Algèria i els Països Catalans

Curs coordinat per la Dra. Isabel Moll Blanes, catedràtica del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts, i pel Dr. Alexandre Miquel Novajra, professor titular del Departament de Filosofia i Treball Social de la Universitat de les Illes Balears.

Curs de capvespre.

Sessions de 16 a 18 hores i de 18.30 a 20.30 hores. Descans de 18 a 18.30 hores.

Lloc: Claustre del Carme de Maó.

Descripció del curs: se centra en l’anàlisi de les relacions entre els territoris de parla catalana i Algèria de l’edat mitjana a l’actualitat. La perspectiva històrica és l’eix articulador, especialment per dos motius:

1. Mostrar les constants i contínues relacions que hi ha hagut entre aquests països.
2. Entendre els trets que caracteritzen Algèria en clau dels diversos processos d’ocupació del seu territori i del joc de relacions entre els dos principals col·lectius socials que conformen la seva situació actual: àrabs i berbers.

Objectiu del curs: divulgar la situació actual d’Algèria en clau històrica. Proposar un debat sobre la naturalesa de les relacions entre aquest país i els territoris catalans; amb especial atenció a les Illes Balears.

Plantejar la possibilitat d’establir lligams per dur a terme projectes de recerca coordinats.

Curs dirigit a: estudiants de primer i segon cicle, periodistes, antropòlegs. També al públic interessat per la problemàtica de les relacions amb els nostres veïns del sud.

Dilluns 1 de setembre: Algèria: processos històrics i situació actual. Dra. Isabel Moll Blanes, catedràtica del Departament de Ciències Històriques i Teoria de les Arts de la Universitat de les Illes Balears.

Línies de recerca: historiografia, història de la població, història de la ciència. Actualment treballa en dos projectes de recerca: sanitat marítima a la Mediterrània occidental, 1815-1904; i història de la ciència a les Illes Balears. Entre les seves darreres publicacions es poden citar:

• «Health Care Networks in Rural Majorca, 18th to 20th. Century». A: J. L. BARONA i S. CHERRY (eds.) Health and Medicine in Rural Europe (1850-1945), Seminari d’Estudis sobre la Ciència, Universitat de València, 2005. Pàg. 305-326.
• «Hospitales y Hospicios en Mallorca en el siglo XVIII». A: L. ABREU (ed.), Asistencia y Caridad como Estrategias de Intervención social: Iglesia, Estado y Comunidad (s. XV-XX), Servicio Editorial de la Universidad del País Vasco, Bilbao, 2007. Pàg. 55-72.

Dilluns 1 de setembre: Menorca independent, 1232-1287. L’enllaç amb el nord d’Àfrica. Dr. Guillem Rosselló Bordoy, membre corresponent de la Reial Acadèmia d’Història d’Espanya.

Llicenciat en Filologia Semítica i Història. Doctor en Història Antiga i Filologia Semítica. Del Cos Facultatiu de Conservadors de Museus. Director del Museu de Mallorca (1965-2002). Professor associat de la UIB (1968-1995), vicepresident de l’Associació Espanyola d’Arqueologia Medieval. Línies de recerca: arqueologia medieval, món islàmic a l’època medieval.

Dimarts 2 de setembre: Alger al període otomà (segles XVI-XIX) i les seves relacions amb els Països Catalans (sessions I i II). Dr. Eloy Martín Corrales, professor titular del Departament d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

Llicenciat en Història Moderna per la Universitat de Barcelona, l’any 1985. Doctor en Història Moderna per la Universitat de Barcelona, l’any 1993.
Principals línies de recerca: relacions hispanomusulmanes durant els segles XVI-XX. Comerç marítim durant els segles XVI-XVIII.

Publicacions:

«Dos obstáculos en las relaciones comerciales entre Cataluña y los países musulmanes en el siglo XVIII: el corso y la peste», Primer Congrés d'Història Moderna de Catalunya, Barcelona, 1984, I. Pàg. 611-617.

«From the Invading Moors to the Inmigrant Maghrebis: Terribles Images of the Moors and the Muslims Forged in Spain during the Last Fourtheen Centuries», a: Journal of the Centre for Documentation & Area-Transcultural Studies, Tokyo, University Foreing Studies, 8, 2006. Pàg. 13-31.

Comercio de Cataluña con el Mediterráneo musulmán (siglos XVI-XVIII). El comercio con los enemigos de la fe, Barcelona: Bellaterra, 2001.

Dimecres 3 de setembre: Els responsables de les relacions: comerciants, viatgers i cònsols catalans a Algèria (sessions I i II). Dr. Josep Maria Fradera Barceló, catedràtic de la Facultat d’Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra.

Llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1976. Doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, l'any 1983.

Principals línies d'investigació: història econòmica, política i cultural catalana i espanyola del segle XIX. Colonialisme espanyol al Nord d’Àfrica, Amèrica i les Filipines als segles XVIII i XIX.

Entre les seves publicacions destaquen: «Domingo Badia Leblich, "Alí Bey el-Abbassi": una idea sin Estado», a: Antonio Morales Moya (coord.): 1802, España entre dos siglos. Vol. 3, 2003 (Sociedad y cultura), pàg. 439-454.

Dijous 4 de setembre: El camí d’Alger. Els processos migratoris (sessions I i II). Dr. Tomàs Vidal Bendito, catedràtic del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona.

Maonès, especialista en geodemografia, geografia rural i cartografia antiga i temàtica. Expresident del Consell Científic de l'Institut Menorquí d'Estudis, Fellow del Fitzwilliam College de la Universitat de Cambridge (RU), acadèmic de la Reial Acadèmia de Doctors de Catalunya. Autor de diferents publicacions sobre la població, l'agricultura i la cartografia de Catalunya i les Balears.

Divendres 5 de setembre: L’exemple du catalanisme dans le mouvement berbériste en Algérie. Sra. Ghilène Essaïd Hazem, de la Universitat de París X (París-Nanterre, França).

Llicenciada en Filologia Francesa per la Universitat de Tizi-Ouzou, Alger. Diplomada en Sociolingüística per la Universitat de París X (París-Nanterre). Actualment fa els estudis de doctorat.

Divendres 5 de setembre: Tradició i modernitat al Magrib: el cas d’Algèria. Dr. Alexandre Miquel Novajra, professor titular del Departament de Filosofia i Treball Social de la Universitat de les Illes Balears.

Llicenciat en Sociologia a la UCM (1985), doctor en Antropologia Social a la UCM (1991). Professor ajudant d'Antropologia Social al Departament de Filosofia de la UIB (1996) i TU de la mateixa àrea (2001).

Temes de recerca: treballa en identitat, migracions i cultures del treball.

Publicacions recents:

• «La negación de la ciudadanía», a: Riutort, B. (ed), Indagaciones sobre la ciudadanía (Icaria, 2007)
• «Antropología económica», a: Lisón C. (ed.), Introducción a la antropología social y cultural (Akal, 2007).
• «Conseqüències de la multiculturalitat», a: AA. VV. Multiculturalitat, educació i societat (UIB, 2007).
• La trastienda de lo obvio. Para qué sirve la antropología en los tiempos modernos (La Lucerna, 2004).

Membre del grup de recerca Política, Treball i Sostenibilitat, amb projectes nacionals i europeus i col·laboracions amb Amèrica Llatina i el Marroc.