Les Balears, per si mateixes, tenen tradició cultural, artística i científica que els prové de les diferents saons que hi instauraren els primitius pobladors talaiòtics, els dominadors romans i araboberbers i, més endavant pregonament, els repobladors catalans que s'hi establiren després de la Conquesta. Amb ells es recupera la tradició d'arrel ibèrica i neollatina, i la proverbial tolerància de la Corona de Catalunya i Aragó permeté de conjuminar les diferents deus d'usatges. Aquests tarannàs provocaren l'aparició a l'arxipèlag més occidental de la Mediterrània d'un dels científics i escriptors més originals i avançats de l'Europa medieval. Ramon Llull, fundador del col·legi de Miramar, que fou un dels primers centres de recerca de l'època, és el primer europeu que fa escrits de filosofia en una llengua neollatina i eleva el català a la categoria d'idioma culte.

S'inicia, talment, la dissortada trajectòria dels intents d'assentament de llocs estables d'impartició de cultura a la nostra terra. Avatars i atzars de la nostra història interrompen i clivellen el natural desenvolupament d'allò que prometia ser una font important de ciència i cultura. L'avior universitària illenca brulla dels privilegis atorgats per Jaume II a la molt noble Universitat de Montpeller, epicentre científic del Regne de Mallorca.

La figura de Ramon Llull és l'eix que en el decurs del temps fa rebrostar les aspiracions d'una autèntica Universitat de Mallorca. L'any 1477 Beatriu de Pinós intenta revifar la tradició lul·lística fent un llegat per establir una Càtedra Lul·liana. L'any 1481 Agnès de Quint fa donació de rendes amb el mateix propòsit. L'any 1483 Ferran II de Catalunya-Aragó atorga els privilegis de l'Estudi General de Mallorca. Aquest té la màxima resplendor en el moment que es comencen a elaborar, l'any 1692, els Estatuts de la Universitas Maioricensis Lulliana, que s'aprovaren l'any 1697

Les seqüeles de la tràgica destrucció de l'Estat catalanoaragonès i la imposició de la nova planta castellana apaguen les restes de les guspires lul·listes, que romanen somortes durant els segles XVIII, XIX i part del XX. L'any 1951 la Universitat de Barcelona patrocina la renaixença de l'Estudi General Lul·lià i l'any 1959 es recrea la Càtedra Ramon Llull, enconament de la Facultat de Filosofia i Lletres de la futura Universitat de les Illes Balears. Reneix un altre cop l'esperança a partir de la creació del Patronat Econòmic d'Estudis Universitaris, que representa l'esforç conjunt d'entitats públiques i forces socials per aconseguir la Universitat, el qual produeix la immediata creació de les facultats de Ciències i de Dret, i la consolidació de la de Filosofia i Lletres, però cal esperar l'any 1978 ­amb el restabliment de les llibertats públiques a l'Estat espanyol­ perquè les aspiracions, de la que seria Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de comptar amb una Universitat siguin satisfetes. El nadó, però, comença a alenar amb pulmons de migrada capacitat. Els vells vicis heretats del sistema universitari espanyol impedeixen la seva creixença natural. La sanció de la Llei de reforma universitària l'any 1983 nodreix i atia de bell nou la vitalitat mai no extingida dels primigenis alarbs i catalans, que renaixia l'any 1978. Dins aquest ordre d'idees, s'afirma al preàmbul de la Llei de l'any 1983: «La ciència i la cultura són la millor herència que les generacions poden oferir als joves i la major riquesa que una nació pot generar, sens dubte, l'única riquesa que val la pena d'acumular». La Llei té la intenció de consagrar els principis que han inspirat la redacció d'aquests Estatuts i que es deriven de les legítimes aspiracions dels ciutadans de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, així com aquells consagrats a la Constitució de l'Estat espanyol a l'article 27. A l'esmentat preàmbul de la Llei de reforma universitària es proclama la intenció de «revisar el tradicional règim juridicoadministratiu centralista» i també «un nou repartiment de competències en matèria d'ensenyament universitari entre l'Estat, les Comunitats Autònomes i les Universitats».

En aquesta línia de pensament s'insereix, justament, l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears, en el qual s'atribueixen competències plenes a tots els nivells d'ensenyament. Les aspiracions de la Universitat de les Illes Balears dimanen de les dues peces fonamentals, abans esmentades, de l'ordenació jurídica de l'Estat espanyol. És l'aspiració final de la Universitat de les Illes Balears que aquest mandat imperatiu de l'Estatut es dugui a bon fi.

D'altra banda, amb les mateixes paraules de l'esmentada Llei de reforma, calia reorganitzar l'estructura funcional de l'organització universitària, textualment: «facultant les Universitats perquè adaptin progressivament l'organització facultativa actual a la nova organització departamental».

D'aquesta manera l'any 1985 s'elaboren, aproven i entren en vigor els primers Estatuts de la Universitat de les Illes Balears, Estatuts que han complert un important paper d'impuls i reorganització universitària. Ateses, però, les circumstàncies de canvi cultural en procés, de necessitat de complir uns terminis legals i de previsible progrés legislatiu, a llur disposició final primera ja es preveia, per al cap de quatre anys d'ençà de la seva entrada en vigor, la promoció d'un estudi de llur desenvolupament i de la nova legislació dictada que els pogués afectar, estudi encaminat a promoure'n la modificació escaient.

Efectivament, durant aquests quatre anys de vigència dels primers Estatuts s'han pogut observar les ambigüitats i les deficències tècniques que patien. Al mateix temps, el desplegament de la legislació universitària ha fet urgent la necessitat de fer-ne una modificació tendent a perfeccionar-los i a posar-los al dia, a la llum de l'experiència i els estudis elaborats tant per organismes nacionals com internacionals.

Cal també, però, que s'assoleixin d'altres objectius també assenyalats a la Llei que ha permès que es puguin redactar aquests nous Estatuts: «només així la institució universitària podrà ser un instrument eficaç de transformació social al servei de la llibertat, la igualtat i el progrés social per fer possible de realitzar més plenament la dignitat humana». Dignitat que només es podrà aconseguir si no es perden les arrels i la identitat del lloc i l'entorn on està inserida la Universitat. Amb paraules del mateix Ramon Llull, cal aconseguir que els desitjos d'adob siguin més grans que els desconhorts.

TÍTOL PRELIMINAR

Article 1
1. Aquesta Universitat s'anomena Universitat de les Illes Balears.
2. La Universitat de les Illes Balears, les funcions de la qual són les que li atribueix l'article 1 de la Llei Orgànica 11 /1983, de 25 d'agost, de reforma universitària (LRU), és una institució de dret públic amb personalitat jurídica i patrimoni propis i independents de l'Estat i d'altres ens públics. Gaudeix de plena autonomia, reconeguda per la Constitució a l'article 27.10, en el marc de la legislació que el desenvolupa, i d'acord amb els presents Estatuts.

Article 2
Per acomplir les seves funcions, la Universitat de les Illes Balears haurà de cooperar amb altres universitats i institucions de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, de la Comunitat Europea i d'altres comunitats, però especialment amb les de les terres de parla catalana, per les seves afinitats culturals i històriques.

Article 3
La Universitat de les Illes Balears és una institució dedicada al servei públic de l'educació superior i de la recerca. Per tant, les tasques universitàries no seran determinades per cap tipus de poder econòmic, social, religiós o ideològic.

Article 4
La Universitat de les Illes Balears és una institució que està lligada a la realitat històrica, científica, social i econòmica de les illes Balears, la qual cosa comporta una atenció especial a l'estudi de la cultura catalana i al desenvolupament científic, tècnic i artístic de les illes Balears.

Article 5
1. La llengua catalana, pròpia de la Universitat de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, caràcter de llengua oficial, i tots els membres de la Universitat tenen el dret d'utilitzar-la, activament i passivament. La Universitat normalitzarà l'ús del català en l'àmbit de les seves competències.
2. La Universitat de les Illes Balears se sent compromesa amb la conservació del medi ambient a través d'una ètica ambiental solidària amb tots els pobles del món, que promogui la conservació de la biodiversitat i dels hàbitats i recursos naturals.

Article 6
La Universitat de les Illes Balears és la institució oficial consultiva per a tot el que faci referència a la llengua catalana, tal com ho estableix l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

Article 7
La Universitat, per acomplir degudament la tasca social que li correspon, facilitarà l'accés als estudis universitaris a tothom que tingui aptituds i no disposi de mitjans. Per això podrà promoure una política d'ajudes eficaç en col·laboració amb les altres entitats públiques i privades de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. Compensarà el desequilibri territorial de les Illes mitjançant el sistema d'ajudes i la descentralització de les activitats que ho permetin.

Article 8
1. Per desenvolupar correctament les seves activitats, la Universitat de les Illes Balears fa seus els principis de llibertat, democràcia, justícia i igualtat. Tots els membres de la comunitat universitària estan obligats a atenir-s'hi en llur actuació. Per tant, d'acord amb la normativa vigent, es proclama:
a) La llibertat de càtedra, de recerca i d'estudi, així com la d'expressió, associació i reunió dels universitaris dins el Campus de la Universitat.
b) La igualtat de tots els membres de la comunitat universitària, que no poden ser objecte de cap discriminació.
c) La participació de tots els membres de la comunitat universitària en la tasca comuna dels objectius de la Universitat, a través de les vies establertes en aquests Estatuts.
2. La Universitat participarà, juntament amb els poders públics, en la promoció de les condicions indispensables perquè la llibertat i la igualtat de les persones i dels grups en què s'integren siguin reals i efectives.

DE L'ESTRUCTURA I EL GOVERN DE LA UNIVERSITAT

CAPÍTOL I

DISPOSICIONS GENERALS

Article 9
Els presents Estatuts garanteixen que en el govern de la Universitat quedi assegurada la representació dels diferents sectors de la comunitat universitària, d'acord amb les funcions que corresponguin a cadascun.

Article 10
1. El govern de la Universitat de les Illes Balears s'exerceix per mitjà d'òrgans ordinaris i d'òrgans especials. Són òrgans ordinaris de govern els explícitament detallats a la LRU, i òrgans especials de govern els que, sense aparèixer explícitament a la LRU, són específics de la Universitat de les Illes Balears.
2. Els òrgans de govern poden ser col·legiats i unipersonals, generals de la Universitat i particulars de les facultats, les escoles, els departaments i els instituts que la integren.
3. A efectes del paràgraf anterior es consideren:
a) Òrgans col·legiats ordinaris de caràcter general: el Claustre Universitari, la Junta de Govern i el Consell Social.
b) Òrgans col·legiats especials de caràcter general: el Consell Executiu.
c) Òrgans unipersonals ordinaris de caràcter general: el Rector, els vicerectors, el Secretari General i el Gerent.
d) Òrgans unipersonals especials de caràcter general: els vicerectors associats, el vicesecretari general i els vicegerents.
e) Òrgans col·legiats ordinaris de caràcter particular: les juntes de facultat o escola i els consells de departament o d'institut universitari.
f) Òrgans col·legiats especials de caràcter particular: els consells de direcció dels departaments.
g) Òrgans unipersonals ordinaris de caràcter particular: els degans, els directors d'escola, departament o institut universitari.
h) Òrgans unipersonals especials de caràcter particular: els vicedegans i subdirectors d'escola, els secretaris de facultat, escola, departament i institut universitari, els subdirectors de departament i institut universitari i els directors de les extensions universitàries.
4. A proposta del Consell Executiu, la Junta de Govern podrà crear d'altres òrgans de govern especials.

Article 11
Els qui tinguin la titularitat dels òrgans ordinaris de govern de caràcter unipersonal hauran d'estar en situació de dedicació a temps complet. No es pot tenir simultàniament la titularitat de més d'un òrgan ordinari de govern de caràcter unipersonal. Un «acord normatiu» regularà la situació dels òrgans especials de govern, d'acord amb allò que es preveu al títol II d'aquests Estatuts

Article 12
L'assistència a les sessions degudament convocades dels òrgans col·legiats constitueix un dret i un deure per a tots llurs membres. La inassistència injustificada podrà donar lloc a les sancions que determini la Junta de Govern.

CAPÍTOL II

DELS ÒRGANS GENERALS DE LA UNIVERSITAT

Secció 1a. Dels òrgans col·legiats

Subsecció 1a. Del Claustre

Article 13
El Claustre Universitari, que serà presidit pel Rector, és el màxim òrgan representatiu de la comunitat universitària.

Article 14
1. El Claustre, amb un màxim de tres-cents claustrals, serà compost per:
a) Un 60 per cent de professors pertanyents als cossos docents de la Universitat. Els professors emèrits i els associats de nacionalitat estrangera amb caràcter indefinit estan inclosos en aquest grup.
b) Un 6 per cent d'ajudants, becaris i professors associats, en la proporció del 3 per cent per als ajudants, 2 per cent per als becaris i 1 per cent per als professors associats. A aquests efectes, els becaris no tenen la consideració d'estudiants de tercer cicle.
c) Un 25 per cent d'estudiants, garantida la participació dels tres cicles i, si escau, dels estudiants que cursin estudis oficials a les extensions d'Eivissa i Formentera i de Menorca.
d) Un 9 per cent de personal d'administració i serveis.
Els interins tenen la mateixa consideració, a aquests efectes, que els funcionaris.
2. Tots els integrants del Consell Executiu, els degans, directors de centre, departament i institut i el president del Consell d'Estudiants seran membres del Claustre; en cas que cessin, perdran la condició de claustrals. Si escau, i només per aquest motiu, es pot superar el nombre de tres-cents claustrals.

Article 15
El Claustre és competent per:
1) Elegir el Rector, així com revocar-lo, en els casos en què sigui procedent i d'acord amb el procediment establert al capítol XI d'aquest títol.
2) Elegir els membres de la comissió que preveu l'article 43.2 de la LRU.
3) Fixar les línies generals de la política universitària.
4) Aprovar la modificació dels Estatuts de la Universitat, d'acord amb el procediment establert al títol IX.
5) Qualssevol altres competències que li siguin atribuïdes per llei o pels presents Estatuts.

Article 16
1. Les sessions del Claustre seran convocades pel Rector a iniciativa pròpia o a iniciativa d'un terç dels membres del Claustre, d'acord amb el seu Reglament.
2. Les sessions del Claustre es regiran per un reglament de funcionament que elaborarà la Junta de Govern i aprovarà o modificarà el mateix Claustre, per majoria absoluta.

Article 17
1. El Rector, amb la deliberació prèvia del Consell Executiu, podrà dissoldre el Claustre Universitari. Aquesta dissolució implicarà la dimissió automàtica del Rector. L'acord de dissolució fixarà la data de les eleccions, que en tot cas s'hauran de fer dins els dos mesos següents. El nou Claustre elegirà el Rector i els membres corresponents de la Junta de Govern, en el termini màxim d'un mes d'ençà que hagi finalitzat el procés electoral.
2. No es podrà dissoldre el Claustre quan estigui en tràmit una moció de censura.
3. No escaurà nova dissolució abans que no transcorri un any d'ençà de l'anterior.

Article 18
1. Els claustrals elegits en representació dels respectius sectors seran renovats cada quatre anys, tret dels del grup c), que ho seran cada dos.
2. La condició de claustral és personal i intransferible. Només podrà perdre's per renúncia, defunció, extinció del mandat o perquè s'ha deixat de pertànyer al sector pel qual hom fou elegit claustral.
3. Una vegada transcorregut el mandat dels claustrals, es convocaran les eleccions en els termes prevists en aquests Estatuts.

Subsecció 2a. De la Junta de Govern

Article 19
1. La Junta de Govern és l'òrgan col·legiat ordinari de govern de la Universitat, i l'exercitarà per mitjà d'acords. Els acords que afecten una pluralitat d'individus o situacions s'anomenen «acords normatius», i els que afecten individus o situacions singulars s'anomenen «resolucions». Les decisions que adopti en el marc de les seves competències són vinculants per a tots els òrgans o membres de la Universitat.
2. Segons la importància de la matèria sobre la qual recaigui, l'acord de la Junta de Govern s'adoptarà per una de les majories següents:
a) «Majoria qualificada», que exigirà el vot favorable de les tres cinquenes parts de la totalitat dels seus membres.
b) «Majoria absoluta», que exigirà el vot favorable de la meitat més un de la totalitat dels seus membres.
c) «Majoria simple», que exigirà més vots a favor que en contra o, si escau, l'obtenció d'un nombre de vots superior a qualsevol de les altres propostes.
3. La majoria ordinària per prendre acords és la simple. Qualsevol altre tipus de majoria haurà de ser exigida expressament.

Article 20
1. La Junta de Govern serà composta per:
a) El Rector, que la presidirà.
b) Els vicerectors.
c) El Secretari General.
d) El Gerent.
e) Els directors de departament.
f) Els degans i els directors dels centres.
g) Els directors d'institut universitari.
h) Vuit representants dels professors pertanyents als cossos docents de la Universitat, elegits per i entre els membres claustrals d'aquest col·lectiu.
i) Un representant claustral dels ajudants, becaris i professors associats, elegit per i entre ells mateixos.
j) Vuit representants claustrals dels estudiants, elegits per i entre ells mateixos, garantida la participació dels tres cicles.
k) Quatre representants claustrals del personal d'administració i serveis, elegits per i entre el dit personal.
2. La durada del mandat dels representants compresos als apartats h), i) i k) serà de quatre anys; la dels representants de l'apartat j) serà de dos anys.
3. Quan la natura de l'assumpte de què s'hagi de tractar ho aconselli, el Rector podrà convocar qualsevol membre de la comunitat universitària o de fora d'aquesta perquè informi la Junta de Govern.

