El Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments universitaris oficials, indica que, per tal de fer efectiva la mobilitat d’estudiants, tant dins l’Estat com fora, les universitats han d’elaborar i fer pública la seva normativa sobre el sistema de reconeixement i transferència de crèdits, d’acord amb els criteris generals que s’hi estableixen.

Per tant, el Consell de Govern de la Universitat de les Illes Balears (en endavant, UIB), a la sessió ordinària del dia d'avui, fent ús de les competències que li atribueix l'article 21.2.31 i 37 dels Estatuts d'aquesta universitat i per donar compliment al precepte esmentat, aprova la normativa de reconeixement i transferència de crèdits de la Universitat, que s’ha d’aplicar als estudis universitaris oficials de grau, màster i doctorat amb una part formativa específica.

CAPÍTOL I. DISPOSICIONS GENERALS

Article 1. Finalitat i àmbit d’aplicació

La finalitat d’aquesta normativa és regular els procediments de reconeixement i transferència de crèdits que s’han d’aplicar a les titulacions de grau, màster i doctorat de la UIB que formin part de la seva oferta educativa dins el marc de l’espai europeu d’educació superior.

Article 2. Definició

1. El reconeixement de crèdits és l’acceptació per part de la UIB dels crèdits que, havent estat obtinguts en uns ensenyaments oficials en aquesta o una altra universitat, són computats en altres ensenyaments diferents a l’efecte de l’obtenció d’un títol oficial.

2. La transferència de crèdits implica que als documents acadèmics oficials acreditatius dels ensenyaments seguits per cada estudiant s’inclouran la totalitat dels crèdits obtinguts en ensenyaments oficials cursats anteriorment, en aquesta o una altra universitat, que no hagin conduït a l’acabament dels seus estudis amb la consegüent obtenció d’un títol oficial.

CAPÍTOL II. RECONEIXEMENT DE CRÈDITS

Article 3. Requisits previs per al reconeixement de crèdits

1. Abans d’iniciar un procediment de reconeixement de crèdits per accedir a una titulació de grau o de màster, s’ha de verificar que l’estudiant pot ser admès en aquesta titulació. Tant per als estudis de centres propis de la UIB sense limitació de places com per als estudis amb numerus clausus, s’establirà un període per sol× licitar el pas d’estudis de plans antics a estudis de grau o màster.

2. En el cas dels estudis sense limitació de places, es poden admetre tots els alumnes que ho sol× licitin, sempre que el nombre total d’admesos no faci modificar el nombre màxim de grups grans —grups assignatura— prevists a la proposta d’oferta acadèmica (POA) de la titulació.

En cas que hi hagi modificació del nombre màxim dels grups grans però s’arribi a un acord amb els departaments implicats i hi hagi espai disponible, el degà, el director de l’escola o el director del màster poden autoritzar l’accés dels alumnes pendents. En cas que l’acord anterior impliqui més recursos de professorat o d’espai, és necessari tenir el vistiplau del Consell de Direcció.

3. En el cas dels estudis amb numerus clausus, els alumnes de plans antics tenen dues vies per sol× licitar l’accés:

a) En primer lloc, ho poden fer a través del procediment de preinscripció, per a la qual cosa, si cal, s’ampliarà el període establert anualment a aquest efecte. En aquest supòsit, l’estudiant competirà per la plaça en funció de les condicions que marca la llei per a cada via d’accés.

b) En segon lloc, poden sol× licitar l’accés directe, de manera similar a l’apartat 2. En aquest cas, però, l’admissió dels estudiants està condicionada, a més que no es pot alterar el nombre màxim de grups grans prevists al POA, per la disponibilitat de places de pràctiques o altres recursos indispensables per a la docència. Si aquestes condicions es compleixen, el degà, el director de l’escola o el director del màster poden autoritzar l’admissió dels estudiants. En cas que no es compleixin, l’admissió queda condicionada a un acord amb els departaments implicats en la docència i el Consell de Direcció.

