Claustro

Contenido en el idioma por defecto

A les 10.30 h del dia 6 de març de 2000, a la sala d'actes de Son Lledó, es reuneix en sessió ordinària el Claustre de la Universitat. El presideix el Rector. Una vegada comprovat el quòrum, s'obre la sessió.

Punt 1: Lectura i aprovació, si escau, de les actes de les sessions anteriors dels dies 19 de desembre de 1997, 16 de desembre de 1998 i 26 de maig de 1999

La Secretària General, de forma prèvia, indica que es llegiran tres actes i no dues, ja que per error no figura a l'ordre del dia de la convocatòria tramesa l'acta del dia 19 de desembre de 1997. Seguidament llegeix les actes de la sessió ordinària del dia 19 de desembre de 1997, de la sessió extraordinària del dia 16 de desembre de 1998 i de la sessió extraordinària del dia 26 de maig de 1999, que s'aproven per assentiment.

El Rector afegeix que en les properes convocatòries del Claustre es trametran, adjuntes, les actes que s'hagin d'aprovar, tal com es fa amb les convocatòries de la Junta de Govern.

Punt 2: Informe del Rector

El Rector informa els claustrals sobre les qüestions següents:

a) En primer lloc, indica que avui mateix se signarà l'acord d'inici de la construcció de l'edifici de Dret i Econòmiques. Assenyala que el pressupost aprovat és de 2.500 (dos mil cinc-cents milions) de pessetes.

Seguidament explica que aquest és un dels compromisos que el president Antich va contreure amb la UIB al seu discurs a l'acte d'obertura del curs actual, juntament amb altres que s'han anat concretant al llarg dels mesos:

¿ Increment del pressupost per a l'any 2000, al voltant del 7 per cent.

¿ Millora de les retribucions del personal docent i d'administració i serveis, concretada amb el document signat el dia 23 de febrer de 2000 i amb la renovació del conveni del personal laboral d'aquesta universitat.

¿ Política de beques, segons la qual s'ha incrementat la dotació per transport als estudiants i estudiantes de Menorca i d'Eivissa i Formentera.

¿ Projecte de llei del Consell Social, ja aprovada per la Comissió d'Educació i Cultura amb les esmenes que hi ha introduït la Junta de Govern.

¿ Extensions universitàries, tema del qual destaquen la compra de l'edifici adjacent a Can Salord per ampliar-ne la seu i la participació econòmica del Govern en la diplomatura de Turisme d'Eivissa.

¿ Nous estudis, amb la planificació de cinc o sis nous estudis fins a l'any 2003.

¿ Nous edificis, ja que a més del de Dret i Econòmiques el mes de maig es començaran les obres de l'edifici Interdepartamental (amb un cost de 395 milions de pessetes) i més endavant la Biblioteca i Paranimf (amb un cost de 1.000 a 2.000 milions de pessetes), sense oblidar la rehabilitació de Can Oleo amb 100 milions de pessetes per enguany i un cost total d'uns 400 milions de pessetes.

¿ Millora de la via d'accés a la Universitat, que ja està a exposició pública.

Finalitza aquest apartat dient que hi ha altres aspectes, emperò, que cal concretar amb la Conselleria d'Innovació i Energia, com ara la dotació de la Llei de R+D+I, la construcció de l'edifici de caire científic i del possible institut de ciències socials i humanitats i la participació en el redisseny del ParcBIT.

b) Imatge externa de la UIB. El Rector fa unes reflexions sobre la imatge que té el món extrauniversitari de la Universitat de les Illes Balears, afegeix que la societat ha començat a identificar la Universitat com un bé en si mateix, i que li exigeix competència i qualitat en totes les actuacions, per la qual cosa s'ha de crear una bona imatge encara que s'hagi de justificar amb dades objectives.

Acaba afirmant que és interessant la idea de crear l'Associació d'Amics i Amigues de la UIB, la qual ha d'abastar no solament exalumnes sinó també totes aquelles persones que confien en la feina de la Universitat i que volen ajudar la institució.

c) Objectius marcats per l'equip de govern. El Rector repassa com s'han concretat els objectius que es va marcar l'equip de govern quan va iniciar la gestió de la UIB.

