Resum de la memňria de l'any acadčmic curs 2001-02

Contenido en el idioma por defecto

Secretària GeneralMagnífic i Excel·lentíssim Sr. Rector,
Molt Honorable Sr. President,
senyores i senyors claustrals,
excel·lentíssimes i digníssimes autoritats,
senyores i senyors,

És tradició universitària que l’inici de la tardor vagi acompanyat de la solemne inauguració d’un nou curs. Aquest és un acte ja habitual per a nosaltres, celebrat any rere any i que serveix perquè els nous elements que s’incorporen a una universitat jove com la UIB es vagin impregnant de tradició. I la tradició ben entesa, lluny d’emparar el tedi de la rutina, intenta trobar una manera de procedir que, encara que repetida moltes vegades, no perdi el significat que té per a un col·lectiu. En aquest cas es tracta de renovar la nostra dedicació, el nostre esforç i el nostre compromís en la millora de la Universitat i de la societat que servim i renovar també el nostre agraïment a les persones, els col·lectius, les entitats i les institucions que col·laboren tan decididament amb nosaltres en aquesta lloable tasca de formar capital humà i generar riquesa de coneixement per contribuir al progrés d’aquesta comunitat.

El curs que avui iniciam deixa enrere un any marcat principalment per un fet que modificà de manera substancial la Universitat espanyola: la tramitació i posterior aprovació de la Llei orgànica d’universitats, que propicià una profunda reflexió sobre la situació actual i els reptes de futur de la Universitat i ens va obligar a convocar la comunitat universitària a diferents processos electorals que han produït importants canvis no solament en dos dels òrgans més representatius de la Universitat com ara el Claustre i la ja desapareguda Junta de Govern, transformada ara en Consell de Govern, sinó també en tota una sèrie de comissions que hauran de fer feina en període i condicions transitoris fins que els nous Estatuts estiguin aprovats i els nombrosos decrets i reglaments que es deriven de la llei estiguin publicats.

Desde aquí vull expresar l’agraïment de la Universitat a totes aquelles persones que han volgut contribuir a aquesta, integrant-se en les diferentes comissions, en especial a aquelles que formen part de la comissió per a l’elaboració dels estatuts que, per delegació del Rector, m’honor en presidir.

Malgrat aquest canvi imposat, l’activitat docent, discent i investigadora ha fet el seu camí. Durant el curs passat 15 centres, 16 departaments i 2 instituts universitaris s’encarregaren de la docència en les 33titulacions oficials, que foren cursades per 13.480 alumnes, i en els 21 programes de doctorat, que acolliren 361 alumnes.

Tota aquesta activitat fou possible gràcies a la tasca feta per 416 persones d’administració i serveis, 170 dels quals són funcionaris i 246 personal laboral, i 909 professors, dels quals 480 són numeraris, 90 interins i 339 contractats. Entre el professorat numerari, prengueren possessió 5 CU, 28 TU, 4 CEU i 28 TEU.

Durant el curs 2001-2002 la Junta de Govern es va reunir 6 vegades i l’estrenat Consell de Govern 2, per, entre altres activitats que li són pròpies, aprovar els nous plans d’estudis d’Arquitectura Tècnica i de Mestre, així com l’especialitat d’Educació Especial, ratificar 133 convenis i aprovar 22 títols propis, a més de la normativa que els regula.

La Universitat de les Illes Balears, conscient de la seva responsabilitat en la formació més enllà dels límits que marca l’educació tradicional i convençuda que, en la societat del coneixement, la formació no s’acaba mai, ha seguit apostant tant per la formació continuada com per la inserció professional dels seus titulats i titulades. Pel que fa al primer aspecte, durant el curs 2001-2002, amb temàtiques molt variades, es va posar a l’abast de la comunitat balear una àmplia oferta de cursos de postgrau, màsters i cursos d’especialista universitari gestionats tots plegats per la Fundació Universitat-Empresa: es varen realitzar 16 cursos cofinançats pel Fons Social Europeu i el Govern de les Illes Balears i 23 títols propis de postgrau, sense cap tipus de finançament públic. La quarta edició de la Universitat Oberta per a Majors a Mallorca, la tercera edició a Menorca i a Eivissa i Formentera i la segona edició en onze pobles de Mallorca constitueix tal vegada l’exemple més tendre d’aquesta "formació al llarg de la vida" i ens ha demostrat a tots que l’edat no pot vèncer mai l’ànsia de coneixement.

Pel que fa al segon aspecte, la inserció professional, la creació del Departament d’orientació i inserció professional en el si de la Fundació Universitat-Empresa és un exemple de l’interès de la Universitat per apropar el món del coneixement al món productiu. Aquest departament va tramitar 372 convenis de cooperació educativa i 330 ofertes laborals, i 1.830 alumnes es varen inscriure a aquest servei.

En el capítol d’investigació i gràcies a l’esforç productiu dels diferents grups de recerca durant l’any 2001, s’aconseguiren 50 nous projectes de recerca i més de 100 es mantingueren actius. El total de recursos externs aconseguits en els diferents programes i accions supera els quatre milions cent mil euros. Així mateix la Comissió d’Investigació va concedir, amb càrrec al programa de formació del professorat, cinc-centes cinquanta ajudes tant a professors com a becaris per a assistència a congressos, seminaris, etc., i vint-i-sis ajudes per a estades breus a l’estranger.

L’activitat dels investigadors es va traduir en la publicació de quatre-cents tretze llibres o capítols de llibres i cinc-cents quaranta-quatre articles en revistes científiques, més de mil cinc-centes participacions en congressos i reunions científiques i cinquanta tesis doctorals llegides.

Respecte d’actuacions en matèria de recerca, el curs passat va ser un curs fèrtil: es va signar amb el Govern de les Illes Balears el compromís de cofinançament necessari per acabar les actuacions proposades amb fons FEDER: construcció del nou edifici dels Serveis Cientificotècnics, creació de l’Institut Universitari d’Investigació en Ciències de la Salut i millora de la xarxa informàtica.

L’acció internacional de la UIB es va continuar a través de programes d’intercanvi amb universitats europees i de manera especial amb universitats iberoamericanes. Així, programes com el Sòcrates–ERASMUS, a través del qual 90 estudiants de la UIB partiren cap a universitats estrangeres, o el Programa de cooperació interuniversitària amb Amèrica llatina varen generar una important activitat.

L’oferta d’activitats culturals també va ser extensa i sens dubte profitosa: al llarg del curs passat es varen fer cicles de cinema, activitats físiques, activitats ludicoesportives, representacions teatrals, exposicions, conferències, tallers, concerts i un llarg etcètera d’activitats adreçades conjuntament a la comunitat universitària i a la societat de les Illes Balears.

Arribats a aquest punt tots ens hem de felicitar per que enguany la Coral Universitat de les Illes Balears ha celebrat el seu XXVè aniversari: 25 anys continuats de cultivar, fomentar i divulgar la música coral i 25 anys de donar a conèixer el nom de la nostra Universitat per tot arreu.

A més, el Vicerectorat d’Extensió Universitària i Activitats Culturals ha esdevingut peça clau perquè futurs esdeveniments culturals i artístics en aquesta comunitat es facin realitat.

Durant el curs passat, la Universitat es posà dues vegades les seves millors gales per investir doctor Honoris Causa al teòric, crític i historiador de la literatura, Cesare Segre i al compositor montuïrer Antoni Martorell Miralles.

En infraestructures, va continuar la feina en els dos nous edificis, el Beatriu de Pinós, que entrà en servei el mes d'octubre de 2001, i el Gaspar Melchor de Jovellanos, que d’aquí a pocs dies acomiadarà obrers, tècnics, operaris i maquinària per acollir estudiants, professors, administratius, llibres i apunts de les branques de Dret i Economia.

El curs passat es va continuar treballant també en el projecte paisatgístic i en el programa d’ambientalització de la UIB.

D’altra banda, l’aposta per les polítiques de qualitat es va traduir en dos fets rellevants: per un costat, la continuació del programa d’avaluació institucional de diferents estudis i serveis, i per l’altre, l’obtenció de dos reconeixements importants per a la nostra institució: el diploma d’excel·lència en la gestió del Servei de Biblioteca i Documentació que atorga el Govern de les Illes Balears a les organitzacions amb millors pràctiques de gestió i la certificació de qualitat TedQual per a la diplomatura de Turisme que atorga l’Organització Mundial del Turisme.

Tot aquest ventall d’activitats que aquí he detallat només es fa realitat si al darrere hi ha un pressupost, pressupost que aquest any ha sofert una variació en relació amb l'any 2001 del 3 per cent. Així, començàrem l'any 2002 amb un pressupost de 65.862.000 euros, que confirma el creixement experimentat per la nostra institució, el manteniment d’unes xifres sanejades, amb equilibri pressupostari i amb una dada rellevant: l’avanç de la transferència nominativa per estudiant, vertader cavall de batalla de tots els gestors universitaris.

Fins aquí el resum d’una Memòria que podeu trobar avui mateix a la nostra recentment renovada pàgina web. Una Memòria que pateix les limitacions associades a qualsevol síntesi d’una tasca tan extensa i intensa i d’un esforç col·lectiu de gran valor. La meva felicitació als qui han contribuït a la gestació d’aquest llegat i la meva gratitud per als qui ho han sabut condensar en una Memòria que és un catàleg de records, un testimoni de progrés i un indici d’oportunitats.

Moltes gràcies.