4. El procediment de reconeixement de crèdits d’un estudi de pla antic en un estudi nou de grau que el substitueix només es pot fer una vegada. Un cop que l’estudiant hagi estat admès al nou estudi de grau i hagi conclòs el procediment de reconeixement de crèdits, el seu expedient acadèmic de l’estudi de pla antic quedarà tancat.

Ara bé, per tal de no perjudicar els estudiants de plans antics de la UIB, si escau, aquest procediment pot allargar-se sobre els terminis prevists a fi que els alumnes disposin de les qualificacions de la darrera convocatòria. Així, si hi ha un procediment de resolució el mes de setembre i hi ha alumnes que encara no tenen totes les qualificacions de les assignatures d’aquesta convocatòria, durant el mes d’octubre podran presentar sol× licitud de reconeixement de les assignatures finalment aprovades i rebran la resolució dins el termini d’un mes. El mateix és aplicable en el cas de la convocatòria del mes de febrer.

D’altra banda, no es podran sol× licitar més reconeixements d’assignatures de plans antics per la via de la matrícula extraordinària.

Article 4. Regles bàsiques per al reconeixement de crèdits en els ensenyaments oficials de grau

S’estableixen tres tipus de regles per al reconeixement de crèdits, en funció del tipus d’estudi:

1. Reconeixement de crèdits de formació bàsica.

a) Sempre que el títol al qual es pretén accedir pertanyi a la mateixa branca de coneixement, són objecte de reconeixement la totalitat dels crèdits corresponents a les matèries/assignatures de formació bàsica de la branca esmentada.

b) Són també objecte de reconeixement els crèdits obtinguts en les altres matèries/assignatures de formació bàsica pertanyents a la branca de coneixement del títol al qual es pretén accedir.

c) Si en un procediment de reconeixement de crèdits d’assignatures de formació bàsica a l’estudiant li sobren crèdits, perquè n’ha cursats més al grau d’origen que els que exigeix el grau de destinació, la comissió de reconeixement i transferència els hi pot reconèixer, segons escaigui, per crèdits d’assignatures obligatòries o optatives, com a part dels sis crèdits que permet l’article 12.8 del Reial decret 1393/2007, o com a crèdits transferits.

De la mateixa manera, encara que l’alumne tingui reconeguts tots els crèdits de formació bàsica de la titulació de destinació, hom li pot recomanar i permetre de matricular-se a qualsevol assignatura que no es correspongui amb els continguts i competències prèviament cursats i, tot i tenint sempre present el caràcter voluntari d’aquesta matrícula, es cas que l’assignatura sigui superada, formarà part de l’expedient acadèmic de l’estudiant.

2. Reconeixement de crèdits de matèries no considerades com a formació bàsica.

La resta dels crèdits poden ser reconeguts per la Universitat, a través de les comissions de reconeixement i transferència de crèdits de cada titulació, tenint en compte l’adequació entre les competències i els coneixements associats a les restants matèries/assignatures cursades per l’estudiant i els prevists al pla d’estudis o bé tenint en compte el seu caràcter transversal. Es pot reconèixer la totalitat de la unitat certificable aportada per l’estudiant o, en tot cas, es farà un reconeixement per assignatures completes (mai no pot ser parcial).

3. Reconeixement de crèdits de títols oficials de grau que habilitin per a l’exercici de professions regulades.

En el cas de títols oficials de grau que habilitin per a l’exercici de professions regulades, per als quals s’hagin establert les condicions a què han d’adequar-se els plans d’estudis, es reconeixeran els crèdits dels mòduls definits a la norma reguladora corresponent. En cas de no haver-se superat íntegrament un determinat mòdul, el reconeixement es durà a terme per assignatures en funció de les competències i els coneixements que hi estan associats.

