Podem reformar la Constitució? Els quès i el com

Curs coordinat pel Dr. Jaume Vernet i Llobet, conseller del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya i catedràtic de Dret Constitucional (s. e.) del Departament de Dret Públic de la Facultat de Ciències Jurídiques de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona). Ha estat membre de la Comissió Jurídica Assessora del Govern de la Generalitat. Doctor en Dret per la Universitat de Barcelona. Ha realitzat estades d’investigació a les Universitats de Florència (Itàlia), Viena i Salzburg (Àustria). També ha impartit docència a les universitats de Barcelona i de Valladolid.

Té més de cent publicacions. Entre els llibres es pot destacar: Concepte i objecte de les lleis d'harmonització (1984), Normalització lingüística i accés a la funció pública (1992), El sistema federal austriaco (1997) i és també editor o coautor de Dret lingüístic (2003), La prevención y el control integrados de la contaminación (2004) i Lenguas y Constitución (2007).

Curs de capvespre.
Sessions de 16 a 18 hores i de 18.30 a 20.30 hores. Descans de 18 a 18.30 hores.

Lloc: Claustre del Carme de Maó.

Descripció del curs: presenta un tema d’actualitat que, de tant en tant, apareix als mitjans de comunicació. La perspectiva d’anàlisi serà des d’un vessant polític i també jurídic. Es tractaran unes qüestions de caràcter general (què és la reforma de la Constitució, les mutacions constitucionals, la interpretació, les classes de reforma...) i diversos aspectes concrets susceptibles de modificació de la Constitució (la Corona, el Senat, el Tribunal Constitucional...), que han cercat d’influir en l’opinió pública. En el curs es convoca un debat amb les forces polítiques representades al Consell Insular de Menorca sobre la conveniència de la reforma constitucional.

Objectiu del curs: de divulgació jurídica i de debat polític.

Curs dirigit a: estudiants d’universitat (1r, 2n i 3r cicle), especialment de Dret, de Ciència Política, de Ciències de la Comunicació i de Sociologia. Professionals de l’àmbit del Dret, de la política i dels mitjans de comunicació (advocats, juristes, periodistes, càrrecs públics...) i al públic en general interessat en el tema.

La UIMIR vol agrair especialment la col·laboració de l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Secretaria de Presidència del Govern de les Illes Balears.

Dilluns 1 de setembre:

16-17 h. Reforma constitucional i federalisme plurinacional (Espanya: nació de nacions?). Dr. Miquel Caminal Badia, catedràtic de Ciència Política del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

Secretari general i professor titular a la Universitat Rovira i Virgili, vicerector a la Universitat de Barcelona. Ha presidit la Comissió Assessora per a la Reforma de l’Autogovern del Departament de Relacions Institucionals i Participació de la Generalitat de Catalunya (2004-2006). És col·laborador del diari El País. Ha publicat Joan Comorera i la revolució democràtica (1985), Nacionalisme i partits nacionals a Catalunya (1998) i El federalisme pluralista (2002). És editor i coautor del Manual de Ciència Política (1996); Pensamiento político en la España contemporánea (1800-1950) (1992); Sistema Polític de Catalunya (1998); i Federalisme, Catalanisme, Europeisme: corrents de pensament i pràctica política (2003).

17-18 h. Reformes i mutacions constitucionals (canvis de la lletra o de l’esperit dels articles de la Constitució). Dr. Jordi Jaria i Manzano, professor lector de Dret Constitucional del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili.

Doctor en Dret per la Universitat Rovira i Virgili. Coordinador del Màster de Dret Ambiental de la URV. Ha efectuat estades d’investigació a les universitats de Friburg (Suïssa) i Mont-real (Canadà). Ha escrit, entre d’altres, El sistema constitucional de protecció del medi ambient (2005) i El concepte constitucional de medi ambient (2006).

18.30-19.30 h. Canvis federals a la Constitució espanyola (igualtat i fet diferencial entre comunitats autònomes). Dr. Miquel Caminal Badia, catedràtic de Ciència Política del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

19.30-20.30 h. Tipus de reforma constitucional a Espanya (no tota modificació és fàcil: reforma simple i agreujada). Dr. Jordi Jaria i Manzano, professor lector de Dret Constitucional del Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili.

