Teatre i poesia

El Dia Mundial del Teatre fou creat l'any 1961 per l’Institut Internacional del Teatre (ITI), que depèn de la UNESCO, i el celebra la comunitat teatral internacional amb diversos actes, entre els quals destaca la lectura i difusió del missatge internacional, tradicional escrit d’una personalitat del món teatral, convidada per l’ITI.

Missatge del Dia Mundial del Teatre 2006

Víctor Hugo Rascón Banda, dramaturg (Mèxic)

Un raig d’esperança

Cada dia hauria de ser el Dia Mundial del Teatre, perquè la flama del teatre ha estat sempre encesa en algun racó de la Terra durant aquests vint segles.

Al teatre sempre se li ha diagnosticat la mort, sobretot amb l’aparició del cinema, la televisió i ara els mitjans digitals. La tecnologia va envair els escenaris i en va esclafar la dimensió humana, tot fent provatures amb un teatre d’estètica plàstica, proper a la pintura en moviment, que va desplaçar la paraula. Hi va haver obres sense paraules, o sense llum, o sense actors, només amb maniquins i ninots sobre instal·lacions amb múltiples jocs de llum.

La tecnologia va intentar convertir el teatre en focs artificials o en espectacles de fira.

Avui assistim al retorn de l’actor davant l’espectador. Avui presenciam el retorn de la paraula a l’escenari.

El teatre ha renunciat a la comunicació massiva i ha reconegut els seus propis límits, els que imposa la presència de dos éssers, un davant l’altre, que es comuniquen sentiments, emocions, somnis i esperances. Les arts escèniques van deixant de contar històries per debatre idees.

El teatre commou, il·lumina, incomoda, pertorba, exalta, revela, provoca, transgredeix. És una conversa compartida amb la societat. El teatre és la primera de les arts que s’enfronta amb el no-res, les ombres i el silenci per fer sorgir la paraula, el moviment, les llums i la vida.

El teatre és un ens viu que s’exhaureix a la vegada que es produeix, però sempre reneix de les seves cendres. És una comunicació màgica en la qual cada ésser que hi intervé dóna i rep quelcom que la transforma.

El teatre reflecteix l’angoixa existencial de l’home i desentranya la condició humana. A través del teatre, no parlen els creadors, sinó la societat del seu temps.

El teatre té enemics visibles: l’absència d’educació artística en la infantesa que impedeix descobrir-lo i gaudir-ne, la pobresa que envaeix el món i allunya els espectadors de les butaques, i la indiferència i el menyspreu dels governs que l’han de promoure.

Al teatre han parlat els déus i els homes, però ara és l’home qui parla als altres homes. Per això el teatre ha de ser més gran i millor que la vida. El teatre és un acte de fe en el valor d’una paraula assenyada en un món enfollit. És un acte de fe en els éssers humans que són responsables del seu destí.

Cal viure el teatre per entendre què ens està passant, per transmetre el dolor que hi ha a l’aire, però també per entreveure un raig d’esperança en el caos i el malson quotidians.

Un visca pels oficiants del ritus teatral! Un visca pel teatre!

< tornar >