Article 5. Regles bàsiques per al reconeixement de crèdits en ensenyaments de grau a partir d’estudis dels anteriors ensenyaments universitaris

1. Els estudiants que hagin començat estudis d’acord amb anteriors ordenacions universitàries poden accedir als ensenyaments de grau, admesos prèviament per la UIB, conforme a la seva normativa reguladora i a les previsions del Reial decret 1393/2007.

2. Les actuacions a realitzar perquè els títols de grau substitueixen títols dels anteriors ensenyaments són les següents:

a) En el cas d’extinció d’una titulació dissenyada conforme a sistemes universitaris anteriors per a la implantació d’un nou títol de grau, l’adaptació de l’estudiant al pla d’estudis d’aquest últim implica el reconeixement de crèdits superats en funció de l’adequació entre les competències i els coneixements associats a les assignatures cursades per l’estudiant i els prevists al pla d’estudis de la titulació de grau.

b) Quan aquestes competències i aquests coneixements no estiguin explicitats o no puguin deduir-se, es prendrà com a referència el nombre de crèdits i/o els continguts de les assignatures cursades.

c) Igualment, es farà el reconeixement de les assignatures cursades que tinguin caràcter transversal.

d) A aquest efecte, els plans d’estudis que condueixin als nous títols de grau contindran un quadre d’equivalències en el qual es relacionaran les assignatures del pla o dels plans d’estudis en extinció amb els seus equivalents en el pla d’estudis de la titulació de grau, en funció dels coneixements i competències que s’han d’assolir en aquest últim.

e) Si posteriorment a l’aprovació dels plans d’estudis les juntes de centre responsables dels títols de grau ho consideren necessari, poden sol·licitar al vicerectorat competent en matèria d’ordenació acadèmica, a través de l’Oficina de Gestió Acadèmica, una ampliació d’aquests quadres d’equivalències. Totes les taules d’equivalències han de ser públiques per a l’alumnat.

f) Les assignatures superades en el pla antic que no tinguin equivalència amb alguna de les assignatures del nou grau (és a dir, que no presentin continguts i/o competències equiparables) es podran incorporar a l’expedient acadèmic com a crèdits genèrics de caràcter optatiu (o, si escau, com a part dels sis crèdits que permet l’article 12.8 del Reial decret 1393/2007). Aquesta és l’única excepció en el procés de reconeixement a partir de plans d’estudis antics, en què les comissions no hauran d’especificar quines assignatures no ha de cursar l’estudiant. L’estudiant pot escollir, entre les assignatures optatives que ofereix la titulació, les que vol cursar per completar els crèdits que necessitarà per obtenir-la.

g) Els processos d’adaptació d’estudiants dels actuals plans d’estudis als nous plans dels títols de grau o màster, en la mesura que sigui possible es resoldran de manera que la situació acadèmica no els resulti perjudicada.

Per altra banda, es garanteix que els alumnes que exhaureixin totes les convocatòries d’avaluació d’una o més assignatures de titulacions de plans antics es poden incorporar als graus que les han substituïdes amb les condicions que acordin conjuntament el Consell de Direcció i els equips deganals responsables.

3. Per al reconeixement de crèdits entre estudis diferents i en el cas d’estudis parcials previs realitzats a la UIB o en una altra universitat espanyola o estrangera, sense equivalència amb els nous títols de grau, la comissió de reconeixement i transferència de crèdits de cada titulació pot reconèixer els crèdits de les matèries o assignatures cursades en funció de la seva adequació a les competències i els coneixements associats a assignatures de la titulació de destinació.

4. Els qui, estant en possessió d’un títol oficial de llicenciat, arquitecte, enginyer, diplomat, arquitecte tècnic o enginyer tècnic, accedeixin als ensenyaments que condueixin a l’obtenció d’un títol de grau obtindran el reconeixement de crèdits que escaigui en funció de l’adequació entre les competències i els coneixements associats a les assignatures cursades i els prevists al pla d’estudis de la titulació de grau, o pel seu caràcter transversal. Si s’entén que la titulació d’origen pertany a la mateixa branca que la titulació de destinació, el reconeixement de tots els crèdits de formació bàsica és automàtic.

