Claustro

Contenido en el idioma por defecto

A les 10.05 h del dia 22 de novembre de 2000, a la sala d'actes de Son Lledó, es reuneix en sessió ordinària el Claustre de la Universitat. El presideix el Rector. Una vegada comprovat el quòrum, s'obre la sessió.

S'excusen d'assistir-hi la senyora Margalida Payeras Llodrà i els senyors Bartomeu Deyà Tortella, Bernat Riutort Serra, Vicenç Jasso Garau, Bernat Sureda Garcia, Miquel À. Roca Bennàsar, Antoni Bennàsar Roig, Avel·lí Blasco Esteve i Eugeni Garcia Moreno.

De forma prèvia, el Rector lamenta l'assassinat del senyor Ernest Lluch, catedràtic d'universitat d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona. Així mateix, indica que la Mesa del Claustre ha acordat d'interrompre la sessió del Claustre de les 12 a les 12.15 h, període en un qual es farà un acte institucional de condemna de l'atemptat.

De la mateixa manera, el Rector assenyala que la Mesa del Claustre ha aprovat un comunicat que, si el Claustre també l'aprova, serà tramès a la Universitat de Barcelona i als mitjans de comunicació.

El Rector llegeix el comunicat següent:

«El Claustre de la Universitat de les Illes Balears, reunit en sessió ordinària el dia d'avui, 22 de novembre de 2000, vol mostrar el seu rebuig més profund per l'assassinat del catedràtic d'Història Econòmica de la Universitat de Barcelona doctor Ernest Lluch Martín.

»Ens resulta del tot incomprensible i inadmissible el fanatisme d'aquells que assassinen i atempten contra els ciutadans pel fet que no pensen com ells i que defensen la llibertat. Davant de tot això, tant a la Universitat com en qualsevol àmbit de la societat només ens queda seguir apostant per la raó, el respecte, la convivència i la llibertat i continuar rebutjant el terrorisme, la violència i la intolerància d'aquells que des de la barbàrie ni veuen ni entenen la inutilitat de les seves accions i el dolor que produeixen.»

El Claustre aprova el comunicat llegit i guarda dos minuts de silenci en memòria del senyor Ernest Lluch, darrera víctima mortal de la banda terrorista ETA.

El doctor Ramon Puigjaner Trepat, en nom de la família del finat, agraeix al Claustre el comunicat, els minuts de silenci i les mostres de condol rebudes.

Punt 1: Aprovació, si escau, de l'acta de la sessió anterior

S'aprova per assentiment l'acta de la sessió ordinària del dia 6 de març de 2000.

Punt 2: Elecció dels membres de la Comissió d'Apel·lació de Concursos

El Rector recalca la importància de la Comissió d'Apel·lació de Concursos i recorda que, d'acord amb l'article 104 dels Estatuts de la Universitat, cal que sigui elegida per majoria de tres cinquenes parts dels claustrals. Segueix explicant la dinàmica actual de funcionament d'aquesta comissió, un membre de la qual s'acaba de jubilar i n'hi ha un altre que no hi assisteix perquè no té dedicació a temps complet: és per això que cal substituir-la per una que tingui sis integrants. Finalment, fa una crida al vot afirmatiu perquè s'aconsegueixi el suport de les tres cinquenes parts dels membres del Claustre necessari.

A continuació, el Rector dóna la paraula a la Secretària General, la qual llegeix el nom de les persones que la Mesa del Claustre va proclamar com a candidats per formar la Comissió d'Apel·lació de Concursos: doctor Sergio Alonso Oroza, doctor Avel·lí Blasco Esteve, doctora Catalina Cantarellas Camps, doctor Felicià Grases Freixedas, doctor Eduard Petitpierre Vall i doctor Llorenç Valverde Garcia.