Article 21
1. Són competències de la Junta de Govern:
1) Elegir els seus representants al Consell Social, en els termes prevists a l'article 90 d'aquests Estatuts.
2) Proposar al Consell Social, a proposta del Consell Executiu o per iniciativa pròpia, nous ensenyaments i titulacions.
3) Proposar al Consell Social, per a la seva tramitació ulterior, la creació i supressió de centres.
4) Aprovar les directrius per a l'elaboració de la programació econòmica plurianual i del pressupost.
5) Aprovar la proposta efectuada pel Consell Executiu del projecte de pressupost i la programació econòmica plurianual de la Universitat per tramitar-la posteriorment al Consell Social.
6) Controlar l'execució, la modificació i la liquidació del pressupost.
7) Proposar al Consell Social l'assignació, amb caràcter individual, de conceptes retributius especials, en consideració a exigències docents i de recerca o a mèrits rellevants.
8) Decidir, a proposta del Consell Executiu o per iniciativa pròpia, d'acord amb les necessitats docents i de recerca i amb l'informe previ del departament corresponent, si és procedent o no la dotació de noves places, així com la minoració i el canvi de denominació o categoria de les places vacants.
9) Determinar el tipus de concursos que ha de seguir-se per proveir places vacants de professorat, amb l'informe previ del departament corresponent.
10) Designar, perquè els nomeni el Rector, els presidents, titular i suplent, de les comissions a què es refereixen els articles 35 a 38 de la LRU, amb l'informe previ del departament corresponent.
11) Proposar al Rector una terna per al nomenament dels secretaris, titular i suplent, de les comissions a què es refereixen els articles 35 a 38 de la LRU, amb l'informe previ del departament corresponent.
12) Designar, perquè els nomeni el Rector, tots els membres de les comissions avaluadores dels concursos de mèrits a què es refereix l'article 39.3 de la LRU, amb l'informe previ del departament corresponent.
13) Establir criteris per a la selecció, contractació i promoció del professorat.
14) Aprovar, per a la seva posterior tramitació, la integració dels centres adscrits, i atorgar la venia docendi de llur professorat.
15) Aprovar la creació, modificació, supressió i denominació dels departaments, d'acord amb aquests Estatuts i amb la legislació vigent.
16) Determinar criteris per a la selecció, contractació, formació i promoció del personal d'administració i serveis.
17) Crear, suprimir i modificar els serveis universitaris, d'acord amb el que estableixen els presents Estatuts.
18) Acordar les transferències de crèdit previstes a l'article 55.2 de la LRU.
19) Determinar, en els termes legals, les condicions de convalidació d'estudis i aprovar la creació de títols i diplomes propis.
20) Aprovar els plans d'estudis de la Universitat i, en el cas dels títols oficials, comunicar-los al Consell d'Universitats, a efectes de llur homologació.
21) Acordar els criteris i proves d'accés d'alumnes a la Universitat i als seus diversos centres, d'acord amb el que estableix la normativa general sobre la matèria.
22) Determinar la capacitat dels centres que integren la Universitat pel que fa al nombre de places disponibles, sens perjudici de la competència del Consell d'Universitats en aquesta matèria.
23) Elegir els membres de les comissions de Doctorat i Econòmica.
24) Proposar al Claustre el Síndic de Greuges.
25) Aprovar, a proposta del Consell Executiu o per iniciativa pròpia, el reglament per conferir el títol de doctor honoris causa i el reglament sobre la concessió de les medalles d'or, argent i bronze de la Universitat.
26) Aprovar, a proposta del Consell Executiu o per iniciativa pròpia, el nomenament de doctors honoris causa i la concessió de les medalles d'or de la Universitat de les Illes Balears.
27) Ratificar i revocar, si escau, els convenis de col·laboració i intercanvi amb altres universitats, organismes o centres públics o privats.
28) Elaborar el reglament del Claustre.
29) Aprovar i modificar, si escau, els reglaments de règim intern dels departaments, centres universitaris, instituts universitaris i d'altres centres d'aquesta universitat, com també el reglament del Síndic de Greuges .
30) Aprovar el seu propi reglament de règim intern.
31) Aprovar la normativa que ha de regir els processos electorals d'aquesta Universitat.
32) Aprovar la normativa que ha d'establir el regiment intern de la Universitat.
33) Crear, a proposta del Consell Executiu o per iniciativa pròpia, òrgans especials de govern.
34) Aprovar, respectant les competències dels altres òrgans, la normativa necessària per desenvolupar els presents Estatuts.
35) Desenvolupar i interpretar l'exercici dels principis proclamats a l'article 8.1 d'aquests Estatuts.
36) Determinar, dins el marc legal, la composició numèrica i orgànica de les juntes de facultat o escola.
37) Adscriure, dins el marc legal, els estudis als centres.
38) Aprovar i regular el calendari lectiu i laboral, així com les festes i celebracions de la Universitat.
39) Reglamentar els mecanismes de revisió i reclamació de les qualificacions, abans que tinguin la consideració de definitives.
40) Qualsevol altra funció que li atribueixin els presents Estatuts o la legislació vigent.
2. Per adoptar acords que incideixin en els apartats 26 i 31 de l'apartat primer d'aquest article s'exigirà majoria qualificada.
3. Per adoptar acords que incideixin en els apartats 7, 15, 25, 28, 30 i 35 de l'apartat primer d'aquest article s'exigirà majoria absoluta.
4. Quan sobre un tema que requereixi majoria qualificada o absoluta no s'aconsegueixi el quòrum necessari, es podran adoptar acords pel nivell de majoria immediatament inferior al requerit, de forma transitòria per un període no superior a sis mesos, sempre que la natura del tema ho permeti.

Subsecció 3a. Del Consell Executiu

Article 22
1. El Consell Executiu, sens perjudici de les competències que corresponen a la Junta de Govern, és l'òrgan especial col·legiat de govern i gestió de la Universitat, i assisteix el Rector en les tasques de direcció, coordinació i execució de la política de la Universitat. Les seves funcions es duran a terme mitjançant «acords executius» si afecten una pluralitat d'individus o situacions, i mitjançant «resolucions» si afecten individus o situacions singulars.
2. El Consell Executiu, les deliberacions del qual són secretes, serà compost pel Rector, els vicerectors, el Secretari General i el Gerent.
3. El Rector dirigeix l'acció del Consell Executiu i coordina les funcions dels seus altres membres, sens perjudici de la competència i responsabilitat directa d'aquests en llur gestió.
4. El Rector podrà sol·licitar al Consell Executiu que prengui acords respecte de decisions que són de la seva competència. En aquest cas, l'acord adoptat serà solidari.

Article 23
1. Són funcions del Consell Executiu:
a) Assessorar el Rector en totes aquelles matèries que siguin de la seva competència.
b) Proposar a la Junta de Govern el projecte de pressupost i la programació econòmica plurianual.
c) Iniciar l'expedient d'integració dels centres adscrits, per a la seva posterior tramitació a la Junta de Govern.
d) Iniciar tots els processos electorals que afecten la comunitat universitària i reglamentar-los, d'acord amb allò que estableixi la normativa electoral.
e) Organitzar, a proposta del Gerent, les unitats administratives a l'efecte d'una correcta gestió econòmica, administrativa o laboral.
f) Proposar a la Junta de Govern el nomenament de títols de doctor honoris causa i la concessió de la medalla d'or de la Universitat.
g) Concedir les medalles d'argent i bronze de la Universitat.
h) Totes aquelles que li atribueixin aquests Estatuts i la normativa que els desenvolupa.
2. Vacant un òrgan de govern de caràcter particular, el Consell Executiu el podrà designar de forma temporal i de manera extraordinària per períodes que no poden superar els sis mesos.
3. En cas d'extraordinària i urgent necessitat, el Consell Executiu podrà dictar acords normatius provisionals que s'anomenaran «acords executivonormatius» i no podran afectar les matèries compreses en els apartats 26, 31 i 32 de l'article 21.1 d'aquests Estatuts. Els acords executivonormatius caldrà que siguin immediatament sotmesos a debat i votació de totalitat a la Junta de Govern, en el termini dels trenta dies següents a llur publicació al Full Oficial de la Universitat .

Subsecció 4a. Del Consell Social

Article 24
El Consell Social és l'òrgan de participació de la societat en la Universitat. Li correspon de promoure la col·laboració de la societat en el finançament d'aquesta. També li correspon l'aprovació del pressupost i de la programació plurianual de la Universitat i la supervisió de les seves activitats de caràcter econòmic i del rendiment dels seus serveis. Les seves funcions es duran a terme mitjançant «acords ratificatius» si afecten una pluralitat d'individus o situacions, i mitjançant «resolucions» si afecten individus o situacions singulars.

Article 25
El Consell Social serà compost per:
a) En les dues cinquenes parts, per una representació de la Junta de Govern, elegida per aquesta d'entre els seus membres, de la qual formaran part, necessàriament, el Rector, el Secretari General, el Gerent, un representant dels alumnes i un representant del personal d'administració i serveis.
b) En les tres cinquenes parts restants, per una representació dels interessos socials, d'acord amb el que estableix la Llei 5/1985, de 21 de març, del Consell Social d'Universitats.

Article 26
L'organització i el funcionament intern del Consell Social es regiran pel que disposa el seu propi reglament, d'acord amb el que preveu la Llei 5/1985, de 21 de març, del Consell Social d'Universitats.

Secció 2a. Dels òrgans unipersonals

Subsecció 1a. Del Rector

Article 27
El Rector és la màxima autoritat acadèmica de la Universitat, en té la representació, n'exerceix la direcció i executa els acords dels òrgans col·legiats de caràcter general. Gaudeix del tractament i els honors tradicionals.

Article 28
1. El Rector serà elegit pel Claustre Universitari entre els catedràtics de la Universitat de les Illes Balears que hi prestin serveis i que compleixin els requisits que exigeix la legislació vigent per exercir el càrrec.
2. La durada del seu mandat serà de quatre anys, i pot ser reelegit, de manera consecutiva, només una vegada. Han de transcórrer, almenys, cinc anys des del cessament perquè es pugui tornar a presentar a la reelecció.
3. El Rector cessarà a petició pròpia, perquè hagi transcorregut el període pel qual fou elegit, en el cas que dissolgui el Claustre o com a conseqüència d'una moció de censura. Aquesta serà formulada pel Claustre Universitari, convocat per a aquest fi, en la forma regulada per aquests Estatuts.
4. Una vegada que s'hagi produït el cessament del Rector, per finalització del seu mandat o per dimissió, en un termini màxim de trenta dies es procedirà a convocar noves eleccions, i continuarà en funcions fins al nomenament i presa de possessió del Rector electe.

Article 29
Corresponen al Rector les següents funcions:
1) Representar oficialment la Universitat davant els poders públics i davant tota classe de persones o entitats públiques o privades.
2) Representar judicialment i administrativament la Universitat en tota classe de negocis i actes jurídics, representació per exercir la qual podrà atorgar mandat, i efectuar en nom de la Universitat tos aquells actes que no estiguin legalment prohibits.
3) Presidir els actes universitaris als quals assisteixi.
4) Exercir de cap superior del professorat i altre personal de la Universitat.
5) Nomenar i remoure els vocals del Consell Social en els termes prevists a la llei que ho reguli.
6) Designar, nomenar i remoure els vicerectors i el Secretari General.
7) Designar, nomenar i remoure el Gerent de la Universitat, oït el Consell Social.
8) Nomenar i remoure tots els òrgans unipersonals de caràcter particular de la Universitat, així com qualsevol altre càrrec acadèmic, en els termes prevists en aquests Estatuts i d'altra normativa universitària.
9) Convocar els concursos i oposicions per proveir places vacants del professorat i del personal d'administració i serveis.
10) Nomenar i remoure els membres de les Comissions previstes als articles 35 a 39 de la LRU.
11) Nomenar i remoure la Comissió a què fa referència l'article 43.2 de la LRU.
12) Nomenar, contractar i, si escau, adscriure el professorat dels distints departaments, així com el personal d'administració i serveis, d'acord amb els procediments establerts a la legislació vigent i als presents Estatuts.
13) Adoptar les decisions pertinents relatives a les situacions administratives i el règim disciplinari respecte dels funcionaris docents i personal d'administració i serveis, dins les competències que li confereixen els articles 44.2 i 49.4 de la LRU.
14) Ordenar la incoació d'expedient disciplinari al professorat, al personal d'administració i serveis i a l'alumnat. Designar i nomenar els corresponents instructors i aplicar les sancions pertinents.
15) Expedir els diplomes i títols propis de la Universitat de les Illes Balears i, en nom del Rei, els títols que tinguin caràcter oficial i validesa a tot el territori de l'Estat.
16) Signar tota classe de convenis amb entitats públiques o privades.
17) Donar la conformitat, quan calgui, a la signatura dels contractes perquè realitzin recerques, estudis tècnics o treballs artístics persones o col·lectius de la Universitat.
18) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments en execució del pressupost de la Universitat.
19) Resoldre els recursos que siguin de la seva competència.
20) Dissoldre, amb la deliberació prèvia del Consell Executiu, el Claustre Universitari, i convocar les corresponents eleccions.
21) Arbitrar i moderar el funcionament regular dels òrgans de la Universitat de les Illes Balears.
22) Exercir, en general, totes aquelles competències que no s'hagin atribuït o s'atribueixin expressament a d'altres òrgans de la Universitat i totes aquelles que concerneixin la Universitat i no estiguin legalment prohibides.

Article 30
1. El Consell Consultiu és l'òrgan superior d'assessorament del Rector. Serà format per un màxim de dotze consellers, que podran actuar en ple, en comissions o de manera individual.
2. Els consellers seran nomenats pel Rector, entre persones d'especial i reconeguda competència dins l'àmbit científic, cultural, artístic, docent o professional. La Junta de Govern, per majoria de dos terços dels seus membres, podrà vetar els nomenaments dels membres del Consell Consultiu.
3. El Consell Consultiu tindrà les següents funcions:
a) Deliberar i informar sobre els assumptes sotmesos a la seva consideració pel Rector.
b) Presentar al Rector les propostes que tendeixin al perfeccionament de la Universitat de les Illes Balears en qualsevol aspecte.
4. Els consellers, que rebran el tractament d'«honrats senyors», tindran dret a ser acreditats com a tals i a gaudir dels honors i preeminències que els corresponguin. Així mateix, podran rebre les dietes que siguin procedents per assistir a les sessions a les quals els convoquin, i la indemnització per les despeses que es puguin produir per desplaçament.
5. Els consellers cessaran a petició pròpia, per decisió del Rector o quan cessi el Rector que els nomenà.

Article 31
1. El Rector, per exercir millor les seves funcions i sota la seva directa responsabilitat, podrà nomenar assessors. Llurs retribucions hauran d'estar previstes al pressupost de la Universitat.
2. Els assessors cessaran a petició pròpia, per decisió del Rector o quan cessi el Rector que els nomenà.

Subsecció 2a. Dels vicerectors

Article 32
1. Els vicerectors tenen per missió auxiliar el Rector en el govern de la Universitat coordinant i dirigint les activitats que els assigni i d'exercir la representació del Rector quan els sigui delegada.
2. El nombre de vicerectors el determinarà el Rector. Per superar el nombre de vuit caldrà l'autorització de la Junta de Govern.
3. Els vicerectors seran nomenats pel Rector d'entre els professors pertanyents als cossos docents de la Universitat, i cessaran en llur càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessi el Rector que els nomenà.
4. En cas d'absència o malaltia del Rector, assumirà temporalment les seves funcions aquell vicerector que el Rector hagi delegat o, si no, el vicerector més antic. A igual antiguitat, assumirà el càrrec el qui faci més temps que està a la Universitat.

Article 33
Els membres del Consell Executiu, quan ho considerin convenient per al bon funcionament de les àrees de competència que tenen assignades, podran proposar el nomenament de vicerectors associats.

Subsecció 3a. Del Secretari General

Article 34
1. El Secretari General, que col·labora amb el Rector en les tasques d'organització i regiment acadèmic, és el fedatari dels actes i acords dels òrgans col·legiats de govern de la Universitat, a excepció del Consell Social.
2. Serà nomenat pel Rector entre els professors pertanyents als cossos docents de la Universitat, i cessarà en el càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessi el Rector que el nomenà.

Article 35
Correspon al Secretari General:
1) Formar i custodiar els llibres d'actes dels òrgans generals de govern de la Universitat.
2) Expedir els documents i certificats de les actes i dels acords dels órgans generals de govern de la Universitat i d'aquells actes o fets que presenciï en la seva condició de Secretari General o que constin a la documentació oficial de la Universitat.
3) La funció de secretari dels òrgans col·legiats generals de la Universitat.
4) La recepció i custòdia de les actes de les proves d'avaluació realitzades.
5) Custodiar l'arxiu general i el segell oficial de la Universitat.
6) Elaborar la memòria anual d'activitats de la Universitat.
7) Totes aquelles funcions que li atribueixin la legislació vigent, els Estatuts i els reglaments de la Universitat, així com les que li encomanin la Junta de Govern i el Rector.

