|
| FULL
OFICIAL |
|
Illes Balears
| Any XXV |
Núm. 331
|
Dilluns, 24 de maig de 2010
|
| |||||||||
| |||||||||
| |||||||||
|
Rectorat
|
||||||||||
| 9439 RESOLUCIÓ del Rectorat del dia 24 de maig de 2010 per la qual es fan publicar els Estatuts de la Universitat de les Illes Balears. | ||||||||||
|
El Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears del dia 14 de maig de 2010 va aprovar els Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, aprovats pel Claustre universitari en sessió extraordinària del dia 23 de febrer de 2010. Els Estatuts esmentats s’han publicat al BOIB núm. 76, de 22 de maig (Decret 64/2010, de 14 de maig). En conseqüència, faig publicar, com a annex, el text íntegre dels Estatuts, perquè se'n prengui coneixement i tingui els efectes que corresponguin. ESTATUTS DE LA UNIVERSITAT DE LES ILLES BALEARS TÍTOL PRELIMINAR Article 1. Naturalesa TÍTOL I - DE L'ESTRUCTURA I EL GOVERN DE LA UNIVERSITAT Capítol I: Disposicions generals Article 7. Garantia de representació
en els òrgans de la Universitat Capítol II: Dels òrgans col·legiats de la Universitat Secció 1a. Disposicions generals Article 10. Règim dels
òrgans col·legiats Secció 2a. Del Claustre universitari Article 16. Naturalesa i competències Secció 3a. Del Consell Social Article 21. Naturalesa i principis
d’actuació Secció 4a. Del Consell de Govern Article 23. Naturalesa i principis
d’actuació Secció 5a. Del Consell de Direcció Secció 6a. De les juntes de facultat o escola Article 28. Naturalesa Secció 7a. Dels consells de departament Article 31. Naturalesa Secció 8a. De les comissions de direcció dels centres i dels departaments Secció 9a. Dels consells dels instituts universitaris de recerca Capítol III: Dels òrgans unipersonals de la Universitat Secció 1a. Del Rector i els delegats del Rector Article 36. Naturalesa del càrrec
de Rector Secció 2a. Dels vicerectors i vicerectors associats Secció 3a. Del Secretari General i vicesecretari general Article 42. Secretari General Secció 4a. Del Gerent i els vicegerents Article 45. Gerent Secció 5a. Dels degans o directors Article 48. Naturalesa del càrrec
i elecció Secció 6a. Dels directors de departament Article 50. Naturalesa del càrrec
i elecció Secció 7a. Dels vicedegans o subdirectors d’escola i els subdirectors de departament Secció 8a. Dels secretaris de facultat o escola i els secretaris de departament Secció 9a. Dels directors, subdirectors i secretaris dels instituts universitaris de recerca Capítol IV: Dels centres Article 55. Naturalesa i creació Capítol V: Dels departaments Article 58. Naturalesa Capítol VI: Del Centre d’Estudis de Postgrau Capítol VII: De les seus universitàries Article 64. Naturalesa i funcionament Capítol VIII: Dels instituts universitaris de recerca Article 66. Definició i tipologia Article 67. Creació, supressió,
adscripció i desadscripció Capítol IX: Dels centres adscrits Article 72. Definició,
requisits bàsics i adscripció Capítol X: Dels altres centres Article 78. Creació d’entitats
amb personalitat jurídica pròpia Capítol XI: De l’Institut de Ciències de l’Educació Capítol XII: De la Sindicatura de Greuges Capítol XIII: De les eleccions Secció 1a. Disposicions generals Secció 2a. De les eleccions dels titulars dels òrgans unipersonals Article 83. Elecció del
Rector Secció 3a. De les eleccions dels representants en els òrgans col·legiats Article 85. Principis generals Secció 4a. De la Comissió Electoral Capítol XIV: De la qüestió de confiança i la moció de censura Article 89. Qüestió
de confiança del degà o director d’escola i del
director de departament TÍTOL II - DELS SERVEIS DE LA UNIVERSITAT TÍTOL III - DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA Capítol I: Del personal docent i investigador Secció 1a. Disposicions generals Article 92. Categories de professorat Secció 2a. Del personal docent i investigador contractat Article 94. Ajudants, professors
ajudants doctors, contractats doctors i associats Secció 3a. Dels funcionaris dels cossos docents universitaris Article 101. Convocatòria
i comissions dels concursos per a places de funcionaris de cossos
docents universitaris Secció 4a. De la dedicació Article 108. Règim de
dedicació dels funcionaris docents Secció 5a. De les retribucions econòmiques Article 112. Retribucions econòmiques
del professorat Capítol II: Dels estudiants Secció 1a. Del règim acadèmic Article 116. Consideracions
generals Secció 2a. Dels drets i deures Article 118. Atorgament de drets
i deures Secció 3a. Dels alumnes col·laboradors Secció 4a. De la representació Article 122. Tipologia Capítol III: Del personal d'administració i serveis Article 125. Consideracions
generals Capítol IV: Dels membres de la comunitat universitària amb discapacitat i necessitats específiques de suport educatiu Capítol V: Del règim disciplinari Article 135. Règim disciplinari
de la comunitat universitària Capítol VI: De l’esport a la Universitat TÍTOL IV - DE L'ACTIVITAT ACADÈMICA Capítol I: Dels estudis Secció 1a. Disposicions generals Article 138. Estructuració Secció 2a. Dels altres estudis Article 142. Ensenyaments propis
per a la formació d’especialistes Capítol II: De la recerca Article 145. Activitat de recerca TÍTOL V: DE LES RELACIONS INSTITUCIONALS Article 147. Convenis TÍTOL VI - DEL RÈGIM ECONÒMIC I FINANCER Capítol I: Del patrimoni Article 149. Patrimoni de la
Universitat Capítol II: Del pressupost i de la programació econòmica pluriennal Article 152. Comissió
Econòmica del Consell de Govern Capítol III: Del control i de la liquidació Article 158. Control intern Capítol IV: Del sector públic universitari TÍTOL VII - DEL RÈGIM JURÍDIC Article 162. Prerrogatives i
potestats jurídiques TÍTOL VIII - DELS HONORS I DISTINCIONS Article 165. Doctors honoris
causa TÍTOL IX - DE LA REFORMA DELS ESTATUTS Disposicions addicionals Primera. Col·legis majors i
residències universitàries Disposicions transitòries Primera. Rebuig del text estatutari Disposició derogatòria Disposició final TÍTOL PRELIMINAR 1. La Universitat de les Illes Balears (UIB) és una institució de dret públic al servei de la societat, amb personalitat jurídica i patrimoni propis, que desenvolupa les competències que expressament li atribueix la legislació vigent. Exerceix els drets reconeguts per l’ordenament jurídic per realitzar el servei públic de l’educació superior mitjançant la investigació, la docència i l’estudi, i desenvolupa les funcions que li atribueix l’article 1 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’universitats (LOU). 2. La UIB gaudeix de plena autonomia, reconeguda per la Constitució a l'article 27.10, en el marc de la legislació que el desenvolupa, i d'acord amb els presents Estatuts.
1. La UIB és una institució dedicada al servei públic de l’educació superior, la recerca, la transferència del coneixement i la innovació. Les tasques universitàries no seran determinades per cap tipus de poder econòmic, social, religiós o ideològic. 2. Per acomplir les seves funcions, la UIB ha de cooperar amb altres universitats i institucions de tot arreu per mantenir i enfortir el seu caràcter universal, però especialment amb les de parla catalana, per les seves afinitats culturals i històriques.
1. La UIB és una institució que està lligada a la realitat històrica, científica, social i econòmica de les illes Balears, la qual cosa comporta una atenció especial a l'estudi de la cultura catalana i al desenvolupament científic, tècnic i artístic de les illes Balears. 2. La UIB se sent compromesa amb la conservació del medi ambient a través d’una ètica ambiental solidària amb tots els pobles del món, que promogui el desenvolupament sostenible i la conservació de la biodiversitat i dels hàbitats i recursos naturals. 3. La UIB fomentarà la participació dels membres de la comunitat universitària en activitats i projectes de cooperació internacional i de solidaritat. 4. La UIB promourà la realització de les activitats i iniciatives que contribueixin a impulsar la cultura de la pau. 5. La UIB se sent compromesa amb la millora de la seguretat i la salut en el treball a través d’una política social de promoció i millora de les condicions laborals de la comunitat universitària en tots els seus aspectes. 6. La UIB ha de promoure la integració a la comunitat universitària de persones amb discapacitat o necessitats específiques de suport educatiu. 7. Així mateix, la UIB ha de garantir que no es produeixi cap discriminació per raons de naixement, raça, gènere i religió i promourà la igualtat d’oportunitats.
1. La llengua catalana, pròpia de la UIB, té, juntament amb la castellana, caràcter de llengua oficial, i tots els membres de la Universitat tenen el dret d'utilitzar-la. La Universitat fomentarà i normalitzarà l'ús del català en l'àmbit de les seves competències. 2. La UIB és la institució oficial consultiva per a tot el que faci referència a la llengua catalana, tal com estableix l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.
La Universitat, per acomplir degudament la tasca social que li correspon, facilitarà l'accés als estudis universitaris a tothom que tingui aptituds i no disposi de mitjans. Per això pot promoure una política d'ajudes eficaç en col·laboració amb les altres entitats públiques i privades de la comunitat autònoma de les Illes Balears. Compensarà la discontinuïtat territorial de les Illes mitjançant el sistema d'ajudes, la descentralització de les activitats que ho permetin i l’aplicació de les tecnologies de la informació i de les comunicacions.
Per desenvolupar les seves activitats, la UIB fa seus els principis de llibertat, democràcia, justícia i igualtat. Tots els membres de la comunitat universitària estan obligats a atenir-s'hi en llur actuació. Per tant, d'acord amb la normativa vigent, es proclama: a) La llibertat acadèmica, que es manifesta en la llibertat de càtedra, de recerca i d'estudi, així com la d'expressió, de reunió i d’associació en l’àmbit universitari. b) La igualtat de tots els membres de la comunitat universitària, que no poden ser objecte de cap discriminació. c) La participació de tots els membres de la comunitat universitària en la tasca comuna dels objectius de la Universitat, a través de les vies establertes en aquests Estatuts
TÍTOL I CAPÍTOL I
1. La UIB garanteix, mitjançant els presents Estatuts, que als òrgans de govern i de representació de la Universitat hi estiguin representats els diferents sectors de la comunitat universitària. 2. La normativa electoral propiciarà que als òrgans col·legiats hi hagi una presència equilibrada entre homes i dones.
1. El govern de la UIB s'exerceix per mitjà d'òrgans de govern de caràcter col·legiat i de caràcter unipersonal. 2. Són òrgans col·legiats el Claustre universitari, el Consell Social, el Consell de Govern, el Consell de Direcció, les juntes de facultat o escola, els consells de departament, les comissions de direcció dels centres i dels departaments, els consells dels instituts universitaris de recerca i qualsevol altre que es pugui crear per via reglamentària. 3. Són òrgans unipersonals el Rector, els vicerectors, el Secretari General, el Gerent, els vicerectors associats, el vicesecretari general, els vicegerents, els delegats del Rector, els degans, els directors d'escola, els directors de departament, els directors dels instituts universitaris de recerca, els vicedegans, els subdirectors d'escola, els subdirectors de departament, els subdirectors dels instituts universitaris de recerca, els secretaris de facultat, els secretaris d’escola, els secretaris de departament i els secretaris dels instituts universitaris de recerca, així com qualsevol altre que es pugui crear per via reglamentària. 4. A proposta del Consell de Direcció, el Consell de Govern pot crear altres òrgans de govern. 5. Els qui tinguin la titularitat dels òrgans de govern de caràcter unipersonal han d'estar en situació de dedicació a temps complet. No es pot tenir simultàniament la titularitat de més d'un dels òrgans de govern de caràcter unipersonal esmentats al títol II de la LOU.
1. La UIB es regeix per la legislació de la Unió Europea que sigui aplicable, per la LOU, per les normes que dictin l’Estat i la comunitat autònoma de les Illes Balears en l’exercici de les seves respectives competències, pels presents Estatuts, que constitueixen la norma bàsica del règim del seu autogovern, i per la seva normativa de desenvolupament. 2. L’activitat, el funcionament i l’organització de la UIB es realitza mitjançant les disposicions següents: a) Acords executius: són disposicions
aprovades pel Consell de Direcció, que afecten una pluralitat
d’individus o situacions. 3. Les resolucions o els acords dels òrgans de la Universitat que tinguin com a destinatari una pluralitat indeterminada de subjectes o per als quals no sigui exigible la notificació personal, s’han de publicar al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears (FOU), sens perjudici que es publiquin, si escau, al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) o al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).
CAPÍTOL II Secció 1a. Disposicions generals
1. Són òrgans col·legiats els constituïts per tres o més persones en ús de les seves competències i de conformitat amb el principi d’unitat d’actuació. 2. El règim jurídic d’aquests òrgans s’ha d’ajustar al que s’estableix en aquesta secció, sens perjudici de les peculiaritats organitzatives que es determinin en aquests Estatuts o a la normativa de la Universitat. En tot el que no s’hagi previst, s’aplicarà la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú (LRJAP i PAC).
1. Els òrgans col·legiats tenen un president, que en té la representació i n’exerceix les funcions que li atribueixen aquests Estatuts i la normativa que li sigui aplicable. En cas de vacant, absència, malaltia o altra causa legal, el president serà substituït per la persona que designin aquests Estatuts i, si no en diuen res, pel vicepresident que correspongui i, si no pot ser, pel membre de l’òrgan de més categoria acadèmica, antiguitat a la UIB i edat, per aquest ordre. 2. Els òrgans col·legiats tenen un secretari, que és el fedatari dels actes i acords de l’òrgan. Correspon al secretari convocar les sessions de l’òrgan per ordre del president i qualsevol altra funció que li atribueixin aquests Estatuts i la legislació. La seva funció com a certificador pot ser exercida també pel Secretari General de la Universitat. En cas de vacant, absència, malaltia o altra causa legal, el substituirà interinament la persona que designi el president de l’òrgan i, si no pot ser, el membre de l’òrgan de menor edat. 3. Els membres que integren l’òrgan col·legiat tenen el dret i el deure d’assistir a les sessions degudament convocades i qualsevol altre que els reconeguin aquests Estatuts i la normativa que els sigui aplicable.
1. Les sessions les ha de convocar el president de l'òrgan col·legiat, per pròpia iniciativa o a petició, almenys, de la tercera part dels membres. Els membres de l’òrgan han de rebre la convocatòria, amb l’ordre del dia, amb una antelació mínima de quaranta-vuit hores. En el cas de convocatòria a petició dels membres de l’òrgan, l’ordre del dia ha d’incloure necessàriament els punts proposats pels sol·licitants de la sessió. 2. Les sessions de l'òrgan col·legiat poden ser ordinàries i extraordinàries. A les darreres només s'hi pot tractar del punt o dels punts que, per raons de necessitat urgent, s'hagin inclòs a l'ordre del dia. 3. El secretari estendrà acta de les sessions i li correspon formar i custodiar el llibre d'actes.
1. Els òrgans col·legiats han d’adoptar els acords per una de les majories següents: a) «Majoria qualificada», que exigeix
el vot favorable de les tres cinquenes parts de la totalitat dels
membres. 2. La majoria ordinària per prendre acords és la simple. Qualsevol altre tipus de majoria s’ha d’exigir expressament.
1. Els membres dels òrgans col·legiats electes exerciran el càrrec durant el termini que, en cada cas, s’estableixi en aquests Estatuts. 2. No es pot exercir a la vegada i de forma simultània la condició de membre nat, o designat, i electe d’un mateix òrgan col·legiat. L’exercici de la primera condició no implica la renúncia a la segona. 3. La condició de representant a un òrgan col·legiat és personal i indelegable, tret de les excepcions que es puguin preveure als Estatuts i a la normativa electoral. La condició només es pot perdre en els casos següents: a) Renúncia. 4. El secretari de l’òrgan col·legiat declararà les circumstàncies anteriors. Passarà a ocupar la vacant el membre suplent, sempre que n’hi hagi i compleixi els requisits. Si no, hom s’atindrà al que disposin aquests Estatuts o la normativa electoral. 5. Sens perjudici de les causes establertes al tercer apartat d’aquest article, l’òrgan unipersonal que va designar els membres d’un òrgan que ho siguin per designació, en pot disposar el cessament, i perdran la condició de membres de l’òrgan.
El Consell de Govern aprova, a proposta del Consell de Direcció, el regiment de govern de la UIB per complir millor les seves funcions coordinant els seus serveis i la seva administració, a tots els nivells i amb els efectes que siguin pertinents.
Secció 2a. Del Claustre universitari
1. El Claustre universitari, que és presidit pel Rector, és el màxim òrgan representatiu de la comunitat universitària. 2. El Claustre és competent per: a) Elaborar els Estatuts, reformar-los
i corregir les errades que s’hi detectin.