1. Millora de la qualitat de la investigació, tant la bàsica com l'aplicada, la qual ha d'estar marcada de manera important des de la dotació econòmica de la Llei de ciència i tecnologia, per la posada en marxa del Pla de R+D, i des del fet que la Unió Europea hagi considerat el campus com a Objectiu 2.

La construcció de l'institut d'humanitats i ciències socials, el nomenament d'un director de promoció de la recerca, doctor Climent Ramis, i la creació d'empreses per escissió ( spin-offs ) són tres eixos fonamentals d'aquesta millora.

2. Millora de la qualitat docent, la qual ha de ser un motiu constant i ha de comptar amb la implicació de tots: professors, alumnes i personal d'administració i serveis. Segueix indicant que el document de plantilla ha permès impulsar criteris racionals de millora de l'activitat docent mitjançant un augment en l'optativitat i de les classes pràctiques, i la definició de la mida dels grups teòrics i pràctics de les assignatures per poder minvar la massificació de les aules.

La generació de noves necessitats d'espais docents i de laboratoris, provocada per l'aplicació del document de plantilla, i la transversalitat del domini de la llengua catalana, del coneixement d'idiomes estrangers i del maneig de les noves tecnologies de la informació i de la comunicació (gràcies a les quals s'ha incrementat el nombre de llocs per treballar a les aules informàtiques, es consolida el projecte Campus Extens i es facilita l'accés a la web institucional a tots els estudiants de la UIB) són els eixos principals de la millora de la qualitat docent.

3. Qualitat. El Rector assenyala que la qualitat ha de ser un motiu continu d'esforç individual i col·lectiu, per la qual cosa han de continuar les avaluacions internes (acompliment i vàlua del personal docent i del personal d'administració i serveis) i també les externes.

4. Nous estudis. El Rector explica que l'estudi sobre noves titulacions encarregat pel Consell Social i la Conselleria està a punt d'acabar-se, i que donarà a conèixer quins estudis són els més sol·licitats i quines possibles solucions s'han de prendre. Afegeix que l'augment de l'oferta dels estudis superiors és una necessitat justa i imperiosa en una comunitat en què molts d'alumnes cada any se'n van a altres universitats per seguir estudis que la UIB no imparteix. Així mateix afegeix que la creació d'itineraris curriculars configurarà perfils professionals per abastar nous espais ocupacionals.

5. Extensions universitàries. El Rector explica que les extensions universitàries de Menorca i d'Eivissa i Formentera, amb unes instal·lacions adequades i una oferta acadèmica atractiva i novella, han significat la consolidació de la UIB com la institució pluriinsular d'ensenyament superior. També recorda l'important paper dels centres universitaris municipals com a ajuda als estudiants del municipi i com una forma d'apropar la Universitat a tots els ciutadans, amb actuacions de formació i d'activitats culturals que puguin iniciar-se des del propi municipi.

6. Pràctiques en empreses, les quals han significat un element innovador de l'activitat docent, entenent aquesta aproximació de l'estudiant al món productiu real com un primer pas cap a la inserció al món laboral. De la mateixa manera, també remarca la creació de les places d'alumne col·laborador per ajudar en tasques de suport a la docència i a la investigació, o als mateixos serveis universitaris.

7. Millora dels canals d'informació cap a la comunitat universitària, especialment la que fa referència als aspectes acadèmics i afecta especialment els alumnes, tasca en la qual contribuirà fonamentalment la nova configuració de les facultats i escoles.

8. El Consell d'Estudiants, el qual s'ha de convertir en la plataforma més eficaç per canalitzar les reivindicacions i les propostes d'actuació dels estudiants.