Article 36
El Secretari General, quan ho consideri convenient, podrà proposar al Rector el nomenament d'un vicesecretari general perquè l'ajudi en l'exercici de les seves funcions, amb les competències específiques que li delegui.

Subsecció 4a. Del Gerent

Article 37
1. El Gerent és el responsable de la gestió econòmica i administrativa de la Universitat.
2. El Gerent serà designat pel Rector, oït el Consell Social, entre persones que posseeixin titulació universitària superior. Aquest càrrec és incompatible amb l'exercici de funcions docents.

Article 38
Correspon al Gerent:
1) Exercir de cap del personal d'administració i serveis de la Universitat, per delegació del Rector.
2) Elaborar la proposta de la programació econòmica plurianual i del pressupost, així com liquidar aquest al final de l'exercici.
3) Administar i conservar el patrimoni.
4) Equipar els serveis generals de la Universitat.
5) La gestió immediata dels ingressos i despeses de la Universitat.
6) Executar, per delegació del Rector, els acords de la Junta de Govern en matèria econòmica i administrativa.
7) Expedir els documents i certificats sobre la situació i gestió econòmica de la Universitat que li siguin demanats per les vies legals que siguin d'aplicació.
8) Qualssevol altres funcions que li atribueixin la legislació vigent, els presents Estatuts i els reglaments que els desenvolupen o que li deleguin d'altres òrgans de govern de la Universitat.

Article 39
El Rector podrà nomenar vicegerents, entre el personal d'administració i serveis, a proposta del Gerent, perquè l'ajudin en l'exercici de les seves funcions, amb les competències específiques amb què el Gerent els delegui.

CAPÍTOL III

DELS DEPARTAMENTS

Article 40

1. Els departaments, que depenen orgànicament de la Junta de Govern, són les unitats bàsiques encarregades d'organitzar i desenvolupar la recerca i els ensenyaments propis de llurs respectives àrees de coneixement.
2. En un departament es podran crear seccions departamentals si compta amb professors que imparteixen docència a dos o més centres dispersos geogràficament i les circumstàncies així ho aconsellen. En tot cas caldrà que a cada secció hi hagi tres professors doctors. Les seccions seran dirigides per un catedràtic o professor titular d'aquestes, elegit pel consell de departament. Les altres condicions de les seccions departamentals es regularan mitjançant el regiment de govern de la Universitat, de conformitat amb el títol II dels Estatuts.
3. En els termes prevists per la legislació vigent, els departaments es constituiran per àrees de coneixement científic, tècnic o artístic afins, i agruparan tots els docents i investigadors les especialitats dels quals es corresponguin amb aquestes àrees. El nombre mínim de professors dels cossos docents universitaris necessari per constituir un departament serà el que estableixi la legislació vigent. En tot cas, s'exigirà un mínim de dotze professors dels cossos docents universitaris, amb dedicació a temps complet.
4. Es podran constituir departaments interuniversitaris mitjançant convenis amb altres universitats, en el supòsit i amb els requisits establerts a l'article 6 del Reial Decret 2360/1984, de 12 de desembre, sobre departaments universitaris.
5. La denominació dels departaments serà la més adequada al conjunt d'àrees de coneixement que agrupin.

Article 41
1. La creació, modificació, denominació i supressió dels departaments i, si escau, de les seccions departamentals correspon a la Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, oïts els departaments que puguin resultar afectats.
2. La Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu i oïts els departaments afectats, podrà crear divisions, constituïdes per agrupacions de departaments amb àrees de coneixement afins, per coordinar les activitats docents i investigadores dels departaments integrats. L'estructura i organització internes de les divisions es determinaran mitjançant el regiment de govern de la Universitat, de conformitat amb el títol II dels Estatuts.

Article 42
1. A petició d'un departament, la Junta de Govern de la Universitat podrà autoritzar que s'hi adscriguin temporalment fins a dos professors pertanyents a un altre o uns altres departaments, amb l'informe previ favorable d'aquests.
2. La durada de l'adscripció no serà superior a un curs acadèmic, prorrogable automàticament per un període igual si no existeix informe desfavorable dels departaments afectats.
3. Els professoros adscrits temporalment a un departament no podran ser-hi presos en consideració als efectes del còmput a què es refereix l'article 40.2 dels presents Estatuts.

Article 43
Són funcions del departament:
1) Organitzar, programar i desenvolupar els ensenyaments de les seves àrees de coneixement, d'acord amb els Centres docents on aquests es realitzin i segons allò que es disposa en aquests Estatuts.
2) Organitzar i desplegar la recerca de les seves àrees de coneixement.
3) Organitzar i desenvolupar els estudis de tercer cicle, així com coordinar i supervisar l'elaboració de tesis doctorals, de conformitat amb la legislació vigent i els presents Estatuts.
4) Promoure el desenvolupament de cursos d'especialització i perfeccionament per als titulats universitaris.
5) Impulsar la renovació científica, pedagògica i, si escau, tècnica o artística dels seus membres.
6) Fomentar amb altres departaments la coordinació en els aspectes que els siguin comuns, així com fomentar la realització de programes d'ensenyaments i recerca interdisciplinaris i interdepartamentals.
7) Elevar a la Junta de Govern, per a la seva posterior publicitat, una memòria anual de la labor docent i de recerca realitzada.
8) Programar i assignar els seus mitjans i recursos, així com tenir cura del manteniment i renovació dels seus béns, equips i instal·lacions.
9) Emetre els informes que per llei o disposicions complementàries li corresponguin, en particular pel que fa al règim de les seves places i la selecció del seu professorat.
10) Promoure i aconduir la participació i l'assessorament de la Universitat en la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic.
11) Qualssevol altres que les lleis o els presents Estatuts li atribueixin.

Article 44
Per acomplir llurs fins, els departaments comptaran amb un pressupost constituït per les partides pressupostàries que els assigni la Junta de Govern i per aquells ingressos obtinguts per mitjà dels contractes a què es refereix l'article 11 de la LRU.

Article 45
El govern dels departaments s'articularà, almenys, a través dels següents òrgans:
a) Col·legiats: consell de departament i consell de direcció.
b) Unipersonals: director, subdirector i secretari.

El consell de departament és l'òrgan col·legiat ordinari de representació d'aquest. Les decisions que adopti en l'àmbit de les seves competències vinculen els altres òrgans del departament.

Article 47
1. El consell de departament serà constituït pels membres següents:
a) Tots els membres dels cossos docents universitaris, així com els professors emèrits i els ajudants, integrats al departament.
b) Una representació dels professors associats. En cap cas no formaran part del consell de departament els associats per raó d'exempció docent de càrrec.
c) Un nombre d'alumnes representants d'aquells que estan matriculats a les assignatures que el departament imparteix igual a la meitat per excés del nombre de membres dels dos apartats anteriors. Els becaris de recerca s'integraran dins aquest grup com a alumnes de tercer cicle.
d) Un representant, si escau, del personal d'administració i serveis adscrit al departament.
2. La durada del mandat dels membres del consell de departament referits als apartats b) i c) serà de dos anys, i a l'apartat d) de quatre anys.

Article 48
Correspon al consell de departament:
1) Elegir i, si fa al cas, remoure el director del departament.
2) Planificar les activitats que ha de desenvolupar el departament.
3) Emetre els informes a què es refereix l'article 43 d'aquests Estatuts.
4) Proposar a la Junta de Govern la contractació d'ajudants i de professors associats, visitants i emèrits, i designar els membres de les comissions de contractació que els corresponguin d'acord amb els presents Estatuts.
5) Aprovar la memòria anual d'activitats del departament.
6) Aprovar la distribució dels recursos assignats al departament.
7) Informar, amb caràcter previ, en la concessió de vènies docents.
8) Ser oït abans de l'aprovació del seu reglament de funcionament per la Junta de Govern.
9) Proposar modificacions als plans d'estudis.
10) Efectuar propostes a la Comissió de Doctorat per tal que aquesta elabori la previsió bianual de programació de doctorat, a la qual es refereix l'article 161 d'aquests Estatuts.
11) Ser oït en els nomenaments dels tribunals que han de jutjar les tesis doctorals.
12) Fixar la distribució entre classes teòriques, pràctiques i seminaris de cada professor.
13) Proposar obres i altres inversions per millorar el servei.
14) Gestionar els espais que li siguin assignats.
15) Exercir les competències que li atribueixin aquests Estatuts i la normativa que els desenvolupi.

1. El consell de direcció és l'òrgan d'enllaç entre el director i el consell de departament en els períodes que transcorren entre cada sessió d'aquest.
2. El consell de direcció, que tindrà les funcions que li delegui expressament el consell del departament, serà elegit pel director entre els membres del consell de departament, i necessàriament s'hi integraran el subdirector i el secretari.

Article 50

1. El director del departament és el coordinador i responsable de les activitats del
departament.
2. El director del departament l'elegeix el consell del departament entre els seus catedràtics d'universitat. Si no hi ha candidats d'aquesta categoria, ha de ser un dels seus professors titulars d'universitat o catedràtics d'escola universitària. Si no hi ha candidats d'aquestes categories podrà triar un dels seus professors titulars d'escola universitària. En tot cas el director ha de ser doctor.
3. La durada del seu mandat serà de quatre anys, i pot ser reelegit, de manera consecutiva, només una vegada. Han de transcórrer, almenys, cinc anys des del cessament perquè es pugui tornar a presentar a la reelecció, excepte en el cas que no hi hagi un altre candidat legalment possible.
4. El director cessarà a petició pròpia, perquè hagi transcorregut el període pel qual fou elegit o com a conseqüència d'una moció de censura. Aquesta serà formulada pel consell de departament, convocat per a aquest fi, en la forma regulada per aquests Estatuts.
5. Una vegada que s'hagi produït el cessament, per finalització del seu mandat o per dimissió, en un termini màxim de trenta dies es procedirà a convocar noves eleccions, i continuarà en funcions fins al nomenament i presa de possessió del nou director del departament.

Article 51
Correspon al director del departament:
1) Dirigir, coordinar i supervisar les activitats del departament.
2) Convocar i presidir el consell de departament, així com executar-ne els acords.
3) Designar el subdirector, el secretari i els membres del consell de direcció.
4) Presentar al consell de departament el pla de les activitats que ha de desenvolupar el departament durant el curs acadèmic, així com la memòria anual de les activitats realitzades.
5) Executar les previsions pressupostàries.
6) Exercir la direcció immediata del personal adscrit al departament.
7) Subscriure contractes amb entitats públiques o privades, o amb persones físiques, per a la realització de treballs de caràcter científic o tècnic.
8) Exercir totes les competències que puguin atribuir-li les lleis o els presents Estatuts i, en particular, les que en l'àmbit del departament no hagin estat expressament atribuïdes a d'altres òrgans, i informar el consell de departament de les actuacions derivades d'aquestes competències.

Article 52

1. Correspon al subdirector del departament assistir el director en les seves funcions i substituir-lo en cas d'absència o malaltia.
2. El subdirector serà designat pel director d'entre els professors de la Universitat que estiguin integrats al departament.
3. El subdirector cessarà en el seu càrrec a petició pròpia, per decisió del director que el nomenà o quan sigui elegit un nou director.

Article 53

1. El secretari del departament tindrà al seu càrrec la supervisió i el control de la tramitació de les propostes, l'ordenació i l'arxiu dels documents i la custòdia de les actes. Així mateix, li correspon, amb l'ajut del personal d'administració i serveis adscrit al departament, la confecció de tots aquells escrits de caràcter administratiu o econòmic que li encarregui el director.
2. El secretari serà designat pel director d'entre professors que compleixin llurs funcions al departament.
3. El secretari cessarà en el seu càrrec a petició pròpia, per decisió del director que el nomenà o quan sigui elegit un nou director.
4. En cas d'absència o malaltia del secretari, el substituirà interinament la persona que, a aquest efecte, designi el director.

CAPÍTOL IV

DE LES FACULTATS I ESCOLES

Secció 1a. Disposicions preliminars

Article 54
1. Les facultats i escoles universitàries són els centres encarregats de la gestió i organització acadèmica i administrativa dels ensenyaments universitaris conduents a l'obtenció de títols acadèmics.
2. La creació i supressió de centres universitaris serà acordada per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a proposta del Consell Social i la Junta de Govern i amb l'informe previ del Consell d'Universitats.

Article 55
Són funcions de les facultats i de les escoles universitàries, dins llurs àmbits de competències:
1) Coordinar administrativament els ensenyaments que s'hagin de realitzar per executar els plans d'estudis.
2) Tramitar certificacions acadèmiques, propostes de convalidació, expedients, matrícules i funcions similars.
3) Administrar el pressupost que tinguin assignat, així com el manteniment dels serveis comuns de suport a la docència i a la recerca.
4) Elaborar les propostes dels plans d'estudis i llurs modificacions, amb l'informe previ dels departaments afectats.
5) Proposar obres i altres inversions per millorar el servei.
6) Gestionar els espais que els siguin assignats.

Article 56
Els centres universitaris es regiran pels presents Estatuts i per llur reglament de funcionament, que serà aprovat per la Junta de Govern, a proposta de la junta de facultat o escola.

Article 57
El govern dels centres s'articularà, almenys, a través dels següents òrgans:
a) Col·legiats: junta de facultat o escola.
b) Unipersonals: degà o director, vicedegà o subdirector i secretari.

Article 58

Les juntes de facultat o escola són els òrgans col·legiats representatius de les corresponents facultats o escoles.

Article 59
1. Formaran part de la junta de facultat o escola:
a) El degà o director, els vicedegans o subdirectors i el secretari.
b) Un nombre de professors distribuïts de forma proporcional al nombre de crèdits troncals i obligatoris assignats a cada departament en els plans d'estudis de la facultat o escola. La distribució es farà prenent com a punt de referència el nombre de trenta professors.
c) Un nombre d'estudiants igual al cinquanta per cent del nombre de professors, arrodonit per excés, en què es garanteixi la representació del primer i el segon cicle dels estudis corresponents; la resta es repartirà proporcionalment al nombre d'estudiants de cada cicle.
d) Un representant dels estudiants de tercer cicle.
e) Dos representants del PAS adscrit a la facultat o escola.
f) L'administrador de centre.
2. La durada del mandat dels membres de la junta de facultat o escola inclosos als apartats b) i e) serà de quatre anys. La durada del mandat dels altres membres electius serà de dos anys.

Article 60
Són competències de la junta de facultat o escola:
1) Elegir el degà o director, així com revocar-lo, en els casos que sigui procedent i d'acord amb el procediment establert al capítol XI d'aquest títol.
2) Elevar a la Junta de Govern, perquè l'aprovi, la proposta del seu reglament de funcionament.
3) Aprovar la memòria anual d'activitats.
4) Aprovar la distribució dels fons assignats al centre amb càrrec als pressuposts de la Universitat.
5) Aprovar la distribució dels espais que els siguin assignats.
6) Crear comissions, presidides pel degà o director o pel (o per un) vicedegà o subdirector, per estudiar els problemes específics de cada un dels estudis (com ara convalidacions, adaptacions, plans d'estudis, etc.) i representatives d'aquests.
7) Qualssevol altres que les lleis o els presents Estatuts els atribueixin.

Article 61

El degà o director assumirà la representació del centre. Com a tal, exercirà la direcció i coordinació de les funcions i activitats desenvolupades al seu si, presidirà la junta del centre i n'executarà els acords.

Article 62
1. El degà o director serà elegit per la junta del centre d'entre els professors pertanyents als cossos docents de la Universitat que imparteixin docència al centre respectiu i que compleixin els requisits que exigeix la legislació vigent per exercir el càrrec.
2. La durada del seu mandat serà de quatre anys, i pot ser reelegit, de manera consecutiva, només una vegada. Han de transcórrer cinc anys des del cessament perquè es pugui tornar a presentar.
3. El degà o director cessarà a petició pròpia, perquè hagi transcorregut el període pel qual fou elegit o com a conseqüència d'una moció de censura. Aquesta serà formulada per la junta del centre, convocada per a aquest fi, en la forma regulada per aquests Estatuts.
4. Una vegada que s'hagi produït el cessament del degà o director, per finalització del seu mandat o per dimissió, en un termini màxim de trenta dies es procedirà a convocar noves eleccions, i continuarà en funcions fins al nomenament i presa de possessió del degà o director electe.

Article 63
El degà o director designarà un o diversos vicedegans o subdirectors d'entre els catedràtics o professors titulars de la Universitat que reuneixin els requisits legals per ocupar el càrrec.

Article 64
Són funcions dels vicedegans o subdirectors:
1) Coordinar i dirigir les activitats que els assigni el degà o director.
2) Substituir el degà o director en cas d'absència o malaltia.

Article 65

1. El secretari del centre, que ho serà també de la seva junta, és el fedatari dels actes i acords dels òrgans del centre, té encomanada la custòdia dels llibres d'actes i l'expedició de certificats dels acords i de tots aquells actes o fets que constin als documents oficials
del Centre.
2. El secretari serà designat pel degà o director d'entre professors o membres del persona d'administració i serveis que compleixin llurs funcions a la facultat o escola.
3. El secretari cessarà en el seu càrrec a petició pròpia, per decisió del degà o director o quan sigui elegit un nou degà o director.
4. En cas d'absència o malaltia, el secretari serà substituït interinament per la persona que, a aquest efecte, designi el degà o director.