Dimarts 2 de setembre:

16-17 h. Perspectives de reforma de l’Estat de les autonomies. Dra. Mercè Barceló i Serramalera, membre de la Comissió Jurídica Assessora del Govern de Catalunya i catedràtica de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Doctora en Dret. Estada d’investigació al Max-Planck-Institut de Heidelberg (Alemanya). Lletrada del Tribunal Constitucional espanyol. Ha estat membre del Consejo Asesor para la Modernización del Estado de las Autonomías. Entre les seves publicacions es pot destacar: Derechos y deberes constitucionales en el Estado autonómico (1991), Dret Públic de Catalunya (2001) i La Ley orgánica. Ámbito material y posición en el sistema de fuentes (2004).

17-18 h. Poder judicial i autonomies. Dr. Miguel Ángel Aparicio Pérez, catedràtic de Dret Constitucional del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

Doctor en Dret. Degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Magistrat del Tribunal Constitucional d’Andorra. Té diverses publicacions sobre el poder judicial, drets fonamentals i estat autonòmic. Ha participat en la coordinació i l’elaboració de diversos llibres, entre els quals es pot destacar: Temes de Dret Constitucional (1998); La descentralización y el federalismo: nuevos modelos de autonomía política (1999); Derechos constitucionales y pluralidad de ordenamientos (2001). En concret, sobre la reforma ha escrit: «¿Qué reforma constitucional?», a la Revista d’Estudis Autonòmics i Federals, 2, 2006; i també, «La reforma constitucional en España: el poder judicial», Actas del Congreso La Reforma de la Constitución (La Rioja, 27, 28, 29 i 30 d’abril de 1992), vol. 6, 1992.

18.30-19.30 h. El Senat. Dra. Mercè Barceló i Serramalera, membre de la Comissió Jurídica Assessora del Govern de Catalunya i catedràtica de Dret Constitucional del Departament de Ciència Política i de Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona.

19.30-20.30 h. Tribunal Constitucional i autonomies. Dr. Miguel Ángel Aparicio Pérez, catedràtic de Dret Constitucional del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

Dimecres 3 de setembre:

16-17 h. La reforma de les institucions de l’Estat (del que convé i del necessari). Dr. Joan Oliver Araujo, conseller del Consell Consultiu de les Illes Balears, catedràtic de Dret Constitucional del Departament de Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears.

Doctor en Dret. Ha rebut el premi Nicolás Pérez Serrano. Ha estat president del Consell Consultiu de les Illes Balears i Secretari General de la Universitat de les Illes Balears. Ha fet estades d’investigació a la Facultat Internacional de Dret Comparat (Estrasburg, França) i a la Universitat de Siena (Itàlia). Ha escrit, sol o en col·laboració, vint-i-quatre llibres, entre els quals destacam alguns dels més recents: Estudios de Derecho Constitucional (2001), Claves para una reforma constitucional (2001), La Constitución día a día (2003), La Constitución de 1978 y las Comunidades Autónomas (2003), La Constitución de 1978. El Estado autonómico in fieri (2005), La España de las Autonomías: Reflexiones 25 años después (2005).

17-18 h. La monarquia i la reforma de la Constitució (sexe i corona). Dr. Joan Oliver Araujo, conseller del Consell Consultiu de les Illes Balears, catedràtic de Dret Constitucional del Departament de Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears.

18.30-20.30 h. Taula rodona sobre «La reforma de la Constitució espanyola» amb els partits amb representació al Consell Insular de Menorca (PSOE, PSM i PP). Representant del PSOE: conseller de Presidència, Hble. Sr. Albert Moragues i Gomila; representant del PSM: diputat al Parlament balear, Hble. Sr. Eduard Riudavets i Florit; representant del Partit Popular: regidor a l’Ajuntament de Maó i president del PP, Sr. Juan Manuel Lafuente Mir.

Dijous 4 de setembre:

16-17 h. Vers una democràcia participativa i no sols representativa. Dr. Josep Maria Quintana Petrus, registrador de la propietat de Ciutadella.

Doctor en Filosofia i Lletres, llicenciat en Dret, acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Ha estat membre del Consell Consultiu de les Illes Balears i de la Comissió Assessora de Dret Civil de les Illes Balears. Ha publicat diversos estudis sobre temes jurídics, relacionats especialment amb el Dret civil i el constitucional, entre els quals es poden destacar: Las autonomías y el Título VIII de la Constitución, El Estatuto de Autonomía para las Islas Baleares. Análisis Jurídico y sistemático, Reflexiones sobre una ley electoral para las Islas Baleares. És novel·lista i assagista. Columnista habitual del diari Menorca, té un blog a Internet des de 2003 (wwww.quintanapetrus.com).

