblants i locutors que posen veus en off a diversos programes.
Hem identificat i analitzat 90 d’aquestes veus, i podem
dir que les que no presenten cap vici de pronunciació,
és a dir les que mostren una pronunciació correcta,
representen el 40 per cent (36 persones). El 60 per cent restant
(54 persones) tenen una pronúncia dolenta o molt dolenta.
El defecte de pronunciació més estès és
el betacisme (confusió de les articulacions dels sons
de b i de v), seguit de la ela bleda (articulació d’aquest
so a la manera castellana) i el ieisme de tipus castellà
(articulació de ll com a y consonàntica espanyola).
Els locutors amb el vici de la ela bleda representen el 60 per
cent dels considerats en aquest apartat, i els ieistes, al voltant
d’un 10 per cent. Altres vicis de dicció, més
minoritaris són la no sonorització de les esses
finals de paraula seguides de mot començat en vocal,
l’apitxament de x inicial (txerrar), i no manquen alguns
casos de vocalisme xava (substitució de la vocal neutra
per una a clara).
Els actors de programes dramàtics
(de fet només n’hi ha un, Vallterra) mostren en
general una dicció dolenta o molt dolenta. Només
n’és una excepció el personatge principal
de la sèrie i alguna altra veu isolada. Els defectes
són els mateixos assenyalats al paràgraf anterior:
ela bleda, ieisme, betacisme, apitxament, manca de sonorització
de esses i algun altre.
En canvi, cal dir que és
magnífica la pronúncia dels dobladors de dibuixos
animats, cosa que mostra una feina de selecció de dobladors
ben feta.