CAPÍTOL V

DE LES EXTENSIONS UNIVERSITÀRIES

Article 66
1. La Universitat de les Illes Balears, amb l'objectiu de reduir l'impacte de la discontinuïtat territorial de les illes Balears, aproparà les disponibilitats del campus universitari a les illes d'Eivissa i Formentera i de Menorca.
2. Les extensions estaran dotades del personal i dels mitjans necessaris que permetin als alumnes la realització de tots els tràmits administratius i el seguiment, si escau, a través de l'ús de les noves tecnologies, de la docència dels estudis que s'hi imparteixin. Així mateix, les extensions fomentaran les activitats de divulgació i dinamització cultural pròpies de l'àmbit universitari.
3. Els estudis que s'hagin d'impartir a les extensions els ha d'aprovar la Junta de Govern i dependran de la facultat o escola corresponent.
4. La docència, coordinada pel director de l'extensió, serà responsabilitat dels departaments corresponents.

Article 67
1. El director de l'extensió n'és el màxim responsable universitari. Exercirà funcions de direcció i coordinació de totes les activitats que s'hi desenvolupin, sens perjudici d'aquelles que preveuen aquests Estatuts per a les facultats o escoles.
2. El director de l'extensió serà nomenat pel Rector d'entre els professors pertanyents als cossos docents universitaris i cessarà en el seu càrrec per decisió del Rector, a petició pròpia o quan cessi el Rector que el va nomenar.

CAPÍTOL VI

DELS INSTITUTS UNIVERSITARIS

Article 68
1. Els instituts universitaris són centres interdisciplinaris dedicats fonamentalment a la recerca científica i tècnica o a la creació artística.
2. Els instituts universitaris podran ser propis de la Universitat, adscrits, mixtos o interuniversitaris.
a) Són instituts propis de la Universitat els seus centres específics de recerca de caràcter pluridisciplinari que atenen interessos científics o socials de relleu.
b) Són instituts adscrits els que, depenent d'altres organismes públics o privats, subscriuen un conveni amb la Universitat. Aquest conveni establirà les modalitats de cooperació entre la Universitat i l'institut.
c) Són instituts interuniversitaris els que realitzen activitats comunes a diverses universitats. La creació i fixació de l'organització i funcionament d'aquests instituts es farà mitjançant el corresponent conveni.

Article 69
1. La creació i supressió dels instituts universitaris es farà per acord de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, a proposta del Consell Social i amb l'informe previ del Consell d'Universitats.
2. La Junta de Govern podrà sol·licitar al Consell Social que proposi la creació o supressió d'un institut universitari. Amb aquest fi elaborarà un informe basat en:
a) La seva necessitat científica i el seu relleu social.
b) El pla o plans de recerca.
c) Els recursos econòmics i personals necessaris.

Article 70
El personal científic dels instituts universitaris serà constituït per professors de la Universitat i becaris, i, si escau, per investigadors específics adscrits en virtut de conveni amb la institució a la qual pertanyen, els quals gaudiran dels drets que els corresponguin d'acord amb la normativa que s'estableixi.

Article 71
1. El govern dels instituts universitaris s'articularà, almenys, a través dels següents òrgans:
a) Col·legiats: consell d'institut.
b) Unipersonals: director, subdirector i secretari.
2. Els instituts universitaris dependran orgànicament de la Junta de Govern. Llur organització interna s'ajustarà, mentre sigui possible i convenient, al que s'ha establert per als departaments, sens perjudici de la reglamentació específica que per a cada cas haurà d'aprovar la Junta de Govern.

Article 72
Correspon als instituts universitaris:
1) Planificar i executar programes de recerca bàsica i aplicada o, si escau, la creació artística.
2) Organitzar i desenvolupar cursos de formació, d'especialització i de doctorat.
3) Assessorar tècnicament en l'àmbit de llur competència.
4) Qualssevol altres funcions que les lleis o els presents Estatuts els atribueixin.

Article 73
Els instituts universitaris elevaran anualment una memòria de les activitats realitzades, per a la seva avaluació, a la Junta de Govern.

Article 74
1. L'Institut de Ciències de l'Educació és un ens universitari que exerceix funcions de formació i perfeccionament del professorat, de recerca i d'assessorament tècnic en els diferents nivells educatius.
2. Podran complir dedicació a l'Institut de Ciències de l'Educació professors de la Universitat que, per acord motivat del Consell Executiu, s'hi adscriguin.
3. El director de l'Institut de Ciències de l'Educació serà elegit pel consell de l'institut i nomenat pel Rector.

Article 75
L'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats és un centre mixt de recerca creat per acord de la Universitat i el Consell Superior d'Investigacions Científiques i amb el suport de les institucions autonòmiques.

CAPÍTOL VII

DELS CENTRES ADSCRITS

Article 76
Són centres docents adscrits a la Universitat de les Illes Balears els que, depenent d'institucions públiques o privades, fan ensenyaments universitaris o equivalents de nivell superior amb l'autorització de la Universitat i sota el seu control acadèmic.

Article 77
L'adscripció d'aquests centres i llur cessament d'adscripció s'hauran d'ajustar a tot allò que està previst a la legislació vigent, i hauran de comptar amb l'aprovació de la Junta de Govern i del Consell Social, en l'àmbit de llurs respectives competències.

Article 78
1. Les relacions entre els centres adscrits i la Universitat estaran regulades mitjançant un conveni de col·laboració subscrit entre la Universitat i la institució o institucions titulars. Aquest conveni haurà de preveure la constitució d'un patronat que reguli el funcionament del centre, així com els instruments a través dels quals es concreti la tutela que sobre aquest exerceix la Universitat.
2. En tot cas, correspon al Rector de nomenar dos vocals del patronat i el delegat de la Universitat en el centre. També és competència del Rector el nomenament del director del centre, a proposta de la institució o institucions titulars. El delegat, els dos vocals i el director hauran de ser forçosament professors dels cossos docents de la Universitat de les Illes Balears.

Article 79
El control acadèmic del centre és competència del delegat de la Universitat, el qual sancionarà els criteris de valoració per a l'accés d'estudiants. També podrà intervenir en les avaluacions de l'alumnat i intervindrà en la selecció del professorat.

Article 80
1. Sota la presidència del vicerector competent es constituiran comissions per coordinar els ensenyaments i activitats dels centres adscrits.
2. Els plans d'estudis i llurs modificacions han de ser aprovats per la Junta de Govern, d'acord amb el que estableix la legislació vigent.
3. La Universitat podrà incloure els alumnes dels centres adscrits en les activitats que organitzi, especialment en les que es refereixen a extensió universitària.

Article 81
La Universitat tindrà coneixement dels pressuposts i de la memòria econòmica anual, que elaboraran els centres i que li seran presentats per la institució o institucions titulars. En el conveni s'inclouran les partides pressupostàries, a càrrec del centre adscrit, per cobrir les retribucions complementàries que corresponguin al director i al delegat.

Article 82
1. Després de cinc anys d'adscripció i mitjançant petició explícita de la institució o institucions titulars, el Consell Executiu podrà iniciar, si ho considera oportú, un expedient d'integració davant la Junta de Govern, la qual, si escau, l'elevarà al Consell Social per a la seva oportuna tramitació.
2. La integració, en qualsevol cas, comportarà el canvi de titularitat i la transmissió patrimonial completa dels béns del centre adscrit a la Universitat de les Illes Balears.

CAPÍTOL VIII

DELS ALTRES CENTRES

Article 83
Sempre que no ho impedeixi la legislació, la Universitat de les Illes Balears podrà crear o participar en societats mercantils o mixtes amb el fi d'administrar els seus béns i drets, gestionar els seus serveis o desenvolupar la recerca.

Article 84
1. La Universitat de les Illes Balears podrà crear estructures o d'altres organismes per gestionar un règim establert per conveni amb d'altres universitats i institucions públiques o privades amb la finalitat de dur a terme programes específics de recerca o d'altres de caràcter científic, tècnic, cultural o artístic, així com per desenvolupar els seus fins i els tipificats a la legislació estatal o autonòmica.
2. El règim jurídic d'aquests ens s'especificarà als convenis esmentats.

Article 85
1. Els altres serveis es prestaran, com a regla general, en règim de serveis sense personificació, tret de quan es vegin afectats per convenis dels descrits als articles anteriors.
2. També es podran crear, a l'empara de l'article 3.2.g) de la LRU, d'altres estructures, que se sotmetran a l'ordenament bàsic estatal dictat en desenvolupament de l'article 149.1.18a. de la Constitució.

CAPÍTOL IX

DEL SÍNDIC DE GREUGES

Article 86
1. El Síndic de Greuges és l'òrgan encarregat de defensar i protegir els drets i els interessos legítims de tots els membres de la comunitat universitària. A aquests efectes, pot supervisar les activitats universitàries, tot respectant els drets i les llibertats individuals.
2. El Síndic de Greuges no estarà subjecte a mandat imperatiu. En l'exercici de les seves funcions gaudirà d'autonomia orgànica i funcional i no estarà vinculat jeràrquicament a cap autoritat o òrgan de govern universitari. No pot ser sotmès a expedient disciplinari per raó de les opinions expressades en l'exercici del seu càrrec. El càrrec és incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altre càrrec de govern universitari.
3. El Síndic de Greuges serà elegit pel Claustre d'entre els membres de la comunitat universitària, per majoria absoluta, a proposta de la Junta de Govern.
4. La durada del seu mandat és de cinc anys i no pot ser reelegit.
5. Són funcions del Síndic de Greuges:
a) Atendre les queixes, les observacions i els suggeriments que hom li adreci sobre el funcionament de la Universitat.
b) Demanar informació sobre el funcionament de tots els serveis universitaris.
c) Adoptar les mesures d'investigació que consideri oportunes.
d) Formular propostes de resolució, davant els òrgans competents, sobre els assumptes que s'hagin sotmès a la seva consideració i proposar fórmules de conciliació.
e) Presentar al Claustre una memòria anual sobre les seves actuacions, incloent-hi els suggeriments, les propostes i les advertències que se'n derivin.
6. Un reglament orgànic, aprovat per la Junta de Govern, determinarà el seu règim de funcionament i d'organització interna.

CAPÍTOL X

DE LES ELECCIONS

Article 87

1. Les eleccions dels titulars dels òrgans unipersonals i dels representants en els òrgans col·legiats de la Universitat es regiran pels presents Estatuts, per la normativa que en llur desenvolupament estableixi la Junta de Govern i per les disposicions que, en cada cas, dictin el Consell Executiu i la Comissió Electoral. La Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, podrà autoritzar els òrgans corresponents de cada circumscripció per dictar la normativa específica que els pugui ser necessària.
2. Les eleccions es realitzaran mitjançant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret.
3. El dret de sufragi és personal i intransferible: mai no podrà exercitar-se per delegació.
4. La normativa electoral regularà el vot per correu.
5. Seran electors i elegibles tots els membres de cada circumscripció, en els termes que marquin les lleis, els presents Estatuts i la normativa que els desenvolupa, i que prestin llurs serveis a la Universitat o hi estiguin matriculats en la data de la convocatòria de les eleccions.
6. Els representants elegits no estaran lligats per mandat imperatiu.
7. La iniciació de tot procés electoral es farà per acord del Consell Executiu i s'haurà de publicar al FOU. Els òrgans afectats hauran de sol·licitar l'obertura del procés electoral amb la suficient antelació. A petició del titular d'un òrgan de govern unipersonal es podran avançar les eleccions a l'esmentat òrgan si així ho acorda el Consell Executiu.

Article 88

1. Les eleccions als òrgans de govern unipersonals es faran per votació, efectuada mitjançant una papereta en la qual pot figurar el nom d'un sol candidat. També es pot votar en blanc. Les paperetes en què hi hagi més d'un nom o que no siguin en blanc es declararan nul·les. Quedarà proclamat el candidat que obtingui el nombre més alt de vots, sempre que aquest nombre sigui superior a un terç dels electors. En cas d'empat, es faran, en dies successius, fins a dues votacions més. Si l'empat persisteix, es dirimirà a favor del candidat de més antiguitat en el cos respectiu. Si encara persisteix l'empat, es dirimirà a favor del candidat de més edat.
2. Si, convocades eleccions, no s'ha presentat cap candidat, el Consell Executiu adoptarà les mesures necessàries per resoldre transitòriament aquesta situació i podrà designar els òrgans de govern de caràcter unipersonal de manera extraordinària per períodes que no podran excedir els sis mesos.

Article 89

1. Les eleccions de representants dels diferents sectors de la comunitat universitària al Claustre, als consells de departament o institut universitari i a les juntes de facultat o escola s'han de fer per circumscripcions, i els representants de cada cos electoral s'han d'elegir per i d'entre els seus membres. La circumscripció per als professors és el departament, i per als estudiants de primer i segon cicle, l'ensenyament, les assignatures o el centre, segons el procés electoral, mentre que la dels estudiants de tercer cicle ha de ser única per a tota la universitat. Per a la distribució de la representació del personal d'administració i serveis s'ha de distingir els funcionaris del personal laboral, i a la vegada s'estableixen com a circumscripcions les següents:
a) Una circumscripció formada pels funcionaris integrants dels grups de classificació A i B.
b) Una circumscripció formada pels funcionaris integrants dels grups de classificació C, D i E.
c) Una circumscripció formada pel personal laboral integrant del grups I i II.
d) Una circumscripció formada pel personal laboral integrant dels grups III, IV i V.
2. L'elecció de representants a la Junta de Govern la realitzaran els respectius sectors del Claustre Universitari.
3. Tot elector podrà votar un nombre igual o menor dels tres quarts per excés del nombre de representants que corresponguin al sector en què està enquadrat.

Article 90
1. Els vocals representants de la Junta de Govern en el Consell Social seran elegits mitjançant votació secreta per i entre els membres de la dita Junta. Cada membre de la Junta de Govern votarà un o cap estudiant membre de la Junta, un o cap representant del personal d'administració i serveis membre de la Junta, i com a màxim tres membres de la Junta que pertanyin als col·lectius distints dels estudiants i del personal d'administració i serveis. Quedaran proclamats l'estudiant, l'integrant del personal d'administració i serveis i els tres membres dels altres col·lectius que obtinguin el major nombre de vots. En cas d'empat quedaran proclamats els candidats en funció de la seva antiguitat, excepte en el cas dels estudiants, que serà mitjançant sorteig.
2. El mandat dels vocals representants de la Junta de Govern en el Consell Social tindrà una durada de quatre anys; s'exceptuen el Rector, el Secretari General i el Gerent, que continuaran mentre exerceixin llurs respectius càrrecs.
3. El cessament com a membre de la Junta de Govern suposarà en tot cas la pèrdua de la condició de membre del Consell Social. Les substitucions es faran mitjançant eleccions parcials, d'acord amb el sistema que es preveu en aquest mateix article.

Article 91
Les eleccions de representants als òrgans col·legiats per ser vàlides requeriran la participació, pel cap baix, del quinze per cent del respectiu cos electoral.

Article 92
En les eleccions als òrgans de govern col·legiats el quòrum es podrà calcular per circumscripcions. El fet que una circumscripció d'un col·lectiu no assoleixi el quòrum no afecta la qualitat d'electes dels membres elegits per les que l'assoliren dins el mateix col·lectiu. En tot cas l'òrgan de govern col·legiat es podrà constituir encara que hi hagi circumscripcions que no tinguin representants perquè no hagin assolit el quòrum.

Article 93
1. El control dels processos electorals, així com la proclamació dels resultats i la resolució de les impugnacions que es poden presentar, correspondrà a la Comissió Electoral de la Universitat, que serà formada per:
a) El Rector o el vicerector que delegui, que actuarà com a president.
b) El Secretari General, que actuarà com a secretari de la Comissió.
c) Dos representants dels professors, elegits per i d'entre els membres de la Junta de Govern.
d) Dos representants dels estudiants, elegits per i d'entre els de la Junta de Govern.
e) Un representant del personal d'administració i serveis, elegit per i d'entre els de la Junta de Govern.
2. La Comissió Electoral, quan ho consideri convenient, podrà exigir la necessària col·laboració de tots els òrgans unipersonals de govern de la Universitat.
3. Les resolucions de la Comissió Electoral seran vinculants. El recurs davant el Rector exhaurirà la via administrativa, sens perjudici del recurs de reposició i el corresponent recurs contenciós administratiu, que podran plantejar-se a instància de qualsevol titular d'interessos legítims.
4. Per elegir òrgans de govern de caràcter particular es podran delegar funcions en òrgans concrets o constituir d'altres comissions dependents de la Comissió Electoral de la Universitat.

CAPÍTOL XI

DE LA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA I LA MOCIÓ DE CENSURA

Article 94
El Rector, amb la deliberació prèvia del Consell Executiu, pot plantejar davant el Claustre la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general universitària. La confiança s'entendrà atorgada quan hi voti a favor la majoria simple dels claustrals.