Seguidament la Secretària General explica quina serà la mecànica de la votació. Aquesta votació es realitzarà en dues urnes: (A-L) i (M-Z). S'hi podrà dipositar el vot durant mitja hora, transcorreguda la qual, la Mesa electoral es traslladarà a l'avantsala de la sala d'actes, on romandrà oberta fins a les 14 h per possibilitar el vot dels claustrals que no han pogut arribar a l'inici de la sessió. En aquesta hora es tancaran les urnes, s'hi dipositaran els vots per correu arribats i la Mesa del Claustre votarà. Serà llavors quan podrà començar l'escrutini.

Punt 3: Informe del Rector, i Punt 4: Pla estratègic

A les 11 h el Rector indica que es tractaran els punts 3 i 4 conjuntament.

Quant a l'informe del Rector, aquest comença la intervenció assenyalant quins són els punts fonamentals de l'informe esmentat.

En primer lloc, i pel que fa a aspectes econòmics, fa referència a les línies generals del pressupost de 2001: la dotació pressupostària per a noves titulacions, per a la construcció de l'edifici de Dret i Econòmiques i per a les partides d'homologació per al PDI i PAS. Així mateix, fa al·lusió a la proposta d'un nou model de finançament de la UIB feta al conseller d'Educació i Cultura mitjançant una carta en què demana d'assolir una inversió suficient per a la UIB, tenint com a referent l'1 per cent del PIB que ja s'aplica en altres comunitats.

Seguidament es refereix al funcionament per contractes programa del Servei de Biblioteca i Documentació i del Servei de Publicacions, i al programa de les extensions universitàries de les illes menors.

A continuació es refereix a diversos aspectes acadèmics: alerta sobre el descens d'estudiants matriculats en aquesta universitat a causa bàsicament de la modificació de les condicions d'accés, que no permetran la matrícula a les diplomatures ni enginyeries tècniques si no han aprovat les PAAU, i, en menor mesura, de la caiguda demogràfica. Indica que a nivell de facultats i escoles s'hauran d'analitzar aquests fets per prendre mesures i evitar la caiguda de matrícula important, com ja està ocorrent en altres universitats (es xifra la mitjana estatal en un 10 per cent, i a la UIB no representarà ni un 3 per cent). Finalment fa referència a la implantació dels nous estudis que tindrà lloc en aquest i en anys posteriors: Enginyeria Tècnica Industrial en Electrònica (curs 2000-2001), Filologia Anglesa i Fisioteràpia (curs 2001-2002) i Arquitectura Tècnica (curs 2002-2003).

A continuació exposa la idea de la universitat corporativa amb vista a la formació d'usuaris ja qualificats des de la UIB amb un perfil marcadament professional i fa menció de les distintes càtedres que en aquest sentit s'han creat a la UIB: la Càtedra MAPFRE, la Càtedra Sa Nostra sobre qualitat i medi ambient i al reconeixement de què ha estat objecte per part de la UNESCO, la Càtedra Iberoamericana, i, finalment, informa que l'Acadèmia de Formació de Programes CISCO, líder mundial en infraestructures per a Internet, ha elegit la UIB com a primer Cisco Academy Training Center (CATC) a Espanya i el sud d'Europa en general, i que a partir d'ara la UIB es farà càrrec de la formació d'instructors que impartiran classes a alumnes i professors de les acadèmies regionals de l'empresa esmentada amb la finalitat de prevenir el dèficit de tècnics.

Seguidament es refereix a la recuperació de l'edifici històric de can Oleo per a la Universitat i a les gestions dutes a terme sobre la recuperació de l'edifici de l'Estudi General Lul·lià.

Segueix explicant l'informe i fa al·lusions a l'inici del projecte de la via d'accés a la Universitat, la qual tindrà un doble carril de pujada i baixada a Palma, i hi haurà una rotonda d'entrada.

Pel que fa als aspectes d'investigació, el Rector fa referència a la reestructuració de l'OTRI, una part de la qual ha passat a la Fundació Universitat-Empresa, i de la creació de l'OSR (Oficina de Suport a la Recerca) com a integració de l'antiga OGR o l'altra part de l'OTRI; a les ajudes a la recerca (creades a partir de la Llei I+D) i als fons FEDER. En un altre sentit, es mostra preocupat per la desestructuració del Consell d'Estudiants, palesa avui amb la poca assistència dels seus membres.