1. El Claustre universitari, amb un màxim de tres-cents claustrals, el constitueixen dos-cents quaranta claustrals elegits. A aquest nombre s’hi han de sumar els claustrals nats indicats al tercer apartat d’aquest article. 2. El Claustre l’han de compondre els membres electius següents: a) Cent vint-i-tres professors doctors amb
vinculació permanent a la Universitat (grup A). 3. Al Claustre hi ha els membres nats següents: a) El Rector, el Secretari General, els vicerectors
i el Gerent de la Universitat. En cas que les persones titulars d’aquests càrrecs cessin, perden la condició de claustrals. En tot cas es garantirà que la majoria dels membres del Claustre, com a mínim, siguin professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat. 4. Els òrgans de govern especificats a l’apartat anterior, sens perjudici del que s’hi estableix, poden ser elegits claustrals per la seva circumscripció. Els titulars d’òrgans de govern nomenats després d’haver-se constituït el Claustre s’hi integraran en el moment de ser nomenats. 5. El Consell de Govern és l’òrgan competent per fer les distribucions que es deriven d’aquest article i determinar els claustrals que corresponen a cada circumscripció.
1. Els claustrals elegits en representació dels respectius sectors seran renovats cada quatre anys, tret dels del grup C), que ho seran cada dos. 2. Si es produeix la baixa d’un claustral, la plaça l’ha d’ocupar, pel temps que resta del mandat, el candidat que després d’ell hagi obtingut més vots en la seva circumscripció. 3. Una vegada transcorregut el mandat dels claustrals, es convocaran les eleccions en els termes prevists en aquests Estatuts.
Les sessions del Claustre les convoca el Rector i es regeixen per un reglament de funcionament elaborat pel Consell de Govern i aprovat o modificat pel mateix Claustre, per majoria absoluta.
El Claustre universitari, independentment de les eleccions ordinàries al càrrec de Rector, que s’han de convocar d’acord amb el procediment que estableixen aquests Estatuts, amb caràcter extraordinari pot convocar eleccions a Rector d’acord amb les regles següents: a) Un terç de membres de fet del Claustre
han de signar una petició motivada de convocatòria
de Claustre extraordinari. El primer signant tindrà el
caràcter de portaveu de tots els sol·licitants.
Secció 3a. Del Consell Social
1. El Consell Social és l'òrgan de participació de la societat en la Universitat, que exerceix com a element d’interrelació entre la societat i la Universitat. 2. Correspon al Consell Social: a) Promoure la col·laboració de
la societat en el finançament de la Universitat.
1. La composició del Consell Social s’ha d’ajustar a les disposicions de la llei corresponent de la comunitat autònoma. No obstant això, són membres del Consell Social el Rector, el Secretari General i el Gerent, així com un professor, un estudiant i un representant del personal d’administració i serveis, elegits pel Consell de Govern entre els seus membres. 2. L'organització i el funcionament intern del Consell Social es regeixen pel que disposa el seu propi reglament, d'acord amb el que preveu la llei corresponent de la comunitat autònoma.
Secció 4a. Del Consell de Govern
El Consell de Govern és l’òrgan de govern de la Universitat que exerceix la potestat reglamentària d’aquesta mitjançant l’aprovació de les normes de règim intern. Els acords que el Consell de Govern adopti en el marc de les seves competències són vinculants per a tots els òrgans de govern i representació, centres i estructures de la Universitat, com també per a tots els membres de la comunitat universitària i els que no en formen part però s’hi relacionen.
1. El Consell de Govern estableix les línies estratègiques i programàtiques de la Universitat, i també les directrius i els procediments per aplicar-les, en els àmbits d’organització dels ensenyaments, de la recerca i dels recursos humans i econòmics. Així mateix, exerceix les funcions previstes a la LOU, en aquests Estatuts i als reglaments universitaris. 2. Són competències del Consell de Govern: 1. Elegir els seus representants al Consell
Social, en els termes prevists a l'article 86 d'aquests Estatuts. 3. Per adoptar acords que incideixin en els punts 23 i 29 de l'apartat segon d'aquest article, s'exigirà majoria qualificada. 4. Per adoptar acords que incideixin en els punts 7, 12, 22, 25, 28 i 33 de l'apartat segon d'aquest article, s'exigirà majoria absoluta. 5. Quan sobre un tema que requereixi majoria qualificada o absoluta no s'aconsegueixi el quòrum necessari, es podran adoptar acords pel nivell de majoria immediatament inferior al requerit, de forma transitòria per un període no superior a sis mesos, sempre que la natura del tema ho permeti.
1. El Consell de Govern és compost per: a) El Rector, que el presideix. – Set representants dels professors doctors
amb vinculació permanent a la Universitat (grup A). f) Quinze representants dels degans de facultat i directors d'escola, de departament i d’institut universitari de recerca, elegits per i entre els membres dels col·lectius respectius. Aquest nombre es distribueix de la forma següent: – Set representants dels degans de facultat
i directors d'escola. g) Tres membres del Consell Social que no pertanyin a la comunitat universitària. 2. La durada del mandat dels representants claustrals dels grups A), B) i D) és de quatre anys, i la dels representants del grup C), de dos anys. El mandat dels representants dels degans i directors d’escola, de departament i d’institut universitari de recerca té una durada de dos anys. 3. També poden assistir a les sessions del Consell de Govern amb veu i sense vot: – Els membres del Consell de Direcció
que no formin part del Consell de Govern. El Rector pot autoritzar determinats membres de la comunitat universitària a assistir, per raó del càrrec que ocupin, a les sessions del Consell de Govern amb veu i sense vot. 4. Quan la natura de l'assumpte de què s'hagi de tractar ho aconselli, el Rector pot convocar qualsevol membre de la comunitat universitària o de fora d'aquesta perquè informi el Consell de Govern.
Secció 5a. Del Consell de Direcció
1. El Consell de Direcció, sens perjudici de les competències que corresponen al Consell de Govern, assisteix el Rector en les tasques de direcció, govern i gestió de la Universitat. 2. El Consell de Direcció, les deliberacions del qual són secretes, és compost pel Rector, que el presideix, els vicerectors, el Secretari General i el Gerent. El Rector pot ampliar-ne la composició i incloure-hi altres òrgans unipersonals. 3. El Rector dirigeix l'acció del Consell de Direcció i coordina les funcions dels altres membres, sens perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquests en llur gestió. 4. El Rector pot sol·licitar al Consell de Direcció que prengui acords respecte de decisions que són de la seva competència. En aquest cas, l'acord adoptat és solidari.
1. Són funcions del Consell de Direcció: a) Assessorar el Rector en totes aquelles
matèries que siguin de la seva competència. 2. Vacant un deganat o una direcció d’escola, de departament o d’institut universitari de recerca, el Consell de Direcció pot designar-ne el titular de forma temporal i de manera extraordinària per períodes que no poden superar els sis mesos.
Secció 6a. De les juntes de facultat o escola La junta de facultat o escola és l’òrgan de govern de la facultat o escola corresponent i és presidida pel seu degà o director. Els acords que adopti en l’àmbit de les seves competències vinculen els altres òrgans de la facultat o escola.
Són competències de la junta de facultat o escola: 1. Elegir el degà o director, així com revocar-lo, en els casos que sigui procedent i d'acord amb el procediment establert al capítol XIV d'aquest títol. 2. Aprovar inicialment les propostes dels plans d’estudis i llurs modificacions. 3. Aprovar la memòria anual d'activitats. 4. Aprovar la distribució dels fons assignats a la facultat o escola. 5. Gestionar la distribució dels espais que li siguin assignats, d’acord amb les necessitats docents i d’investigació de la Universitat. 6. Crear comissions amb representació dels distints sectors de la comunitat universitària presidides pel degà o director o per un vicedegà o un subdirector per estudiar els problemes específics i la reforma de cada un dels estudis. 7. Qualssevol altres que les lleis o els presents Estatuts li atribueixin.
1. Formen part de la junta de facultat o escola: a) El degà o director, que la presideix,
els vicedegans o subdirectors i el secretari. En tot cas s’ha de garantir que la majoria dels membres de la junta de facultat o escola sigui professorat amb vinculació permanent a la Universitat. 2. La durada del mandat dels membres de la junta de facultat o escola inclosos a les lletres c), e) i g) de l’apartat anterior és de quatre anys. La durada del mandat dels altres membres electius és de dos anys. 3. Les eleccions tindran lloc cada quatre o dos anys, segons pertoqui, i tindran lloc, simultàniament, en totes les juntes de facultat o escola.
Secció 7a. Dels consells de departament El consell de departament és l’òrgan de govern del departament corresponent i és presidit pel seu director. Les decisions que adopti en l'àmbit de les seves competències vinculen els altres òrgans del departament.
Correspon al consell de departament: 1. Elegir i, si fa al cas, remoure el
director del departament.
1. El consell de departament és constituït pels membres següents: a) Els funcionaris dels cossos docents
universitaris, així com els ajudants, els professors ajudants
doctors, els professors col·laboradors, els professors contractats
doctors, els professors emèrits i els professors visitants
integrats al departament, com també els investigadors doctors
dels programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva i Marie
Curie o d’altres programes que puguin contractar investigadors
doctors en condicions similars. 2. La durada del mandat dels membres del consell de departament indicats a les lletres b) i c) de l’apartat anterior és de dos anys, i a la lletra d), de quatre anys.
Secció 8a. De les comissions de direcció dels centres i dels departaments
1. La comissió de direcció del centre i del departament és l'òrgan d'enllaç entre el degà o director i la junta de facultat o escola, o entre el director de departament i el consell de departament, respectivament, en els períodes que transcorren entre cada sessió de la junta o del consell de departament. Igualment, és l’òrgan d’assessorament del degà o director d’escola i del director de departament. 2. La comissió de direcció del centre la integren, almenys, el degà o director, que la presideix, els vicedegans o subdirectors i el secretari. 3. La comissió de direcció del departament, que té les funcions que li delegui expressament el consell del departament, l’ha de designar el director, que la presideix, entre els membres del consell de departament, i necessàriament s'hi integraran el subdirector i el secretari.
Secció 9a. Dels consells dels instituts universitaris de recerca
1. El consell dels instituts universitaris de recerca propis és l’òrgan de govern de l’institut corresponent i és presidit pel seu director. L’organització interna dels instituts universitaris de recerca s'ha d’ajustar, mentre sigui possible i convenient, al que s'ha establert per als departaments, sens perjudici de la reglamentació específica que per a cada cas ha d'aprovar el Consell de Govern. 2. Els consells dels instituts universitaris de recerca propis tindran les funcions que els atribueixi la normativa que aprovi el Consell de Govern i, si escau, els respectius reglaments dels instituts. En el cas de la resta d’instituts universitaris de recerca, hom s’atindrà al que estableixi el conveni de creació o l’instrument de cooperació.
CAPÍTOL III Secció 1a. Del Rector i els delegats del Rector
El Rector és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat i en té la representació. Exerceix la direcció, el govern i la gestió de la Universitat, desenvolupa les línies d’actuació aprovades pels òrgans col·legiats corresponents i n’executa els acords. Gaudeix del tractament i els honors tradicionals, així com dels prevists a les lleis.
1. El Rector l’elegeix la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret, entre funcionaris en actiu del cos de catedràtics d’universitat que prestin serveis a la UIB. El nomena l’òrgan corresponent de la comunitat autònoma. 2. La durada del seu mandat és de quatre anys i pot ser reelegit, de manera consecutiva, només una vegada. 3. El cessament ordinari del Rector es produeix perquè hagi transcorregut el període pel qual fou elegit o per dimissió. El cessament extraordinari del Rector es produeix per aprovació de dos terços dels membres del Claustre universitari en sessió extraordinària, amb la convocatòria d’eleccions al càrrec de Rector com a únic punt de l’ordre del dia. En aquests casos el Rector ha de continuar en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou Rector. 4. Una vegada que s'hagi produït el cessament del Rector, en un termini màxim de trenta dies es convocaran noves eleccions.
1. Corresponen al Rector les competències següents: a) Exercir la direcció, el govern
i la gestió de la Universitat, amb submissió a la
llei i a l’ordenament jurídic, aprovar normes d’organització
i funcionament no assignades expressament a cap altre òrgan
universitari i garantir que les apliquin els restants òrgans
de govern i de representació de la Universitat. 2. Les competències descrites a l’apartat anterior poden ser objecte de delegació o desconcentració, que pot ser avocable o revocable en qualsevol moment.
1. El Rector, per exercir millor les seves funcions i sota la seva directa responsabilitat, pot nomenar delegats. 2. Els delegats cessaran a petició pròpia, per decisió del Rector o quan cessi el Rector que els nomenà.
Secció 2a. Dels vicerectors i vicerectors associats 1. Els vicerectors tenen per missió auxiliar el Rector en el govern de la Universitat coordinant i dirigint les activitats que els assigni i exercir la representació del Rector quan els sigui delegada. 2. El nombre de vicerectors, que no pot ser superior a dotze, el determina el Rector. 3. Els vicerectors els nomena el Rector d'entre els professors doctors que prestin serveis a la Universitat, i cessen en llur càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessa el Rector que els nomenà. 4. En cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació del Rector, l’ha de substituir un vicerector prèviament determinat. Si no s’ha determinat, l’ha de substituir el de més categoria acadèmica, antiguitat a la UIB i edat, per aquest ordre.
Els vicerectors, quan ho considerin convenient per al bon funcionament de les àrees de competència que tenen assignades, poden proposar al Rector el nomenament de vicerectors associats entre els professors doctors, que exerciran les competències específiques que el vicerector corresponent els delegui.
Secció 3a. Del Secretari General i vicesecretari general 1. El Secretari General, que col·labora amb el Rector en les tasques d'organització i regiment acadèmic, és el fedatari dels actes i acords del Claustre universitari, del Consell de Govern i del Consell de Direcció. 2. El nomena el Rector entre funcionaris públics que prestin serveis a la Universitat i que pertanyin a cossos en què per ingressar-hi s’exigeixi estar en possessió del títol de doctor, llicenciat o graduat, enginyer, arquitecte o equivalent. El Secretari General cessa en el càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessa el Rector que el nomenà.
1. Correspon al Secretari General: a) Formar i custodiar els llibres d'actes
del Claustre universitari, del Consell de Govern i del Consell
de Direcció. 2. Les competències previstes a la lletra b) de l’apartat anterior poden ser objecte de delegació en un òrgan unipersonal amb categoria de secretari, que pot ser avocada o revocada en qualsevol moment.
El Secretari General, quan ho consideri convenient, pot proposar al Rector el nomenament d'un vicesecretari general perquè l'ajudi en l'exercici de les seves funcions, amb les competències específiques que li delegui. El vicesecretari general substitueix el Secretari General en cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació.
Secció 4a. Del Gerent i els vicegerents 1. Correspon al Gerent gestionar els serveis administratius i econòmics de la Universitat. 2. El Gerent el nomena el Rector, amb l’acord previ del Consell Social sobre la proposta del Rector, tenint en compte criteris de competència professional i experiència. Aquest càrrec és incompatible amb l'exercici de funcions docents.
Correspon al Gerent: 1. Exercir de cap del personal d'administració
i serveis de la Universitat, per delegació del Rector.
El Rector pot nomenar vicegerents, entre el personal d'administració i serveis, a proposta del Gerent, perquè l'ajudin en l'exercici de les seves funcions, amb les competències específiques amb què el Gerent els delegui.
Secció 5a. Dels degans o directors
1. El degà o director té la representació del seu centre i n’exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària. 2. El degà o director l’elegeix la junta de facultat o escola d’entre els professors amb vinculació permanent a la Universitat que imparteixen docència en els estudis adscrits al centre. 3. La durada del seu mandat és de quatre anys, excepte en els casos prevists a l’apartat 5, i pot ser reelegit, de manera consecutiva, només una vegada. 4. El degà o director cessa a petició pròpia, perquè hagi transcorregut el període pel qual fou elegit o com a conseqüència d'una moció de censura. Aquesta l’ha d’haver formulada la junta de facultat o escola, convocada per a aquest fi, en la forma regulada per aquests Estatuts. 5. Cada quatre anys es procedirà a l’elecció dels degans i directors de les escoles, d’acord amb la normativa electoral. En cas de dimissió o de moció de censura, el nou degà o director ho serà pel temps que resti fins a la propera elecció. Produït el cessament del degà o director per dimissió, en un termini màxim de trenta dies es convocaran noves eleccions i el degà o director que hagi cessat continuarà en funcions fins al nomenament i presa de possessió del degà o director electe.
Correspon al degà o director: 1. Dirigir, coordinar i supervisar les activitats de la facultat o escola. 2. Convocar, presidir i dirigir les sessions de la junta de facultat o escola, així com executar-ne els acords. 3. Designar els vicedegans o subdirectors i el secretari de la facultat o escola, així com els membres de la comissió de direcció del centre. 4. Presentar a la junta de facultat o escola el pla de les activitats que ha de desenvolupar la facultat o escola durant el curs acadèmic, així com la memòria anual de les activitats realitzades. 5. Executar les previsions pressupostàries assignades a la facultat o escola. 6. Establir les relacions de col·laboració amb els directors dels departaments que imparteixen docència a la facultat o escola. 7. Exercir totes les competències que puguin atribuir-los les lleis, els presents Estatuts o la corresponent normativa de desenvolupament i, en particular, les que en l'àmbit de la facultat o escola no hagin estat expressament atribuïdes a altres òrgans, i informar la junta de facultat o escola de les actuacions derivades d'aquestes competències.