Article 95
1. El Claustre pot revocar el Rector mitjançant l'aprovació d'una moció de censura constructiva.
2. La moció de censura haurà de ser proposada al Claustre, almenys, pel vint-i-cinc per cent dels seus components, i haurà d'incloure, necessàriament, la proposta d'un sol candidat alternatiu amb la seva acceptació expressa.
3. La moció serà debatuda i votada entre els deu i trenta dies següents a la seva presentació.
4. La moció de censura es considerarà aprovada si li donen suport la majoria absoluta dels components del Claustre, en el qual cas quedarà automàticament elegit el candidat proposat pels signants de la moció.
5. Si el Claustre no aprova la moció de censura, els signants no en podran presentar una altra fins que finalitzi llur mandat. En cap cas no es podrà presentar una moció de censura abans que transcorrin sis mesos d'ençà de la presentació de l'anterior.

Article 96
En els mateixos termes que als articles 94 i 95 han de procedir els consells de departament i institut i les juntes de facultat o escola respecte de llurs directors i degans.

DEL REGIMENT DE LA UNIVERSITAT

Article 97

La Junta de Govern aprovarà, a proposta del Consell Executiu, per acord normatiu, el regiment de govern de la Universitat de les Illes Balears per complir millor les seves funcions coordinant els seus serveis i la seva administració, a tots els nivells i amb els efectes que siguin pertinents.

Article 98
1. La Universitat de les Illes Balears comptarà amb els serveis que resultin necessaris per complir adequadament les seves funcions.
2. Els serveis amb què comptarà la Universitat de les Illes Balears seran, inicialment, els que funcionin en el moment de l'entrada en vigor d'aquests Estatuts.
3. La creació i supressió dels serveis universitaris correspon a la Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu.
4. Els serveis comptaran amb un director nomenat pel Rector, amb l'acord previ del Consell Executiu.
5. La Universitat haurà de garantir que els seus serveis comptin amb el personal suficient per dur a terme llurs comeses.
6. El Consell Executiu aprovarà el reglament específic de cada servei.
7. Els directors i els secretaris dels serveis, tenint en compte llurs comeses, podran percebre una compensació econòmica amb càrrec al pressupost de la Universitat.

DE LA COMUNITAT UNIVERSITÀRIA

CAPÍTOL I

DEL PERSONAL DOCENT I INVESTIGADOR

Secció 1a. Disposicions generals

Article 99
1. El professorat es compondrà de professors permanents i professors no permanents.
2. Són professors permanents:
a) Els funcionaris docents dels següents cossos: catedràtics d'universitat, professors titulars d'universitat, catedràtics d'escoles universitàries i professors titulars d'escoles universitàries.
b) Els professors associats de nacionalitat estrangera amb caràcter indefinit.
c) Els professors emèrits.
3. Són professors no permanents els professors associats i els professors visitants.
4. Tot professor està adscrit a un departament.

Article 100
1. La Universitat de les Illes Balears podrà contractar ajudants en els termes prevists a la legislació vigent.
2. Tot ajudant està adscrit a un departament.

Article 101
Correspon a la Junta de Govern de fixar la plantilla del professorat de la Universitat. Es tindran en compte els principis d'equitat, eficàcia i racionalitat en la creació o supressió de places, segons els criteris basats en les exigències que es deriven dels plans d'estudis, el nombre d'alumnes, les necessitats docents i la recerca. La fixació de plantilles inclourà la categoria de la plaça, el departament al qual s'adscriu i, si escau, l'àrea de coneixement a la qual pertany.

Article 102
Vacant una plaça de les pertanyents als cossos docents de la Universitat, la Junta de Govern, oït el departament afectat, decidirà, d'acord amb les necessitats docents i de recerca, si és procedent d'amortitizar-la, proveir-la o canviar-ne la denominació o categoria, així com, si escau, de convocar la dita plaça a concurs o a concurs de mèrits entre professors de la categoria corresponent.

Article 103
1. El Rector nomenarà els presidents i secretaris, titular i suplent, de les comissions a què es refereixen els articles 35 a 38 de la LRU, d'acord amb els següents procediments:
a) Els presidents els nomena el Rector a proposta de la Junta de Govern, amb l'informe previ del departament corresponent.
b) Els secretaris els nomena el Rector d'entre una terna proposada per la Junta de Govern, amb l'informe previ del departament corresponent.
2. En el cas de concursos a places de professors titulars d'universitat, la Junta de Govern designarà com a president de la comissió encarregada de resoldre el concurs un catedràtic d'universitat, i com a secretari de la comissió podrà proposar, indistintament, catedràtics d'universitat o professors titulars d'universitat.
3. En el supòsit que no hi hagi professors suficients del cos de què es tracti, i de l'àrea de coneixement a què correspongui la plaça, per formar les comissions, la Junta de Govern proposarà els catedràtics o professors titulars que consideri més adequats, considerada llur rellevància específica en relació amb l'àrea de coneixement de què es tracti.

Article 104
D'acord amb el que preveu l'article 43.2 de la LRU, a la Universitat de les Illes Balears es constituirà una Comissió d'Apel·lació de Concursos que serà formada pel Rector, que la presidirà, i per altres sis catedràtics d'universitat, d'àrees de coneixement distintes, amb àmplia experiència docent i investigadora, elegits pel Claustre per un període de quatre anys i per majoria de tres cinquenes parts en votació secreta.

Article 105
1. La Universitat podrà contractar professors associats d'entre especialistes de competència reconeguda, que desenvolupin normalment llur activitat professional fora de la Universitat, per un període no superior als tres anys. El contracte podrà ser renovat de manera successiva, si així ho acorda en cada cas la Junta de Govern, quan raons docents ho justifiquin i es compti amb l'informe favorable del departament.
2. Els professors associats hauran de posseir el títol de llicenciat, arquitecte o enginyer. En casos especials i ateses les circumstàncies concorrents en el candidat, la Junta de Govern podrà eximir d'aquest requisit.
3. La contractació dels professors associats serà autoritzada per la Junta de Govern, amb la proposta prèvia d'un departament dins les seves disponibilitats pressupostàries. S'exceptua de l'anterior el supòsit previst a l'article 115 d'aquests Estatuts. Es realitzarà per mitjà d'un concurs públic que serà convocat pel Rector i resolt per una comissió designada, d'acord amb el que preveu l'article 111 d'aquests Estatuts. A la convocatòria del concurs s'enunciaran les funcions que correspondran al candidat que obtingui la plaça, les quals seran objecte d'especificació al document administratiu de formalització del contracte.
4. No obstant el que disposa el primer apartat d'aquest article, la Universitat podrà contractar amb caràcter indefinit professors associats de nacionalitat estrangera, a temps parcial o complet, amb l'acord previ de la Junta de Govern.
5. La Junta de Govern, a proposta del Consell Executiu, podrà acordar, per raons extraordinàries o de rellevància especial del candidat, la contractació directa de professors associats.

Article 106
1. La Universitat podrà contractar com a professors visitants aquelles persones que, en virtut d'un conveni subscrit per la Universitat de les Illes Balears amb d'altres universitats o institucions, tinguin al seu càrrec la direcció d'un seminari, curs de doctorat o curs acadèmic durant llur temps d'estada. També són professors visitants aquells que la Universitat inviti expressament per a les mateixes tasques.
2. La contractació dels professors visitants serà autoritzada per la Junta de Govern, amb la proposta prèvia d'un departament o institut, la qual s'acompanyarà d'un informe sobre l'activitat i els mèrits del professor, tret dels casos prevists a l'article 115.

Article 107
1. La Junta de Govern, a proposta d'un departament, i amb l'informe previ de la Comissió Acadèmica del Consell d'Universitats, podrà declarar professors emèrits aquells funcionaris jubilats que hagin prestat serveis destacats a la universitat, almenys durant deu anys. També podrà nomenar professors emèrits persones de prestigi cultural o científic internacional reconegut, sempre que tinguin l'edat de jubilació determinada per la legislació per als funcionaris.
2. La durada dels contractes que es formalitzin amb els professors emèrits, que especificaran llurs obligacions acadèmiques, serà de dos anys prorrogables per la Junta de Govern, oït el departament.
3. No obstant l'extinció de la relació contractual, la condició de professor emèrit serà vitalícia, a efectes no econòmics.
4. El nomenament com a professor emèrit, a més del seu caràcter honorífic i d'altres drets que comporta, implicarà que els susdits professors puguin realitzar tot tipus de col·laboracions amb la Universitat de les Illes Balears. Els departaments poden assignar-los obligacions docents i de permanència diferents dels règims de dedicació de la resta de professorat i, preferentment, la realització de seminaris i cursos monogràfics d'especialització.
5. La Junta de Govern, amb l'acord previ del Consell Executiu, fixarà la plantilla dels professors emèrits, que no podrà excedir el que marca la legislació vigent.

Article 108
La Universitat, per atendre millor les necessitats docents i de recerca dels departaments, podrà contractar ajudants de facultats i escoles universitàries, en els termes establerts a la LRU. La contractació es durà a terme amb el procediment establert a l'apartat tercer de l'article 105.3 d'aquests Estatuts.

Article 109
1. La Universitat podrà nomenar col·laboradors de departament o institut aquelles persones que, exercint llur professió fora de la Universitat, participin en les seves tasques docents o de recerca.
2. La fixació de les tasques dels col·laboradors correspon al director del departament o institut.
3. El nomenament de col·laborador correspon a la Junta de Govern a proposta del director del departament o institut amb l'informe previ del consell de departament. La proposta haurà d'incloure el currículum detallat i el pla d'activitats que pensa desenvolupar el candidat. No podran excedir el deu per cent per excés del professorat adscrit al departament, i en tot cas cada departament podrà proposar dos col·laboradors.
4. Els nomenaments de col·laboradors seran per un període d'un curs. Per sol·licitar llur renovació caldrà presentar una memòria de les activitats fetes pels col·laboradors durant el curs anterior i un pla d'activitats per al curs següent. En cap cas el nomenament de col·laborador no comportarà cap remuneració ni cap relació contractual, no tindrà dret a vot ni a ocupar càrrecs unipersonals ni a estar representat als òrgans col·legiats. Això no obstant, podran tenir preferència en la sol·licitud d'ajuts i borses de viatge.

Article 110
Tindran la consideració de personal acadèmic en formació tots els becaris postgraduats que, sent reconeguts per la Universitat, completin llur formació participant i col·laborant en les tasques dels departaments o instituts universitaris.

Article 110 bis
1. La Universitat de les Illes Balears pot contractar lectors com a part del personal dels departaments responsables docents de les llengües modernes. La titulació dels lectors ha de ser equivalent al títol de llicenciat.
2. Els lectors s'assimilaran a les categories de professorat associat o de professorat ajudant segons les necessitats docents del departament i, sens perjudici de les disposicions de l'apartat següent, es contractaran per un període d'un any, prorrogable anualment fins a un màxim de cinc anys, amb l'informe previ favorable del departament. Llurs obligacions docents es fixaran en els contractes respectius en virtut de les necessitats docents del departament.
3. La Universitat pot determinar que la contractació de lectors s'estableixi mitjançant convenis d'intercanvi amb universitats estrangeres o per aplicació de convenis existents o que es puguin arribar a establir amb organismes oficials o institucions d'altres països pel temps sobre el qual es posin d'acord les parts firmants.

Article 111
Les comissions que han de resoldre els concursos a què es refereixen els article 105 i 108 d'aquests Estatuts seran compostes per:
a) El Rector, o un vicerector que delegui.
b) El vicerector responsable del professorat.
c) Dos professors dels cossos docents de la Universitat, elegits per la Junta de Govern d'entre els seus membres; almenys un d'ells serà doctor.
d) Dos professors dels cossos docents de la Universitat designats pel departament al qual correspongui la plaça.
e) Un estudiant elegit per i d'entre els de la Junta de Govern.

Article 112
1. La Universitat de les Illes Balears tindrà una Comissió Acadèmica, la composició de la qual serà:
a) El vicerector d'Ordenació Acadèmica, que la presidirà.
b) Els directors de departament i d'institut universitari. Hi actuarà de secretari el de menor edat.
c) Dos estudiants elegits per i d'entre els de la Junta de Govern.
2. Són funcions de la Comissió Acadèmica, entre d'altres, informar sobre el professorat i avaluar de manera periòdica el seu rendiment docent i científic, així com emetre qualsevol altre informe a efectes de concursos i promoció.

Secció 2a. De les situacions

Article 113

1. Els funcionaris dels cossos docents universitaris estaran en servei actiu quan, en virtut de nomenament, ocupin una plaça de la plantilla de la Universitat.
2. Les situacions d'excedència voluntària i de serveis especials previstes a la legislació general de funcionaris seran també d'igual aplicació als docents universitaris.
3. La reincorporació a la seva plaça del professor que hagi prestat serveis especials es produirà en el termini màxim d'un mes a comptar d'ençà de la data en què cessi la circumstància que justificà aquella situació i, si no es produeix la reincorporació, passarà a la situació d'excedència voluntària.

Article 114
En el supòsit que la legislació general de funcionaris i l'específica per als funcionaris docents permeti a les universitats de regular les excedències voluntàries, el Rector, en casos excepcionals, podrà concedir el pas a la situació d'excedència voluntària amb reserva de plaça, per un període màxim de dos anys, amb l'informe previ del departament al qual pertanyi la plaça. Es podran tenir en compte, entre d'altres, les circumstàncies següents:
a) Convalescència i recuperació de malalties greus.
b) Activitats de caràcter científic o professional de rellevància manifesta.
c) Dedicació a activitats personals que suposin una activitat complementària de tipus cultural o científic.
d) Circumstàncies personals o familiars greus o especials.

Article 115
El Consell Executiu, en els casos de necessitat manifesta i amb l'informe previ del departament, podrà suplir les absències causades per declaracions d'excedència, serveis especials, comissió de serveis, permisos reglamentaris o vacants amb contractes temporals de professors associats no superiors a un any, amb contractes a professors visitants, o, si escau, amb el nomenament d'interins.

Article 116
A petició d'una universitat o organisme públic, el Rector podrà concedir comissions de serveis al professorat per un curs acadèmic, renovable, si les necessitats del servei ho permeten i d'acord amb el que preveu l'article 6 del Reial Decret 898/1985, de 30 d'abril. Aquestes comissions de serveis es concediran mitjançant informe previ del departament i per acord del Consell Executiu. Aquest podrà acordar la provisió de la vacant, transitòriament, pels procediments determinats a l'article anterior.

Article 117
Els professors pertanyents als cossos docents tindran dret a l'any sabàtic, que s'entendrà en els següents termes: després de sis anys continuats de serveis actius, amb dedicació exclusiva, podran gaudir d'un any acadèmic d'absència per desenvolupar activitats docents o de recerca a centres de prestigi reconegut. S'haurà de sol·licitar al Rector amb un curs d'antelació i, en el cas de ser-los concedit, presentaran al final una memòria de les activitats fetes.

Article 118
1. La Universitat podrà concedir llicències per estudis als professors en els termes prevists per la legislació vigent. El Rector atorgarà les llicències per estudis la durada dels quals sigui inferior a tres mesos, amb l'informe previ favorable del departament. Les que tinguin una durada superior seran autoritzades per la Junta de Govern amb l'esmentat informe favorable.
2. La Universitat podrà autoritzar llicència per estudis a una altra universitat o institució acadèmica als ajudants per un termini màxim de dos anys, amb les retribucions econòmiques que determini la Junta de Govern.

Article 119
Els professsors que almenys durant divuit mesos hagin romàs absents de la docència o la recerca per causa de malaltia, accident, càrrec, comissió de serveis per a entitat no acadèmica o en situació de serveis especials tindran dret a gaudir d'una llicència per dedicar-se a tasques de perfeccionament docents i de recerca per un temps no superior a tres mesos, durant el qual rebran la totalitat de les retribucions que percebrien estant en règim de dedicació a temps complet.

Secció 3a. De la dedicació

Article 120
1. Correspon al Rector d'adoptar les decisions relatives a la dedicació dels funcionaris docents que prestin llurs serveis a la Universitat de les Illes Balears.
2. La Universitat de les Illes Balears potenciarà la dedicació a temps complet del seu professorat amb la finalitat que aquesta sigui la situació preferent.

Article 121
El professorat té les obligacions de permanència a la Universitat, de dedicació a activitats docents i de tutoria que estableixi la legislació vigent, d'acord amb el seu règim de dedicació. Així mateix, el professorat, adequadament assistit pel personal d'administració i serveis, ha de respondre de la gestió i administració del seu departament o centre i qualsevol altra que legalment li pugui ser encomanada en l'àmbit universitari.

Article 122
1. En el marc de les obligacions docents del professorat que estableix la legislació vigent, els departaments han de fixar en llurs plans la distribució entre classes teòriques, pràctiques i seminaris de cada professor.
2. El nombre d'hores setmanals dedicades a classes teòriques, classes pràctiques i de tutories del personal docent serà fixat, dins el marc establert a la legislació vigent, per la Junta de Govern.
3. El còmput del temps de dedicació a la docència podrà fer-se per períodes anuals, sempre que ho permetin les necessitats del servei.
4. En cap cas no serà justificació la manca d'hores lectives als programes docents de la Universitat dins l'àrea de coneixement pròpia d'un professor per eximir-lo de fer classes i de complement de dedicació. Quan es doni aquesta circumstància, el Consell Executiu podrà encomanar-li les tasques acadèmiques que consideri oportunes.