Seguidament dedica una bona part del temps a fer una reflexió sobre l'avaluació del Servei de Biblioteca i Documentació, ja que entre els dies 13 i 15 d'aquest mes la UIB va rebre la visita del Comitè d'Avaluadors Externs. Explica quines són les repercussions d'aquesta avaluació de cara al futur: per una part, el compromís del Govern de les Illes Balears de destinar una partida pressupostària de l'any 2002 per a la construcció de l'edifici de la biblioteca; per una altra, una tendència a la centralització en els serveis bibliotecaris; i finalment, la discussió, per part de la UIB, del model que es presentarà al Govern de les Illes Balears.

A continuació, el Rector explica que les conclusions a què arriba el Comitè d'Avaluadors Externs van en la mateixa direcció que les de l'autoinforme realitzat pel mateix servei. Es concreten en dos punts fonamentalment:

¿ Punts forts: alta inversió en fons bibliogràfic i recursos d'informació electrònica i en l'ús de noves tecnologies; alta taxa d'eficàcia i d'activitat personal; i motivació del personal i compromís de la direcció pel que fa als processos de millora.

¿ Punts febles: manca d'espai i d'equipaments, baixa accessibilitat al fons bibliogràfic; plantilla insuficient i baixa qualificació; desequilibri entre els mitjans que es dediquen a investigació enfront dels dedicats als estudiants; i baix grau de normalització en els processos, ja que alguns són ineficaços.

El Rector segueix el seu parlament indicant quins han de ser els eixos estratègics per a la millora: construcció d'una gran biblioteca central, procés d'estabilització i professionalització de la plantilla, definició d'un pla estratègic, redisseny de la documentació de processos i, finalment, metodologia de treball per a objectius en el marc dels contractes programa.

Pel que fa la Pla estratègic de la UIB, el Rector assenyala que la Universitat té constituïda una comissió de Pla estratègic que debat quin ha de ser aquest pla i quines han de ser les línies de futur de la Universitat. Segueix indicant que la comissió té com a punt de partida les accions estratègiques dels anys 1995 a 2000 en els eixos de recerca, ensenyament, gestió i servei.

Així mateix, indica que el Pla estratègic de la UIB obliga a establir prioritats en les línies d'actuació, que les bases d'aquest es troben en la definició de la seva missió i visió i que la reflexió final de la comissió de Pla estratègic ha d'estar enllestida el febrer de l'any 2001, moment que podrà iniciar-se un debat general a tota la UIB. Aquest debat acabarà amb l'aprovació del Pla estratègic per la Junta de Govern i el Claustre universitari.

Finalment, el Rector fa referència al servei de menjador i explica que, atesa la situació crítica que es pateix, s'estan elaborant les bases per a un nou concurs de concessió i que un detall important sobre aquest tema és la conveniència de concedir el servei a més d'una empresa. Per això es proposaran dues concessions, a més de la concessió de les instal·lacions esportives i la Residència d'Estudiants, i es deixarà fora de concurs el futur edifici de Dret i Economia, que podrà ser per a un nou concessionari si les condicions i els fets ho recomanen.

Punt 5: Torn obert de paraules

No n'hi ha.

Punt 2: Continuació de l'elecció dels membres de la Comissió d'Apel·lació de Concursos

A les 14 h es tanquen les urnes, s'hi dipositen els vuit vots per correu arribats i tot seguit voten els membres de la Mesa del Claustre. Realitzat el recompte de vots, el resultat de la votació és el següent: 165 vots a favor, 33 vots en blanc i un vot nul. Per tant resulta constituïda la Comissió d'Apel·lació de Concursos.

I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 14.30 h. De totes les quals coses, com a Secretària, don fe.