Article 6. Regles bàsiques per al reconeixement de crèdits en els ensenyaments oficials de màster

1. Els qui, estant en possessió d’un títol oficial de llicenciat, arquitecte, enginyer, diplomat, arquitecte tècnic o enginyer tècnic accedeixin als ensenyaments que condueixin a l’obtenció d’un títol oficial de màster poden obtenir reconeixement de crèdits per assignatures prèviament cursades, en funció de l’adequació entre les competències i els coneixements associats a les assignatures superades i els prevists al pla d’estudis dels ensenyaments de màster. De tota manera, com a criteri general, no poden ser objecte de reconeixement assignatures troncals o obligatòries.

2. Igualment, entre ensenyaments oficials de màster són objecte de reconeixement les matèries/assignatures cursades en funció de l’adequació entre les competències i els coneixements associats als ensenyaments superats i els prevists al pla d’estudis del títol de màster que es cursi en el moment de la sol·licitud.

3. En el cas de títols oficials de màsters que habilitin per a l’exercici de professions regulades, per als quals s’hagin establert les condicions a què han d’adequar-se els plans d’estudis, es reconeixeran els crèdits dels mòduls definits a la norma reguladora corresponent. En cas de no haver-se superat íntegrament un determinat mòdul, el reconeixement es durà a terme per a assignatures en funció de les competències i els coneixements que hi estan associats.

4. Amb caràcter excepcional, i sol× licitat prèviament al vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica i amb el vistiplau del Consell de Govern, es pot obtenir reconeixement de crèdits en estudis oficials de màster a partir de títols propis cursats a la UIB, en funció de l’adequació entre les competències i els coneixements associats a les assignatures superades i els prevists al pla d’estudis dels ensenyaments de màster.

Article 7. Reconeixement de crèdits per activitats universitàries

Les comissions de reconeixement i transferència de crèdits de les titulacions, en funció de les directrius generals que marqui la Comissió Acadèmica de la UIB, poden reconèixer fins a un màxim de 6 crèdits per la participació dels estudiants de titulacions de grau en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació, de conformitat amb les previsions de l’article 12.8 del Reial decret 1393/2007. El nombre de crèdits reconegut per aquestes activitats es minorarà del nombre de crèdits optatius exigits pel pla d’estudis corresponent.

Article 8. Reconeixement de crèdits per activitats professionals i estudis no universitaris

En virtut del que disposa l’article 36 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats, en la redacció que en fa la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril, i d’acord amb els criteris i directrius que fixi el Govern, la UIB pot reconèixer validesa acadèmica a l’experiència laboral o professional, als ensenyaments artístics superiors, a la formació professional de grau superior, als ensenyaments professionals d’arts plàstiques i disseny de grau superior i als ensenyaments esportius de grau superior.

Article 9. Reconeixement de crèdits en programes de mobilitat

1. Els estudiants que participin en programes de mobilitat nacionals o internacionals s’han d’atenir a la normativa que determini el vicerectorat competent en matèria de relacions internacionals. No obstant això i en termes generals, aquests estudiants, cursant un període d’estudis en altres universitats o institucions d’educació superior, obtindran el reconeixement dels crèdits superats que es derivi de l’acord acadèmic definitiu fixat específicament a aquest efecte.

2. Els professors responsables de mobilitat de cada titulació supervisaran els acords acadèmics de reconeixement de crèdits establerts amb els alumnes i hi donaran el vistiplau, d’acord amb les línies que marqui la seva comissió de reconeixement i transferència de crèdits. Si escau, hauran de retre comptes de la seva actuació davant aquesta comissió.