Article 123
1. El Rector podrà acollir-se a un règim d'exempció docent.
2. Els vicerectors i el Secretari General podran reduir llurs obligacions docents en tres cinquenes parts de les que corresponen a un professor de dedicació a temps complet.
3. Els directors de departament o d'institut universitari i els degans i els directors de centre podran reduir llurs obligacions docents en dues cinquenes parts de les que corresponen a un professor de dedicació a temps complet.
4. Els vicedegans i subdirectors de centre i els secretaris de departament i de centre podran reduir llurs obligacions docents en una cinquena part de les que corresponen a un professor de dedicació a temps complet.
5. Qualsevol altra obligació especial que impliqui exempció parcial de les obligacions docents la decidirà el Rector, que n'informarà seguidament la Junta de Govern.
6. Els consells de departament podran eximir totalment o parcialment de les obligacions docents un professor durant el temps màxim d'un any, establint un sistema de substitucions de forma que la docència del departament no en resulti perjudicada. En cap cas això no pot justificar increment de professorat.
7. La Junta de Govern, dins el marc fixat en aquests Estatuts, podrà establir un règim general de les exempcions docents.
8. Per a casos especials, el Consell Executiu podrà modificar el règim d'exempcions docents.
9. El Consell Executiu, en els casos de necessitat manifesta i amb l'informe previ del departament, podrà suplir les exempcions docents amb contractes temporals de professors associats i de professors visitants.

Secció 4a. De les retribucions econòmiques

Article 124
1. Les retribucions del professorat seran les que estableixi el Govern de l'Estat, d'acord amb el que preveu l'article 46.1 de la LRU.
2. Les retribucions dels professors visitants s'establiran en relació amb les remuneracions dels professors dels cossos docents, tenint en compte les disponibilitats pressupostàries.
3. El Consell Social, a proposta de la Junta de Govern, podrà acordar amb caràcter individual l'assignació d'altres conceptes retributius, en consideració a exigències docents i investigadores o a mèrits rellevants.

Article 125
Els professors de la Universitat de les Illes Balears, sens perjudici del que estipula l'article 11 de la LRU, podran percebre remuneracions extraordinàries en el cas d'impartir docència, fora de la dedicació que tenen assignada, en cursos de perfeccionament, reciclatge i no homologats, en els termes autoritzats per la legislació vigent.

Article 126
La Junta de Govern, dins el marc legal, dictarà les normes referents a serveis especials, excedència voluntària, any sabàtic i llicències per estudi.

Article 127
1. La Universitat de les Illes Balears, els departaments o els instituts universitaris, i, a través d'aquests, llur professorat, podran contractar amb entitats públiques o privades, o amb persones físiques, la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic, així com el desenvolupament de cursos d'especialització.
2. Els contractes a què es refereix a l'apartat anterior hauran de complir els requisits següents:
a) Si els contractes afecten tota la Universitat hauran de ser autoritzats per la Junta de Govern i signats pel Rector.
b) En el cas que afectin departaments, hauran de ser autoritzats pel Rector i signats per aquest i pels professors implicats.
c) En el cas que afectin professors, hauran de ser autoritzats pel Rector i signats per aquest i pels professors implicats.
3. En qualsevol cas la proposta de contractes haurà d'incloure explícitament els responsables en cas d'incompliment dels termes del contracte, ja sigui la Universitat, els instituts o els professors. En tot cas, caldrà respectar les normes de Dret necessari contingudes al Reial Decret 1930/1984, de 10 d'octubre.

Article 128
Els contractes hauran de fixar com a mínim els punts següents:
a) Nom de la persona o persones que els han de realitzar, llur categoria acadèmica i llur règim de dedicació.
b) Nom de la persona o entitat amb qui es contracta.
c) Objecte del contracte i la seva durada amb especificació de les obligacions assumides per les parts.
d) Preu global acordat desglossat per partides, si cal.
e) Clàusules de responsabilitat, si cal.
f) Règim de dret d'autor o de patent.

Article 129
La distribució dels ingressos derivats de realitzar els contractes regulats per l'article 11 de la LRU s'ha d'ajustar als criteris següents: la Universitat percebrà el 20 per cent del total; una vegada deduït aquest percentatge, el romanent es pot destinar totalment a retribuir els professors que han realitzat el contracte; del percentatge que correspongui a la Universitat, el 25 per cent es destinarà al departament responsable del contracte.

Article 130
Dins les disponibilitats pressupostàries, el Consell Executiu efectuarà l'assimilació dels òrgans especials de govern, dels directors dels serveis, dels assessors i, si escau, de qualsevol altre càrrec, a efectes retributius, als establerts amb caràcter general per la normativa vigent.

CAPÍTOL II

DELS ESTUDIANTS

Secció 1a. Del règim acadèmic

Article 131

1. Són alumnes de la Universitat de les Illes Balears tots els qui estiguin matriculats, almenys durant un curs acadèmic, de qualsevol dels seus estudis per rebre els ensenyaments que s'hi realitzen.
2. L'establiment per part de la Junta de Govern d'uns altres títols, certificats o diplomes comportarà la definició del règim de drets i deures al qual estaran subjectes aquest tipus d'estudiants.

Article 132
1. La capacitat dels centres serà determinada, d'acord amb els mòduls objectius establerts pel Consell d'Universitats, per la Junta de Govern, amb l'informe previ del centre afectat.
2. Les possibles revisions del nombre d'alumnes d'un centre no podran afectar els qui en el moment de la revisió hi tinguin o hi hagin tingut la condició d'alumnes i no hagin traslladat llur expedient a una altra universitat.

Article 133
1. La matrícula podrà ser de dos tipus:
a) Matrícula ordinària: la dels estudiants inscrits per obtenir títols, tant oficials com propis d'aquesta Universitat.
b) Matrícula extraordinària: la dels estudiants que s'inscriguin a assignatures diverses, per motiu d'interès personal; si escau, podran rebre una certificació.
2. La Universitat de les Illes Balears prestarà atenció especial a aquells estudiants que, per tal com compleixin el servei militar o el servei civil substitutori, no puguin assistir normalment a les classes, i els facilitarà la continuació dels estudis.

Article 134
1. Els estudiants procedents d'uns altres centres de la Universitat o d'unes altres universitats podran sol·licitar les corresponents convalidacions dels estudis realitzats.
2. Els expedients de convalidació s'iniciaran, dins els terminis que s'estableixin, a instàncies de la persona interessada, i es tramitaran a través dels centres on es realitzen els estudis de què hom pretengui matricular-se.

Article 135
1. Cada curs es faran dues convocatòries ordinàries d'avaluació.
2. Amb caràcter excepcional, la Junta de Govern pot concedir una convocatòria extraordinària, segons el que es preveu al Reglament acadèmic.

Article 136
Per possibilitar la compatibilitat de les dates d'avaluació, la junta de facultat o escola pot preveure un calendari adequat a les necessitats generals; no obstant això, els professors encarregats de la docència de cada assignatura poden atendre les situacions excepcionals que es presentin degudament justificades.

Article 137
La Junta de Govern fixarà mitjançant acord normatiu les normes que regulin la permanència a la Universitat dels estudiants.

Secció 2a. Dels drets i deures

Article 138

Tots els estudiants de la Universitat de les Illes Balears tindran els mateixos drets i deures, sense més distinció que la que es derivi de llur condició acadèmica.

Article 139
Els estudiants de la Universitat de les Illes Balears tenen, a més dels que les lleis els concedeixen, els següents drets:
a) Elegir l'ensenyament que volen seguir, d'acord amb la normativa vigent.
b) Rebre un ensenyament teòric i pràctic qualificat, assistits per un sistema de tutories, de cara al desenvolupament de llur capacitat científica i crítica, així com l'accés al domini de la cultura que possibiliti llur formació.
c) Conèixer el programa i l'horari de cada assignatura abans de la matriculació.
d) La possibilitat, per causa justificada, de canviar el grup o torn que els correspongui.
e) Col·laborar en l'elaboració de la programació de la recerca i docència dels departaments i participar en l'avaluació dels resultats, per mitjà de llurs representants. Podran expressar llur opinió en un annex de la memòria anual de cada departament.
f) La llibertat d'estudi, que comporta la llibertat d'expressió, i que suposa dins el programa de l'assignatura la possibilitat d'estudiar teories alternatives.
g) Participar activament en les tasques de recerca dels departaments.
h) L'accés als mitjans de què disposa la Universitat, per a una millor formació.
i) Una avaluació que tingui en compte tots els aspectes de llur rendiment acadèmic. Els consells de departament donaran a conèixer, a principi de curs, els criteris generals d'avaluació específics de cada disciplina, i reglamentaran els mecanismes de revisió i reclamació de les qualificacions abans que esdevinguin definitives.
j) Rebre, si pertoca, els crèdits, beques, premis, subvencions i d'altres ajuts que la Universitat i qualsevol altra entitat, pública o privada, estableixin en favor dels estudiants; així com participar en llur procés de concessió per mitjà de les corresponents comissions, si pertoca.
D'acord amb l'article 26.3 de la LRU, la Universitat establirà modalitats d'exempció parcial o total del pagament de les taxes de matrícula amb caràcter excepcional, així com la possibilitat del pagament fraccionat de les taxes.
k) Participar en totes aquelles activitats que s'organitzin i realitzin dins l'àmbit universitari.
l) Informar i ser informats regularment de totes les qüestions que afecten la vida universitària.
m) Elegir i ser elegits representants, els quals exerciran lliurement llur càrrec.
n) Participar, mitjançant aquests representants, en el govern i gestió de la Universitat.
o) Adoptar actituds adequades a la defensa de llurs interessos.
p) Disposar de mitjans i locals específics a la Universitat i als centres respectius.
q) Organitzar-se en associacions de tot tipus, les quals, per ser reconegudes, notificaran al Consell Executiu llur constitució i li presentaran llurs reglaments.
r) La inclusió d'un concepte específic al Pressupost General de la Universitat destinat a subvenir les activitats pròpies dels estudiants, que serà administrat pel consell d'estudiants i que se sotmetrà als controls pressupostaris ordinaris.
s) La protecció de la Seguretat Social, en els termes prevists per la llei.

Article 140
A més dels que les lleis estableixen, són deures dels estudiants:
a) Cooperar amb la resta de la comunitat universitària per aconseguir els fins de la Universitat de les Illes Balears.
b) Estudiar i fer la recerca que els correspongui.
c) Participar en les activitats universitàries.
d) Respectar les normes vigents als diferents centres i serveis universitaris.
e) Respectar la Universitat.
f) Usar correctament els mitjans posats a llur disposició.
g) Assumir les responsabilitats que comporten els càrrecs per als quals han estat elegits.
h) Assumir les responsabilitats que comporten les situacions a què s'han compromès.

Secció 3a. Dels alumnes col·laboradors

Article 141

1. Per fer participar els estudiants en les tasques de recerca de la Universitat, es crea la figura dels alumnes col·laboradors.
2. La Junta de Govern aprovarà el desenvolupament d'aquesta figura i en fixarà les compensacions i els reconeixements.

Secció 4a. De la representació

Article 142

La representació dels estudiants de la Universitat de les Illes Balears s'articularà, entre d'altres, a través dels següents òrgans: assemblees d'estudis, juntes de representants d'estudis i Consell d'Estudiants de la Universitat.

Article 143
L'assemblea d'estudis la componen tots els estudiants que segueixen els ensenyaments. Es reuneix per tractar dels assumptes de rellevància especial. Es regirà per un reglament que elaborarà ella mateixa i ha d'aprovar la Junta de Govern.

Article 144
1. Els estudiants, per cicles, dins el primer trimestre de cada curs, elegiran llurs representants, per sufragi lliure, igual, directe i secret. El conjunt d'aquests a cada ensenyament constitueix la junta de representants d'estudi.
2. Les funcions de la junta de representants d'estudi són:
a) Elaborar i modificar el seu reglament de funcionament, que la Junta de Govern aprovarà.
b) Participar en les juntes de facultat o escola i en els consells de departament respectius, en la forma que sigui procedent.
c) Elegir el delegat d'ensenyament, que actuarà de coordinador i convocarà les reunions.
d) Executar els acords presos a les assemblees d'estudis relacionades amb l'ensenyament.
e) Gestionar tots aquells afers que, sent de la seva competència, afectin els estudiants de l'ensenyament.

Article 145
1. El màxim òrgan de representació estudiantil a nivell universitari és el Consell d'Estudiants. Serà compost per:
a) Un representant per estudi.
b) Un representant per cada facultat o escola.
c) Un nombre de claustrals, entre els quals s'inclouran els representants d'aquests a la Junta de Govern, igual a la suma dels grups anteriors.»
2. Són funcions del Consell d'Estudiants:
a) Elaborar i modificar el seu reglament de funcionament, que la Junta de Govern aprovarà.
b) Elegir el seu president i secretari.
c) Administrar el capítol d'estudiants del Pressupost General de la Universitat, que se sotmetrà als controls ordinaris.
d) Representar els estudiants davant qualsevol institució o càrrec públic o privat.
e) Vetllar per fer complir els drets i deures dels estudiants.
f) Gestionar davant les autoritats acadèmiques tots aquells afers d'àmbit universitari que afectin els estudiants.

CAPÍTOL III

DEL PERSONAL D'ADMINISTRACIÓ I SERVEIS

Article 146
1. El personal d'administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears serà constituït pel personal funcionari i laboral que hi presti els seus serveis mitjançant una relació de serveis professionals retribuïts.
2. Les unitats d'administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears tenen com a finalitat donar-li el suport necessari per desenvolupar els seus objectius docents, de recerca i culturals.
3. Corresponen al personal d'administració i serveis, com a sector de la comunitat universitària, les funcions de gestió, suport, assistència i assessorament en vista a aconseguir els fins de la Universitat de les Illes Balears.

Article 147
1. Les escales pròpies del personal funcionari de la Universitat seran estructurades d'acord amb els grups de classificació especificats a la Llei 30/1984, de reforma de la Funció Pública.
2. Els funcionaris que pertanyien a les escales pròpies de la Universitat i foren incorporats a les escales i els cossos interdepartamentals a causa de la supressió de les dites escales, especificades a la Llei 30/1984, gaudiran a tots els efectes, sens perjudici dels que gaudeixen com a funcionaris interdepartamentals, de tots els drets i obligacions dels funcionaris de les noves escales de la Universitat.
3. Es ratifiquen les escales creades per modificació d'Estatuts, aprovada per Reial Decret 463/1986, de 10 de febrer, com a escales de funcionaris de la Universitat de les Illes Balears, amb els grups que a continuació es detallen, dels establerts a la Llei 30/1984, de reforma de la Funció Pública:
a) Escala de tècnics de gestió de la Universitat de les Illes Balears, grup A.
b) Escala de gestió de la Universitat de les Illes Balears, grup B.
c) Escala d'ajudants de biblioteca de la Universitat de les Illes Balears, grup B.
d) Escala d'auxiliars de biblioteca de la Universitat de les Illes Balears, grup C.
e) Escala administrativa de la Universitat de les Illes Balears, grup C.
f) Escala auxiliar administrativa de la Universitat de les Illes Balears, grup D.
g) Escala subalterna de la Universitat de les Illes Balears, grup E.
4. Les escales o categories del personal laboral es configuraran d'acord amb el que es determini al conveni col·lectiu estatal, autonòmic o universitari que li sigui d'aplicació.
5. El Gerent exerceix, per delegació del Rector, les funcions de cap de personal. Tot el col·lectiu del personal d'administració i serveis depèn orgànicament del Gerent i, funcionalment, de l'òrgan de govern del departament, centre o servei on estigui adscrit.
6. Correspon al Rector de prendre les decisions relatives a la situació administrativa i al règim disciplinari del personal d'administració i serveis, amb les excepcions que marca la llei.

Article 148
1. La gestió econòmica i administrativa, exercida per mitjà del Gerent, serà constituïda per òrgans ordenats jeràrquicament i distribuïts per aquest.
2. La creació, modificació i supressió de les unitats orgàniques del personal d'administració i serveis correspondrà, a proposta del Gerent, al Consell Executiu, i s'haurà d'incorporar al pressupost de la Universitat per a l'exercici següent quan suposi increment de despesa.
3. El Gerent podrà delegar en el personal adscrit als departaments, centres, serveis i qualsevol altre òrgan de gestió administrativa o econòmica que pugui existir part d'aquesta gestió per millorar -ne el rendiment i l'eficàcia.
4. Els departaments, dins el marc de llurs tasques, podran comptar amb uns serveis per a llur gestió econòmica, administrativa i laboral.
5. El Consell Executiu, a proposta del Gerent, podrà fer agrupacions d'unitats orgàniques a efectes de gestió econòmica, administrativa o laboral.