Secció 6a. Dels directors de departament
1. El director del departament té la representació del departament i n’exerceix les funcions de direcció i gestió ordinària. 2. El director del departament l'elegeix el consell del departament entre professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat. 3. La durada del seu mandat és de quatre anys, excepte en els casos prevists a l’apartat 5, i pot ser reelegit, de manera consecutiva, només una vegada. 4. El director cessa a petició pròpia, perquè hagi transcorregut el període pel qual fou elegit o com a conseqüència d'una moció de censura. Aquesta l’ha d’haver formulada el consell de departament, convocat per a aquest fi, en la forma regulada per aquests Estatuts. 5. Cada quatre anys es procedirà a l’elecció dels directors, d’acord amb la normativa electoral. En cas de dimissió o de moció de censura, el nou director ho serà pel temps que resti fins a la propera elecció. Produït el cessament del director per dimissió, en un termini màxim de trenta dies es convocaran noves eleccions i el director que hagi cessat continuarà en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou director del departament.
Correspon al director del departament: 1. Dirigir, coordinar i supervisar les activitats del departament. 2. Convocar, presidir i dirigir les sessions del consell de departament, així com executar-ne els acords. 3. Designar el subdirector, el secretari i els membres de la comissió de direcció del departament. 4. Presentar al consell de departament el pla de les activitats que ha de desenvolupar el departament durant el curs acadèmic, així com la memòria anual de les activitats realitzades. 5. Presentar al consell de departament la proposta del pla docent anual del professorat que té assignat el departament. 6. Executar les previsions pressupostàries assignades al departament. 7. Exercir la direcció immediata del personal adscrit al departament. 8. Establir les relacions de col·laboració amb els degans i directors dels centres on el professorat del departament imparteix docència. 9. Exercir totes les competències que puguin atribuir-li les lleis, els presents Estatuts o la corresponent normativa de desenvolupament i, en particular, les que en l'àmbit del departament no hagin estat expressament atribuïdes a altres òrgans, i informar el consell de departament de les actuacions derivades d'aquestes competències.
Secció 7a. Dels vicedegans o subdirectors d’escola i els subdirectors de departament
1. El degà o director ha de designar els vicedegans o subdirectors d’escola d’entre els professors de la Universitat que reuneixin els requisits per ocupar el càrrec. 2. El subdirector de departament el designa el director d'entre els professors de la Universitat que estiguin integrats al consell de departament. 3. Correspon als vicedegans o subdirectors d’escola assistir el degà o director d’escola en les seves funcions, coordinant i dirigint les activitats que els assigni el degà o director. 4. En cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació del degà o director d’escola, l’ha de substituir un vicedegà o subdirector prèviament determinat. Si no s’ha determinat, l’ha de substituir el de més categoria acadèmica, antiguitat a la UIB i edat, per aquest ordre. 5. Correspon al subdirector del departament assistir el director en les seves funcions i substituir-lo en cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació. 6. Els vicedegans, subdirectors d’escola i subdirectors de departament cessen en el seu càrrec a petició pròpia o per decisió del degà, del director d’escola o del director del departament, respectivament, que els nomenà o quan sigui elegit un nou degà, director d’escola o director de departament.
Secció 8a. Dels secretaris de facultat o escola i els secretaris de departament
1. El secretari de facultat o escola i de departament, que ho és també de la junta de centre o del consell de departament, respectivament, és el fedatari dels actes i acords dels òrgans del centre o del departament. Té encomanada la custòdia dels llibres d'actes i l'expedició de certificats dels acords i de tots aquells actes o fets que constin als documents oficials del centre. La seva funció com a certificador pot ser exercida també pel Secretari General de la Universitat. Així mateix, li correspon, amb l’ajut del personal d’administració i serveis, de confeccionar tots els escrits de caràcter administratiu o econòmic que li encarregui el degà o el director. 2. El secretari de facultat o escola el designa el degà o director d'entre professors o membres del personal d’administració i serveis que desenvolupin llurs funcions a la facultat o escola. 3. El secretari de departament el designa el director d'entre professors de la Universitat que estiguin integrats al consell de departament. 4. El secretari cessa en el seu càrrec a petició pròpia, per decisió del degà o director que el nomenà o quan sigui elegit un nou degà o director. 5. En cas de vacant, absència, malaltia, abstenció o recusació del secretari, l’ha de substituir interinament la persona que, a aquest efecte, designi el degà o director.
Secció 9a. Dels directors, subdirectors i secretaris dels instituts universitaris de recerca
1. Els directors dels instituts universitaris de recerca en tenen la representació i n’exerceixen les funcions de direcció i gestió ordinària. Seran designats entre doctors en la forma i amb les funcions que determini la normativa que aprovi el Consell de Govern i, si escau, els respectius reglaments dels instituts. 2. Els instituts universitaris de recerca han de tenir un subdirector i un secretari, que seran designats en la forma i amb les funcions que determini la normativa que aprovi el Consell de Govern i, si escau, els respectius reglaments dels instituts. 3. En tot allò que no estigui regulat als apartats anteriors, per als directors, subdirectors i secretaris seran aplicables les previsions que es fan en aquests Estatuts.
CAPÍTOL IV
1. Les facultats i les escoles són els centres encarregats d’organitzar els ensenyaments i els processos acadèmics, administratius i de gestió conduents a obtenir títols de grau. 2. La creació, la modificació i la supressió dels centres a què es refereix l’apartat 1 d’aquest article, així com la implantació i la supressió d’ensenyaments conduents a obtenir títols universitaris de caràcter oficial i validesa en tot el territori de l’Estat, les acorda la comunitat autònoma de les Illes Balears, d’acord amb la normativa vigent. Cal informar la Conferència General de Política Universitària del que assenyala el paràgraf anterior.
1. Els centres universitaris es regeixen pels presents Estatuts i per llur reglament de funcionament, que ha d’aprovar el Consell de Govern, a proposta de la junta de facultat o escola. 2. El govern dels centres s’articula, almenys, a través dels òrgans següents: a) Col·legiats: junta de facultat o escola
i comissió de direcció del centre.
Són funcions de les facultats i de les escoles, dins llurs àmbits de competències: 1. Elaborar les propostes dels plans
d’estudis i llurs modificacions.
CAPÍTOL V 1. Els departaments, que depenen orgànicament del Consell de Govern, són les unitats encarregades de coordinar els ensenyaments d’un o diversos àmbits del coneixement en un o més centres, d’acord amb la programació docent de la Universitat, de donar suport a les activitats i les iniciatives docents i d’investigació del professorat i d’exercir les altres funcions que determinin aquests Estatuts i la seva normativa de desenvolupament. 2. En un departament es poden crear seccions departamentals, d’acord amb la normativa que s’estableixi. 3. Els departaments s’han de constituir per àmbits del coneixement afins, i han d’agrupar preferentment tots els docents i investigadors les especialitats dels quals es corresponguin amb aquests àmbits. 4. La denominació dels departaments serà la més adequada a l’àmbit del coneixement que representin.
La creació, modificació, denominació i supressió dels departaments i, si escau, de les seccions departamentals correspon al Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, oïts els departaments que puguin resultar afectats. Les condicions exigibles per a la creació dels departaments les fixa el Consell de Govern.
El govern dels departaments s'articula, almenys, a través dels òrgans següents: a) Col·legiats: consell de departament i
comissió de direcció del departament.
Són funcions del departament: 1. Coordinar els ensenyaments dels seus àmbits del coneixement, d'acord amb els centres docents on aquests es realitzin i segons allò que es disposa en aquests Estatuts. 2. Organitzar i impulsar la recerca del seu professorat, sens perjudici de la que es pugui desenvolupar en grups de recerca i en instituts universitaris de recerca. 3. Organitzar i desenvolupar programes i estudis de doctorat i postgrau, així com coordinar i supervisar l'elaboració de tesis doctorals, de conformitat amb la legislació vigent i els presents Estatuts, sens perjudici de les competències atribuïdes als instituts universitaris de recerca. 4. Promoure el desenvolupament de cursos d'especialització i perfeccionament per als titulats universitaris. 5. Impulsar la renovació científica, tècnica i pedagògica dels seus membres. 6. Fomentar amb altres departaments la coordinació en els aspectes que els siguin comuns, així com fomentar la realització de programes d'ensenyaments i recerca interdisciplinaris i interdepartamentals. 7. Elaborar, per poder fer-la pública posteriorment, una memòria anual de la labor docent i de recerca realitzada. 8. Administrar el pressupost que tingui assignat. 9. Programar i assignar els seus mitjans i recursos, així com tenir cura del manteniment i renovació dels seus béns, equips i instal·lacions. 10. Emetre els informes que per llei o disposicions complementàries li corresponguin o encarreguin, en particular pel que fa al règim de les seves places i la selecció del seu professorat. 11. Promoure i aconduir la participació i l'assessorament de la Universitat en la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic. 12. Qualssevol altres que les lleis o els presents Estatuts li atribueixin.
Per acomplir llurs fins, els departaments compten amb les partides que els assigni el pressupost i amb els ingressos obtinguts per mitjà dels contractes a què es refereix l'article 83 de la LOU.
CAPÍTOL VI
1. El Centre d’Estudis de Postgrau és l’òrgan responsable de la promoció, selecció, coordinació i gestió acadèmica dels títols oficials de postgrau, dels títols propis de postgrau i dels títols de formació contínua, sota la direcció del Consell de Govern i del Consell de Direcció de la Universitat. 2. El Consell de Govern ha d’aprovar la normativa reguladora del Centre d’Estudis de Postgrau.
CAPÍTOL VII
1. La UIB, amb l’objectiu de reduir l’impacte de la discontinuïtat territorial de les illes Balears, té seus universitàries a les illes d’Eivissa i Formentera i de Menorca. 2. Les seus han d’estar dotades del personal i dels mitjans necessaris que permetin als alumnes la realització de tots els tràmits administratius i el seguiment, si escau, a través de l’ús de les tecnologies de la informació i les comunicacions, de la docència dels estudis que s’hi imparteixin. Així mateix, les seus han de fomentar les activitats de divulgació i dinamització cultural pròpies de l’àmbit universitari. 3. El Consell de Govern ha d’aprovar els estudis que s’hagin d’impartir a les seus i dependran de la facultat o escola corresponent. La docència, coordinada pel vicerector competent, serà responsabilitat dels departaments corresponents.
El Rector, a proposta del Consell de Direcció, nomenarà un professor perquè exerceixi les funcions de coordinació de totes les activitats que es desenvolupin a les seus, sens perjudici d’aquelles que preveuen aquests Estatuts per a les facultats o escoles. Aquesta persona serà nomenada d’entre els professors de la UIB i cessarà en el seu càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessi el Rector que la va nomenar.
CAPÍTOL VIII
1. Els instituts universitaris de recerca són centres dedicats fonamentalment a la recerca científica i tècnica o a la creació artística. Aquests centres poden ser interdisciplinaris. 2. Els instituts universitaris de recerca poden ser propis de la Universitat, adscrits, mixtos o interuniversitaris. a) Són instituts propis de la
Universitat els seus centres específics de recerca que
atenen interessos científics o socials de relleu, els quals
s’han d’integrar de forma plena en l’organització de la
Universitat.
Per a la creació i supressió dels instituts universitaris de recerca, hom s’atindrà al que disposa la normativa corresponent. L’aprovació de l’adscripció o, si escau, de la desadscripció d’institucions o centres de recerca de caràcter públic o privat com a instituts universitaris de recerca es farà d’acord amb el que es preveu per als instituts universitaris de recerca.
1. El personal científic dels instituts universitaris de recerca ha de ser constituït pel personal docent i investigador de la Universitat i pel personal en formació i, si escau, per investigadors específics adscrits en virtut de conveni amb la institució a la qual pertanyen, els quals gaudiran dels drets que els corresponguin d'acord amb la normativa que s'estableixi. 2. El Consell de Govern, amb l’informe previ del departament a què estigui adscrit el personal de la UIB, aprovarà l’adscripció a l’institut en el moment que se n’aprovi la creació o, si escau, posteriorment. El Rector, amb l’informe previ del departament en què presti serveis el personal esmentat, concedirà l’adscripció a temps complet o a temps parcial i l’assignació de jornada del personal adscrit. 3. Els instituts poden comptar també amb el personal de suport que hi presti llurs serveis.
El govern dels instituts universitaris de recerca propis s'articula, almenys, a través dels òrgans següents: a) Col·legiats: consell d’institut universitari
de recerca. En el cas de la resta d’instituts universitaris de recerca, hom s’atindrà al que estableixi el conveni de creació o l’instrument de cooperació.
Les competències que corresponen als instituts universitaris de recerca són les següents: a) Organitzar i desenvolupar llurs plans
d’investigació, els quals han de canalitzar les iniciatives
del personal docent i investigador que hi presti serveis.
1. Els instituts universitaris de recerca s’han de regir per la LOU, per aquests Estatuts, pel conveni de creació o d’adscripció, si escau, i pel seu reglament. 2. El reglament de l’institut universitari de recerca ha d’especificar com a mínim: a) Els fins de l’institut i les activitats
que pot desenvolupar per assolir-los i també si ha de tenir
o no personalitat jurídica pròpia.
CAPÍTOL IX
1. Són centres docents adscrits a
la UIB els de titularitat pública o privada que imparteixen
estudis conduents a l’obtenció de títols de caràcter
oficial i validesa en tot el territori de l’Estat amb l'autorització
de la Universitat i sota el seu control acadèmic.
1. Les relacions entre els centres adscrits i la Universitat s’han de regular mitjançant un conveni de col·laboració subscrit entre la Universitat i la institució o les institucions titulars. Aquest conveni ha de preveure la constitució d'un patronat que reguli el funcionament del centre, així com els instruments a través dels quals es concreti la tutela que sobre aquest exerceix la Universitat. 2. En tot cas, correspon al Rector de nomenar dos vocals del patronat i, si escau, el delegat de la Universitat en el centre. També és competència del Rector el nomenament del director del centre, a proposta de la institució o les institucions titulars. El delegat, els dos vocals i el director han de ser professors amb vinculació permanent a la UIB.
El control acadèmic del centre és competència del delegat de la Universitat, el qual sancionarà els criteris de valoració per a l'accés d'estudiants. També pot intervenir en les avaluacions de l'alumnat i intervindrà en la selecció del professorat.
1. Sota la presidència del vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica, es constituiran comissions per coordinar els ensenyaments i activitats dels centres adscrits. 2. El Consell de Govern ha d’aprovar els plans d'estudis i llurs modificacions, d'acord amb el que estableix la legislació vigent. 3. La Universitat pot incloure els alumnes dels centres adscrits en les activitats que organitzi, especialment en les que es refereixen a extensió universitària.
La Universitat ha de tenir esment dels pressuposts i de la memòria econòmica anual, que elaboraran els centres i que li seran presentats per la institució o les institucions titulars. En el conveni s'han d’incloure les partides pressupostàries, a càrrec del centre adscrit, per cobrir les retribucions complementàries que corresponguin al director i al delegat.
1. El Consell de Direcció, si ho considera oportú i al cap de cinc anys d'adscripció i mitjançant petició explícita de la institució o les institucions titulars, pot iniciar un expedient d'integració davant el Consell de Govern, el qual, si escau, l'elevarà al Consell Social per a la seva oportuna tramitació. 2. La integració, en qualsevol cas, comportarà el canvi de titularitat i la transmissió patrimonial completa dels béns del centre adscrit a la UIB.
CAPÍTOL X
1. La UIB pot crear entitats amb personalitat jurídica pròpia per realitzar funcions o activitats específiques, sota la forma de consorci, entitat de dret públic, fundació, associació, societat civil o mercantil, o qualsevol altra permesa en dret, mitjançant acord del Consell de Govern a iniciativa del Rector i amb l’aprovació del Consell Social. La dotació fundacional, l’aportació al capital social i qualssevol altres aportacions que s’efectuïn amb càrrec al pressupost de la Universitat a favor d’aquestes entitats s’han de sotmetre a les normes que, per a aquest fi, estableixi la comunitat autònoma de les Illes Balears. 2. Aquestes entitats les pot crear exclusivament la Universitat o poden tenir caràcter mixt, quan es creïn o participin amb altres universitats, entitats públiques o privades, empreses, fundacions o altres persones jurídiques; i fins i tot amb membres de la mateixa comunitat universitària, quan es tracti d’empreses de base tecnològica en l’activitat universitària de les quals hagin intervingut els membres esmentats i actuïn en concepte d’emprenedors. El Consell de Govern aprovarà la normativa sobre règim jurídic i funcionament de les empreses de base tecnològica. 3. Correspon al Consell Social d’aprovar els comptes anuals de les entitats dependents de la Universitat, en els mateixos terminis que aquesta, sens perjudici de la legislació mercantil o altra a les quals aquestes entitats puguin estar sotmeses en funció de llur personalitat jurídica. S’entenen dependents de la Universitat les entitats en les quals aquesta tingui participació majoritària pel que fa al capital o fons patrimonial equivalent, o pel que fa als òrgans de direcció, si fan activitats connectades amb la Universitat. 4. El Rector de la Universitat presideix aquestes entitats si són instrument exclusiu de la Universitat, en representació seva, o participa en els seus òrgans si són entitats mixtes, a l’empara del que estableix l’article 8 de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del personal al servei de les administracions públiques. Poden participar en aquests òrgans de govern altres òrgans unipersonals de la Universitat, així com personal docent, investigador i d’administració i serveis de la Universitat, en el mateix concepte. 5. Es poden percebre dietes o indemnitzacions per la participació en els òrgans de govern esmentats i també les retribucions addicionals a què fan referència els articles 55 i 69 de la LOU o, si escau, gratificacions.
1. La UIB pot crear estructures o altres organismes per gestionar un règim establert per conveni amb altres universitats i institucions públiques o privades amb la finalitat de dur a terme programes específics de recerca o d'altres de caràcter científic, tècnic, cultural o artístic, així com per desenvolupar els seus fins i els tipificats a la legislació estatal o autonòmica. 2. El règim jurídic d'aquests ens s'especificarà als convenis esmentats.
CAPÍTOL XI
1. Els objectius principals de l’Institut de Ciències de l’Educació són: a) La formació pedagògica
i la docència especialitzada en matèria educativa
per al professorat, mitjançant el desenvolupament de cursos
d’especialització, i per a tots els qui vulguin obtenir
els corresponents títols propis i diplomes. 2. L’Institut de Ciències de l’Educació, que depèn directament del Rector de la Universitat, té director i secretari. També hi pot haver un subdirector.
CAPÍTOL XII
1. El defensor universitari, que a la UIB s’anomena Síndic de Greuges, és l'òrgan encarregat de defensar i protegir els drets i les llibertats de tots els membres de la comunitat universitària davant les actuacions dels diferents òrgans i serveis universitaris. Les seves actuacions han d’anar sempre adreçades a la millora de la qualitat universitària en tots els àmbits. A aquests efectes, pot supervisar les activitats universitàries, tot respectant els drets i les llibertats individuals. 2. El Síndic de Greuges no està subjecte a mandat imperatiu. En l'exercici de les seves funcions gaudeix d'autonomia orgànica i funcional i no està vinculat jeràrquicament a cap autoritat o òrgan de govern universitari. No pot ser sotmès a expedient disciplinari per raó de les opinions expressades en l'exercici del seu càrrec. El càrrec és incompatible amb el desenvolupament de qualsevol càrrec de govern universitari. 3. El Síndic de Greuges l’elegeix el Claustre d'entre els membres de la comunitat universitària, per majoria absoluta, a proposta del Consell de Govern. 4. La durada del seu mandat és de cinc anys i no pot ser reelegit. 5. Són funcions del Síndic de Greuges: a) Atendre les queixes, les observacions
i els suggeriments que hom li adreci sobre el funcionament de
la Universitat. 6. Un reglament orgànic, aprovat pel Consell de Govern, determina el seu règim de funcionament i d'organització interna.
CAPÍTOL XIII Secció 1a. Disposicions generals
1. Les eleccions dels titulars dels òrgans unipersonals i dels representants en els òrgans col·legiats de la Universitat s’han de regir pels presents Estatuts, per la normativa que en llur desenvolupament estableixi el Consell de Govern i per les disposicions que, en cada cas, dictin el Consell de Direcció i la Comissió Electoral. El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, pot autoritzar els òrgans corresponents de cada circumscripció per dictar la normativa específica que els pugui ser necessària. 2. Les eleccions es realitzen mitjançant sufragi universal lliure, igual, directe i secret. 3. El dret de sufragi és personal i intransferible: mai no pot exercitar-se per delegació. 4. La normativa electoral ha de regular el vot anticipat. 5. Són electors i elegibles tots els membres de cada circumscripció, en els termes que marquin les lleis, els presents Estatuts i la normativa que els desenvolupa, i que prestin llurs serveis a la Universitat o hi estiguin matriculats en la data de la convocatòria de les eleccions. 6. Els representants elegits no estaran lligats per mandat imperatiu. Es procurarà la presència equilibrada entre homes i dones. 7. La iniciació de tot procés electoral es farà per acord del Consell de Direcció i s'ha de publicar al FOU. Els òrgans afectats han de sol·licitar l'obertura del procés electoral amb l’antelació suficient. A petició del titular d'un òrgan de govern unipersonal, es poden avançar les eleccions a l'esmentat òrgan si així ho acorda el Consell de Direcció.
Secció 2a. De les eleccions dels titulars dels òrgans unipersonals
1. El Rector ha de ser elegit per la comunitat universitària, mitjançant elecció directa i sufragi universal lliure i secret, entre funcionaris en actiu del cos de catedràtics d’universitat que prestin serveis a la UIB. L’ha de nomenar el Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears. 2. El vot per a l’elecció del Rector s’ha de ponderar per sectors de la comunitat universitària de la forma següent: 51 per cent per als professors doctors amb vinculació permanent a la Universitat, 12 per cent per a la resta de personal docent i investigador, 25 per cent per als estudiants i 12 per cent per al personal d’administració i serveis. 3. En cada procés electoral la Comissió Electoral ha de determinar, després de l’escrutini dels vots, els coeficients de ponderació que correspongui d’aplicar al vot a candidatures vàlidament emès en cada sector, per poder donar-li el corresponent valor d’acord amb els percentatges que s’han fixat al segon apartat d’aquest article. 4. S’ha de proclamar Rector, en primera volta, el candidat que aconsegueixi el suport proporcional de més de la meitat dels vots a candidatures vàlidament emesos, una vegada fetes i aplicades les ponderacions esmentades en aquest article. Si cap candidat no assoleix el suport indicat al paràgraf anterior, s’ha de fer una segona votació en la qual només poden concórrer els dos candidats que hagin obtingut més suport a la primera votació, tenint en compte les ponderacions esmentades. A la segona volta serà proclamat el candidat que obtingui la majoria simple de vots, ateses aquestes mateixes ponderacions. En el cas d’una sola candidatura, únicament es farà la primera volta.
1. Les eleccions a degà, director d'escola, director de departament o, si escau, director d’institut universitari de recerca es faran per votació, efectuada mitjançant una papereta en la qual pot figurar el nom d'un sol candidat. També es pot votar en blanc. Les paperetes en què hi hagi més d'un nom o que no siguin en blanc es declararan nul·les. Quedarà proclamat el candidat que obtingui el nombre més alt de vots. En cas d'empat en una primera votació, es poden fer fins a dues votacions més. 2. Si, convocades eleccions, no s'hi ha presentat cap candidat, el Consell de Direcció adoptarà les mesures necessàries per resoldre transitòriament aquesta situació i podrà designar els òrgans de govern de caràcter unipersonal de manera extraordinària per períodes que no podran excedir els sis mesos.
Secció 3a. De les eleccions dels representants en els òrgans col·legiats
1. Les eleccions de representants dels diferents sectors de la comunitat universitària al Claustre, als consells de departament o institut universitari de recerca i a les juntes de facultat o escola s’han de fer per circumscripcions, i els representants de cada cos electoral s’han d’elegir per i entre els seus membres. 2. Tot elector pot votar un nombre igual o menor dels tres quarts per excés del nombre de representants que corresponguin al sector en què està enquadrat. 3. Si en una circumscripció el nombre de candidatures presentades és igual o inferior al nombre de llocs que s’han de cobrir, es proclamaran automàticament els candidats presentats, sense necessitat de fer cap elecció.
1. Formen part del Consell Social, en representació de la comunitat universitària, el Rector, el Secretari General i el Gerent. També n’han de formar part un professor, un estudiant i un representant del personal d’administració i serveis que siguin membres del Consell de Govern, triats per i entre els representants de cada sector de la comunitat universitària al Consell de Govern i mitjançant votació secreta. Quedaran proclamats el professor, l'estudiant i l’integrant del personal d'administració i serveis que obtinguin el major nombre de vots. En cas d'empat, quedaran proclamats els candidats en funció de la seva antiguitat, excepte en el cas dels estudiants, que serà mitjançant sorteig. 2. El mandat dels vocals representants del Consell de Govern en el Consell Social té una durada de quatre anys; s'exceptuen el Rector, el Secretari General i el Gerent, que continuaran mentre exerceixin llurs respectius càrrecs, i l’estudiant, la durada del mandat del qual és de dos anys. 3. El cessament com a membre del Consell de Govern suposa en tot cas la pèrdua de la condició de membre del Consell Social. Les substitucions es faran mitjançant eleccions parcials, d'acord amb el sistema que es preveu en aquest mateix article.
1. A les eleccions de representants al Claustre la votació s’ha de fer pel sistema de llistes obertes, en què han de figurar el nom i els cognoms dels candidats, mitjançant paperetes normalitzades. Per a la distribució de la representació del personal docent i investigador i del personal d'administració i serveis s’ha de distingir els funcionaris del personal laboral. 2. Per garantir que hi hagi més representativitat, els electors poden votar un nombre igual o més petit dels tres quarts per excés del nombre de representants que correspongui al sector en què estan enquadrats. Aquesta xifra s’ha d’especificar a la papereta amb tota claredat. 3. A les eleccions resultaran elegits els candidats que hagin obtingut el nombre més gran de vots. En cas d'empat, quedaran proclamats els candidats en funció de la seva antiguitat, excepte en el cas dels estudiants, que serà mitjançant sorteig.
Secció 4a. De la Comissió Electoral
1. El control dels processos electorals, així com la proclamació dels resultats i la resolució de les impugnacions que es poden presentar, correspon a la Comissió Electoral de la Universitat, que és formada per: a) El Rector o el vicerector que delegui,
que actua com a president. La durada del mandat dels representants del professorat i del personal d’administració i serveis és de quatre anys; la dels representants de l’alumnat és de dos anys. 2. La Comissió Electoral, quan ho consideri convenient, pot exigir la necessària col·laboració de tots els òrgans unipersonals de govern de la Universitat. 3. Les resolucions de la Comissió Electoral són vinculants. El recurs davant el Rector exhaureix la via administrativa.
CAPÍTOL XIV
El degà o director d’escola o el director de departament, amb la deliberació prèvia de la comissió de direcció del centre o de la comissió de direcció del departament, pot plantejar davant la junta de facultat o escola o el consell de departament la qüestió de confiança sobre el seu programa. La confiança s'entendrà atorgada quan hi voti a favor la majoria simple dels integrants de la junta de facultat o escola o del consell de departament.
1. La junta de facultat o escola o el consell de departament pot revocar el degà o director d’escola o el director de departament mitjançant l'aprovació d'una moció de censura constructiva. 2. La moció de censura l’ha de proposar a la junta de facultat o escola o al consell de departament, almenys, el vint-i-cinc per cent dels seus components, i ha d'incloure, necessàriament, la proposta d'un sol candidat alternatiu amb la seva acceptació expressa. 3. La moció s’ha de debatre i votar entre els deu i trenta dies següents a la seva presentació. 4. La moció de censura es considerarà aprovada si hi donen suport la majoria absoluta dels components de la junta de facultat o escola o del consell de departament, cas en el qual quedarà automàticament elegit el candidat proposat pels signants de la moció. 5. Si la junta de facultat o escola o el consell de departament no aprova la moció de censura, cap dels signants no pot presentar una altra iniciativa d’aquest caràcter fins que hagi passat un any des de la votació d’aquesta.
TÍTOL II
1. La UIB ha de tenir els serveis que resultin necessaris per complir adequadament les seves funcions. Aquests serveis són, inicialment, els que funcionin en el moment de l'entrada en vigor d'aquests Estatuts. 2. La creació i supressió dels serveis universitaris correspon al Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció. 3. Els serveis han de tenir un director o responsable nomenat pel Rector, amb l'acord previ del Consell de Direcció. 4. La Universitat ha de garantir que als seus serveis hi hagi el personal suficient per dur a terme llurs comeses. 5. Els directors o responsables i els secretaris dels serveis, tenint en compte llurs comeses, poden percebre una compensació econòmica amb càrrec al pressupost de la Universitat.
TÍTOL III CAPÍTOL I Secció 1a. Disposicions generals
1. El professorat és compost de funcionaris dels cossos docents universitaris i de personal contractat. 2. El professorat universitari funcionari pertany als cossos docents següents: a) Catedràtics d’universitat. Els catedràtics i els professors titulars d’universitat tenen plena capacitat docent i com a investigadors. Els cossos de catedràtics d’escola universitària i de professors titulars d’escola universitària es consideren cossos docents en extinció. Els professors que pertanyin a aquests cossos docents mantindran la seva condició i conservaran tots els seus drets i la plena capacitat docent i, si escau, com a investigadors. 3. El professorat contractat en règim laboral pot ser: a) Ajudant. Els professors contractats tenen la capacitat docent i com a investigadors que els reconegui la normativa vigent. La figura de professor col·laborador es considera en extinció. 4. La Universitat pot cobrir amb caràcter interí les places que corresponguin a places de cossos docents universitaris, i també les places de personal laboral fix mentre es cobreixin definitivament mitjançant el procediment legalment establert. En qualsevol cas, les persones que cobreixin les places amb caràcter interí han de tenir l’acreditació corresponent. 5. Tot professor funcionari dels cossos docents universitaris està adscrit a un departament. Els professors contractats estan adscrits, preferentment, a un departament. Quan els professors contractats no estiguin adscrits a un departament, el Consell de Direcció indicarà, si escau, els departaments o els instituts universitaris de recerca en els quals han de fer la docència. 6. La UIB pot incorporar col·laboradors honorífics i lectors en les condicions i el règim que determinin aquests Estatuts.
1. Correspon al Consell de Govern de fixar la plantilla del professorat de la Universitat. Es tindran en compte els principis d'equitat, eficàcia i racionalitat en la creació o supressió de places, segons els criteris basats en les exigències que es deriven dels plans d'estudis, el nombre d'alumnes, les necessitats docents i la recerca. La fixació de plantilles inclourà la categoria de la plaça, el departament al qual s'adscriu i, si escau, l'àrea de coneixement a la qual pertany. 2. Vacant una plaça de les pertanyents als cossos docents de la Universitat, el Consell de Govern, oït el departament afectat, decidirà, d'acord amb les necessitats docents i de recerca, si és procedent d'amortitzar-la o canviar-ne la denominació o categoria, així com, si escau, de convocar la dita plaça a concurs d’accés.
Secció 2a. Del personal docent i investigador contractat
1. La UIB pot contractar ajudants, amb caràcter temporal i dedicació a temps complet, amb la finalitat que completin la formació docent i com a investigadors. 2. La UIB pot contractar amb caràcter temporal professors ajudants doctors, amb dedicació a temps complet, que desenvoluparan tasques docents i de recerca. 3. La UIB pot contractar professors contractats doctors, amb dedicació a temps complet i de manera indefinida, els quals seran contractats per dur a terme amb plena capacitat docent i com a investigadors tasques de docència i de recerca, o prioritàriament de recerca. 4. La UIB pot contractar professors associats, amb caràcter temporal i amb dedicació a temps parcial, entre especialistes de competència reconeguda que acreditin que exerceixen l’activitat professional fora de l’àmbit acadèmic universitari.
1. La UIB pot nomenar professors emèrits, amb dedicació a temps complet, amb caràcter temporal i en règim laboral, entre els professors jubilats de la Universitat que hagin prestat serveis destacats a la Universitat almenys durant deu anys. 2. En els casos de jubilació voluntària anticipada, els contractes que es formalitzin amb els professors emèrits que tinguin més de seixanta anys no poden tenir una durada superior al moment en què la persona interessada compleixi els setanta anys. El contracte especificarà llurs obligacions acadèmiques. 3. La durada dels contractes que es formalitzin amb els professors emèrits que tinguin més de setanta anys, que especificaran llurs obligacions acadèmiques, és de tres anys no renovables. 4. La Universitat establirà les activitats que poden desenvolupar els professors emèrits. 5. El Consell de Govern, amb l’acord previ del Consell de Direcció, regularà el règim jurídic del professorat emèrit i en fixarà la plantilla.
La UIB pot contractar amb caràcter temporal professors visitants, amb dedicació a temps complet, per un període màxim de tres anys, entre professors o investigadors de prestigi reconegut, procedents d’altres universitats i centres de recerca, tant espanyols com estrangers. Els professors visitants desenvoluparan tasques docents o de recerca.
1. La UIB pot nomenar col·laboradors honorífics de departament o institut universitari de recerca aquelles persones que, exercint llur professió fora de la Universitat, participin en les seves tasques docents o de recerca. 2. La fixació de les tasques dels col·laboradors honorífics correspon al director del departament o institut universitari de recerca. 3. El nomenament de col·laborador honorífic correspon al Consell de Govern a proposta del director del departament o institut universitari de recerca amb l'informe previ del consell de departament o de l’òrgan de govern de l’institut. La proposta ha d'incloure el currículum detallat i el pla d'activitats que pensa desenvolupar el candidat. No poden excedir el deu per cent per excés del professorat adscrit al departament o del personal adscrit a l’institut, i en tot cas cada departament o institut pot proposar dos col·laboradors honorífics. 4. Els nomenaments de col·laboradors honorífics són per un període màxim de dos cursos, renovables. Per sol·licitar-ne la renovació cal presentar una memòria de les activitats fetes pels col·laboradors honorífics durant el període de nomenament i un pla d'activitats per al període de renovació. En cap cas el nomenament de col·laborador honorífic no comporta cap remuneració ni cap relació contractual, ni dret a vot ni a ocupar càrrecs unipersonals ni a estar representat als òrgans col·legiats. Això no obstant, els col·laboradors honorífics poden sol·licitar ajuts i borses de viatge.
1. La UIB pot contractar lectors com a part del personal dels departaments responsables docents de les llengües modernes. La titulació dels lectors ha de ser equivalent al títol de llicenciat o graduat. 2. Els lectors s’assimilaran a les categories de professorat associat o d’ajudant segons les necessitats docents del departament i, sens perjudici de les disposicions de l’apartat següent, es contractaran per un període d’un any, prorrogable anualment fins a un màxim de cinc anys, amb l’informe previ favorable del departament. Llurs obligacions docents es fixaran en els contractes respectius en virtut de les necessitats docents del departament. 3. La Universitat pot determinar que la contractació de lectors s’estableixi mitjançant convenis d’intercanvi amb universitats estrangeres o per aplicació de convenis existents o que es puguin arribar a establir amb organismes oficials o institucions d’altres països pel temps sobre el qual es posin d’acord les parts firmants.
La UIB pot contractar personal investigador, personal tècnic o altre personal per a obra o servei determinats, per al desenvolupament de projectes d’investigació científica i tècnica.
1. La selecció del personal contractat ha de tenir lloc en virtut de concurs públic, convocat pel Rector, el qual ha d’incloure el perfil docent i d’investigació o únicament d’investigació de la plaça, el règim retributiu i la dedicació. 2. El Consell de Govern ha d’aprovar la composició de les comissions que han de resoldre els concursos per a la provisió de places de personal docent i investigador contractat, a proposta del departament, institut universitari de recerca o centre competent, sens perjudici del que s’estableix a l’apartat següent. No poden formar part de les comissions els professors jubilats ni els que tinguin la condició de professor emèrit. El Consell de Govern ha de definir també les comissions encarregades de resoldre els concursos en els supòsits de provisió de places de forma interina, tant per al personal docent i investigador contractat com per al personal funcionari dels cossos docents universitaris, i de places d’ajudants i de professors associats, i n’ha de designar els membres a proposta del departament, institut universitari de recerca o centre competent.
Secció 3a. Dels funcionaris dels cossos docents universitaris
1. Les places de funcionaris de cossos docents universitaris que estiguin dotades a l’estat de despeses del pressupost de la UIB i que figurin com a vacants a la relació de llocs de treball del personal docent i investigador de la Universitat es poden convocar per proveir-les mitjançant concurs d’accés. El Consell de Govern ha d’acordar aquesta convocatòria, amb l’informe previ del consell de departament. Quan les places a convocar siguin per ocupar places assistencials bàsiques d’institucions sanitàries, vinculades a places dels cossos docents universitaris, d’acord amb les previsions de la Llei general de sanitat, s’ha de tenir la conformitat de l’administració pública responsable de la institució sanitària concertada, dins les previsions del concert corresponent. 2. Poden participar en els concursos els acreditats per al cos de què es tracti, els funcionaris del cos esmentat o els de cossos docents universitaris d’equivalent o superior categoria, sigui quina sigui la situació administrativa, o els professors d’una universitat d’un Estat membre de la Unió Europea que compleixin els requisits legals establerts. En el cas de places assistencials bàsiques d’institucions sanitàries, vinculades a places dels cossos docents universitaris, únicament poden participar en els concursos d’accés, quan la plaça bàsica que es vinculi sigui d’especialista, els acreditats que posseeixin el títol oficial d’especialista que correspongui a la plaça, expedit pel ministeri competent. 3. Una comissió de cinc membres nomenada pel Rector, amb l’acord previ del Consell de Govern a proposta del consell de departament, ha de resoldre aquests concursos. En el cas de comissions per a places de professors titulars d’universitat, el president i com a mínim un vocal de la comissió han de ser catedràtics d’universitat i han de tenir reconeguts almenys dos períodes d’activitat com a investigadors, segons les previsions del Reial decret 1086/1989, de 28 d’agost, de retribucions del professorat. En relació amb les comissions per a places de catedràtic d’universitat, i amb caràcter general, tots els membres de la comissió han de ser catedràtics d’universitat i han de tenir reconeguts almenys dos períodes d’activitat com a investigadors, segons les previsions del Reial decret 1086/1989, de 28 d’agost, de retribucions del professorat. Excepcionalment, hi pot haver fins a dos membres que siguin funcionaris del CSIC amb categoria equivalent a la de catedràtic d’universitat, i amb les mateixes condicions que s’exigeixen a aquests. A les comissions encarregades de resoldre els concursos d’accés als cossos de funcionaris docents universitaris per ocupar places assistencials d’institucions sanitàries vinculades a places docents dels cossos universitaris, dos dels membres, que han de ser doctors i han d’estar en possessió del títol d’especialista que s’exigeixi com a requisit per concursar a la plaça, seran elegits per sorteig públic per la institució sanitària corresponent amb caràcter previ a l’acord del Consell de Govern. A la comissió no hi pot haver més de dos membres de la mateixa universitat. En cas d’abstenció, recusació o renúncia, els membres titulars de la comissió poden ser substituïts per suplents, tot respectant les condicions anteriors. 4. Els professors d’universitats dels Estats membres de la Unió Europea que en aquelles universitats tinguin una posició equivalent a la de catedràtic o professor titular d’universitat poden formar part de les comissions esmentades a l’apartat anterior. 5. La UIB ha de fer pública la composició de les comissions, i també els criteris per adjudicar les places. 6. Amb la finalitat de garantir l’objectivitat i la transparència en el nomenament dels membres de les comissions, es publicaran els currículums dels membres que les formin.
1. La constitució de la comissió exigeix la presència de la totalitat dels membres titulars o, si no, dels suplents que els substitueixin. En l’acte de constitució, la comissió fixarà i farà públics, al lloc on tindran lloc les proves, els criteris objectius per a la resolució del concurs que garanteixin la igualtat d’oportunitats dels concursants i el respecte als principis de mèrit i capacitat, d’acord amb les característiques de la plaça establertes a la convocatòria. 2. La comissió ha de convocar els candidats admesos per a l’acte de presentació. Aquest acte pot coincidir en el dia de constitució, però ha de ser posterior a l’acte de constitució de la comissió. L’acte de presentació ha de ser públic, i en aquest acte els concursants han de lliurar al president de la comissió la documentació exigida. 3. Els concursos constaran de dues proves, que tindran lloc en sessió pública. 4. La primera prova del concurs consistirà en l’exposició oral per part del concursant del seu historial acadèmic, docent i com a investigador, així com en la defensa del projecte docent i d’investigació presentat. Una vegada acabada l’exposició i defensa, la comissió debatrà amb el concursant aquells aspectes que estimi rellevants en relació amb la documentació aportada i l’exposició i defensa realitzada. La primera prova té caràcter eliminatori. Els membres de la comissió votaran, sense que sigui possible l’abstenció en les votacions, quins candidats passen a la prova següent, i seran necessaris com a mínim tres vots favorables dels membres presents a la comissió per poder passar a la prova següent. 5. La segona prova per als concursos per a places de professor titular d’universitat consistirà en l’exposició oral del concursant d’un tema o lliçó del projecte docent presentat, triat lliurement pel concursant. En els concursos a places de catedràtic d’universitat, consistirà en l’exposició oral del concursant d’un treball original que hagi fet sol o en equip. Després de l’exposició oral, la comissió debatrà amb el concursant tots aquells aspectes que estimi rellevants en relació amb el treball exposat. Els membres de la comissió votaran, sense que sigui possible l’abstenció en les votacions, quins candidats superen la segona prova, per a la qual cosa seran necessaris com a mínim tres vots favorables dels membres presents a la comissió. 5. La comissió elevarà al Rector una proposta motivada, amb caràcter vinculant, en la qual s’indicaran els candidats, per ordre de preferència, per al seu nomenament. 6. El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, regularà el règim jurídic dels concursos per a places dels cossos docents universitaris.
1. Els concursants poden presentar reclamació davant el Rector contra les propostes de les comissions dels concursos d’accés, en el termini màxim de deu dies. Admesa la reclamació, se suspendrà el nomenament fins que el Rector la resolgui. Una comissió, que examinarà l’expedient relatiu al concurs, valorarà aquesta reclamació i ratificarà o no la proposta objecte de reclamació en el termini màxim de tres mesos, transcorreguts els quals sense resolució, s’entendrà desestimada la reclamació. 2. La comissió, presidida pel Rector, serà composta per sis catedràtics d’universitat més, pertanyents a diversos àmbits del coneixement, elegits pel Consell de Govern de la UIB per majoria simple. La durada del seu mandat és de quatre anys. Els membres han de tenir reconeguts almenys tres períodes d’activitat com a investigadors, segons les previsions del Reial decret 1086/1989, de 28 d’agost, de retribucions del professorat.
1. Els funcionaris dels cossos docents universitaris poden estar en situació de servei actiu, quan en virtut de nomenament ocupin una plaça de la plantilla de la Universitat, de serveis especials, en comissió de serveis, en excedència i en suspensió de funcions. 2. Els funcionaris dels cossos docents de la UIB que estiguin en situació d’excedència voluntària reingressaran mitjançant l’obtenció d’una plaça en els concursos d’accés als cossos docents universitaris que convoqui la Universitat. Així mateix, poden demanar al Rector l’adscripció provisional a una plaça d’aquesta universitat i tenen l’obligació de participar en tots els concursos d’accés que la Universitat convoqui per cobrir places del seu cos i de la seva àrea de coneixement. Si no ho fan, perden l’adscripció provisional. 3. Perquè el Rector pugui concedir l’adscripció provisional, cal que hi hagi plaça vacant del mateix cos i de la mateixa àrea de coneixement a la relació de llocs de treball del personal docent i investigador i l’autorització del Consell de Govern. En cas que hi concorrin diverses persones interessades, la de més antiguitat en el cos té preferència per cobrir la vacant. 4. El personal funcionari dels cossos docents universitaris pot sol·licitar una excedència temporal per incorporar-se a empreses de base tecnològica creades o desenvolupades a partir de patents o de resultats generats per projectes de recerca finançats totalment o parcialment amb fons públics i realitzats a la UIB.
El Consell de Direcció, en els casos de necessitat manifesta i amb l'informe previ del departament, pot suplir les absències causades per declaracions d'excedència, serveis especials, comissions de serveis, permisos reglamentaris o vacants amb contractes temporals de professorat no superiors a un any o, si escau, amb el nomenament de personal interí.
A petició d'una universitat o organisme públic, el Rector pot concedir comissions de serveis als professors per un curs acadèmic, renovable, si les necessitats del servei ho permeten. Aquestes comissions de serveis es concediran mitjançant informe previ del departament i per acord del Consell de Direcció. Aquest pot acordar la provisió de la vacant, transitòriament, pels procediments determinats a l'article anterior. La retribució del professorat en situació de comissió de serveis ha d’anar a càrrec de la universitat o organisme públic de destinació.
1. El professorat pertanyent als cossos docents té dret a l'any sabàtic, que s'entén en els termes següents: després de sis anys continuats de servei actiu, amb dedicació a temps complet, els professors poden gaudir d'un any acadèmic d'absència per desenvolupar activitats docents o de recerca en centres de prestigi reconegut. La llicència s’ha de sol·licitar al Rector el curs anterior i, en cas que sigui concedida, s’ha de presentar al final una memòria de les activitats fetes. 2. La Universitat pot concedir llicències per estudis als professors en els termes prevists per la legislació vigent. El Rector atorgarà les llicències per estudis la durada de les quals sigui de tres mesos o inferior, amb l'informe previ favorable del departament. Les que tinguin una durada superior seran autoritzades pel Consell de Govern amb l'esmentat informe favorable. La Universitat també pot autoritzar llicències per desenvolupar activitats en entitats instrumentals de la Universitat. 3. Els professors que almenys durant divuit mesos hagin romàs absents de la docència o la recerca per causa de malaltia, accident, càrrec, comissió de serveis per a entitat no acadèmica o en situació de serveis especials tenen dret a gaudir d'una llicència per dedicar-se a tasques de perfeccionament docents i de recerca per un temps no superior a tres mesos, durant el qual rebran la totalitat de les retribucions que percebrien estant en règim de dedicació a temps complet.
Secció 4a. De la dedicació
1. Correspon al Rector d’adoptar les decisions relatives a la dedicació dels funcionaris docents que prestin llurs serveis a la UIB. 2. La UIB potenciarà la dedicació a temps complet del seu professorat amb la finalitat que aquesta sigui la situació preferent.
El professorat té les obligacions de permanència a la Universitat, de dedicació a activitats docents, de recerca i de tutoria que estableixi la legislació vigent, d’acord amb el règim de dedicació corresponent. Així mateix, els professors, adequadament assistits pel personal d’administració i serveis, han de respondre de la gestió i administració del seu departament o centre i qualsevol altra que legalment els pugui ser encomanada en l’àmbit universitari.
1. En el marc de les obligacions docents del professorat que estableix la legislació vigent, els departaments han de fixar en llurs plans docents anuals la dedicació dels professors. 2. El nombre d’hores setmanals dedicades a activitats docents del professorat serà fixat, dins el marc establert a la legislació vigent, pel Consell de Direcció. 3. El còmput del temps de dedicació a la docència pot fer-se per períodes anuals, sempre que ho permetin les necessitats del servei. 4. En cap cas no serà justificació la manca d’hores lectives als programes docents de la Universitat dins l’àmbit del coneixement propi d’un professor per eximir-lo de fer classes i del compliment de la seva dedicació. Quan es doni aquesta circumstància, el Consell de Direcció pot encomanar-li les tasques acadèmiques que consideri oportunes.
El Consell de Govern ha de regular el règim d’exempcions docents dels professors que ocupin òrgans de govern unipersonals, així com altres situacions especials.
Secció 5a. De les retribucions econòmiques
1. El règim retributiu del personal docent i investigador funcionari i contractat és l’establert per la normativa que li sigui aplicable. 2. El Consell Social, a proposta del Consell de Govern, pot acordar l’assignació singular i individual de retribucions addicionals al professorat, lligades a mèrits individuals docents, d’investigació, de desenvolupament tecnològic, de transferència del coneixement i de gestió. Aquests complements retributius els assigna l’òrgan d’avaluació externa que la llei de la comunitat autònoma determini, una vegada avaluats els mèrits.
El professorat de la UIB, sens perjudici del que estipula l’article 83 de la LOU, pot percebre remuneracions extraordinàries en el cas d’impartir docència, fora de la dedicació que té assignada, en cursos de perfeccionament, reciclatge i no homologats, en els termes autoritzats per la legislació vigent.
1. Els grups de recerca reconeguts per la Universitat, els departaments i els instituts universitaris de recerca, i el seu professorat a través d’aquests o dels òrgans, centres, fundacions o estructures organitzatives similars de la Universitat dedicats a canalitzar les iniciatives de recerca del professorat i a transferir els resultats de la recerca, poden subscriure contractes amb persones, universitats o entitats públiques i privades per dur a terme treballs de caràcter científic, tècnic o artístic, així com per desenvolupar ensenyaments d’especialització o activitats específiques de formació. 2. Els contractes a què es refereix l’apartat anterior han de complir els requisits següents: a) Si els contractes afecten tota la
Universitat, els ha d’autoritzar el Consell de Govern i signar
el Rector. 3. En qualsevol cas, la proposta de contracte ha d’incloure explícitament els responsables en cas d’incompliment dels termes del contracte, ja sigui la Universitat, els departaments, els instituts universitaris de recerca, els grups de recerca o els professors. En tot cas, cal respectar les normes de dret necessari contingudes a la legislació vigent. 4. Els contractes han de fixar com a mínim els punts següents: a) Nom de la persona o les persones que
els han de realitzar, llur categoria acadèmica i llur règim
de dedicació. 5. La distribució dels ingressos derivats de realitzar els contractes regulats per l'article 83 de la LOU s'ha d’ajustar als criteris següents: la Universitat percebrà el 20 per cent del total; una vegada deduït aquest percentatge, el romanent es pot destinar totalment a retribuir els professors que han realitzat el contracte; del percentatge que correspongui a la Universitat, el 25 per cent es destinarà al departament o institut universitari de recerca responsable del contracte. En el cas dels instituts, sempre que ho estableixi la seva reglamentació específica de funcionament.
Dins les disponibilitats pressupostàries, el Consell de Direcció efectuarà l'assimilació dels òrgans de govern, dels directors dels serveis, dels delegats del Rector i, si escau, de qualsevol altre càrrec, a efectes retributius, als establerts amb caràcter general per la normativa vigent.
CAPÍTOL II Secció 1a. Del règim acadèmic
1. Són alumnes de la UIB tots els qui estiguin matriculats de qualsevol dels seus estudis per rebre els ensenyaments que s'hi realitzen. 2. La UIB, d’acord amb la normativa bàsica que estableixi el Govern, ha d’establir els procediments per admetre els estudiants que sol·licitin ingressar en centres de la Universitat, sempre amb respecte als principis d’igualtat, mèrit i capacitat. 3. Els estudiants procedents d'uns altres centres de la Universitat o d'unes altres universitats o centres acadèmics poden sol·licitar el corresponent reconeixement dels estudis realitzats.