9. Augment de la internacionalització, tant des del punt de vista d'intercanvi d'estudiants com de l'activitat investigadora. Això ha suposat un increment del suport administratiu i informatiu sobre programes de mobilitat d'estudiants i professors amb els programes Sòcrates i un increment de professors visitants i sabàtics. Així mateix, remarca l'increment dels contactes amb l'Amèrica Llatina i la conca Mediterrània i també la participació en projectes cooperatius per a la formació amb universitats d'Amèrica del Nord i el Canadà.

10. Conservació del medi ambient, compromís que es va concretar amb el Codi de conducta ambiental que va aprovar el Claustre temps enrera, i millora de les condicions d'habitabilitat del campus. Recorda que altres actuacions dutes a terme en aquest sentit són l'optimització de l'ús dels espais, la millora de la circulació, la participació en un programa d'eliminació de les barreres arquitectòniques, l'ordenació urbanística del campus, l'ordenació dels ambients rurals i naturals del campus, l'augment de la recollida selectiva de residus, el redisseny de les zones d'enjardinament i la realització d'una gestió global de l'aigua i l'energia.

11. Aposta per la cultura, entesa com a àmbit en què l'home s'integra i viu en societat, i en el qual hom pot visualitzar les arrels i els vincles culturals que conformen les seves senyes d'identitat. Seguidament indica quines han estat les iniciatives dutes a termes per tal de promoure i difondre la cultura universitària: la creació de les Edicions UIB, la integració del Servei d'Idiomes en un renovat Servei Lingüístic, la formulació cultural de les activitats fisicoesportives, incorporant aquest àmbit d'actuació en el si del Servei d'Activitats Culturals, la posada en marxa del Programa per a discapacitats universitaris, del programa Blanquerna en el marc de la recuperada Càtedra Ramon Llull i del programa Universitat Oberta per a Majors, la creació del Gabinet Tècnic d'Imatge, l'activitat de la Coral Universitat de les Illes Balears i, finalment, el programa 2000 i UIB.

Seguidament el Rector manifesta que si es produeix l'elecció de la Síndica de Greuges, doctora Montserrat Casas, que la Junta de Govern ha proposat, significarà un esglaó més de millora de la convivència a la Universitat, per a la qual cosa l'equip de govern contribuirà a la seva bona tasca, garantint la seva llibertat i independència.

Finalment, el Rector acaba l'informe resumint els tres objectius prioritaris de l'acció de govern de l'actual equip: qualitat en l'activitat acadèmica, en la internacionalització i en la promoció de la cultura universitària.

Punt 3: Elecció del Síndic de Greuges

El Rector dóna la paraula a la Secretària General, que explica el procediment d'elecció: en primer lloc, la professora Montserrat Casas Ametller farà una exposició de les seves línies programàtiques d'actuació, i en segon lloc es procedirà a la votació, durant mitja hora, en dues urnes (A-L i M-Z).

Seguidament, la professora Montserrat Casas Ametller explica en què consistirà la seva actuació en cas de ser elegida. Resumidament serà la següent:

En primer lloc fa referència al fet que és al Claustre universitari sense ser-ne membre perquè des del dia 17 de desembre de 1999, datà en què va ser proposada per la Junta de Govern com a candidata al càrrec de Síndic de Greuges, ha deixat de pertànyer als òrgans de la UIB on participava en representació d'algun col·lectiu: Junta de la Facultat de Ciències, direcció del Departament de Física, Junta de Govern i Claustre. Tot això en compliment de les previsions estatutàries.

Després d'agrair als membres de la Junta de Govern la confiança que han dipositat en la seva persona, indica quines són les funcions del Síndic de Greuges:

a) Atendre les queixes, les observacions i els suggeriments sobre el funcionament de la UIB, valorar les sol·licituds rebudes, per admetre-les o no a tràmit, i prioritzar les seves pròpies actuacions.

b) Demanar informació sobre el funcionament de tots els serveis universitaris.

c) Adoptar les mesures d'investigació que consideri oportunes, impulsar-les i vetllar perquè es resolguin dins el termini i en la forma escaients les peticions i els recursos formulats.

d) Formular, amb caràcter no vinculant, propostes de resolució davant els òrgans competents i proposar fórmules de conciliació.

e) Presentar al Claustre una memòria anual de les seves actuacions, en la qual inclourà els suggeriments, les propostes i les advertències que se'n derivin.

Seguidament la professora Montserrat Casas Ametller es refereix al reglament del Síndic de Greuges, que, segons el text estatutari vigent, ha d'aprovar la Junta de Govern i ha de determinar el règim de funcionament i d'organització interna d'aquest òrgan. Afegeix que el que elaborarà, en cas de sortir elegida, és un reglament de mínims que tingui com a objectiu dotar la figura del Síndic de Greuges de total autonomia i el màxim d'autoritat per poder exercir les seves funcions amb independència, objectivitat, responsabilitat, transparència i eficàcia. Segueix dient que els punts que inclouria aquest reglament serien:

1. Actuacions del Síndic de Greuges, per iniciativa pròpia o a instància de part i poder assistir, si ho considera convenient, a les reunions dels òrgans de govern de la Universitat, un cop informat prèviament el Rector.

2. Causes de cessament o renúncia del Síndic de Greuges.

3. Manera com es podran presentar les queixes i observacions. El Síndic haurà de registrar i justificar la recepció de totes les qüestions; en cas de no acceptar-les a tràmit, haurà de comunicar-ho als interessats mitjançant un escrit motivat.

4. Rebuig de les queixes anònimes, de les que no continguin peticions concretes i de les peticions relatives a qüestions pendents d'un procés judicial o d'un expedient administratiu.

5. Sol·licitud de la informació pertinent als òrgans universitaris i membres de la comunitat universitària, els quals hauran de tenir la disponibilitat de proporcionar les dades i les informacions que sol·liciti el Síndic de Greuges i comparèixer i informar-ne, si escau.

6. Preparació dels informes amb la resolució, que haurà de trametre a la persona interessada i a l'òrgan que correspongui amb còpia al Rector de la Universitat.

7. Impossibilitat que les decisions i resolucions del Síndic de Greuges, atès que no són vinculants, siguin objecte de cap recurs.

Tot seguit, la professora Montserrat Casas Ametller indica que quan va ser nomenada candidata va demanar a la Junta de Govern suport administratiu i disponibilitat pressupostària, peticions que han estat acceptades i recursos amb els quals ja compta.

La senyora Montserrat Casas Ametller segueix el seu discurs indicant que en l'elaboració de les resolucions es mourà en un triangle de tres vèrtexs:

a) Més justícia que dret.

b) Més arrel que poder.

c) Més humanisme que burocràcia.

Finalment indica que l'objectiu darrer d'aquesta figura ha de ser conciliar de la millor manera possible els drets individuals amb les exigències col·lectives i millorar, sempre que sigui possible, les relacions entre els diversos sectors i components de la comunitat universitària.

Per acabar el discurs, la senyora Montserrat Casas Ametller fa una reflexió final sobre la importància de l'existència del càrrec de Síndic de Greuges i sobre la conveniència o no que sigui ella l'encarregada de posar en marxa aquesta figura.

Acabat el discurs de la senyora Montserrat Casas Ametller, comença la votació per elegir el Síndic de Greuges de la Universitat de les Illes Balears. La votació es realitza durant mitja hora, acabada la qual es dipositen a les urnes corresponents els vots per correu dels professors Eugeni Garcia Moreno, Antoni Artigues Bonet i Santiago Cavanillas Múgica. Efectuat aquest tràmit, es recompten els vots dipositats a les dues urnes utilitzades.

Un cop realitzat l'escrutini, el Rector anuncia el resultat de la votació: s'han emès 193 vots, dels quals 145 han estat a favor de la candidata presentada, n'hi ha hagut 47 en blanc i s'ha produït un vot nul. Per tant, la professora Montserrat Casas Ametller és elegida Síndica de Greuges de la Universitat de les Illes Balears.

Punt 4: Precs i preguntes

No n'hi ha.

I no havent-hi més assumptes per tractar, es tanca la sessió a les 12.45 h. De totes les quals coses, com a Secretària, don fe.