Article 10. Efectes del reconeixement de crèdits

1. En el procés de reconeixement quedaran reflectides de forma explícita les assignatures que no ha de cursar l’estudiant. En aquest cas s’entendrà que aquestes assignatures ja han estat superades i no són susceptibles de nova avaluació. L’única excepció a aquesta regla és el tipus de reconeixement al qual fa esment l’apartat 5.2.f) d’aquesta normativa.

2. La qualificació de les assignatures superades com a conseqüència d’un procediment de reconeixement serà equivalent a la qualificació de les assignatures que han donat origen a aquest procediment. En cas necessari, es realitzarà la mitjana ponderada quan diverses assignatures comportin el reconeixement d’una de sola a la titulació de destinació. Si alguna assignatura d’origen és reconeguda, però no té qualificació, figurarà amb la qualificació d’apta i no es computarà a l’efecte del càlcul de la nota mitjana de l’expedient.

Article 11. Taules d’equivalències en els títols de grau i de màster

1. Els centres responsables de les titulacions, a través de les seves comissions, poden elaborar taules d’equivalències per tal de reconèixer automàticament crèdits obtinguts en altres titulacions de grau de la mateixa o diferents branques de coneixement, o en titulacions oficials de màster. L’aplicació d’aquestes taules d’equivalències s’ha de sol·licitar al vicerectorat competent en matèria d’ordenació acadèmica a través de l’Oficina de Gestió Acadèmica.

2. Aquestes taules d’equivalències seran públiques i permetran als estudiants conèixer anticipadament les assignatures que els seran reconegudes.

CAPÍTOL III. TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS

Article 12. Aplicació de la transferència

Els crèdits corresponents a assignatures prèviament superades per l’estudiant en ensenyaments oficials universitaris no conclosos i que no puguin ser objecte de reconeixement, seran transferits al seu expedient en els estudis als quals han accedit amb la qualificació d’origen i es reflectiran als documents acadèmics oficials acreditatius dels estudis seguits pel mateix estudiant, així com al suplement europeu al títol.

CAPÍTOL IV: PROCEDIMENT PER AL RECONEIXEMENT I LA TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS

Article 13. Òrgans competents i funcions

1. Els òrgans competents que poden participar en la resolució dels procediments de reconeixement i transferència de crèdits són:

a) La comissió de reconeixement i transferència de crèdits que es constituirà per a cada titulació en els supòsits de titulacions de grau.

b) La Comissió d’Estudis de Postgrau en els supòsits de titulacions de màster i doctorat.

c) La Comissió Acadèmica de la Universitat, com a òrgan d’assessorament en matèria d’ordenació acadèmica.

d) L’Oficina de Gestió Acadèmica, com a unitat administrativa de suport en matèria d’ordenació acadèmica.

2. Les funcions de les comissions de reconeixement i transferència de crèdits són:

a) Resoldre les sol·licituds de reconeixement i transferència de crèdits (en el cas de les titulacions de màster, la proposta ha de provenir dels directors de les titulacions i s’ha de trametre a la Comissió d’Estudis de Postgrau). Aquestes resolucions s’han d’ajustar als terminis que marqui per a cada any acadèmic el Consell de Direcció.

b) Elaborar, i proposar al centre responsable de la titulació perquè les aprovi, taules de reconeixement complementàries a les ja vigents o als procediments legalment establerts per tal de facilitar i fer que sigui transparent tot el procés.

c) Emetre els informes que els requereixin en cas que hi hagi recursos sobre les seves resolucions.

3. La Comissió d’Estudis de Postgrau, pel que fa a la seva actuació com a comissió de reconeixement i transferència de crèdits de les titulacions de màster i doctorat, té, a més, les funcions següents:

a) Redactar les normes i els procediments que han de seguir els directors de les titulacions per fer arribar les seves sol× licituds de reconeixement i transferència de crèdits.

b) Coordinar-se amb tots els directors de màsters per tal de seguir línies comunes d’actuació.

c) Revisar els recursos d’alçada que s’interposin i emetre els informes oportuns.