El Consell Social, a proposta del Consell de Govern i amb l’informe previ del Consell d’Universitats, ha d’aprovar les normes que regulin el progrés i la permanència a la Universitat dels estudiants, d’acord amb les característiques dels estudis respectius.
Secció 2a. Dels drets i deures
1. Tots els estudiants de la UIB tenen els mateixos drets i deures, sense més distinció que la que es derivi de llur condició acadèmica. L’estudi és un dret i un deure dels estudiants. 2. L'establiment per part del Consell de Govern d'uns altres títols, certificats o diplomes comportarà la definició del règim de drets i deures al qual estaran subjectes els estudiants.
Els estudiants de la UIB tenen, a més dels que les lleis els concedeixen, els drets següents: a) Elegir l'ensenyament que volen seguir,
d'acord amb la normativa vigent.
1. A més dels que les lleis estableixen, són deures dels estudiants: a) Estudiar, fer la recerca que els correspongui
i participar amb lleialtat en les activitats acadèmiques
en les quals prenguin part. 2. L’incompliment d’aquests deures donarà lloc a les responsabilitats i sancions disciplinàries previstes a la normativa que sigui aplicable.
Secció 3a. Dels alumnes col·laboradors
1. Són alumnes col·laboradors els que participen en les tasques acadèmiques de la Universitat. 2. El Consell de Govern aprovarà el desenvolupament d’aquesta figura i en fixarà les compensacions i els reconeixements.
Secció 4a. De la representació La representació dels estudiants de la UIB s'articularà, entre d'altres, a través dels òrgans següents: juntes de representants d'estudis i Consell d'Estudiants de la Universitat.
1. El conjunt de tots els representants d’alumnes de cada ensenyament als diferents òrgans col·legiats de la UIB constitueix la junta de representants d’estudi. 2. Les funcions de la junta de representants d'estudi són: a) Elaborar i modificar el seu reglament
de funcionament, que el Consell de Govern aprovarà.
1. El màxim òrgan de representació estudiantil a nivell universitari és el Consell d'Estudiants. L’han de compondre: a) Un representant per estudi oficial
de grau. 2. Són funcions del Consell d'Estudiants: a) Elaborar i modificar el seu reglament
de funcionament, que el Consell de Govern aprovarà.
CAPÍTOL III
1. El personal d'administració i serveis de la UIB és format per personal funcionari dels cossos i escales de la UIB i personal laboral contractat per la mateixa universitat, com també per personal funcionari pertanyent als cossos i les escales d'altres administracions públiques que prestin serveis a la UIB. 2. Correspon al personal d’administració i serveis la gestió tècnica, econòmica i administrativa de la Universitat, com també donar-li suport, assistència i assessorament en el desenvolupament de les seves funcions i objectius docents, culturals, de recerca, transferència del coneixement i innovació. 3. El personal funcionari d'administració i serveis de la Universitat es regeix per la LOU i les disposicions de desenvolupament, per la legislació general de funcionaris, per les disposicions de desenvolupament d'aquesta que elabori la comunitat autònoma de les Illes Balears i pels presents Estatuts. 4. El personal laboral d'administració i serveis, a més de les previsions de la LOU i les normes de desenvolupament i dels presents Estatuts, es regeix per la legislació laboral i els convenis col·lectius aplicables.
1. El Gerent exerceix, per delegació del Rector, les funcions de cap de personal. Tot el col·lectiu del personal d’administració i serveis depèn orgànicament del Gerent i, funcionalment, de l’òrgan de govern o servei on estigui adscrit. 2. Correspon al Rector de prendre les decisions relatives a la situació administrativa i al règim disciplinari del personal d’administració i serveis que desenvolupi funcions a la Universitat, amb les excepcions que marca la llei.
1. La gestió econòmica i administrativa l’exerceix el Gerent, mitjançant òrgans ordenats jeràrquicament i distribuïts per aquest. 2. El Gerent pot delegar en el personal d’administració i serveis que doni suport als departaments, centres, serveis i qualsevol altre òrgan de gestió administrativa o econòmica que pugui existir part d'aquesta gestió per millorar-ne el rendiment i l'eficàcia. 3. La creació, modificació i supressió de les unitats orgàniques del personal d'administració i serveis correspon, a proposta del Gerent, al Consell de Direcció, i s'ha d'incorporar al pressupost de la Universitat per a l'exercici següent quan suposi increment de despesa. 4. El Consell de Direcció, a proposta del Gerent, pot fer agrupacions d'unitats orgàniques a efectes de racionalitzar la gestió econòmica, administrativa o laboral.
1. El Consell de Direcció elaborarà una relació de la totalitat dels llocs de treball del personal d'administració i serveis basant-se en els criteris generals de necessitats docents, de recerca i de servei; aquesta relació serà elevada pel Rector, amb la ratificació prèvia del Consell de Govern, al Consell Social perquè l'aprovi. S'han d'observar les especificacions i determinacions que estableix la legislació vigent. 2. El Consell de Govern ha de revisar i, si escau, modificar la relació de llocs de treball anualment, una vegada que s’hagi negociat amb la Junta de Personal i el Comitè d’Empresa.
1. La selecció del personal d'administració i serveis s'ha de fer d’acord amb els principis constitucionals de publicitat, igualtat, mèrit i capacitat, i els procediments han d'assegurar la connexió entre els requisits que s'han de superar i l'adequació a les necessitats dels llocs de treball que s'han de cobrir. 2. Els sistemes de selecció per al personal funcionari són amb caràcter ordinari l’oposició i el concurs oposició; únicament i excepcionalment s’aplicarà el sistema de concurs. Per al personal laboral, són els que s'estableixen al conveni col·lectiu. 3. Mitjançant acord normatiu es regularan el procediment, els requisits, les condicions i els tribunals de selecció de personal funcionari i laboral, permanent o temporal.
1. El sistema normal de provisió de llocs de treball és el concurs de mèrits, una vegada se n’hagi fet la convocatòria pública, en la qual han de figurar els barems aplicables. També es poden utilitzar els concursos específics per a la provisió de places singularitzades. 2. Mitjançant acord normatiu es regularan el procediment, els requisits, les condicions, els mèrits i la comissió avaluadora per a la provisió de llocs de treball.
1. El personal funcionari d'administració i serveis té dret a la carrera professional, a la promoció interna i a l’avaluació de l’acompliment d’acord amb els procediments establerts a la legislació vigent. 2. La Universitat ha de garantir, promoure i facilitar la formació, tant interna com externa, del personal d’administració i serveis perquè pugui assolir un grau d’excel·lència i qualitat òptims en el desenvolupament de les seves funcions. Per això, anualment establirà un pla de formació propi o en concert amb altres organismes públics o privats per a la formació del seu personal.
De conformitat amb l’article 74.2 de la LOU, el règim retributiu del personal funcionari d’administració i serveis l’ha d’establir reglamentàriament el Consell de Govern, d’acord amb la legislació bàsica aplicable i tenint en compte les disponibilitats pressupostàries.
1. Els funcionaris s’agrupen en cossos, escales i especialitats i es classifiquen, d’acord amb l’Estatut bàsic de l’empleat públic, en grups i subgrups segons la titulació exigida per accedir-hi. 2. Els cossos i les escales de funcionaris de la UIB es creen, modifiquen i suprimeixen per acord del Consell de Govern. Dins els diferents cossos i escales el Consell de Govern pot establir especialitats per raó del grau d’especialització i de la titulació o les titulacions específiques exigides per accedir-hi. 3. Els funcionaris provinents d’altres administracions públiques incorporats als cossos i escales de la UIB gaudiran, a tots els efectes, dels drets i obligacions que els corresponguin com a funcionaris de la Universitat. 4. Les escales o categories del personal laboral es configuraran d'acord amb el que es determini al conveni col·lectiu estatal, autonòmic o universitari que li sigui aplicable.
CAPÍTOL IV
1. La Universitat ha de garantir la igualtat d’oportunitats per a qualsevol persona de la comunitat universitària amb necessitats específiques de suport i ha d’establir mesures d’acció positiva que assegurin la participació d’aquestes persones en l’àmbit universitari. Per fer efectiva aquesta participació, la comunitat universitària ha de disposar dels mitjans, suports i recursos necessaris, així com de la normativa específica que compensi els desavantatges objectius causats per la discapacitat. 2. A les proves d’accés que estableixi la Universitat, els aspirants amb discapacitat tenen dret a les adaptacions pertinents. 3. Quan per les necessitats especials dels estudiants es requereixin adaptacions metodològiques, aquestes seran promogudes mitjançant la col·laboració dels docents dels distints departaments. Les proves d’avaluació, especialment, s’han d’adaptar, pel que fa a termini i forma, a les necessitats específiques dels estudiants amb discapacitat. 4. La Universitat ha de promoure activitats de formació relacionades amb la temàtica de la discapacitat per al personal docent i investigador i d’administració i serveis. 5. La UIB intentarà que tot el campus universitari, inclòs l’espai virtual, i els seus serveis siguin accessibles, seguint els principis del disseny per a tothom.
CAPÍTOL V
1. Correspon al Rector, d'acord amb la legislació vigent, d’adoptar les decisions i resolucions relatives al règim disciplinari del professorat, dels estudiants i del personal d'administració i serveis. 2. El règim disciplinari dels membres de la comunitat universitària es regirà en cada cas per la normativa que els sigui aplicable.
1. A la UIB es constituirà un Servei d'Inspecció per controlar i supervisar el funcionament de les activitats universitàries i col·laborar en les tasques d'instrucció de tots els expedients disciplinaris i el seguiment i control general de la disciplina acadèmica. 2. El Consell de Govern aprovarà la normativa reguladora d’aquest servei.
CAPÍTOL VI
La UIB, mitjançant la normativa corresponent, establirà els mitjans oportuns per afavorir la pràctica esportiva dels membres de la comunitat universitària i proporcionarà els instruments necessaris per a la compatibilitat efectiva de la pràctica esportiva amb la formació acadèmica dels estudiants.
TÍTOL IV CAPÍTOL I Secció 1a. Disposicions generals La UIB té estructurats els seus estudis en: a) Ensenyaments de grau, que tenen com
a finalitat la formació general de l’estudiant, en una
o diverses disciplines, orientada a la preparació per exercir
activitats professionals. La superació d’aquests ensenyaments
dóna dret a l’obtenció del títol de graduat,
amb la denominació específica.
La vinculació dels ensenyaments a l’estructura general de la Universitat s’ha de produir de conformitat amb les atribucions de competències que es fan en aquests Estatuts als centres i estructures de la Universitat.
1. La Comissió Acadèmica de la Universitat té la composició següent: a) El vicerector amb competències
d’ordenació acadèmica, que la presideix. 2. Són funcions de la Comissió Acadèmica assessorar el vicerector competent en matèria d’ordenació acadèmica, informar sobre el contingut i la qualitat dels estudis que s’imparteixen a la Universitat i assessorar en els processos d’avaluació acadèmica del professorat.
El Consell de Govern, a proposta de l’òrgan competent, pot concedir un o més premis extraordinaris d’ensenyaments de grau, de màster i de doctorat d'acord amb la normativa que ell mateix establirà.
Secció 2a. Dels altres estudis
1. La UIB establirà ensenyaments encaminats a la formació d'especialistes, principalment en branques interdisciplinàries i d'interès social. 2. Aquests estudis tindran una durada variable i conduiran a obtenir títols, diplomes o certificats segons els casos. 3. Les propostes d'aquests ensenyaments poden sorgir dels departaments o centres, però perquè les examini el Consell de Direcció i, si escau, les aprovi el Consell de Govern, s’han d’adequar als requisits que s’estableixin a la normativa que aprovi el Consell de Govern.
La UIB establirà activitats de projecció cultural per fomentar i difondre la cultura i els coneixements en els diferents àmbits de la població, així com per afavorir la formació al llarg de tota la vida.
1. Correspon al Consell Social, a proposta del Consell de Govern, de determinar els preus de matrícula en aquests ensenyaments. 2. Els ingressos obtinguts per realitzar aquests estudis s'integraran dins el pressupost de la Universitat.
CAPÍTOL II
1. La recerca és un deure i un dret del personal docent i investigador, que es durà a terme principalment als grups de recerca, departaments, instituts universitaris de recerca i en altres centres o estructures mixtos entre la Universitat i altres organismes públics o privats. 2. La UIB assegurarà el desenvolupament de les activitats de recerca i adoptarà a l’efecte les mesures organitzatives i pressupostàries que les garanteixin. Els departaments o instituts universitaris de recerca, d’acord amb les seves normes i dins el seu àmbit de competències, poden acollir estudiants per iniciar-se en tasques de recerca i participar-hi, sota la direcció d’un doctor del mateix departament o institut universitari de recerca. 3. La UIB pot concedir comissions de serveis al personal docent i investigador per realitzar activitats de recerca en altres universitats o organismes públics, nacionals o estrangers.
1. La Comissió d’Investigació de la Universitat la presideix el vicerector amb competències d’investigació, que també en coordina les activitats. Les normes de funcionament d'aquesta comissió les estableix un reglament aprovat pel Consell de Govern. 2. La composició d'aquesta comissió és: a) El vicerector amb competències
d'investigació. 3. Són competències de la Comissió d'Investigació, sens perjudici de les atribuïdes a altres òrgans per aquests Estatuts, les següents: a) Coordinar i facilitar el desenvolupament
de la recerca.
TÍTOL V 1. La UIB fomentarà, en la mesura de les seves possibilitats, una adequada política de convenis i d'intercanvis amb altres universitats, centres de recerca, instituts, institucions i empreses. 2. La iniciativa de subscriure convenis correspon tant al personal de la Universitat com als òrgans de la UIB. Correspon al Consell de Direcció d’aprovar-los, i al Consell de Govern, de ratificar-los.
La UIB afavorirà, mitjançant l'oportuna concessió de llicències i permisos, l'intercanvi dels membres de la comunitat universitària amb altres institucions amb les quals tingui convenis. De manera especial, afavorirà la mobilitat dins l’àmbit de l’espai europeu d’ensenyament superior mitjançant beques i ajuts.
TÍTOL VI CAPÍTOL I
1. La UIB té patrimoni propi, constituït pel conjunt dels seus béns, drets i obligacions. 2. La Universitat assumeix la titularitat dels béns de domini públic que es troben afectes al compliment de les seves funcions, així com els que en el futur l'Estat, la comunitat autònoma de les Illes Balears o altres administracions públiques destinin a aquests mateixos fins. Se n’exceptuen, en tot cas, els béns que integrin el patrimoni historicoartístic, el propietari dels quals n’ha d’assumir les despeses de conservació i restauració. 3. La UIB està obligada a protegir i defensar jurídicament el seu patrimoni, exercitant les accions i els recursos que calguin.
1. L’administració, la desafectació i la disposició dels béns de domini públic i dels béns patrimonials de la UIB s’han d’ajustar a les normes generals que regeixen en aquesta matèria. Correspon al Consell de Govern, amb l’aprovació del Consell Social, de prendre l’acord de desafectació de béns de domini públic, així com d’adquisició i disposició de béns patrimonials. No obstant això, quan les facultats esmentades al paràgraf anterior es refereixin a béns el valor dels quals, segons taxació pericial, no excedeixi la quantitat fixada pel Consell de Govern, aquest podrà delegar el seu exercici en el Rector. 2. El Consell de Govern, amb l’aprovació del Consell Social, ha d’acordar els actes de disposició de béns immobles de titularitat universitària i dels mobles el valor dels quals, en ambdós casos, excedeixi el dos per cent del seu pressupost o, si escau, de la quantia que fixi la Llei del Consell Social. 3. De conformitat amb les disposicions de la legislació reguladora del Consell Social i dels Estatuts, si escau, la Universitat pot dictar normes relatives a la venda o cessió dels seus béns, drets o serveis.
1. El Gerent mantindrà actualitzat l'inventari del patrimoni de la Universitat. L’ha de presentar al Consell de Govern quan aquest ho requereixi. L’inventari és públic. 2. El Gerent de la Universitat ha d’inscriure en el Registre de la Propietat els béns i drets susceptibles de ser-hi inscrits, mitjançant certificat amb el vistiplau del Rector.
CAPÍTOL II
1. La Comissió Econòmica, delegada del Consell de Govern, és l'òrgan que ha d'intervenir en l'elaboració, l’execució, la modificació, la liquidació i el control del pressupost de la Universitat, així com en l’elaboració de la programació pluriennal. 2. Formen part de la Comissió: a) El Rector o el vicerector que delegui,
que la presideix. El president pot convidar a les reunions de la Comissió les persones que tinguin una relació directa amb les matèries objecte de debat, exclusivament amb la finalitat de tenir en compte la seva opinió. 3. El Consell de Govern, si escau, n’ha d’aprovar el reglament de funcionament.