17-18 h. Drets fonamentals i principi de no discriminació. Dra. Eva Pons i Parera, professora titular de Dret Constitucional del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona. Ha fet estades de recerca a la Universitat de Pisa (Itàlia), a la Universitat Catòlica de Lovaina (Bèlgica), l’Institut del Federalisme de Friburg (Suïssa) i la Universitat d’Ottawa (Canadà). Autora o coautora, d’entre d’altres, dels llibres següents: La conflictivitat competencial. Les competències executives (1995); L’autonomia universitària (2001); Dret lingüístic (2003); Informe sobre la situació de la llengua catalana 2003-04 (2005); Estudios sobre el estatuto jurídico de las lenguas (2006); Los derechos y principios en los Estatutos de autonomía (en premsa). Coresponsable de la «Crònica de jurisprudència del Tribunal Constitucional - Tribunal Suprem», a la Revista de Llengua i Dret.

18.30-19.30 h. L’«europeïtzació» de la Constitució espanyola. Dr. Pedro Cruz Villalón, conseller del Consejo de Estado, catedràtic de Dret Constitucional del Departament de Dret Públic i Filosofia Jurídica de la Universitat Autònoma de Madrid.

Doctor en Dret per la Universitat de Sevilla. Estudis a Friburg de Brisgòvia (Alemanya). Lletrat del Tribunal Constitucional. Catedràtic de Dret Constitucional a Sevilla. President del Tribunal Constitucional (1998-2001). Fellow del Wissenschaftskolleg de Berlín (Alemanya) (2001-2002). Disposa de destacades publicacions en l’àmbit del Dret constitucional (p. ex. Estados excepcionales y suspensión de garantías, 1984; La formación del sistema europeo de control de constitucionalidad, 1987; La curiosidad del jurista persa y otros estudios sobre la Constitución, 1999; i Hacia la europeización de la Constitución española, 2006).

19.30-20.30 h. Llengua i principi d’igualtat (drets lingüístics dels ciutadans). Dra. Eva Pons i Parera, professora titular de Dret Constitucional del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la Universitat de Barcelona.

Divendres 5 de setembre:

16-17 h. Constitució i finances. Dra. Carmen Fernández González, consellera del Consell Consultiu de les Illes Balears, professora titular de Dret Financer i Dret Tributari del Departament de Dret Públic de la Universitat de les Illes Balears.

Doctora en Dret per la Universitat de les Illes Balears. Ha estat professora a la Universitat de Barcelona i a la de les Illes Balears. Ha publicat sobre aspectes diversos del Dret financer, de Dret tributari i hisenda i ha impartit conferències sobre els temes de la seva especialitat.

17-18 h. Representació política i democràcia directa (eleccions i consultes populars). Dra. Maria Torres Bonet, secretària general del Consell Insular d’Eivissa.

Doctora en Dret per la Universitat de Barcelona. Ha fet una estada d’investigació a la Universitat d’Ais de Provença (França). Ha estat professora de les universitats de Barcelona, UNED i de les Illes Balears. Ha estat secretària general de l’Ajuntament d’Eivissa. Col·labora en la Revista Jurídica de les Illes Balears. Ha publicat Las Comisiones de Investigación (1999) i s’ha especialitzat en temes relacionats amb l’Estatut d’autonomia i la representació local de les Illes Balears.

18.30-19.30 h. La Constitució a través de la interpretació del Tribunal Constitucional. Dr. Joaquim Borrell Mestre, conseller secretari del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya i professor de Dret Administratiu del Departament de Dret Públic de la Universitat Ramon Llull.

Doctor en Dret. Magistrat en serveis especials de la carrera judicial destinat a la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. És també professor associat de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona. Les seves línies preferents d’investigació són els drets fonamentals i el poder judicial. Ha publicat, entre d’altres, Estado Autonómico y Poder Judicial (2002).

19.30-20.30 h. La denominació de les comunitats autònomes (la inclusió dels noms a la Constitució). Dr. Joaquim Borrell Mestre, conseller secretari del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya i professor de Dret Administratiu del Departament de Dret Públic de la Universitat Ramon Llull.