Article 149
1. El Consell Executiu elaborarà una relació de llocs de treball del personal d'administració i serveis basant-se en els criteris generals de necessitats docents, de recerca i de servei; aquesta relació serà elevada pel Rector, amb la ratificació prèvia de la Junta de Govern, al Consell Social perquè l'aprovi. S'hauran d'observar les especificacions i determinacions que estableix la Llei 23 /1988, de 28 de juliol, en la redacció que dóna a l'article 15.1 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, adaptant-se a les indicacions de l'article 5.3 de la LRU.
2. A la relació de llocs de treball, que contindrà la totalitat de llocs de personal d'administració i serveis de la Universitat de les Illes Balears, com a mínim s'hi especificarà:
a) La denominació de les places i característiques essencials dels llocs.
b) La titulació i els requisits exigits per ocupar-los.
c) El nivell de complement de destí i, arribat el cas específic, la categoria professional i el règim jurídic aplicable quan siguin exercits per personal laboral.
d) La forma de provisió.

Article 150
1. La Universitat seleccionarà el seu personal d'acord amb la legislació vigent.
2. Els procediments de selecció tindran cura especialment de la connexió entre els requisits que calgui superar i l'adequació als llocs de treball que s'hagin de cobrir; amb aquest fi inclouran les proves pràctiques que calguin. En especial es tindrà en compte el que preveu l'article 19.1 de la Llei 30/1984, de 2 d'agost.
3. Els sistemes de selecció del seu personal, sia funcionari, sia laboral, són: concurs, oposició o concurs oposició lliure.
4. La Universitat facilitarà la promoció dels funcionaris mitjançant concurs intern, que s'aplicarà per cobrir places reservades al personal propi de la Universitat, es publicarà exclusivament al Full Oficial i només hi podrà concórrer aquell personal que hi presti serveis en la data de la seva convocatòria.
5. El tribunal encarregat de jutjar les proves selectives per accedir a les places de funcionaris del personal d'administració i serveis serà nomenat pel Rector; serà constituït pel Rector o la persona que delegui, que el presidirà, i quatre membres més. Els tribunals per a personal laboral seran presidits per la persona que designi el Rector i s'ajustaran a la normativa vigent.
6. Els resultats de les actuacions i les resolucions dels tribunals es faran públics.
7. Les convocatòries de les proves selectives procuraran acomodar llurs bases, exercicis i programes als que estableixi l'Administració de l'Estat per a cossos o escales del mateix grup i de natura semblant.
8. La Universitat proveirà els llocs de treball adscrits a funcionaris pel procediment de concurs o lliure designació. El concurs haurà de reunir els requisits de l'apartat 1 de l'article 20 de la Llei 30/1984, en la redacció donada per la Llei 23 /1988, i s'hi consideraran mèrits preferents, entre d'altres:
a) El grau personal.
b) La valoració de la feina feta en anteriors places.
c) Els cursos de promoció i perfeccionament superats a l'Institut Nacional d'Administració Pública i a d'altres escoles oficials que tinguin atribuïdes competències.
d) D'altres cursos superats en relació amb la feina que calgui fer.
e) Les titulacions acadèmiques.
f) El coneixement d'ambdues llengües oficials.
g) L'antiguitat.

CAPÍTOL IV

DEL RÈGIM DISCIPLINARI

Article 151
Correspondrà al Rector, d'acord amb la legislació vigent, l'adopció de les decisions i resolucions relatives al règim disciplinari de professors, estudiants i personal d'administració i serveis.

Article 152
1. A la Universitat de les Illes Balears es constituirà un Servei d'Inspecció per inspeccionar el funcionament dels serveis i col·laborar en les tasques d'instrucció de tots els expedients disciplinaris i el seguiment i control general de la disciplina acadèmica.
2. El Servei d'Inspecció serà integrat per un funcionari de cada un dels cossos docents universitaris i per tres membres del personal d'administració i serveis. Els integrants d'aquest servei, elegits pel Consell Executiu, seran nomenats pel Rector per un període de quatre anys.
3. El Servei d'Inspecció tindrà la infrastructura suficient per realitzar la seva comesa, i amb aquest fi es podrà habilitar el personal administratiu i els crèdits necessaris.

DE L'ACTIVITAT ACADÈMICA

CAPÍTOL I

DELS ESTUDIS

Secció 1a. Disposicions generals

Article 153

La Universitat de les Illes Balears té estructurats els seus estudis en:
a) Ensenyaments de primer cicle, que comprendran els que siguin bàsics i de formació general, així com, si escau, els ensenyaments orientats a la preparació per exercir activitats professionals.
b) Ensenyaments de segon cicle, que estaran dedicats a aprofundir i especialitzar en els corresponents ensenyaments, així com a preparar per exercir activitats professionals.
c) Ensenyaments de tercer cicle, que inclouran els cursos de doctorat i tindran per objectiu especialitzar l'estudiant i formar-lo en les tècniques de recerca, dins una àrea de coneixement. Els becaris postgraduats es consideraran, a tots els efectes, alumnes del tercer cicle.
d) D'altres ensenyaments, que són els no inclosos als tres apartats anteriors.

Article 154
Els ensenyaments són unitats d'organització de la docència i l'estudi que, tot integrant un conjunt sistemàtic i coherent de matèries, permeten a l'estudiant d'obtenir una formació superior en un àmbit d'activitats i coneixements, així com d'accedir als corresponents títols o certificats.

Article 155
La superació de les proves i els controls prescrits en un tipus d'ensenyament, sempre dins els límits fixats pels plans d'estudis i els diferents currículums, permetrà als estudiants d'obtenir els títols o certificats següents:
a) En el supòsit dels ensenyaments de primer cicle, si escau, el títol de diplomat, d'arquitecte tècnic o d'enginyer tècnic.
b) En el supòsit dels ensenyaments de segon cicle, el títol de llicenciat, d'arquitecte o d'enginyer.
c) En el cas dels ensenyaments de tercer cicle, el títol de doctor.
d) En el cas d'altres ensenyaments, els títols, diplomes o certificats específics corresponents.

Article 156
Els ensenyaments es vinculen a l'estructura general de la Universitat:
a) Amb els centres, pel que fa a la gestió i organització acadèmica i administrativa dels estudis.
b) Amb els departaments, pel que fa a la realització dels ensenyaments i la determinació dels continguts.

Article 157
1. A cada ensenyament conduent a l'obtenció d'un títol correspondrà un pla d'estudis integrat per un conjunt de matèries. L'avaluació favorable de cadascuna de les matèries que haurà de cursar l'estudiant significarà l'atorgament d'uns crèdits.
2. Els crèdits, que són la unitat de valoració dels ensenyaments, s'atorgaran en funció de les hores de classes teòriques, pràctiques i seminaris que corresponguin a cada matèria o equivalents, si escau.
3. Correspon a la Junta de Govern, amb l'informe previ dels departaments i del consell d'estudis, de determinar el nombre de crèdits necessaris per obtenir un títol, diploma o certificat.

Article 158
Els plans d'estudis dels distints ensenyaments inclouran els següents punts:
a) La relació de les matèries que els constitueixen.
b) La determinació del percentatge de crèdits perquè l'estudiant configuri lliurement el seu currículum.
c) La inclusió, si escau, del treball o projecte de fi de carrera, examen o prova general necessària per obtenir el títol de què es tracti.
d) El període d'escolaritat mínim, si escau.
e) La possibilitat de valorar com a crèdits del currículum la realització de pràctiques.
f) En els plans d'estudis de segon cicle, si escau, la referència al sistema d'accés als ensenyaments.

Article 159
La Junta de Govern, a proposta de les juntes de facultat o escola, pot concedir un o més premis extraordinaris de llicenciatura per estudi amb caràcter anual d'acord amb la normativa que ella mateixa establirà.

Secció 2a. Dels estudis de doctorat

Article 160

1. La Junta de Govern elegirà una Comissió de Doctorat que, presidida pel vicerector d'Investigació, serà formada per tres catedràtics d'universitat, dos professors titulars d'universitat i un catedràtic d'escola universitària que sigui doctor. Els membres d'aquesta comissió han de complir, a més a més, els requisits exigits per la legislació vigent.
2. Els membres electius de la Comissió de Doctorat ho seran per quatre anys.

Article 161
Són funcions de la Comissió de Doctorat:
1) Establir, oïda la Junta de Govern, les directrius genèriques que marquin l'orientació dels programes de doctorat.
2) Aprovar i fer públics els programes de doctorat, així com fixar uns determinats nombres mínim (no inferior a deu) i màxim d'alumnes matriculats de cada programa de doctorat.
3) Assignar crèdits a cada curs i seminari dels programes.
4) Autoritzar l'admissió d'aspirants quan no hi hagi relació entre el currículum del sol·licitant i el programa que vol realitzar.
5) Autoritzar l'admissió d'estudiants de doctorat procedents d'unes altres universitats.
6) Autoritzar les pròrrogues dels terminis per presentar una tesi.
7) Admetre a tràmit les tesis.
8) Qualsevol altra que li assigni la normativa legal vigent.

Article 162
1. La responsabilitat acadèmica dels estudis per obtenir el títol de doctor recau sobre els departaments.
2. Els programes dels ensenyaments de doctorat, dins llur indispensable especialització, han de contenir elements d'interdisciplinarietat, per a la qual cosa hom procurarà d'establir connexions entre diferents àrees científiques i de coneixements. Aquests elements es tindran en compte a l'hora d'informar sobre els programes presentats pels departaments.

Article 163
Els programes de doctorat s'han d'adaptar a la normativa general, sens perjudici de les especificitats derivades de l'autonomia de la Universitat.

Article 164
1. Podrà accedir als cursos de doctorat, en els termes prevists en aquests Estatuts i sens perjudici de la legislació general aplicable, qui estigui en possessió del títol de llicenciat, arquitecte o enginyer.
2. Els candidats al doctorat tindran assignat un tutor, necessàriament doctor, que es responsabilitzarà de llurs estudis i haurà de ser membre del departament responsable del programa de doctorat que realitzin.

Article 165
Per obtenir el títol de doctor és indispensable, una vegada obtinguda la suficiència investigadora, presentar i aprovar la corresponent tesi doctoral, que consistirà en un treball original de recerca sobre una matèria relacionada amb el camp científic, tècnic o artístic propi del programa de doctorat dut a terme.

Article 166
El candidat al doctorat ha de tenir, almenys, un director de tesi, que ha d'avalar la presentació del projecte de tesi doctoral. Correspon al consell de departament, oïts els membres doctors, admetre o no el projecte de tesi.

Article 167
La Comissió de Doctorat designarà el tribunal encarregat de jutjar la tesi doctoral d'entre deu especialistes en la matèria a què fa referència la tesi o en una altra que hi tingui afinitats, proposats pel departament corresponent un cop oïts el director de la tesi i els especialistes que aquesta comissió consideri oportú de consultar.
S'acompanyarà la proposta del departament a què fa referència el paràgraf anterior amb un informe raonat sobre la idoneïtat de tots i cada un dels membres proposats per constituir el tribunal, oït el director de la tesi.

Article 168
La Junta de Govern podrà concedir un o uns premis extraordinaris de doctorat amb caràcter bianual d'acord amb una normativa que ella mateixa establirà. Aquestes distincions s'atorgaran a proposta de la Comissió de Doctorat, oït el departament corresponent.

Secció 3a. Dels altres estudis

Article 169

1. La Universitat de les Illes Balears establirà ensenyaments encaminats a la formació d'especialistes, principalment en branques interdisciplinàries i d'interès social.
2. Aquests estudis tindran una durada variable i duran a obtenir títols, diplomes o certificats segons els casos.
3. Les propostes d'aquests ensenyaments poden sorgir dels departaments o centres, però perquè les examini el Consell Executiu i, si escau, les aprovi la Junta de Govern, cal presentar una memòria per a cada ensenyament, on es faci constar la justificació, el pla d'estudis i una proposta econòmica.

Article 170
La Universitat de les Illes Balears establirà activitats d'extensió universitària per fomentar i difondre la cultura i els coneixements.

Article 171
La Universitat de les Illes Balears, dins les seves disponibilitats pressupostàries, organitzarà cursos de reciclatge i actualització de coneixements i formació permanent dels professionals en les diferents branques de coneixement. Així mateix, afavorirà l'estudi dels idiomes moderns.

Article 172
La Universitat de les Illes Balears podrà establir, en el marc de les seves activitats d'extensió universitària, cursos i activitats especialment destinats a la tercera edat. Es podran establir convenis de cooperació amb les associacions legals de persones de la tercera edat.

Article 173
1. Correspon al Consell Social, a proposta de la Junta de Govern, de determinar els preus de matrícula en aquests ensenyaments.
2. Els ingressos obtinguts per realitzar aquests estudis s'integraran dins el Pressupost General de la Universitat.
3. El Consell Executiu podrà dictar la reglamentació necessària per desenvolupar els estudis de postgrau i els títols propis de la Universitat.

CAPÍTOL II

DE LA RECERCA

Article 174
La recerca és un dret i un deure dels professors, que es durà a terme fonamentalment als departaments i instituts universitaris. La Universitat de les Illes Balears assegurarà el desenvolupament de les activitats investigadores i adoptarà a l'efecte les mesures organitzatives i pressupostàries que les garanteixin. Dins llurs possibilitats, i d'acord amb les normes dels departaments, els estudiants podran iniciar-se i participar en tasques investigadores sota la direcció d'un professor del propi departament.

Article 175
1. A la Universitat de les Illes Balears hi haurà un vicerector amb competències d'investigació, que presidirà i coordinarà les activitats de la Comissió d'Investigació. Les normes de funcionament d'aquesta Comissió s'establiran mitjançant un reglament aprovat per la Junta de Govern.
2. La composició d'aquesta Comissió serà:
a) El vicerector amb competències d'investigació.
b) Els directors dels departaments.
c) Cinc estudiants elegits pels representants d'aquests a la Junta de Govern.

Article 176
Són competències de la Comissió d'Investigació, sens perjudici de les atribuïdes a d'altres òrgans per aquests Estatuts, les següents:
1) Coordinar el desenvolupament de la recerca.
2) Organitzar i distribuir els recursos disponibles per a aquestes tasques.
3) Proposar les partides que el Pressupost Anual de la Universitat, dels seus fons o per mitjà d'altres procedències, hagi de destinar a les despeses de recerca.
4) Facilitar la possibilitat de perfeccionar la formació dels membres de la comunitat universitària, tant a d'altres centres de l'Estat com de l'estranger.
5) Seguir i controlar els treballs de recerca realitzats a la Universitat.
6) Proposar a la Junta de Govern o, si escau, al Rector, l'autorització de projectes de recerca finançats des de fora de la Universitat.
7) Informar, si escau, sobre projectes de col·laboració amb d'altres centres.
8) Donar publicitat als treballs de recerca amb la col·laboració del Servei de Publicacions i Intercanvi Científic.
9) Supervisar l'ajut que presti a la recerca tota l'estructura universitària.
10) Impulsar unitats interdisciplinàries i interdepartamentals per a recerques d'interès genèric.

DELS CONVENIS I DE LA COOPERACIÓ

Article 177

La Universitat de les Illes Balears fomentarà, en la mesura de les seves possibilitats, una adequada política de convenis i d'intercanvis.

Article 178
Per part de la Universitat de les Illes Balears, la iniciativa de subscriure convenis amb d'altres institucions pot sorgir de qualsevol dels seus òrgans, i l'ha d'aprovar el Consell Executiu i ratificar la Junta de Govern.

Article 179
La Universitat de les Illes Balears concedirà importància especial a la realització conjunta de programes de recerca amb d'altres universitats i institucions, especialment amb aquelles amb les quals, per raons històriques, culturals i de cooptació, existeixin uns lligams d'intensitat especial.

Article 180
La Universitat de les Illes Balears afavorirà, mitjançant l'oportuna concessió de llicències i comissions, l'intercanvi de professors i d'estudiants amb d'altres institucions amb les quals tingui convenis.

Article 181
Tindran importància especial per a la Universitat de les Illes Balears les relacions, els acords i els convenis amb les corporacions locals i les institucions culturals, polítiques i socioeconòmiques de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

DEL RÈGIM ECÒNOMIC I FINANCER

CAPÍTOL I

EL PATRIMONI

Article 182
1. La Universitat de les Illes Balears té patrimoni propi, constituït pel conjunt dels seus béns, drets i accions. Assumirà la titularitat dels béns estatals de domini públic que en el moment de l'aprovació dels seus Estatuts es trobaven afectes al compliment de les seves funcions, així com els que en el futur destinin a aquests mateixos fins l'Estat o la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. Els béns afectes a aquesta Universitat, que integren el Patrimoni Historicoartístic Nacional, tindran la titularitat pública que estableixin les lleis.
3. Els béns de domini públic la titularitat dels quals correspongui a la Universitat de les Illes Balears passaran, en ser desafectats, a formar part dels seus béns patrimonials.

Article 183
1. Els béns afectats al compliment dels fins de la Universitat de les Illes Balears, els actes que per complir immediatament aquests fins realitzi, així com el rendiment d'aquests, gaudiran d'exempció tributària sempre que aquests tributs recaiguin sobre la Universitat en concepte legal de contribuent, i sense que sigui possible legalment la translació de la càrrega tributària a d'altres persones.
2. La Universitat de les Illes Balears gaudirà dels beneficis que la legislació atribueix a les fundacions beneficodocents.
3. L'administració i disposició dels béns de domini públic i béns patrimonials de la Universitat de les Illes Balears s'ajustarà a les normes generals que regeixen aquesta matèria. Correspon a la Junta de Govern de prendre l'acord de desafectació de béns de domini públic, així com d'adquisició i disposició de béns patrimonials.
No obstant això, quan les facultats esmentades al paràgraf anterior es refereixin a béns el valor dels quals, segons taxació pericial, no excedeixi la quantitat fixada per la Junta de Govern, aquesta podrà delegar el seu exercici en el Rector.

Article 184
1. La Universitat de les Illes Balears està obligada a protegir i defensar jurídicament el seu patrimoni, exercitant les accions i els recursos que calguin.
2. El Gerent mantindrà actualitzat l'inventari del patrimoni de la Universitat. L'ha de presentar a la Junta de Govern quan aquesta ho requereixi. L'inventari serà públic.
3. El Gerent de la Universitat ha d'inscriure en el Registre de la Propietat els béns i drets susceptibles de ser-hi inscrits, mitjançant certificat amb el vistiplau del Rector.

CAPÍTOL II

DEL PRESSUPOST I DE LA PROGRAMACIÓ ECONÒMICA PLURIANUAL

Article 184 bis
1. La Comissió Econòmica, delegada de la Junta de Govern, és l'òrgan que ha d'intervenir en l'elaboració, l'execució, la modificació, la liquidació i el control del pressupost de la Universitat, així com en l'elaboració de la programació econòmica plurianual.
2. Formen part de la Comissió:
a) El Rector o vicerector que delegui, que la presidirà.
b) El Gerent.
c) Cinc membres de la Junta de Govern, designats per aquesta: tres professors, un estudiant i un representant del personal d'administració i serveis.
El president pot convidar a les reunions de la Comissió les persones que tinguin una relació directa amb les matèries objecte de debat, exclusivament amb la finalitat de tenir en compte la seva opinió.
3. El seu reglament de funcionament l'ha d'aprovar la Junta de Govern.

Article 185
1. En compliment de l'article 54.1 de la Llei de reforma universitària, la Universitat de les Illes Balears elaborarà i aprovarà un programa plurianual de l'activitat universitària, amb la corresponent avaluació econòmica, que inclourà un programa general d'inversions.
2. L'avantprojecte de programa plurianual serà elaborat per la Comissió Econòmica seguint les directrius i els objectius fixats per la Junta de Govern. Aquest avantprojecte s'ha de presentar a la Junta de Govern per a l'aprovació inicial i s'ha d'elevar al Consell Social per a l'aprovació definitiva.
3. L'autorització de les despeses previstes al programa plurianual tindrà lloc anualment a través de l'aprovació del pressupost corresponent.
4. A la memòria econòmica anual s'hi haurà de reflectir el grau de compliment de la programació plurianual .

Article 186
1. El pressupost de la Universitat de les Illes Balears serà anual, públic, únic i equilibrat.
2. L'estat d'ingressos del pressupost ha de recollir la totalitat dels ingressos prevists per a l'exercici econòmic tenint en compte els conceptes següents:
a) L'assignació global fixada anualment per la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. A aquest efecte, el Rector comunicarà a la Comunitat Autònoma les necessitats globals de recursos que es derivin de la programació plurianual.
b) La resta de transferències i subvencions que la Universitat pugui rebre.
c) Els ingressos derivats de les taxes per la prestació de serveis acadèmics o administratius i, en general, de qualsevol tipus de taxa o dret que la Universitat legalment pugui exigir. Igualment es consignaran en aquest concepte les compensacions corresponents a les exempcions i reduccions que legalment s'estableixin en matèria de taxes i altres drets.
d) Els llegats o les donacions que la Universitat pugui rebre d'entitats privades o particulars.
e) Els rendiments procedents del patrimoni de la Universitat i de totes les activitats econòmiques que aquesta desenvolupi d'acord amb el que preveuen la LRU i aquests Estatuts.
f) Els ingressos derivats de contractes i convenis per a la realització de treballs científics, tècnics o artístics d'acord amb el que disposen els articles 127, 128 i 129 d'aquests Estatuts.
g) El producte de les operacions de crèdit que la Universitat hagi concertat per al finançament de les seves despeses d'inversió. Aquestes operacions requeriran l'autorització prèvia de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
h) Els romanents de tresoreria.
i) Els premis, fiances, indemnitzacions, drets d'imatge, patents, publicitat i, en general, qualsevol altre ingrés que es pugui produir.
3. L'estat de despeses del pressupost recollirà, amb la deguda especificació, la totalitat dels crèdits necessaris per atendre el compliment de les seves obligacions i es classificarà separant les despeses corrents i les d'inversió.
A l'estat de despeses corrents s'hi adjuntarà la plantilla de personal de totes les categories de la Universitat, i s'hi especificarà la totalitat dels costs que representa. Els costs del personal funcionari docent i no docent els ha d'autoritzar específicament la Comunitat Autònoma.
4. L'estructura del pressupost de la Universitat de les Illes Balears i del seu sistema comptable s'ha d'adaptar, en tot cas, a les normes establertes amb caràcter general per al sector públic, sens perjudici que s'acomodi a l'organització interna de la Universitat.

Article 187
1. L'avantprojecte de pressupost serà elaborat pel Gerent d'acord amb les directrius fixades per la Junta de Govern, a proposta del Rector, i s'ha de presentar davant la dita Junta perquè l'aprovi.
2. Una vegada aprovat l'avantprojecte de pressupost per la Junta de Govern, aquesta el sotmetrà, dins els quinze dies següents, a l'aprovació definitiva del Consell Social.
3. En cas que el dia 1 de gener no s'hagi aprovat el pressupost, i fins que s'aprovi, s'entendrà automàticament prorrogat el de l'exercici anterior.

Article 188
1. Els crèdits per a despeses tenen caràcter limitador i vinculant i es destinaran exclusivament a la finalitat específica per a la qual hagin estat autoritzats pel pressupost o per les modificacions aprovades d'acord amb el que estableixen la LRU i aquests Estatuts.
2. Amb l'excepció dels supòsits als quals fa referència l'article 55.3 de la LRU, les modificacions pressupostàries han de ser objecte d'acord, amb l'informe previ del Gerent, de la Junta de Govern, que pot delegar-les en la Comissió Econòmica.
3. Els crèdits podran ser ampliats, excepte en els casos prevists a l'article 55.1 de la LRU, quan es doni alguna de les circumstàncies següents:
a) Que els ingressos obtinguts per la Universitat siguin superiors als pressupostats. No obstant això, les subvencions o altres ingressos d'assignació específica s'aplicaran exclusivament a la creació o ampliació dels crèdits corresponents.
b) Que es produeixi un excés de romanents de liquidació de l'exercici anterior sobre el que s'hagi previst a l'exercici vigent. Si es tracta de romanents de crèdits afectes al compliment de finalitats específiques, s'han de destinar al finançament dels crèdits corresponents al capítol de despeses.
4. La Junta de Govern pot acordar que es facin transferències de crèdit entre els diferents conceptes dels capítols d'operacions corrents i d'operacions de capital.
5. Les transferències de despeses corrents a despeses de capital han de ser objecte d'acord del Consell Social. Les transferències de despeses de capital a qualsevol altre capítol han de ser objecte d'acord del Consell Social, amb l'autorització prèvia de la Comunitat Autònoma.

Article 189
L'ordenació de despeses i pagaments correspon al Rector, que pot delegar-la en el Gerent.

CAPÍTOL III

DEL CONTROL INTERN I DE LA LIQUIDACIÓ

Article 190
1. El control intern dels ingressos i de les despeses de la Universitat adoptarà les modalitats de control pressupostari i control de gestió.
2. El control pressupostari correspon al Gerent, sota la supervisió de la Junta de Govern.
3. El control de gestió abastarà el de mètodes i procediment i es durà a terme a través del Gerent.
4. Independentment del control intern, anualment la Universitat pot encarregar la realització d'auditories externes per al millor control de la seva activitat econòmica.

Article 190 bis
1. El Gerent ha de presentar quadrimestralment al Rector un informe sobre l'execució del pressupost, el qual, al seu torn, en donarà compte a la Junta de Govern.
2. La liquidació definitiva de l'execució del pressupost, integrada a la memòria econòmica anual, l'ha d'elaborar el Gerent i presentar a la Junta de Govern.

DEL RÈGIM JURÍDIC

Article 191

1. La Universitat de les Illes Balears, com a Administració pública, gaudeix dels privilegis i potestats propis d'aquesta, amb les excepcions que les lleis estableixin.
2. Són, en tot cas, prerrogatives de la Universitat de les Illes Balears:
a) La presumpció de legitimitat i l'executorietat dels seus actes, així com els poders d'execució forçosa i revisió en via administrativa.
b) La potestat de sanció dins els límits establerts a la LRU i als presents Estatuts.
c) Les facultats que reconeix a l'Estat la legislació vigent sobre contractació administrativa.
d) La facultat d'utilitzar el procediment de constrenyiment administratiu i la recuperació d'ofici dels seus béns en els termes establerts per l'Administració de l'Estat a la legislació vigent.
e) La inembargabilitat dels seus béns i drets, així com els privilegis de prelació i preferència reconeguts a les finances públiques per cobrar els seus crèdits, sens perjudici dels que corresponguin en aquesta matèria a les finances de l'Estat i, tot això, en igualtat de drets amb qualssevol altres institucions públiques i, en tot cas, amb submissió a l'establert a la legislació vigent sobre la matèria.
f) L'exempció de l'obligació de donar tota casta de garanties o caucions davant els organismes administratius i davant els jutges i tribunals de qualsevol jurisdicció, d'acord amb el que estableixi la legislació vigent.
3. La Universitat de les Illes Balears, en l'exercici de la seva plena personalitat jurídica, podrà adquirir, posseir, retenir, gravar i alienar qualsevol classe de béns, tant mobles com immobles, amb subjecció a l'establert a la legislació vigent.

Article 192
1. Les resolucions del Rector i els acords del Claustre Universitari, de la Junta de Govern i del Consell Social exhaureixen la via administrativa i seran impugnables directament davant la jurisdicció contenciosa administrativa.
2. Les resolucions dels altres òrgans de govern podran ser objecte de recurs d'alçada davant el Rector .

Article 193

1. Correspon al Rector i a la Junta de Govern d'aprovar l'exercici de qualssevol accions que es considerin pertinents contra una infracció dels presents Estatuts o en defensa de llurs interessos legítims, fins i tot contra l'Estat.
2. La defensa en judici de la Universitat correspon al Secretari General o a aquells membres del Servei d'Assessorament Jurídic que delegui, sempre que compleixin els requisits de titulació i col·legiació; a aquest efecte el Rector atorgarà el poder corresponent, tret que per legislació processal es permeti la defensa en judici de la Universitat sense que calgui apoderament.
3. No obstant el que es disposa al paràgraf anterior, el Rector, quan ho consideri convenient, podrà encomanar la defensa i protecció processals a lletrats i procuradors.
4. La formulació de consulta al Consell d'Estat s'haurà de tramitar a través de l'òrgan competent en matèria d'ensenyament universitari.

DELS HONORS I DISTINCIONS

CAPÍTOL I

DEL DOCTORAT HONORIS CAUSA

Article 194
1. La Universitat de les Illes Balears podrà concedir el títol de doctor honoris causa a persones rellevants en els terrenys acadèmic, científic o cultural que vulgui distingir d'una manera especial. Serà un mèrit preferent haver estat relacionat amb la Universitat de les Illes Balears, amb la Comunitat Autònoma de les Illes Balears o amb la cultura pròpia d'aquesta.
2. La Junta de Govern determinarà mitjançant el reglament corresponent el règim jurídic per conferir el títol de doctor honoris causa.

Article 195
1. El títol de doctor honoris causa, que constitueix, juntament amb la medalla d'or, la màxima distinció acadèmica, suposa el reconeixement de la nostra Universitat dels mèrits extraordinaris concorrents en el guardonat i de la seva projecció de magisteri en els camps de la seva especialitat.
2. La Universitat de les Illes Balears pot concedir el grau de doctor honoris causa a persones que destaquin en el camp de la recerca o la docència, en el conreu de les arts i de les lletres, o bé d'aquelles activitats que tinguin una repercussió notòria i important des del punt de vista universitari en el terreny científic, artístic o cultural, tecnològic i social.
3. Les persones que hagin estat investides doctors honoris causa per la Universitat de les Illes Balears gaudiran del seu reconeixement i tindran dret a ocupar un lloc preferent en els actes acadèmics que celebri.

Article 196
No es podrà proposar com a doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears ningú que hagi pertangut a les seves plantilles de personal.

Article 197
El conferiment del grau de doctor honoris causa es farà en el decurs d'una sessió solemne d'acord amb el protocol i la tradició de la Universitat de les Illes Balears.

Article 198
Els qui hauran rebut el títol de doctor honoris causa de la Universitat de les Illes Balears esdevindran, a efectes honorífics, membres de la seva comunitat universitària.

CAPÍTOL II

DE LES MEDALLES

Article 199
1. La medalla de la Universitat de les Illes Balears es concedirà, en els seus diversos graus d'or, argent o bronze, amb el fi de premiar mèrits excepcionals i donar una prova de l'alta estimació de què s'han fet mereixedores les persones físiques o jurídiques, privades o públiques, que hagin destacat en el camp de la recerca, de la docència, en el cultiu de les arts o les lletres, o que de qualque manera hagin prestat serveis extraordinaris a la Universitat de les Illes Balears.
2. Aquestes medalles no es poden concedir en cap cas a membres en actiu de la Universitat de les Illes Balears, amb excepció dels professors emèrits.
3. Les distincions a què es refereix aquest article s'atorgaran amb caràcter exclusivament honorífic i no generaran, per tant, dret a cap meritació ni efecte econòmic.
4. La Junta de Govern determinarà mitjançant el reglament corresponent el règim jurídic de les medalles, i en concretarà les circumstàncies, així com el seu ús i concessió.

TÍTOL IX

DE LA REFORMA DELS ESTATUTS

Article 200

1. Estan legitimats per iniciar la reforma d'aquests Estatuts:

a) El Rector, amb la deliberació prèvia del Consell Executiu.
b) La Junta de Govern, per majoria absoluta dels seus membres.
c) Una quarta part dels membres del Claustre.
2. La proposta de reforma haurà d'anar acompanyada d'una memòria raonada i, si escau, d'un text articulat alternatiu.

Article 201
El projecte de reforma estatutària cal que sigui ratificat pel Claustre, reunit en sessió extraordinària, pel vot favorable de la majoria absoluta dels seus membres.

Article 202
1. Si es proposa la revisió total dels Estatuts o una de parcial que afecti el títol preliminar, els capítols I, II, III, IV, V, X i XI del títol I o el present títol, es procedirà a l'aprovació de l'acord de reforma per majoria de dos terços del Claustre i a la dissolució immediata d'aquest.
2. El Claustre elegit haurà de ratificar la decisió i procedir a l'estudi del projecte de reforma, que haurà de ser aprovat per majoria absoluta dels membres del nou Claustre.

Primera

Qualsevol resolució o acord dels òrgans de la Universitat que tingui com a destinatari una pluralitat indeterminada de subjectes, així com aquells per als quals no sigui exigible la notificació personal, no produirà efectes si no ha esta publicat al Full Oficial de la Universitat de les Illes Balears, sens perjudici del que, si escau, s'hagi de publicar al Butlletí Oficial de l'Estat o al Bolletí Oficial de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.

Segona
En el cas de crear un nou centre, el Rector queda facultat per nomenar-ne el degà o director, així com per vetllar perquè funcioni fins que quedi realment estructurat d'acord amb la legislació vigent i els presents Estatuts.

Tercera
En cas d'empat en les votacions dels òrgans de govern i comissions, el president tindrà vot de qualitat.

Quarta
Escut.

Cinquena
1. En el supòsit que per modificacions en la legislació universitària sigui necessària una adaptació dels actuals Estatuts de la Universitat de les Illes Balears o en cas que s'haig produït una renovació total del Claustre i aquest acordi que és necessari de fer una revisió dels Estatuts, la Junta de Govern elegirà la comissió que elaborarà el projecte de reforma dels Estatuts.

2. Perquè el projecte de reforma s'aprovi, l'hauran de ratificar la majoria absoluta de la Junta de Govern i la majoria absoluta del Claustre, reunit amb aquesta finalitat en sessió extraordinària.

Primera
Mentre no es desenvolupin aquests Estatuts, continuaran en vigor les normes aprovades a l'empara de l'anterior text estatutari en tot allò que no s'oposi als Estatuts presents. Per cobrir els buits que es puguin produir, el Consell Executiu, mentre la Junta de Govern no faci ús de les seves competències, podrà dictar de forma transitòria la normativa necessària.

Segona
A efectes electorals, només s'entendrà per departaments aquelles unitats de docència i recerca que reuneixin almenys els dotze professors exigits a l'article 40 d'aquests Estatuts. Això no obstant, la Junta de Govern, atenent circumstàncies especials, podrà reduir aquest nombre.

DISPOSICIONS FINALS

Primera

El Rector i la Junta de Govern són els únics legitimats, en l'àmbit de llurs competències, per resoldre els dubtes que es puguin suscitar sobre la interpretació d'aquests Estatuts.

Segona
Els presents Estatuts entraran en vigor l'endemà de publicar-se al Butlletí Oficial de l'Estat.