4. La Comissió Acadèmica de la UIB, com a òrgan assessor, té les funcions següents:

a) Vetllar pel correcte funcionament de les comissions de reconeixement i transferència de crèdits de les titulacions de grau.

b) Coordinar el funcionament de les comissions de les titulacions de grau perquè hi hagi línies comunes d’actuació en l’aplicació d’aquesta i de la resta de normatives.

c) Resoldre, si escau, els dubtes que puguin sorgir en el processos de reconeixement i en l’aplicació de la present normativa.

d) Revisar els recursos d’alçada que s’interposin i emetre, si escau, els informes oportuns.

Article 14. Composició i funcionament de les comissions de reconeixement i transferència de crèdits

1. Les comissions de reconeixement i transferència de crèdits de cada titulació les han de formar:

a) El degà o director d’escola, o persona que delegui.

b) Tres professors que imparteixin docència en la titulació, elegits per la junta de centre, entre els quals preferentment hi ha d’haver el responsable de mobilitat de la titulació. Si finalment no en forma part, s’ha d’incorporar a la comissió quan es discuteixin procediments de reconeixement de crèdits que afectin els programes de mobilitat.

c) Un representant de l’alumnat de la titulació, elegit per la junta de centre.

d) Un representant del personal d’administració i serveis, elegit per la junta de centre.

2. La comissions s’han de reunir, com a mínim, dues vegades durant l’any acadèmic i seran les responsables d’analitzar cadascuna de les sol·licituds de reconeixement o transferència de crèdits i dictaminaran d’acord amb les directrius generals que s’especifiquen a la present normativa. Les comissions, si escau, prendran els acords per majoria simple, amb el vot de qualitat del president.

3. La Comissió d’Estudis de Postgrau, en les seves atribucions com a comissió de reconeixement i transferència de les titulacions de màster i doctorat, emetrà les seves resolucions en funció de les propostes de reconeixement que li faran arribar els directors de màsters o de programes de doctorat i de la present normativa.

4. L’Oficina de Gestió Acadèmica és la unitat administrativa encarregada de donar suport a les comissions de reconeixement i transferència de crèdits tant a l’hora de proporcionar documentació com de resoldre dubtes que puguin sorgir, així com de tramitar qualsevol sol·licitud adreçada al vicerectorat competent en matèria d’ordenació acadèmica o a la Comissió Acadèmica de la UIB.

Article 15. Terminis i procediments

1. El Consell de Direcció de la UIB establirà el termini de presentació de sol·licituds per al reconeixement i transferència de crèdits, així com el termini per emetre i notificar la resolució corresponent als estudiants. En qualsevol cas, els estudiants han d’estar assabentats de la resolució abans que acabin les dates de matriculació que la UIB tingui establertes o, si escau, tindran obert el període de matriculació fins que s’hagi emès i notificat la resolució. Els centres responsables de les titulacions no tenen l’obligació d’atendre sol·licituds de reconeixement i transferència de crèdits que es presentin fora dels terminis establerts cada any acadèmic.

2. Els procediments de reconeixement i transferència de crèdits es tramitaran a sol·licitud de la persona interessada, que ha de presentar, en cas que la UIB no disposi d’aquesta informació, el certificat acadèmic, així com, si escau, el pla d’estudis d’origen i el programa de totes les assignatures implicades en el procediment, amb indicació, si és possible, de les competències adquirides.

Per poder emetre correctament els certificats acadèmics de finalització dels estudis i el suplement europeu al títol, els estudiants que provinguin d’altres universitats han de proporcionar el nom de les matèries o assignatures en anglès i, com a mínim, en una de les dues llengües oficials de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

3. Les sol·licituds s’han de presentar al Registre General de la UIB i s’han d’adreçar: a) en el cas d’estudis de grau, al vicedegà o cap d’estudis de la titulació en la qual es trobi o es vulgui matricular l’estudiant, i b) en el cas dels estudis de màster o doctorat, al director de la titulació.