1. La UIB pot elaborar i aprovar una programació pluriennal que pot conduir a l’aprovació per la comunitat autònoma de les Illes Balears de convenis i contractes programa que inclouran els objectius, finançament i avaluació del compliment. Aquesta programació es pot revisar en cada exercici abans d’aprovar el pressupost. 2. La Comissió Econòmica del Consell de Govern, seguint les directrius i els objectius fixats pel Consell de Govern, elaborarà l'avantprojecte de programació pluriennal. L’avantprojecte s’ha de presentar al Consell de Govern per a l’aprovació inicial i s’ha d’elevar al Consell Social per a l’aprovació definitiva.
1. El pressupost de la UIB és anual, públic, únic i equilibrat, i ha de contenir la totalitat dels ingressos prevists per a l’exercici econòmic i les despeses, separant les despeses corrents de les d’inversió. 2. Correspon al Rector d’ordenar les despeses i els pagaments, funció que pot delegar en el Gerent. 3. Amb caràcter anual s’han de revisar les bases d’execució pressupostària, així com les normes de gestió econòmica de la Universitat.
1. El Gerent ha d’elaborar l'avantprojecte de pressupost d'acord amb les directrius fixades pel Consell de Govern, a proposta del Rector, i l’ha de presentar davant el dit Consell perquè l’aprovi. 2. Una vegada aprovat l'avantprojecte de pressupost pel Consell de Govern, aquest el sotmetrà, dins els quinze dies següents, a l’aprovació definitiva del Consell Social. 3. En cas que el dia 1 de gener no s'hagi aprovat el pressupost, i fins que s'aprovi, s'entendrà automàticament prorrogat el de l'exercici anterior.
1. Els crèdits per a despeses tenen caràcter limitador i vinculant i s’han de destinar exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats pel pressupost o per les modificacions aprovades d'acord amb el que estableixen aquests Estatuts. 2. El Consell de Govern pot acordar que es facin transferències de crèdit entre els diferents conceptes dels capítols d'operacions corrents i d'operacions de capital, així com transferències de despeses corrents a despeses de capital. 3. Les transferències de despeses de capital a qualsevol altre capítol han de ser objecte d’acord del Consell de Govern, amb l’autorització prèvia del Consell Social. 4. Les modificacions pressupostàries seran autoritzades, provisionalment, a iniciativa del Gerent, el qual ha d’elaborar una proposta de ratificació als òrgans competents.
El Rector, amb l’autorització prèvia del Consell de Govern, pot concertar operacions de crèdit de conformitat amb la legislació vigent. Les operacions de crèdit que superin el període de vigència del pressupost han de tenir l’acord favorable del Consell Social i finalment les ha d’aprovar la comunitat autònoma de les Illes Balears.
CAPÍTOL III 1. El control intern dels ingressos i de les despeses de la Universitat adopta les modalitats de control pressupostari i control de gestió. 2. El control pressupostari correspon al Gerent, sota la supervisió de la Comissió Econòmica del Consell de Govern. 3. El control de gestió abasta el de mètodes i procediment i es duu a terme a través del Gerent. 4. Independentment del control intern, anualment la Universitat pot encarregar la realització d’auditories externes per al millor control de la seva activitat econòmica.
1. La UIB està obligada a retre comptes de la seva activitat davant els corresponents organismes públics de control. 2. Als efectes del que preveu l’apartat anterior, la Universitat ha d’enviar al Consell de Govern de la comunitat autònoma de les Illes Balears la liquidació del pressupost i la resta de documents que constitueixen els comptes anuals en el termini que estableixin les normes aplicables de la comunitat autònoma o, si no n’hi ha, la legislació general.
1. El Gerent ha de presentar semestralment al Rector un informe sobre l’execució del pressupost, del qual ha de donar compte també a la Comissió Econòmica del Consell de Govern. 2. El Gerent ha d’elaborar la liquidació definitiva de l’execució del pressupost, integrada a la memòria econòmica anual, i l’ha de presentar a la Comissió Econòmica del Consell de Govern.
CAPÍTOL IV
1. La UIB pot crear, per si sola o en col·laboració amb altres entitats, qualsevol classe de persones jurídiques de conformitat amb la legislació general aplicable. El Consell Social les ha d’aprovar a proposta del Consell de Govern. La intervenció del Consell Social s’ha de centrar en els aspectes economicofinancers de la iniciativa, sense incidir en la finalitat o organització del govern i l’administració de l’entitat que s’ha de crear. 2. La dotació fundacional o l’aportació al capital social pel que fa a les entitats anteriors s’ha d’ajustar a les normes que, amb aquesta finalitat, estableixi la comunitat autònoma de les Illes Balears. 3. Les entitats de les quals la Universitat tingui participació majoritària en el capital o el fons patrimonial equivalent queden sotmeses a l’obligació de retre comptes en els mateixos terminis i procediment que la Universitat mateixa.
TÍTOL VII
1. La UIB, com a Administració pública, gaudeix de les prerrogatives i potestats pròpies d'aquesta, amb les excepcions que les lleis estableixin. 2. Són, en tot cas, prerrogatives de la UIB: a) La presumpció de legitimitat
i l'executorietat dels seus actes, així com els poders
d'execució forçosa i revisió en via administrativa. 3. La UIB, en l'exercici de la seva plena capacitat jurídica, pot adquirir, posseir, retenir, gravar, alienar i, en general, realitzar qualsevol altra classe de negocis jurídics sobre béns, tant mobles com immobles, amb subjecció al que estableix la legislació vigent.
1. Les resolucions del Rector i els acords del Claustre universitari, del Consell de Govern i del Consell Social exhaureixen la via administrativa i són impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa. 2. Les resolucions i els acords dels altres òrgans poden ser objecte de recurs d'alçada davant el Rector.
1. Correspon al Rector i al Consell de Govern, indistintament, d'aprovar l'exercici de qualssevol accions que es considerin pertinents contra una infracció dels presents Estatuts o en defensa de llurs interessos legítims. 2. La defensa i representació en judici de la Universitat correspon als membres del Servei d’Assessorament Jurídic de la Universitat, que actuaran sota la dependència del Secretari General. Sempre que el Rector ho consideri convenient, es pot encomanar la defensa a lletrats externs, i la representació, a procuradors dels tribunals. 3. La formulació de consulta al Consell Consultiu es tramitarà d’acord amb la legislació vigent.
TÍTOL VIII
1. El títol de doctor honoris causa constitueix, juntament amb la medalla d'or, la màxima distinció acadèmica. 2. La UIB pot concedir el títol de doctor honoris causa a persones rellevants i que destaquin en el camp de la recerca o la docència, en el conreu de les arts i de les lletres, o bé d'aquelles activitats que tinguin una repercussió notòria i important des del punt de vista universitari en els terrenys acadèmic, científic, artístic o cultural, tecnològic i social. És un mèrit preferent haver estat relacionat amb la UIB, amb la comunitat autònoma de les Illes Balears o amb la cultura pròpia d'aquesta.
1. No es pot proposar com a doctor honoris causa de la UIB ningú que hagi pertangut a les seves plantilles de personal. 2. El conferiment del grau de doctor honoris causa es farà en el decurs d'una sessió solemne d'acord amb el protocol i la tradició de la UIB. 3. Les persones que hagin estat investides doctors honoris causa per la UIB gaudiran del seu reconeixement i tindran dret a ocupar un lloc preferent en els actes acadèmics que celebri. 4. Els qui hauran rebut el títol de doctor honoris causa de la UIB esdevindran, a efectes honorífics, membres de la seva comunitat universitària. 5. El Consell de Govern determina mitjançant el reglament corresponent el règim jurídic per conferir el títol de doctor honoris causa.
1. La medalla d’or i la medalla Ramon Llull de la UIB es concedeixen amb el fi de premiar mèrits excepcionals i donar una prova de l'alta estimació de què s'han fet mereixedores les persones físiques o jurídiques, privades o públiques, que hagin destacat en el camp de la recerca o de la docència, o en el cultiu de les arts o les lletres, o que de qualque manera hagin prestat serveis extraordinaris a la UIB. 2. Les distincions a què es refereix aquest article s'atorguen amb caràcter exclusivament honorífic i no generen, per tant, dret a cap meritació ni efecte econòmic. 3. El Consell de Govern determina mitjançant el reglament corresponent el règim jurídic de les medalles, i en concreta les circumstàncies, així com el seu ús i concessió.
TÍTOL IX 1. Estan legitimats per iniciar la reforma d'aquests Estatuts: a) El Rector, amb la deliberació
prèvia del Consell de Direcció. 2. La proposta de reforma ha d'anar acompanyada d'una memòria raonada i d'un text articulat alternatiu.
1. El projecte de reforma estatutària cal que sigui ratificat per la majoria absoluta del Consell de Govern i la majoria absoluta del Claustre, reunit amb aquesta finalitat en sessió extraordinària. 2. El text aprovat s’ha de trametre a la comunitat autònoma de les Illes Balears perquè l’aprovi el Consell de Govern de les Illes Balears.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
1. Els col·legis majors són centres universitaris que, al servei de la comunitat universitària, proporcionen residència als estudiants i promouen la formació cultural i artística, així com la pràctica de l’esport en les persones que hi resideixen. 2. Les residències universitàries són centres que proporcionen allotjament i que, a més a més, poden tenir com a finalitat la cooperació amb els restants centres de la UIB. 3. El Consell de Govern, a proposta del Consell de Direcció, pot acordar la creació, modificació i supressió de col·legis majors i de residències universitàries de la UIB. Mitjançant conveni, i amb l’informe favorable del Consell de Govern, es poden adscriure a la UIB col·legis majors i residències universitàries. 4. El Consell de Govern aprova la normativa d’organització i funcionament dels col·legis majors i de les residències universitàries. En tot cas, correspon al Rector de nomenar els directors dels col·legis majors, a proposta, si escau, de l’entitat promotora del col·legi.
En cas de crear una nova facultat o escola o un nou departament o institut universitari de recerca, el Rector queda facultat per nomenar-ne el degà o director, així com per vetllar perquè el centre funcioni fins que quedi realment estructurat d'acord amb la legislació vigent i els presents Estatuts.
La UIB pot concertar amb entitats o empreses públiques i privades la creació d’àmbits de col·laboració i difusió de les seves activitats de recerca, desenvolupament i formació especialitzada sota la denominació de càtedres empresa o càtedres institucionals.
L’escut de la UIB és:
1. En el supòsit que per modificacions a la legislació universitària sigui necessària una adaptació dels actuals Estatuts de la UIB o en cas que s’hagi produït una renovació total del Claustre i aquest acordi per majoria absoluta que és necessari de fer una revisió dels Estatuts, el Consell de Govern elegirà la comissió que elaborarà el projecte de reforma dels Estatuts. 2. Perquè el projecte de reforma s’aprovi, l’han de ratificar la majoria absoluta del Consell de Govern i la majoria absoluta del Claustre, reunit amb aquesta finalitat en sessió extraordinària.
Totes les denominacions d’òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària, com qualssevol que en aquests Estatuts apareguin en gènere masculí, s’han d’entendre referides indistintament al gènere masculí o femení, segons el sexe del titular de qui es tracti.
1. Mitjançant els corresponents concerts entre la UIB i les institucions sanitàries, es pot establir la vinculació de determinades places assistencials de la institució sanitària amb places docents dels cossos de professors d’universitat en els termes prevists a la legislació vigent. 2. Els concerts també poden establir un nombre de places de professors contractats que s’han de cobrir amb personal assistencial que presti serveis a la institució sanitària concertada i que no serà tingut en compte a l’efecte del percentatge màxim de professors contractats establert per la legislació vigent.
La UIB ha de fomentar l’ús de programari lliure i de formats informàtics oberts en la comunicació interna i externa, ha de promoure el desenvolupament i l’ús amb criteris d’eficiència de programari lliure i ha d’afavorir la lliure difusió del coneixement creat per la comunitat universitària.
El personal funcionari d’administració i serveis de la UIB s’estructura en els grups, subgrups, cossos i escales que es detallen a continuació: A) Cossos generals. En els cossos generals de la UIB hi ha les escales següents: a) Escala de tècnics de gestió
de la UIB, subgrup A1. B) Cossos específics. Els cossos específics de la UIB són els següents: a) Cos específic de biblioteca
i arxiu. En el cos específic de biblioteca i arxiu hi ha
les escales següents: C) Escales del grup E. Agrupacions professionals sense requisits de titulació. En el grup E hi ha les escales següents: a) Escala d’ajudants de suport d’administració. Aquest grup està reservat a les persones amb discapacitats físiques, psíquiques o sensorials, sempre que puguin acreditar la compatibilitat funcional amb les funcions de l’escala.
1. En el moment que s’aproven aquests Estatuts, les facultats i escoles de la UIB són les següents: a) Facultat de Ciències. 2. En el moment que s’aproven aquests Estatuts, les escoles adscrites a la UIB són les següents: a) Centre d’Ensenyament Superior Alberta Giménez. 3. En el moment que s’aproven aquests Estatuts, els departaments de la UIB són els següents: a) Departament de Biologia. 4. En el moment que s’aproven aquests Estatuts, els instituts universitaris de recerca de la UIB són els següents: a) Institut de Física Interdisciplinària
i Sistemes Complexos.
El Consell de Govern regularà la figura de les entitats col·laboradores de la UIB i fixarà els requisits i condicions de la seva concessió.
A les comissions de selecció de personal es procurarà que hi hagi una presència equilibrada entre homes i dones, tret que no sigui possible per raons fonamentades i objectives degudament motivades.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
En cas que aquests Estatuts siguin rebutjats en el control de legalitat previst a la LOU, si així ho acorda el Claustre universitari, se n’adaptarà el contingut mitjançant debat i votació directa en una única sessió plenària.
El Rector de la UIB, elegit d’acord amb les previsions dels articles 30 i 87 dels Estatuts aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre, continuarà desenvolupant aquest càrrec fins que acabi el seu mandat, amb la durada prevista en aquests Estatuts.
Els membres del Consell de Govern que ho siguin a l’empara de l’article 20.1.d) dels Estatuts aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre, han de ser substituïts pels membres prevists a l’article 25.1.d) d’aquests Estatuts en el termini de tres mesos des de l’entrada en vigor d’aquests Estatuts. La resta de membres del Consell de Govern continuarà exercint el seu càrrec fins a l’acabament del seu mandat, amb la durada prevista als Estatuts aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre.
Les juntes de facultat o escola i els consells de departament s’han de constituir, d’acord amb les previsions dels articles 30 i 33 respectivament, en el termini de dos anys des de l’entrada en vigor d’aquests Estatuts.
Els degans i els directors d’escola i de departament s’han d’elegir en el termini de tres mesos des de la constitució de les juntes de facultat o escola i dels consells de departament.
La UIB pot contractar amb caràcter excepcional i de forma motivada professors col·laboradors, amb dedicació a temps complet, per impartir ensenyaments en determinades titulacions específiques que per la seva naturalesa i contingut poden ser atesos per diplomats, enginyers tècnics i arquitectes tècnics.
1. Fins a l’extinció total dels estudis de llicenciatura, enginyeria, diplomatura, enginyeria tècnica i arquitectura tècnica, la UIB tindrà també estructurats els seus estudis en: a) Ensenyaments de primer cicle, que
comprenen els que siguin bàsics i de formació general,
així com, si escau, els ensenyaments orientats a la preparació
per exercir activitats professionals. La superació d’aquests
ensenyaments dóna dret a l’obtenció del títol
de diplomat universitari, d'arquitecte tècnic o d'enginyer
tècnic. 2. Fins a l’extinció total dels estudis de llicenciatura, enginyeria, diplomatura, enginyeria tècnica i arquitectura tècnica, el Consell de Govern, a proposta de les juntes de facultat o escola, pot concedir un o més premis extraordinaris d’ensenyaments de primer o segon cicle per estudi amb caràcter anual d'acord amb la normativa que ell mateix establirà.
El Consell de Govern ha d’elaborar les normes que siguin necessàries per resoldre les situacions transitòries no previstes en aquestes disposicions.
DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA 1. Queden derogats els Estatuts de la UIB aprovats pel Decret 170/2003, de 26 de setembre, i totes les disposicions d’aquesta universitat que s’oposin al que estableixin els presents Estatuts. 2. Les disposicions actualment en vigor que regulen les matèries objecte d’aquests Estatuts i que no s’oposin a aquests ni a la LOU continuen en vigor com a normes de caràcter subsidiari.
DISPOSICIÓ FINAL Els presents Estatuts entraran en vigor l'endemà de publicar-se al Butlletí Oficial de les Illes Balears.
– Actes: - De les proves d’avaluació: 43-1-d) – Activitats culturals (v. Extensió universitària) – Activitats de formació: - Del personal d’administració i serveis: 131-2; 134-4 – Administrador de centre: - Membre nat de la junta de centre: 30-1-h) – Adopció d’acords dels òrgans col·legiats: 13 - Majoria absoluta: 13-1-a); 24-4; 24-5 – Ajudes a l’estudi: 5 – Alumnes: (v. Estudiants) - Col·laboradors: 121 – Arxiu General de la Universitat: - Custòdia del Secretari General: 43-1-e) – Becaris: - Membres del consell de departament: 33-1-b) – Butlletí Oficial de l’Estat (BOE): 9-3 – Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB): 9-3; DF – Càrrecs acadèmics: - Nomenament i remoció pel Rector: 38-1-g) – Catedràtic d’universitat: (v. Personal docent i investigador) 92-2 – Catedràtic d’escola universitària: (v. Personal docent i investigador) 92-2 – Càtedres empresa o càtedres institucionals: DA3a – Centre d’Estudis de Postgrau (CEP): 63 - Naturalesa: 63-1 – Centres (v. Facultats, Escoles) – Centres adscrits: 72 i seg. - Activitat acadèmica: 75 – Claustre universitari: (v. Òrgans col·legiats) - Adaptació dels Estatuts en cas de rebuig en el control
de legalitat: DT1a - Mandat: 18-1; 18-2 - Naturalesa: 16-1 – Col·laborador honorífic: 92-6; 97 – Col·legis majors: (v. Residències universitàries) 24-2-38; 24-2-39; DA1a – Comissió Acadèmica: 140 - Composició: 140-1 – Comissió de direcció del centres i dels departaments: 34; 60-a) - Definició i funcions: 34-1; 34-3 – Comissió d’Investigació: 146 - Competències: 146-3 – Comissió de reclamacions contra les propostes de les comissions de concursos per a places de funcionaris dels cossos docents: 103 - Elecció de membres pel Consell de Govern: 103-2 – Comissió de serveis: (v. Personal docent i investigador) 106 – Comissió Econòmica: 152 - Control pressupostari intern: 158-2 – Comissió Electoral: 88 - Elecció dels membres del Consell de Govern: 24-2-20 – Comitè d’Empresa: - Relació dels llocs de treball: 128-2 – Comunitat autònoma de les Illes Balears, competències: - Aprovació dels Estatuts: 169-2 – Concursos: - Comissions dels concursos per a places de funcionaris del cossos docents: 101; 102 - Reclamacions contra les propostes de les comissions: 103 - Convocatòria pel Rector: 38-1-h) – Conferència General de Política Universitària: 55-2 – Consell Consultiu de les Illes Balears: - Consultes: 164-3 – Consell de departament: (v. Òrgans col·legiats) 31 i seg.; 60-a) - Competències: 32 – Consell de Direcció: (v. Òrgans col·legiats) - Acords: 26-4 - Aprovació de conveni: 147-2 - Composició: 26-2 – Consell d’Estudiants: 124 - President: (v. President del Consell d’Estudiants) – Consell de Govern: (v. Òrgans col·legiats) - Adaptació després de la reforma dels Estatuts:
DT3a - Accions judicials: 164-1 - Centres adscrits: 24-2-11; 27-1-c); 77-1 - Col·laborador honorífic: 97-3 - Contractat: 100-2 - Composició numèrica i orgànica
de les juntes de facultat o escola: 24-2-34 - Ensenyaments propis per a la formació d’especialistes: 142-3 - Entitats amb personalitat jurídica pròpia:
78-1 - Alumnes col·laboradors: 121-2 - Exempció docent del professorat: 111 - De la Comissió Acadèmica: 140-1-c) - Modificacions pressupostàries: 24-2-15 - Plans d’estudis: 24-2-17; 75-2 - De funcionament de la Comissió Econòmica:
152-3 - Reglamentació de la composició i el funcionament
del consell d’institut universitari de recerca: 35 - Comissió Econòmica: 152 - Amb veu i sense vot: 25-3 - Naturalesa: 23 p. 1r – Consell d’institut universitari de recerca (v. Institut universitari de recerca; Òrgans col·legiats) – Consell Social: (v. Òrgans col·legiats) - Competències: - Béns: 150 - Composició: 22-1 - Elecció de representants de la comunitat universitària: 86 - Naturalesa: 21-1 – Contractes: - Per realitzar recerca, estudis tècnics o treballs artístics: 38-1-o); 62; 70-d); 114 – Convenis: 147 - Autorització de la ratificació i revocació:
24-2-24 – Defensor universitari (v. Síndic de Greuges) – Degà: 48; 49 - Cessament: 48-4 - Elecció després de la modificació dels Estatuts: DT4a - Membre nat: - De la Comissió Acadèmica: 140-1-b) - Moció de censura: 90 – Delegat del Rector: 39 – Denominacions dels òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària: DA6a – Departament: 58 i seg. - Constitució: 58-3 - Places docents: 24-2-8; 24-2-9 - Memòria anual d’activitats: 51-4 – Diplomes (v. Títols) – Director de departament: 50; 51; 60-a) - Cessament: 50-4 - De la comissió de direcció del departament:
34-3 - Moció de censura (v. Remoció) – Director de títol oficial de màster: - Membre de la junta de centre: 30-1-e) – Director del Centre d’Estudis de Postgrau: - Membre nat de la Comissió Acadèmica: 140-1-b) – Director d’escola universitària (v. Degà) – Director d’institut universitari de recerca: 54-1; 54-3 - Competències: 54-1 – Doctorat honoris causa: 165; 166 - Aprovació pel Consell de Govern: 24-2-23 – Eleccions: 82 i seg. - Comissió Electoral: 88 - Elecció extraordinària: 16-2-b); 20 - Síndic de Greuges: 16-2-d) – Emblemes de la Universitat: 38-1-n) – Ensenyaments: (v. Plans d’estudis) - Adscripció als centres: 24-2-35 - Preus de matrícula: 144 - Condicions de reconeixement d’estudis: 24-2-16 - De llicenciatura, enginyeria, diplomatura, enginyeria tècnica i arquitectura tècnica: DT7a-2 - Propis per a la formació d’especialistes: 142 – Entitats de la UIB amb personalitat jurídica pròpia: 78 – Entitats instrumentals: 161 – Entitats col·laboradores: DA11a – Escoles: (v. Facultats) - Adscripció d’estudis: 24-2-35 – Escut de la UIB: DA4a – Espais: - Administració: 57-7 – Esport: 137 – Estatuts: - Aprovació pel Consell de Govern de les Illes Balears:
169-2 - Iniciativa: 168 - Vigència de la normativa anterior que no s’oposi als nous Estatuts ni a la LOU: DD – Estructures i organismes de la UIB: 79 – Estudiants: 116 i seg. - Alumnes col·laboradors: 121 - De la Comissió Acadèmica: 140-1-c) - Proves d’accés a la Universitat: 24-2-18 – Estudis (v. Ensenyaments) – Excedència (v. Personal docent i investigador) – Extensió universitària: - Activitats de projecció cultural: 143 – Facultats: (v. Escoles) - Adscripció d’estudis: 24-2-35 – Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears (FOU): 9-3 – Funcionaris dels cossos docents universitaris (v. Personal docent i investigador, professorat) – Fundacions (v. Entitats de la UIB amb personalitat jurídica pròpia) – Gènere i denominacions dels òrgans de govern, representació, càrrecs, funcions i membres de la comunitat universitària: DA6a – Gerent: 45; 46 - Cap del personal d’administració i serveis: 126-1 - Expedició de documents i certificats sobre la
situació i gestió econòmica de la
Universitat: 46-7 - Delegació en el personal d’administració i serveis: 127-2 - Membre nat: - De la Comissió Econòmica: 152-2-b) - Nomenament i destitució pel Rector: 38-1-f); 45-2 – Grups de recerca: 61-2; 114-1; 114-2-b); 114-3; 145-1; 146-2-i); 146-2-j) – Guies docents: – Coordinació: 57-9 – Ingressos i despeses de la Universitat: (v. Pressupost) - Gestió immediata: 46-5 – Institut de Ciències de l’Educació (ICE): 80 – Institut universitari de recerca: 66 i seg. - Adscripció: 67 - Consell d’institut universitari de recerca: 35 - Personal adscrit: 68 - De règim intern: 24-2-26 - Supressió: 67 – Investigadors doctors: 33-1-a) - Programes Ramón y Cajal, Juan de la Cierva, Marie Curie: 33-1-a) – Junta de facultat o escola: - Competències: 29 - Numèrica i orgànica: 24-2-34 - Constitució després de la reforma dels Estatuts:
DT4a - Durada del mandat: 30-2 - Naturalesa: 28 – Junta de personal: - Relació de llocs de treball: 128-2 – Junta de representants d’estudis: 123 – Lector: (v. Personal docent i investigador) 92-3-g); 92-6; 98 – Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú (LRJAP i PAC): 10-2 – Llengua catalana: 4 – Llicències del personal docent i investigador: (v. Personal docent i investigador) 107 – Medalles de la Universitat: 167 - Medalla d’or: - Aprovació de la concessió: 24-2-23 - Medalla Ramon Llull: - Concessió: 27-1-g) - Reglament: 24-2-22 – Membres de la comunitat universitària amb discapacitat i necessitats específiques de suport: 134 – Memòria anual d’activitats: - De la Universitat: 43-1-f) – Moció de censura: (v. Rector: elecció extraordinària) - Del degà: 48-4; 90 - Competència de la junta de centre: 29-1 - Del director de departament: 50-5; 90 – Normativa: 9 - Acords executius: 9-2-a) – Oposicions (v. Concursos) – Òrgans col·legiats: 8-2 - Actes de les sessions: 12-3 - Mandat: 14-1; 14-2; 14-3 - President: 11-1 - Convocatòria: 12-1 – Òrgans de govern i representació: (v. Òrgans col·legiats, Òrgans unipersonals) 8 - Assimilació retributiva: 115 – Òrgans unipersonals: 8-3 - Degà: 48; 56-2-b) (v. Degà) – Patrimoni: 149 i seg. - Administració i conservació: 46-3 – Personal d’administració i serveis (PAS): 125 i seg. - Amb discapacitat i necessitats específiques de suport:
134-1 - Convocatòria pel Rector: 38-1-h) - Cossos i escales del personal funcionari: 133; DA9a - De la junta de centre: 30-1-g) - Nomenament, contractació i adscripció pel
Rector: 38-1-j) - Disciplinari: 38-1-k); 38-1-l); 126-2; 135 - Relació de llocs de treball: 128 - Composició de les comissions de selecció: DA12a - Situacions administratives: 38-1-k); 126-2 – Personal docent i investigador (PDI): (v. Professorat) - Amb discapacitat i necessitats específiques de suport:
134-1 - Proposta: 32-4 - Comissió de serveis: (v. Situacions administratives)
106; 145-3 - Comissions dels concursos per a places de funcionaris:
101; 102 - Contractat: 92-3; 94 i seg. - Proposta de contractació: 32-4 - Dedicació: - A la docència: 110 - Excedència (v. Situacions administratives) - Membres del consell de departament: 33-1-a) - Llicències: 107 - Per any sabàtic: 107-1 - Membre: - Del Claustre: 17-2-a); 17-2-b) - Nomenament, contractació i adscripció pel
Rector: 38-1-j) - Derivades de la col·laboració amb altres entitats
o persones físiques (article 83 LOU): 114 - Servei actiu (v. Situacions administratives) – Personal per al desenvolupament d’investigació científica o tècnica: 99 - Membre del consell de departament: 33-1-b) – Persones amb discapacitat o necessitats específiques de suport educatiu: 3-6 – Pla docent anual: - Aprovació: 32-11 – Places vinculades a institucions sanitàries: DA7a – Plans d’estudis: (v. Ensenyaments) - Aprovació: - Del pla d’estudis de la Universitat: 24-2-17 - Comunicació al Consell d’Universitats: 24-2-17 – Presidència dels actes universitaris pel Rector: 38-1-c) – President del Consell d’Estudiants: (v. Consell d’Estudiants) - Membre del Consell de Govern amb veu i sense vot: 25-3 – Pressupost: (v. Programació pluriennal) 154 i seg. - Aprovació: 24-2-5; 155 - Extern: 159 - Dels departaments: 57-4 – Professor ajudant: (v. Personal docent i investigador) 92-3-a); 94-1 - Membre del consell de departament: 33-1-a) – Professor ajudant doctor: (v. Personal docent i investigador) 92-3-b); 94-2 - Membre del consell de departament: 33-1-a) – Professor associat: (v. Personal docent i investigador) 92-3-d); 94-4 - Membre del consell de departament: 33-1-b) – Professor col·laborador: (v. Personal docent i investigador) 92-3; DT6a - Membre del consell de departament: 33-1-a) – Professor contractat doctor: (v. Personal docent i investigador) 92-3-c); 94-3 - Membre del consell de departament: 33-1-a) – Professor emèrit: (v. Personal docent i investigador) 92-3-f); 95 - I jubilació anticipada: 95-2 – Professor titular d’escola universitària: (v. Personal docent i investigador) 92-2 – Professor titular d’universitat: (v. Personal docent i investigador) 92-2 – Professor visitant: (v. Personal docent i investigador) 92-3-e); 96 - Membre del consell de departament: 33-1-a) – Professorat: (v. Personal docent i investigador (PDI), Catedràtic d’universitat, Professor titular d’universitat, Catedràtic d’escola universitària, Professor titular d’escola universitària, Professor ajudant, Professor ajudant doctor, Professor associat, Professor col·laborador, Professor contractat doctor, Professor emèrit, Professor visitant, Lector) 92 i seg. - Adscripció: 92-5 - Selecció: 100 - Criteris de selecció, contractació i promoció:
24-2-10 - Vinculades a institucions sanitàries: DA7a - Retribucions addicionals: 24-2-7 – Programació pluriennal: 153 - Elaboració de la proposta: 46-2; 153-2 – Programari lliure i formats informàtics oberts: DA8a – Qüestió de confiança del degà o director d’escola i del director de departament: 89 – Recerca: 145 i seg. - Dret i deure del personal docent i investigador: 145-1 – Rector: 36 i seg. - Cessament: 37-3 - Accions judicials: 164-1 - Convocatòria d’eleccions: 37-4 - Extraordinària: 16-2-b); 20 - Exigències per al càrrec: 37-1 - Del Claustre: 17-3-a) - Naturalesa del càrrec: 36 - Del Secretari General: 42-2 - Recurs d’alçada: 163-2 – Recursos jurídics: 163 - Alçada: 163-2 - Resolució pel Rector: 38-1-q) - Reposició: - Resolució pel Rector: 38-1-r); 38-1-s) - Revisió: - Resolució pel Rector: 38-1-r); 38-1-s) – Règim disciplinari: (v. Alumnes, Personal d’administració i serveis, Personal docent i investigador) 135 - Aplicació de sancions: 38-1-l) – Règim econòmic i financer: (v. Patrimoni, Pressupost) 149 i seg. - Comissió Econòmica: 152 – Regiment de govern de la Universitat: 15; 24-2-26; 24-2-30 – Relació de llocs de treball: 128 – Representació oficial de la Universitat pel Rector: 38-1-b) – Residències universitàries: (v. Col·legis majors) 24-2-38; 24-2-39; DA1a – Retribucions: - Assimilació retributiva de determinats òrgans
de govern: 115 – Seccions departamentals: (v. Departaments) 58-2 – Secretari de departament: 53; 60-b) - Cessament: 53-4 – Secretari de facultat o d’escola: 53 - Cessament: 53-4 - De la comissió de direcció del centre:
34-2 - Naturalesa del càrrec: 53-1 – Secretari d’institut universitari de recerca: 54-2; 54-3 - Competències: 54-2 – Secretari General: 42; 43 - Competències: 43; 53-1 - Del Claustre: 17-3-a) - Nomenament i cessament: 42-2 – Sector públic universitari (v. Entitats instrumentals) – Sectors de la comunitat universitària: 7 - Garantia de representació als òrgans de la UIB: 7-1 – Servei actiu (v. Personal docent i investigador) – Serveis de la Universitat: 91 - Creació, modificació i supressió:
24-2-14; 91-2 – Servei d’Assessorament Jurídic de la Universitat: 164-2 – Servei d’Inspecció de la Universitat: 136 – Serveis especials (v. Personal docent i investigador) – Seus universitàries: 64; 65 - Coordinador: 65 – Síndic de Greuges: 81 - Elecció: 16-2-d); 81-3 – Situacions administratives: - Del professorat: (v. Personal docent i investigador) 104; 106 – Situacions transitòries després de la reforma dels Estatuts: DT8a - Consell de Govern: DT3a – Subdirector de departament: 52; 60-b) - Cessament: 52-6 – Subdirector d’escola (v. Vicedegà) – Subdirector d’institut universitari de recerca: 54-2; 54-3 - Competències: 54-2 – Suspensió de funcions (v. Personal docent i investigador) – Tesi doctoral: - Nomenament del tribunal: 32-10 – Títols: (v. Diplomes) - Expedició: 38-1-m) - Creació: 24-2-16 – UIB: - Accions judicials: 164-1 – Unitats administratives: 127 - Creació, modificació, supressió i
agrupació: 127-3; 127-4 – Vènies docents: - Informe previ de concessió: 32-7 – Vicedegà: 52 - Cessament: 52-6 - De la comissió direcció del centre: 34-2 - Requisits personals: 52-1 – Vicegerent: 47 – Vicerector: 40 - Designació, nomenament i remoció pel Rector:
38-1-e) - Del Claustre: 17-3-a) - Nombre: 25-1-d); 40-2 – Vicerector associat: 41 – Vicesecretari general: 44
|
||||||||||
| Palma, 24
de maig de 2010 La Rectora, Montserrat Casas | ||||||||||
|
|
||||||||||
