IES Josep Maria Quadrado

Preguntes a Damià Gomis

Es recullen preguntes per a Damià Gomis de l'alumnat de l'institut Josep Maria Quadrado de Ciutadella relacionades amb l'expedició de l'Hespérides a l'Antàrtida.

Alumnat: Ja imaginem que l'expedició és pràcticament acabada, i que els expedicionaris estan a punt d'iniciar la tornada. Per açò, tant si rebem missatge directament de latituds tant allunyades de la nostra, com si la resposta és quan ja sou a casa nostra, la resposta serà ben arribada i la posarem al tauló d'anuncis de l'entrada del nostre centre. De forma esporàdica hem mirat la pàgina de l'expedició i hem llegit alguns dels vostres comentaris al diari de l'expedició. Estem admirats per les coses que hem llegit.

Damià: Hola a tothom. Efectivament vam rebre aquest missatge quan estàvem ja encapsant tot el material i amb les presses del desembarcament. Per açò el contestam amb un poc de retard, una vegada reintegrats a la vida quotidiana (o quasi).

Pregunta: Algunes de les coses que voldríem saber són: Com esteu? L'experiència ha sigut tant impressionant com des d'aquí sembla que ha de ser

Resposta: L'experiència és sobre tot una vivència personal, i per tant és diferent d'una persona a una altra. Per a aquells que mai havien estat a l'Antàrtida segur que ha estat impressionant, com ho va ser per a mi la primera vegada que vaig participar en una campanya similar. Per a mi segurament ho ha estat menys, en part per haver-hi estat ja, i en part perquè la responsabilitat de dirigir la campanya comporta més d'un maldecap. Tot i així és impossible no meravellar-se en alguns moments especials, com ha estat el trànsit a les Orcades per anar a recollir els dos geòlegs espanyols. Vam estar devers 40 hores navegant entre gels que el vaixell havia d'empènyer poc a poc, i durant la navegació vam tenir calma absoluta, sol, i la possibilitat de contemplar balenes, pingüins, foques, albatros,... En aquests moments te n'oblides de tots els maldecaps.

Pregunta: Ja imaginem que fa molt fred. Però, noltros ens demanem si realment en fa tant. Volem dir: ens imaginem que sou a unes temperatures de molts graus sota cero. Però altres ens deim que, ja que sou a la mar, i aquesta és líquida, la temperatura ha de ser superior a 0ºC, i per tant no deu fer tant de fred. Quina és la temperatura la qual esteu sotmesos?

Resposta: A la mar i en estiu efectivament les temperatures no són gaire baixes. La temperatura mitjana és de l'ordre de 0ºC. El que passa és que el vent, sempre fort, fa que la sensació tèrmica sigui de bastants de graus sota zero. Per exemple: per estar a coberta més de 5 min cal dur calçons que tallin el vent damunt dels calçons normals, una bona jaqueta damunt el forro polar, gorra o passamuntanyes i guants, del contrari no s'hi pot estar. Ah !, la temperatura de congelació de l'aigua no és de 0ºC... La presència de sal a l'aigua (la proporció de sal és aquí d'uns 34 kg de sal/m3 d'aigua) fa que l'aigua congeli a -1.8ºC, no a 0ºC, de manera que l'oceà pel qual hem navegat es troba entre -1.8ºC i uns 2ºC. A cada pàgina del blog que hem escrit hi trobareu la temperatura de l'aire, la de l'aigua i el vent que teníem en aquells moments.

Pregunta: Hem llegit que heu tingut alguns imprevist, relacionats amb la presència de blocs de gel. Ens demanem però si heu tingut alguna situació seria, de vertader perill. La vida en una situació tant extremada ha sigut bona de portar, o bé la situació no és tant extremada?

Resposta: A veure, el que ens hem trobat és que hem hagut de travessar moltes milles amb restes de la banquisa d'hivern, que tenia un gruix de més d'1 metre. L'Hespérides té una quilla reforçada, però només pot rompre gel de fins a 40 cm. Per tant el que ha hagut de fer és empènyer poc a poc cada tros de gel. Per sort la banquisa estava ja desfeta, no era compacta, i per açò hem pogut avançar. Ara bé, una travessia que havia de durar unes 8 hores n'ha durat 40, amb el perjudici que açò ha suposat per a la campanya. Però no podíem deixar tirats els dos geòlegs que ens esperaven a l'illa de Signy... no passar hauria significat per a ells dos mesos més d'estada a una illa on s'allotjaven en uns precaris refugis per a dues persones.

Resumint: ha estat una navegació molt complicada, però per suposat si hi hagués hagut un perill molt gran per al vaixell no l'hauríem feta. Tot i així, està previst que els bucejadors de l'Hespérides revisin el casc un dia d'aquests, per si de cas hi hagués hagut algun dany. Podeu trobar més informació sobre la navegació entre gels en les anotacions dels dies 16, 17, 18 de gener.

Pregunta: Els alumnes de batxillerat demanen si heu fet alguna observació inesperada. Els sondejos i les mesures de valors fisico-químics-biològics, mentre feis la campanya han sigut els esperats, o heu observat alguna anomalia?

Resposta: Hi ha hagut una cosa inesperada: a alguns indrets hem trobat corrents de marea molt forts que han complicat les mesures. D'un banda, és perillós intentant apropar el CTD al fons en presència de corrents molt forts. Però sobre tot el que fan els corrents de marea és invalidar la suposició de que les mesures que nosaltres fem de manera successiva puguin considerar-se com a 'simultànies', que és una suposició necessària per treure'n algunes conclusions... És a dir, el problema és que després de prendre mesures a un punt i en el temps que tardam per anar al següent, l'estructura de les masses d'aigua que hem trobat en el punt anterior ja ha canviat degut a l'acció de les marees.

Pregunta: Heu vist rastres de contaminació? Heu vist plàstics o alguna altre cosa que no hauria de ser a aquests oceans?

Resposta: No, la veritat és que no hem vist res no natural surant (bé, tret d'un dia en que malauradament ens va volar una bossa de plàstic del vaixell...). Açò sí, algunes vegades a les mesures hi trobam restes de pintura del nostre propi vaixell, que es desprenen quan els gels freguen els costats... Precisament a l'hora de construir nous vaixells aquest és un dels temes que més s'estan estudiant, perquè la presència de restes de pintura o metall pot contaminar segons quines mesures molt sensibles.

Pregunta: Heu estudiat el plàncton? Quines característiques heu observat? Són els mateixos organismes els que viuen allà i els que trobem al Mediterrani?

Resposta: Jo no som expert en plàncton, no som biòleg, però si us puc avançar que amb les pesques verticals es van obtenir bones mostres. Per suposat el plàncton no és el mateix que a la Mediterrània. Aquí l'espècie de zooplàncton fonamental és el krill, que és la base de tot l'ecosistema antàrtic, i que no es troba a la Mediterrània. Podeu veure més informació en aquesta anotació del diari.

Pregunta: Heu pogut al final recollir els dos expedicionaris espanyols perduts a una illa a la que no podíeu arribar per excés de plaques de gel?

Resposta: Hem respost a aquesta pregunta més amunt: va ser difícil, però finalment els vam poder recollir. En cas contrari haurien hagut d'estar dos mesos més a l'illa de Signy.

Pregunta: Alguna alumna de 4t d'ESO s'ha interessat per saber més coses del cuiner que us acompanya, desprès d'haver-lo vist a una fotografia de la pàgina web.

Resposta: El cuiner nom Roberto, i és una persona encantadora. Un exemple: una de les científiques americanes és vegetariana, i quan el menú era tot carn, sempre li feia uns ous o una altra cosa aposta per a ella. A la cuina l'acompanyen 4 persones més, a més del panader, que fa feina de vespre. Avui dia l'Armada té un cos especial de reposters, i açò es nota en la qualitat del menjar.

Pregunta: Ja imaginem que teniu coses a fer més importants que contestar a missatges com aquest, però ja que hi ha la possibilitat de que ho faceu, la volem aprofitar. Sabeu però, que el fet només d'haver pensat les qüestions que us podíem fer, ja ens ha resultat profitós.

Dir-vos només que ens agradaria rebre alguna fotografia espectacular de la vostra expedició, i que ens encantaria un obsequi de mostres microscòpiques del plàncton antàrtic (alguns voldríem un pingüí, però no creiem que açò sigui possible).

Resposta: Hem recollit una ampolleta d'aigua de 4200 m de fondària per a cadascun dels centres, però no la podem dur a l'avió, l'hem deixada al vaixell. Quan l'Hespérides torni a Cartagena (pel mes de maig) la recuperarem i us la durem. També hem duit algunes mostres de plàncton, però no n'hi ha per tots... ja veurem com ho feim... A la web hi trobareu moltes fotografies.


Damià: Moltes gràcies pel vostre interès.