Com s’ha dit a l’article 3, només es pot iniciar el procés de reconeixement i transferència de crèdits quan hi hagi constància que l’estudiant pot ser admès a la titulació de destinació.

Article 16. Recursos

Contra les resolucions dels òrgans indicats en aquesta normativa s’hi pot interposar recurs d’alçada davant la Rectora, en el termini d’un mes des de l’endemà de la notificació de la resolució. En el supòsit de resolució estimatòria del recurs, si escau, s’adoptaran les mesures necessàries per a l’efectivitat del contingut de la resolució adaptada.

CAPÍTOL V: INCORPORACIÓ A L’EXPEDIENT DE L’ESTUDIANT DEL RECONEIXEMENT I LA TRANSFERÈNCIA DE CRÈDITS

Article 17. Documents acadèmics

1. Tots els crèdits obtinguts per l’estudiant en ensenyaments oficials cursats en qualsevol universitat, els transferits, els reconeguts i els superats per a l’obtenció del corresponent títol, seran inclosos al seu expedient acadèmic i reflectits al suplement europeu al títol, regulat pel Reial decret 1044/2003, d’1 d’agost, una vegada abonades les taxes vigents.

2. Les sol·licituds de reconeixement de crèdits han de tenir, de manera general, l’origen en assignatures realment cursades i superades; en cap cas no es poden referir a assignatures prèviament reconegudes, validades o adaptades. No obstant això, en el cas dels alumnes de plans antics que provenen de cicles formatius de grau superior, s’ha de tenir present que les assignatures preuniversitàries que en el seu moment foren convalidades per assignatures dels seus plans, mitjançant el corresponent conveni, també han de ser objecte de reconeixement de crèdits.

3. Els processos de reconeixement de crèdits suposen detallar, com a mínim, la informació següent, que després a l’expedient acadèmic apareixerà en la forma i amb el contingut que s’acordin:

a) Les assignatures origen que són l’objecte del reconeixement: nom de l’assignatura, universitat on s’ha cursat, tipologia, crèdits (tant si són LRU com si són ECTS), qualificació i any acadèmic.

b) El nombre de crèdits reconeguts, la seva tipologia (crèdits de formació bàsica, obligatoris o optatius), la qualificació numèrica i l’any acadèmic en què s’ha produït el reconeixement.

c) La relació d’assignatures obligatòries i, si escau, de formació bàsica i optatives de la titulació de destinació que l’estudiant no pot cursar perquè les seves competències i/o continguts coincideixen amb les assignatures d’origen. S’entén que en el cas de les assignatures de formació bàsica que no apareguin a la relació, l’estudiant les ha de cursar obligatòriament si li manquen crèdits d’aquesta tipologia per completar o, si els té tots reconeguts, les podria cursar voluntàriament (i la comissió li podria fer aquesta recomanació). En el cas de les assignatures optatives que no apareguin a la llista, s’entén que l’estudiant les té totes a la seva disposició per completar els crèdits que requereix la titulació o bé, en cas que tingui tots els crèdits d’aquesta tipologia reconeguts, també les podria cursar de manera voluntària.

d) La suma de crèdits, per separat, de les assignatures de formació bàsica i de les obligatòries de la titulació de destinació que l’estudiant no pot cursar ha de ser igual o inferior al nombre de crèdits reconeguts per cada una d’aquestes tipologies.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Desenvolupament

Es faculta el Consell de Direcció perquè desenvolupi les normes bàsiques objecte d’aquest acord o altres aspectes complementaris.

Segona. Denominacions

Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquesta normativa apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor

La present normativa entrarà en vigor amb la implantació dels nous plans d’estudis de grau i dels estudis de màster.

Ho faig publicar perquè se’n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin.