logo
               
         
   
barra
barra
Presentació    
barra
hemeroteca
barra

     
barra

 

 

 

Taula 5. Valoració lingüística dels presentadors principals
(exclosos els informatius)
Presentador Tipus de registre Dicció Ús de l’estàndard Correcció (genuïnitat)
AA formal espontani bona no mitjana
AS formal espontani dolenta amb reserves baixa
AM formal no espontani bona alta
BB formal espontani bona no molt baixa
CH formal semiespontani dolenta amb reserves mitjana
JN formal espontani bona no mitjana
JC formal espontani bona amb reserves mitjana
JCP formal no espontani bona alta
JF formal espontani regular no mitjana
JM formal no espontani bona alta
LP formal espontani dolenta no mitjana
MPJ formal espontani regular no alta
MC formal no espontani regular alta
MV formal no espontani bona alta
NA formal espontani regular amb reserves mitjana
TM formal espontani regular no mitjana
TT formal espontani regular no molt baixa
XT formal espontani dolenta no mitjana

9. ASPECTES SOCIOLINGÜÍSTICS
      A part dels aspectes lingüístics (qualitat de la llengua), interessa analitzar-ne uns altres de sociolingüístics, com el manteniment del català o el pas al castellà quan els entrevistadors s’adrecen a persones monolingües castellanoparlants residents al país. Durant la setmana estudiada hem comptabilitzats 53 casos en què un presentador o entrevistador interpel•lava persones castellanoparlants. En 37 casos (70 %) l’entrevistador s’ha adreçat en castellà a l’entrevistat, i només en 16 casos (30 %) ha usat el català. Fins i tot hi ha un cas en què el presentador d’un programa de tant en tant es dirigeix al públic en castellà. Aquests comportaments constitueixen una referència molt negativa per als espectadors catalanoparlants i per al procés de normalització lingüística, que necessita models exemplaritzants en els mitjans de comunicació.

     Un altre element negatiu és la caracterització de la llengua catalana com a element generador de comicitat que es pot trobar en qualque programa, com Encastados de la vida, un programa en espanyol en què el presentador recorre a certes frases en català per a provocar la rialla. La imatge d’un mallorquí parlant en castellà al seu públic i utilitzant el català per a fer riure és l’antítesi de la normalitat i quelcom propi de les èpoques més fosques i patètiques de la denigració del català.


10. CONCLUSIONS
      IB3 és una televisió bilingüe, en què el català només ocupa una mica més de la meitat del temps d’emissió. D’altra banda, la publicitat en català representa únicament el 22 per cent del total.

      Pel que respecta a la qualitat de la llengua utilitzada, si bé els informatius i alguns programes amb un text escrit i llegit són d’una correcció destacable, en general el català d’IB3 presenta molts de dèficits, que es poden resumir en:

- una dicció deficient en la majoria de locutors,

- manca d’ús de la llengua estàndard o normativa en els programes formals amb parla espontània (textos no llegits),

- manca de la llengua normativa en les falques de promoció dels mateixos programes de la casa,
- criteris lingüístics erronis en els únics doblatges practicats, els dibuixos animats,

- manca de competència lingüística de bastants professionals, incloent alguns presentadors principals, i, en alguns casos, manca de consciència i voluntat respecte a la qualitat lingüística.

Finalment, s’ha de lamentar l’absència d’una norma clara respecte a l’ús lingüístic amb entrevistats castellanoparlants, i el model negatiu que suposa el fet que la major part del personal adopta el castellà en adreçar-se a aquestes persones.

 

6 de 6
L'ÚS DE LA LLENGUA CATALANA A IB3 TELEVISIÓ
Anau a la pàgina